Miquel López Crespí - Memòria històrica

La nova llei tindrà sis canvis respecte de l'anterior, però la principal diferència és que per fer els 5.000 habitatges barats prevists en quatre anys no s'usarà sòl rústic a no ser que abans s'esgoti l'urbà i urbanitzable. (Q. Torres)

El Govern retira la llei de l'habitatge i en pacta una semblant amb PP i promotors

La nova normativa no permetrà fer pisos socials en sòl rústic fins esgotar l'urbà i urbanitzable

Q.TORRES. Palma.

El Govern retirarà el projecte de llei de l'habitatge, però paral·lelament tramitarà una proposició de llei -que ve del Parlament- semblant, consensuada per tots els grups i pactada amb promotors i constructors. La nova llei tindrà sis canvis respecte de l'anterior, però la principal diferència és que per fer els 5.000 habitatges barats prevists en quatre anys no s'usarà sòl rústic a no ser que abans s'esgoti l'urbà i urbanitzable.

El canvi en la tramitació, que avui es podria tancar amb la firma de tots els portaveus, no ha de suposar cap retard perquè la llei s'aprovaria per lectura única, amb un sol debat. La solució a aquesta llei es començà a conèixer ahir, després d'unes intenses negociacions entre el Pacte i el PP. Però en realitat, tot començà quan UM, soci del Pacte, condicionà el seu suport a la llei a una major protecció del sòl rústic.

El canvi de postura d'UM arribà quan la tramitació estava tan avançada que no hi havia temps de tornar enrere. El Pacte assolí un acord per limitar l'ús del sòl rústic impedint la construcció a les àrees de transició d'harmonització -espais rústics on el Pla Territorial no preveia construir-, però un cop tancat l'acord, es feia difícil canviar la llei.

Aquesta circumstància s'aprofità per obrir una negociació amb els promotors i constructors, que acabà amb un pacte. El Govern es comprometia amb ells a introduir una nova disposició a la llei per permetre que en els solars urbans que s'han d'ocupar al cent per cent amb promocions públiques les cases tinguin 60 metres quadrats i no 80, com ara.

Després de pactar amb els promotors, el Govern invità el PP a sumar-s'hi i ahir es perfilà un fort acostament. Els populars, que havien presentat un text alternatiu, just plantejaren canvis puntuals de la llei que el mateix conseller de l'Habitatge, Jaume Carbonero, considerà «petites correccions absolutament acceptables».

La més important impedirà construir a sòl rústic de transició de creixement -rústic on el Pla Territorial preveu creixements futurs- fins que abans no s'hagi esgotat l'urbà i l'urbanitzable. També obligarà a fer informes d'impacte ambiental dels creixements urbanístics i donarà més veu als ajuntaments a l'hora d'acceptar les promocions.

Al marge de la llei, PP i Govern signarien un acord polític, que avui s'ha d'acabar de concretar, per tal de fer un pla de distribució dels habitatges protegits consensuat, que permetria els ajuntaments controlar quants se n'han de fer i de quin tipus. També preveuria mesures compensatòries per la necessitat de nous serveis socials. I s'establiria el compromís d'ajudar els promotors locals.

La líder del PP informà públicament de les negociacions després de reunir-se amb els seus batles, destacà la seva «oposició constructiva» i la voluntat de diàleg del Govern, però no dubtà a dir que aquest retirava la llei. El conseller d'Habitatge negà la retirada i just parlà de «transformació» d'un projecte de llei que surt del Govern en una proposició de llei que surt dels grups parlamentaris.

Diari de Balears (16-IV-08)

Carbonero encara és a temps de rectificar una mesura que posa en perill el model econòmic i paisatgístic mallorquí. (Tribuna Mallorca)

Augmenta l’oposició social a la Llei de l’Habitatge

Continua la polèmica davant la intenció del conseller d'Habitatge, Jaume Carbonero, d'aprovar una Llei de l'Habitatge que permeti edificar en sòl rústic. La proposta va ser rebutjada ahir pel degà del Col·legi d'Arquitectes, Luis Corral, en el decurs de les VI Jornades sobre ordenació del territori. Corral va considerar preocupant que una terra que viu del paisatge es plantegi aquestes solucions davant la manca d'habitatge assequible, encara més tenint en compte que la culpa de manca de sòl públic és de les institucions públiques. Segons Corral, el fi no justifica els mitjans. Carbonero va afirmar que Corral no coneix el projecte de llei i que, per tant, no pot opinar sobre la proposta del tàndem PSOE-UM. El Col·legi d'Arquitectes s'afegeix d'aquesta manera als posicionaments del Bloc, del GOB i del PP (en aquest cas, marcadament oportunista). Carbonero encara és a temps de rectificar una mesura que posa en perill el model econòmic i paisatgístic mallorquí. (Tribuna Mallorca)

Tribuna Mallorca

El Bloc avisa que la llei per fer pisos en rústic s'ha de negociar amb ells

Els socis del Pacte mantenen que aquest ha de ser el «darrer recurs»

Q.TORRES. Palma.

El Bloc posa emperons al projecte del conseller d'Habitatge, Jaume Carbonero, per poder construir pisos per sota del preu de mercat en terrenys que ara són considerats rústics. La coalició, que forma part del Pacte, entén que aquesta proposta no s'ha negociat amb ells i, per tant, just seria un «esborrany» que necessita el seu suport per convertir-se en realitat.Segons el portaveu adjunt del Bloc, Miquel Àngel Llauger, la creació de reserves de sòl per habitatge en rústic ha de ser el «darrer recurs» per afavorir la construcció de cases a preus econòmics. I manté que la «prioritat» ha de passar per potenciar la rehabilitació d'habitatges ja construïts o per afavorir la sortida al mercat de pisos que estan buits.

En aquest sentit, el Bloc ja va proposar en el passat la implantació de mesures fiscals que penalitzin els propietaris amb habitatges sense ocupar, però també es conscient que aquesta política no seria acceptada per cap dels seus socis: ni UM ni el PSIB. Per això, plantejarà la creació de línies d'ajuts per incentivar els propietaris a posar pisos buits al mercat i proposarà la intermediació pública per afavorir-ho. També reivindicarà l'increment dels ajuts que ja es donen per a lloguer. Totes aquestes mesures es plantejaran quan s'obrin les negociacions entre els socis de Govern per concretar aquest pla d'habitatge en què ja treballa el departament del conseller Jaume Carbonero.

Un pla que preveuria la possibilitat de permetre la construcció en àrees, ara considerades sòl rústic, a canvi que els promotors es comprometin que una part significativa dels pisos siguin de protecció oficial i, per tant, tinguin preus inferiors als de mercat. L'altra gran novetat d'aquest projecte passaria perquè es permetés un increment de les alçades dels blocs en determinades zones per alleugerir la repercussió del preu del sòl i abaratir els pisos.

Diari de Balears (3-XI-07)

D’UTOPIES I DE PARADISSOS PERDUTS: NAUFRAGIS LENTS (El Tall Editorial)

Per Pere Rosselló Bover, escriptor i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears (UIB)

Hi ha llibres que no necessiten pròleg. És el cas d’aquest poemari de Miquel López Crespí, la diafanitat del qual fa sobrer qualsevol comentari previ. Però l’amistat i el respecte que sent envers l’escriptor m’impedeixen negar-li unes ratlles, que tanmateix consider innecessàries, perquè ni al llibre li cal cap presentació ni és precís explicar a ningú qui és el nostre escriptor.

Els poemes de Naufragis lents són una mostra dels temes, de l’estil i, en general, del món literari de Miquel López Crespí. En ells el poeta gira els ulls envers el passat i hi descobreix tot un cabal d’experiències, inscrites en els signes d’un temps ja esvaït, però que constitueixen un moment intens, caracteritzat per la lluita per la utopia i per la vitalitat de la joventut. Hi trobam els viatges, les pel·lícules i els llibres d’una època de la qual esperàvem que sorgiria un món millor, quan encara es parlava de lluita de classes i de tots els alliberaments possibles. París, Irlanda, Roma, Rússia... són els escenaris de molts d’aquests poemes, en els quals no manquen referències a Sergei Mikhailovich Eisenstein, a Karl Marx i Friedrich Engels, a Bertold Brecht, al cinema compromès dels anys 60 i 70, etc.

Miquel López Crespí retrata un món que ja no tornarà, irremissiblement esborrat pel pas del temps, però també per la brutalitat d’un capitalisme que paradoxalment es diu liberal, per les claudicacions dels lluitadors d’un altre temps, i per les pereses, les inèrcies i les covardies de tots plegats. D’aquesta manera, els poemes de Miquel López Crespí posen el dit a la llaga i ens fan veure que, en tan poc temps, hem venut l’esperança, hem malbaratat el somni i hem fet impossible l’ideal. Tanmateix, i això és el més important, el poeta comprèn que el paradís perdut no és el món utòpic que el jove d’aleshores perseguia, sinó aquesta mateixa experiència viscuda de lluita per uns ideals i ara ja esvaïda.

Tota l’obra poètica de Miquel López Crespí es caracteritza per una intensa unitat. Aquesta ve donada, en primer lloc, tant pel fet d’inscriure’s en una tradició antiformalista i heterodoxa –sota el mestratge d’autors com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Salvat-Papasseit, Pere Quart o Jaume Vidal Alcover–, com per la recerca d’una llibertat formal que troba la seva forma natural d’expressió en l’ús del vers lliure i, sobretot, en un to narratiu, que mai no ofega el lirisme. Ara bé, la poesia de Miquel López Crespí no cau en la discursivitat ni en la facilitat pròpia de la poesia realista dels anys 60 i 70, ni es deixa enlluernar per la gratuïtat dels jocs formals, falsament innovadors, que es posaren de moda durant els anys 70. D’aquesta manera, en els poemes de Naufragis lents trobam un llenguatge diàfan, despullat d’imatges gratuïtes, que trenca amb la tradició postsimbolista i respon a una lliçó de senzillesa i de sinceritat.

En segon lloc, la unitat de la poesia de López Crespí prové de la insistència en uns temes i motius d’origen autobiogràfic, com són la memòria i la reflexió sobre el temps històric viscut, el compromís polític i artístic, i l’experiència personal, que es palesa sobretot en les referències als viatges, als llibres i al cinema. Els anys d’infantesa durant la postguerra i el temps de joventut en la lluita contra el franquisme constitueixen una experiència vital, que esdevé el nucli de la seva evocació del temps perdut. Però la mirada políticament compromesa del poeta en cap moment no impedeix la visió elegíaca del temps passat, sempre despullada de sentimentalismes.

En aquests poemes, per tant, el lector trobarà el testimoni sincer d’un home que passa revista als retalls de la memòria que ha guardat i que, amb ells i amb la poesia, reconstrueix –és a dir, reviu– un món passat i ens en fa espectadors.

Benvingut sia aquest llibre de Miquel López Crespí, que se suma a la quasi vintena de poemaris que fins ara l’han precedit i que, pel seu propòsit testimonial i de lluita, demostra el compromís incansable del nostre escriptor amb la Justícia, amb el nostre dissortat país i amb la Literatura.

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)