Miquel López Crespí - Memòria històrica

Enemics del poble mallorquí: Arconovaldo Bonaccorsi (el "Comte Rossi"), el tinent coronell García Ruiz i el vicari general castrense Francesc Sureda i Blanes. Llorenç Villalonga va ser un falangista de primera hora i va dornar un suport actiu al feixisme en temps de la guerra civil.

En aquell temps havíem seguit amb atenció les experimentacions teatrals de Llorenç Villalonga. Hi havia aspectes interessants. En referesc especialment a Faust (publicada l'any 1956) i a Aquil.les o l'impossible i Alta i benemèrita senyora (publicades l'any 1964). Sense deixar de reconèixer que eren experiments tal volta útils (les podríem definir de "teatre literari"), el cert és que aleshores, joves com érem, ens costava molt dissociar la figura Villalonga-escriptor, de la figura Villalonga-feixista. (Miquel López Crespí)

Record que Ara, a qui toca? era una obra experimental. Els crítics d'aleshores parlaven de certa influència del teatre de Brecht, Anouill, Ionesco, Beccket, etc. Els papers on havia escrit Ara, a qui toca?, juntament amb els de Les Germanies (que més endavant guanyaria el premi de teatre de més prestigi en aquells temps, el premi especial Born, de Ciutadella), Estiu de foc i alguns altres materials de poesia i narrativa em desaparegueren pels anys setanta-cinc/setanta-sis en uns d'aquells nombrosos escorcolls de la Brigada Social i dels serveis d'informació de la Guàrdia Civil. Mai no he pogut recuperar aquestes obres malgrat que, una vegada consolidada la reforma, ho vaig intentar. Ningú no sabia res d'uns papers segrestats per la Social! Originals de teatre? Em miraren com si hagués perdut l'enteniment. De les obres segrestades (i segurament cremades o perdudes per aquests sicaris del nazi-feixisme) només em resta l'esborrany de Les Germanies. Aquest esborrany té unes quaranta o cinquanta pàgines i permet una llunyana aproximació al que va ser l'obra guardonada a Menorca. Dic "una llunyana aproximació" perquè record a la perfecció que el projecte inicial sofrí moltes modificacions i ben cert que el material conservat -per miracle! a una de les carpetes que no escorcollaren els sicaris, és només una pàl.lida aproximació al que degué ser l'obra una vegada acabada; malgrat que sempre he pensat que no hi ha mai cap obra "acabada". Sempre he estat partidari de l'obra "oberta". Per entendre'ns: "oberta" a les suggerències creatives dels col.lectius que l'han de representar, als grups revolucionaris (en els anys setanta) interessats en la seva promoció i difusió o a les idees de directors, actors o públic en general (públic conscienciat, és clar).

En aquell temps havíem seguit amb atenció les experimentacions teatrals de Llorenç Villalonga. Hi havia aspectes interessants. En referesc especialment a Faust (publicada l'any 1956) i a Aquil.les o l'impossible i Alta i benemèrita senyora (publicades l'any 1964). Sense deixar de reconèixer que eren experiments tal volta útils (les podríem definir de "teatre literari"), el cert és que aleshores, joves com érem, ens costava molt dissociar la figura Villalonga-escriptor, de la figura Villalonga-feixista. Bertolt Brecht havia escrit a un amic, parlant del problema de la relació entre l'art i la política (febrer de 1938): "Com puc mantenir allunyades aquestes coses [el sofriment del poble alemany sota el nazisme] dels meus escrits? I arreu on miri, si miro una mica més enllà d'on acaba aquest estret, veig la get sotmesa a aquests sofriments. I si el sentiment d'humanitat és destruït, l'art deixa d'existir. Compondre paraules belles no és art. Com podrà l'art commoure els homes, si ell mateix no es commou per la sort dels homes? Si jo mateix em tanco davant els sofriments dels homes, com s'obrirà el cor dels homes davant els meus escrits? I si no m'esforço a trobar un camí perquè surtin de llurs sofriments, com trobaran el camí dels meus escrits?".

Nosaltres (juntament amb n'Alexandre Ballester, en Joan Soler Antich o en Llorenç Capellà) reaccionàvem en contra de la grolleria de l'autoodi estupidititzador. Josep M. Llompart escrivia en "Present i futur del teatre mallorquí": "Els nostres autors -em referesc, naturalment, als autors amb un mínim o un màxim d'honestedat- varen reaccionar, de fa temps, contra la ignomínia del 'teatre regional'". El mateix Llompart ens havia dit en nombroses ocasions que "avui, el vertader teatre mallorquí no existeix". Potser ingènuament la nostra intenció era ajudar a crear aquest "teatre nacional-popular" que pensàvem necessitava el nostre poble. Quan l'editorial Daedalus publicà les obres teatrals de Baltasar Porcel, per uns moments ens miràrem dins d'aquell miratge que prometia ser esplendorós. Llompart havia escrit parlant de l'obra de Porcel La simbomba fosca: "Aquesta darrera obra d'En Porcel, supera encara, d'un bon tros, l'encert primerenc de Els condemnats. Tots els qui assistírem a la lectura vàrem romandre literalment amb la boca oberta. A l'hora dels comentaris sonaven els noms de Samuel Beckett, Ionesco, John Osborne. Això ja és dir-ho tot".

Miquel López Crespí

Del llibre Cultura i antifranquisme (Edicions de 1984, Barcelona, 2000)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS.Cat) ) Articles de l’escriptor Miquel López Crespí

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

"Esquerra ha fet pràcticament inviable futures enteses amb ells". Així ho afirmà ahir el secretari general del PSM, Biel Barceló. "No només és inviable sinó indesitjable", afegí el dirigent del PSM de Menorca, Eduard Riudavets. "Serà més difícil que el Bloc sigui com és ara que no que un camell passi pel forat d’una agulla", sentencià el portaveu d’Els Verds, Miquel Àngel Llauger.

El nou Bloc es preveu sense ERC

El PSM veu “pràcticament inviable” que Esquerra repeteixi a la coalició si es reedita el 2011. Fins i tot, ho creu “indesitjable” després del “vet” a les Europees. Els Verds acusen Lladó de cercar la “voladura” del Bloc

Per Quim Torres

La presència d’Esquerra Republicana en una hipotètica reedició del Bloc per Mallorca amb vista a les eleccions Autonòmiques i Municipals del 2011 és "pràcticament inviable", remota o, fins i tot, "indesitjable". Així ho avançaren ahir els dirigents del PSM i d’Els Verds, formacions que, amb Esquerra Unida i Esquerra Republicana, integren la coalició del Bloc, amb presència als governs de Balears, Mallorca i Palma. "Esquerra ha fet pràcticament inviable futures enteses amb ells". Així ho afirmà ahir el secretari general del PSM, Biel Barceló. "No només és inviable sinó indesitjable", afegí el dirigent del PSM de Menorca, Eduard Riudavets. "Serà més difícil que el Bloc sigui com és ara que no que un camell passi pel forat d’una agulla", sentencià el portaveu d’Els Verds, Miquel Àngel Llauger.

Cap d’ells, però, no plantejà un trencament del Bloc durant la legislatura i Barceló advertí que les desavinences no han d’afectar les institucions. El canvi s’explica per la posició d’Esquerra en les eleccions europees. Els de Joan Lladó han condicionat l’entrada del PSM a la coalició que lideren –Europa dels Pobles-Els Verds– a un compromís per presentar-se junts, amb els nacionalistes d’Entesa i sense Esquerra Unida, a les eleccions del 2011. La condició no ha estat acceptada pel PSM, que l’ha vista com una ingerència externa en el seu debat, i no ha entrat a la coalició ni es presenta als comicis, però els dóna suport extern. Els Verds, que ahir es reuniren amb el PSM per parlar de les Europees, no donaran ni suport extern a la coalició, malgrat que en un primer moment hi entraren i encara que la Confederació Verda de la qual formen part s’hi ha integrat.

Ara, han decidit no participar-hi perquè consideren "intolerables" les "imposicions" d’Esquerra al PSM i "no podíem compartir que es lligassin aquestes eleccions amb una operació de voladura del Bloc", perquè "la nostra aposta és el Bloc, deixà clar Llauger. Els Verds donen llibertat de vot als seus i creuen que els ecologistes es poden sentir representats per aquesta coalició o per la que formen Izquierda Unida i Iniciativa-Verds. Barceló reiterà ahir que Esquerra ha "vetat" el PSM i advertí que el seu "error" tindrà "conseqüències". Una podria ser la no-continuïtat d’Esquerra en una hipotètica reedició del Bloc el 2011, tal com es plantejà ahir. Tanmateix, el PSM encara ha de decidir –ho ha de fer enguany– si manté l’aposta pel Bloc o si opta per presentar-se en solitari en els propers comicis perquè, després del desacord amb ERC, l’aposta per una coalició nacionalista sembla descartada.

ERC crida a la calma i confia en una sola llista "d’esquerra nacional"

El president d’Esquerra a les Illes, Joan Lladó, sortí al pas de les declaracions dels dirigents del PSM i d’Els Verds fent "una crida a la calma" i advertint que no s’ha de tenir gaire en compte el valor d’unes declaracions "fetes en calent". Segons Lladó, "serà la demanda del mateix electorat i entorn de l’espai sobiranista qui exigirà que l’esquerra nacional vagi unida el 2011". El polític creu que, "si Esquerra Republicana va arribar a l’acord l’any 2004 de donar suport a Nanda Ramon, el 2007 a Biel Barceló i el 2008 a Pere Sampol; ha de ser possible una sola llista, amb cap del PSM, el 2011".

dBalears (28-IV-09)