Miquel López Crespí - Memòria històrica

Agenda d'actes republicans 2008

11 D’ABRIL

Porreres,  Museu i Fons artístic a les 20’30h:Lectura Manifest i Conferencia “EL PROCÉS DE LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA” a càrrec de Tomeu Garí.

 Pollença, DOCUMENTAL: AIGUA CLARA (2007). Dir. CARMELO CONVALIA. Col.loqui a continuació. En el Club Pollença. A les 21.00h. Documental sobre el cmp de concentració de Sa Colònia
 

12 D’ABRIL.

Bosc de la Memòria a les 10’30h:Tres Pobles per Sa República: Calvià, Pollença i Sa Pobla: Parlament i lectura Manifest per Manel Suárez de Memòria de Mallorca, ofrena floral, recital poètic, actuacions musicals.

Si voleu venir (bus, 3 €). Sortida a les 9 del monument i tornam a l'hora de dinar. Per apuntar-se 619689179 o iniciativaciutadana@hotmail.com

13 D’ABRIL.

Porreres, Oratori de la Creu a les 11h. Homenatge a les Víctimes. Lectura Manifest per Tomeu Garí de Memòria de Mallorca. Pendent de confirmar dia i hora.

Alaró, al Cementiri Municipal a les 11h. Homenatge a les Víctimes. Lectura Manifest per Marçal Iserm de Memòria de Mallorca.Pendent de confirmar dia, hora i lloc.

Manacor, al Cementiri de Son Coletes a les 12h: Homenatge a les Víctimes de Manacor, col·locació escultura a les víctimes, xeremies, ofrena floral i parlaments.Lectura Manifest per Tomeu Garí de Memòria de Mallorca.

Búger, Plaça de l’Ajuntament a les 12h: Lectura Manifest 14 d’abril per Biel Noguera de Memòria de Mallorca  i xeremies.

 Pollença, a la Plaça dels Seglars a les 18h:Parlament i lectura Manifest per Leni Jordà i Maria  Antònia Oliver de Memòria de Mallorca, ofrena floral i recital poètic.

Santa Maria del Camí, al Cementiri Municipal a les 18h. Parlament i lectura Manifest per Maria Antònia Oliver de Memòria de Mallorca, ofrena floral i xeremies.

Binissalem, Cementiri Municipal a les 19h: Parlaments i ofrena floral. Lectura Manifest 14 d’abril per Josep Suàrez de Memòria de Mallorca

Palma per Sa República:

• A la Sala de Cultura de l’Institut Balear de la Dona a les 18h: Inauguració Exposició  “LES PRESONS FRANQUISTES DE DONES”
• Institut Politècnic a  les 19h: Conferencia a càrrec de Manel Suárez i Maria Antònia Oliver  LA REPRESSIÓ A PALMA, PRESONS I CEMENTIRI DE CIUTAT. Projecció del reportatge de Daniel Gutman “OMBRES A L’ILLA DEL SOL”.  L’Institut Politècnic fou inaugurat per la República i enguany compleix el seu 75e. aniversari.
• Plaça de Cort a les 20’30h: Parlament i lectura Manifest per Dolors Cabello i Maria Antònia Oliver de Memòria de Mallorca i actuacions musicals.

14 D'ABRIL

Pollença  a la Plaça dels Seglars a les 20h:Celebració republicana. Recital poètic i música republicana.

16 D’ABRIL.

Palma. Institut Josep Sureda i Blanes a les 11h: Xerrada als al·lots i al·lotes de tercer i quart de Secundaria sobre “LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA” a càrrec de Libertario Gelabert i Peter de Echave de Memòria de Mallorca.

18 D’ABRIL.

Petra, Cementiri Municipal a les 19h:

• Parlaments i Ofrena floral. Actuació musical a càrrec dels Xeremiers de Petra
• Sala de Plens de l’Ajuntament antic a les 19’30h lectura Manifest per Leni Jordà i Conferencia “LES PRESONS FRANQUISTES A MALLORCA” a càrrec de Manel Suárez.

Senselles,  Saló d’actes del Quarter a les 20’30h:

Conferencia “PER LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA” i lectura Manifest a càrrec de Tomeu Garí i Maria Antònia Oliver. Projecció del reportatge de Daniel Gutman “ OMBRES A L’ILLA DEL SOL”.

 Pollença, a les 20:30 al Centre Cultural. Xerrada Guillem Cifre de Colonya i la República.

22 D’ABRIL.

Palma: Institut de Bendinat a les 13h:Conferencia pels alumnes de segon de batxiller “LA REPRESSIÓ FRANQUISTA I LA SIMBOLOGIA FRANQUISTA” a càrrec de Manel Suarez i Maria Antònia Oliver de Memòria de Mallorca.

24 D’ABRIL.

Sa Pobla, Espai Jove Sa Congregació a les 20’30: Lectura Manifest 14 d’Abril per Antònia Mercadal de Memòria de Mallorca  i Conferencia “ESTUDI SOBRE LA SIMBOLOGIA FRANQUISTA” a càrrec de Marçal Iserm. Projecció del documental “CASAS VIEJAS. EL GRITO DEL SUR.” de Basilio Martín Patiño.

 Pollença, a les 20:00 a la sala de plens, el grup Alternativa Esquerra Unida -Els Verds presenta una moció demanant a l'Ajuntament que es manifesti a favor de totes les iniciatives polítiques i ciutadanes de caràcter pacifico i democràtic a favor de la República i es sumi als Ajuntaments i càrrecs públics que des del 26 de Juliol de 2007demanen un Procés Constituent que permeti la instauració a l'Estat espanyol de la III República.

Blog Urxella (10-IV-08)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)

Memòria cronòlogica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)

Pel desembre de 1976 a la presó de Ciutat hi havia nombrosos presos polítics. Del PORE, una organització marxista de tendència trotsquista que dirigia Ramon Molina (l'actual director del Museu d'Art Contemporani de sa Pobla), hi eren el mateix Ramon Molina, na M. Dolors Montero i en Xavier Serrano. (Miquel López Crespí)

Un míting per l’amnistia (1976)

1976: En la fotografia podem veure una bona part de la direcció dels comunistes de les Illes (OEC) que no havien pactat amb el franquisme reciclat el repartiment de sous i poltrones. Entre els dirigents de l'OEC podem veure Miquel López Crespí, Jaume Obrador, Pere Tries, Carles Maldonado, Mateu Ramis, Francesc Mengod, Antònia Pons, Tomeu Febrer... Hi manquen Mateu Morro, Josep Capó, Antoni Mir i Margalida Chicano, entre molts d'altres membres de la direcció.

Pel desembre de 1976 a la presó de Ciutat hi havia nombrosos presos polítics. Del PORE, una organització marxista de tendència trotsquista que dirigia Ramon Molina (l'actual director del Museu d'Art Contemporani de sa Pobla), hi eren el mateix Ramon Molina, na M. Dolors Montero i en Xavier Serrano. Del MCI hi romania tancat n'Isidre Forteza. De l'OEC hi érem en Josep Capó, en Jaume Obrador i qui signa aquest article. Dels obrers detinguts en la manifestació del 12 de novembre de 1976 hi eren en Pere Ortega, n'Antoni López López i en Manuel Carrillo. A la presó de dones, al costat de M. Dolors Montero també hi havia Mª del Carmen Giménez. Per sort, cada diumenge gernació de companys d'OEC i d'altres organitzacions venien davant la porta d'aquell cau on romaníem tancats a cridar consignes per l'Amnistia. El PTE, PSAN, MCI i OEC organitzaren, al descampat on ara hi ha el parc del Polígon de Llevant (al final de Ricardo Ortega), un míting amb nombrosa participació ciutadana. Hi intervingueren, a favor de la nostra llibertat, en Miquel Tugores (PTE), en Jesús Vives (MCI), en Tomeu Fiol (PSAN) i n'Aina Gomila (per l'OEC). Però la fantasmal i inoperant Assemblea Democràtica no va voler moure un dit en defensa dels presos polítics quan una comissió de l'OEC hi va anar a parlar per a concretar una manifestació conjunta en favor de la llibertat. Afortunadament els companys del PSAN, del PTE i de MCI s'havien avingut a muntar aquell míting solidari. En va fer un bon reportatge (potser uns dels únics treballs en el qual es tractava amb certa simpatia l'esquerra revolucionària no pactista) el diari Última Hora del 15 de desembre de 1976. Deia el diari: "Tomó la palabra en primer lugar el dirigente del Partido del Trabajo, Miguel Tugores quien... dijo que 'con el referéndum el Gobierno pretende afianzar un modo de continuación del franquismo. Serán los mismos perros con diferentes collares'... Insistió [Miquel Tugores] en la necesidad de que los obreros presionen sobre la Asamblea de Mallorca -'organismo muerto a causa de la actitud de los partidos que se llaman obreros y no lo son'-".

Desembre de 1976. L'escriptor Miquel López Crespí s'acomiada de la seva mare i dels companys del partit moments abans d'entrar a la presó de Ciutat per haver estat a l'avanguarda de la llibertat del nostre poble.

En Miquel Tugores sempre -malgrat les nostres diferències polítiques- havia estat un bon amic i ara, participant en aquest acte de solidaritat amb nosaltres, ho demostrava una vegada més. Pollensí, l'havia conegut quan compareixia per la Cooperativa d'Arquitectes progressistes del carrer Estudi General (Neus Garcia Inyesta, Carles Garcia Delgado, Manolo Cabello, Guillem Oliver Suñer...).

El Moviment Comunista de les Illes (MCI) també hi participà activament. Com explicava Última Hora: "A continuación, tomó la palabra Jesús Vivas, del Movimiento Comunista de las islas, iniciando su parlamento 'con una abrazo revolucionario en esta primera aparición pública del MCI'. Vivas habló del significado de la abstención en el referéndum en el sentido de 'que no podemos legalizar un gobierno franquista'. Vivas terminó, entre los gritos de la multitud, reivindicando la libertad para todos los detenidos". Després del MCI hi intervengué en Bartomeu Fiol, del PSAN. La intervenció de la dirigent comunista (OEC) Aina Gomila anà en la línia de lluitar contra la maniobra continuista del règim demanant la dissolució dels cossos repressius de la dictadura i la tornada a casa de tots els detinguts. Posteriorment hi hagué un intent de manifestació pel carrer Ricardo Ortega que va ser dissolt brutalment per la Policia Armada.

Miquel López Crespí

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

El nostre ingrés a la presó (de Jaume Obrador, Josep Capó i de qui signa aquest article) per haver lluitat per la llibertat i la democràcia, la manca de solidaritat demostrada pels famosos i inoperants organismes de l'oposició, va fer evident, pel desembre de 1976, l'intent gens amagat -sobretot per part del PCE i del PSOE- de desfer-se de l'ala esquerra de l'antifeixisme illenc i criminalitzar-nos. (Miquel López Crespí)

Memòria històrica

Celestí Alomar en temps de la transició. Quan l´Assemblea Democràtica de Mallorca no volgué fer res pels presos polítics republicans

El nostre ingrés a la presó (de Jaume Obrador, Josep Capó i de qui signa aquest article) per haver lluitat per la llibertat i la democràcia, la manca de solidaritat demostrada pels famosos i inoperants organismes de l'oposició, va fer evident, pel desembre de 1976, l'intent gens amagat -sobretot per part del PCE i del PSOE- de desfer-se de l'ala esquerra de l'antifeixisme illenc i criminalitzar-nos.

Vist amb la perspectiva històrica que dóna haver passat ja tants d'anys dels fets que narram, és interessant constatar -en la documentació que hem consultat per escriure aquest article- les dèries que determinats sectors oportunistes han tengut sempre contra els esquerrans. Un personatge molt curiós d'aquesta època que analitzam era Celestí Alomar, militant marxista-leninista de l'Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja), després membre del PCE i un dels fundadors més coneguts (juntament amb Antoni Tarabini) del PSI. Més endavant va ser cap de campanya electoral d'Unió Autonomista (1977). El 1982 el trobam fent feina en el CDS i a partir d'aquests contactes va ocupant alts càrrecs de responsabilitat amb tota mena de governs. En temps de la clandestinitat només vaig coincidir una vegada amb ell i n'he parlat d'una forma amistosa en el meu llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (vegeu pàgines 64-69). Aquest personatge, l'actual Conseller de Turisme del Govern Balear, i que l'any 1976 era bastant important en la presa de decisions de l'Assemblea Democràtica, escrigué un insolidari article a la revista Cort tot dient que els presos polítics de Ciutat (Xavier Serrano, Pere Ortega, Jaume Obrador Soler, Maria Dolors Montero, Ramon Molina, Antonio López, Maria del Carme Giménez, Isidre Forteza, Manuel Carrillo, Josep Capó i qui signa aquest article) ens arreglàssim amb els "nostres" problemes amb el franquisme (pagar multes, romandre a la presó per idees polítiques). El personatge en qüestió (i molts d'altres que no s'atrevien a posar per escrit les seves opinions) criminalitzava així els antifeixistes republicans mallorquins del Moviment Comunista de les Illes (MCI), de l'OEC i independents. Celestí Alomar deia concretament en el número 780 de Cort (3-10 desembre de 1976, pàg. 4): "Esta semana han ingresado en la prisión provincial los tres miembros de OICE para cumplir el arresto sustitutorio por el incumplimiento del pago de una multa que se les había impuesto a raíz de la presentación de su organización". Un poc més avall l'home intentava justificar la seva crida a no fer res en favor de l'amnistia dels detinguts amb unes estranyes explicacions. "Explicacions" que només amagaven l'evident voluntat de Celestí Alomar i de l'Assemblea de no fer res per nosaltres (i a part de no fer res de collocar-nos, aprofitant l'ocasió, el sambenet de violents). Deia Celestí Alomar en la seva secció "Política" de la revista Cort: "Es evidente que todo demócrata rechaza estas acciones [el fet que el franquisme ens hagués tancat a la presó] represivas contra señores que lo único que hacen es defender unas ideas... Pero lo que no es posible, por lo mismo que decíamos antes, es que todos actuemos y pensemos igual. Los de la OICE tenían previsto con su comportamiento arrancar un movimiento de protesta y una manifestación en la calle, que los mismos de la Asamblea Democrática no aceptaron. Y sencillamente no aceptaron, porque no es conveniente repetir el número del día 12...". Vet aquí la raó de la negativa a la lluita per la llibertat dels presos polítics, a accelerar la lluita antifranquista: "No es conveniente repetir el número del día 12 [de novembre de 1976]". Cal recordar que precisament la manifestació del 12 de novembre a Ciutat va significar un dels punts més àlgids de la lluita per la llibertat i contra la dictadura a les Illes. Per això cal -diu Celestí Alomar- "no repetir el número de día 12".

Vist que aquests "demòcrates" no volien fer res en favor dels presos polítics, un dels nostres militants (Joan Coll Andreu, dirigent del front obrer) es va veure obligat a escriure una carta de protesta a la direcció de Cort. Crec que degut al fet que jo era collaborador habitual i amic de Coco Meneses i d'Antoni Tarabini, no hi hagué gaire problemes en la seva publicació. La resposta a Celestí Alomar sortí publicada en el número 782 de la revista en la secció "Cartas al director". Deia el nostre militant: "Sr. Director del Semanario Cort:

'Me ha dejado sorprendido el comentario que el Sr. Celestí Alomar incluye sobre el ingreso en prisión de los miembros de la OICE, Josep Capó, Jaume Obrador y Miquel López Crespí, en la sección de Política de 'les Illes' de esta semana, en la revista que Ud. dirige.

'En primer lugar, creo que hay que aclarar que lo que el Sr. Celestí Alomar llama el 'número del día 12' fue una negación clara y tajante del derecho de los trabajadores a manifestarse [Joan Coll recorda que la manifestació del 12 de novembre de 1976 fou brutalmenr reprimida per la Policia Armada franquista]. En este sentido, si la 'oposición' renuncia a plantear en la calle, y en todos los lugares que sea preciso, la defensa de los más elementales derechos democráticos, mal avanzaremos hacia esa democracia de la que tanto se habla.

'En segundo lugar, no entiendo la expresión 'mucho más cuando la OICE nunca ha querido participar en la Asamblea y más de una vez la ha criticado". ¿O es, Sr. Celestí Alomar, que la ADM sólo va a luchar por la libertad de los partidos que están en su seno? Si el Sr. Celestí Alomar piensa esto, bien pobre es la comprensión que tiene de la democracia.

'En tercer lugar, si el Sr. Celestí Alomar piensa que "la Asamblea es mucho más partidaria de los pagos de las multas", ¿cómo se explica Sr. Celestí Alomar las siguientes cuestiones?:

' -Que en el Comité de Solidaridad montado al efecto, la mayor parte de los partidos de la ADM brillen por su ausencia.

'- Que partidos económicamente tan 'bien dotados' como los integrantes de la ADM no hayan aportado NADA para sacar de la cárcel a estos luchadores presos.

'-¿Es que piensan que las multas se van a satisfacer haciendo el comunicado de rigor?

'En resumen, Sr. Celestí Alomar, ¿cómo se concreta para la ADM, el 'estar por la Amnistia'.

Joan Coll Andreu".

Evidentment Celestí Alomar mai no va contestar al nostre amic del front obrer i, com era normal, tampoc no es va poder celebrar a Palma la manifestació en favor de la llibertat i per la sortida de la presó de tots els presos polítics! Precisament en uns moments que, arreu de l'Estat, la consigna més important i que mobilitzava més gent en la lluita per la llibertat era... la de l'amnistia!

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (16-VIII-02)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Memòria cronòlogica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)