Miquel López Crespí - Memòria històrica

Vint-i-dos dramaturgs i cinc actors de les Illes participen en aquesta proposta que impulsen de manera conjunta la Conselleria d’Educació i Cultura i la Ràdio Televisió de Mallorca

Alexandre Ballester, Marta Barceló, Miquel de Marchi, Noé Dénia, Vicent Ferrer, Joan Gomila, Joan Guasp, Albert Herranz, Biel Jordà, Miquel López Crespí, Miquel Mestre, Jaume Miró, Jordi Odrí, Antoni Palerm, Carme Planells, Josep Pere Peyró, Gabriel Sabrafín, Sebastià Sansó, Andreu Segura, Vicent Tur, Xavier Uriz i Miquel Àngel Vidal

Els programes que s’emetran per Ona Mallorca s’enregistraran en un llibre CD que servirà com a vehicle promocional de la dramatúrgia textual contemporània de les Illes Balears

Material acústic antiaïllant, un nou espai a la ràdio per promocionar els autors de teatre de les Illes

La consellera d’Educació i Cultura, Bàrbara Galmés; i la directora general de Ràdio i Televisió de Mallorca, Marisa Goñi; han signat avui un conveni per posar en marxa un projecte que permetrà la difusió de la producció teatral que es fa a les Illes Balears a través de la ràdio i en el qual hi participen vint-i-dos dramaturgs i cinc actors de la Comunitat.

Material acústic antiaïllant és el nom amb què s’ha batejat aquesta proposta, que enceta una nova línia de promoció i projecció exterior dins el programa de la Direcció General de Cultura de la Conselleria d’Educació i Cultura de suport als creadors i productors artístics i culturals de les Illes Balears.

La iniciativa preveu, per una banda, l’emissió cada dissabte -a partir de dia 26 d’abril- d’un espai de deu minuts dins el programa d’Ona Mallorca “Bartleby no ho faria”, conduït per Rosa Campomar, en el qual actors balears interpretaran obres inèdites de dramaturgs illencs, escrites expressament per a aquesta proposta.

En concret, es podran escoltar peces d’Alexandre Ballester, Marta Barceló, Miquel de Marchi, Noé Dénia, Vicent Ferrer, Joan Gomila, Joan Guasp, Albert Herranz, Biel Jordà, Miquel López Crespí, Miquel Mestre, Jaume Miró, Jordi Odrí, Antoni Palerm, Carme Planells, Josep Pere Peyró, Gabriel Sabrafín, Sebastià Sansó, Andreu Segura, Vicent Tur, Xavier Uriz i Miquel Àngel Vidal.

Les interpretacions aniran a càrrec dels actors Xim Vidal, Miquel Torrens, Sílvia Sánchez, Eva Torres i David Oliver i tendran com a banda sonora la música dels músics i grups de les Illes Vacabou, Antònia Font, Petit, Marcel Cranc, Joan Martorell, Damià Timoner, Anegats, Joan Miquel Oliver, The Magnetic Band, The marzipan man, Abracanalla i Big Yuyu, gràcies a la col·laboració de les discogràfiques Blau, Primeros Pasitos i Ca Nostra.

El conveni signat avuir recull l’enregistrament d’un total de 22 programes, que que s’emetran entre el proper dia 26 d’abril i el mes de desembre, encara que se’n podran fer reemissions.

En aquest sentit, està previst que Ona Mallorca cedeixi els drets d’emissió dels programes a altres emissores de les Illes, per tal que arribi als oients de tot l’arxipèlag.

La llengua vehicular de l’espai serà el català, dins l’objectiu de les dues instituciones de donar suport a la normalització lingüística.

Per una altra banda, el conveni estableix que les emissions de “Material acústic antiaïllant” s’enregistran en un llibre CD recopilatori que es traduirà al castellà i a l’anglès.

Aquest material, del qual se’n editaran 1.500 còpies, servirà com a vehicle promocional de la producció teatral i musical de les Illes i es distribuirà a fires de teatre, trobades de dramatúrgia i centres de producció teatral que promoguin les noves dramatúrgies, tant dins l’estat espanyol com a la resta d’Europa.

El cost total de la iniciativa és de 17.500 euros, només pel que fa a la producció. D’aquesta quantitat, la Direcció General de Cultura de la Conselleria d’Educació i Cultura aporta 13.400 euros i la resta, 3.725 euros, a la Ràdio i Televisió de Mallorca.

El conveni signat avui té vigència des del moment de la seva signatura i podrà ser modificat i ampliat per acord mutu entre les dues parts.

(Enviat per Pep Cerdà)

Estiu de foc (Edicions Columna), una epopeia mallorquina contemporània.

Em sedueix la capacitat narrativa de Miquel López Crespí, la seva habilitat per crear una ficció novellesca tot partint de la realitat històrica, em fascina la força amb què recupera el passat i l'incorpora al drama fictici que la imaginació recrea. (Gabriel Janer Manila)

Per Gabriel Janer Manila

Em sedueix la capacitat narrativa de Miquel López Crespí, la seva habilitat per crear una ficció novellesca tot partint de la realitat històrica, em fascina la força amb què recupera el passat i l'incorpora al drama fictici que la imaginació recrea. Tot just en acabar de llegir Estiu de foc, publicada el desembre passat a Columna, he tingut la certesa de trobar-me davant una breu novella exemplar: la crònica dolorosa i amarga d'una dona embarcada amb la tropa del capità Bayo, el mes d'agost de 1936, disposada a defensar, ni que sigui amb les dents, la illusió de la llibertat.

Sobre un paisatge tens, creat amb minuciosa esmena, es mouen lentament els personatges. La història serveix de rerefons al drama. La passió es desborda sobre les terres seques, calcigades pel foc de les armes i el sol de l'estiu. L'emoció et corprèn. Això era l'estiu de foc... Desembarquen les milícies republicanes. Som a la primera línia del front. Mentre, comença a créixer, impertorbable, el sentiment d'abandó: les discussions entre Madrid i la Generalitat sobre l'oportunitat del desembarcament, l'ajut que no arriba, les històries cruels de la repressió feixista, els morts a les cunetes, els assassinats sense judici, les tortures i la desolació... La depauperació, la manca de mitjans, la mort a les trinxeres, les dificultats entre els militars amb rutines i formació monàrquica i el proletariat revolucionari...

Una dona ens explica la seva aventura i la d'un grup de companyes; però el seu relat esdevé la crònica d'una història d'amor: l'epopeia llibertària d'una relació amorosa, la fascinació que aquell grup de dones sent pel somni anarquista.

El llibre ens planteja, bellament novellades, les brillantors d'aquest somni, aquelles inquietuds que configuraren i definiren la innocència de la revolució: l'afany de bastir el comunisme llibertari i acabar amb els exèrcits, les fronteres, les supersticions religioses, la propietat privada, la incultura... La voluntat ferma de construir un món nou, una societat justa. La gran utopia per la qual lluitaren aquells homes i dones que Miquel López Crespí dibuixa sobre el rerefons tràgic del desembarc de les tropes republicanes al litoral de Manacor. Llavors, el nostre mar, sa Punta de n'Amer, les terres costaneres de Son Carrió esdevenen l'escenari sobre el qual es perfila el fracàs d'una de les grans utopies d'aquest segle.

I l'esperança del triomf. Però també -els feixistes han rebut l'ajut italià, passen els caces-, el reembarcament desorganitzat, l'engany amb què es retiren, convinçuts que acudiran a Palma i reemprendran el combat. De bell nou, la lluita. I el somni.

La protagonista s'enrecorda, cap al final, dels dies difícils en què l'expedició havia parat a l'illa d'Eivissa; de Rafael Alberti i María Teresa León, de com aquesta havia defensat el museu arqueològic i l'havia reivindicat -potser és una de les pàgines més belles del llibre- el treball remot d'uns altres obrers, les mans treballadores del passat.

Sobre el canemàs de la història, el conflicte dels homes i les dones que s'afanyen per transformar la vida.

(21-IX-98)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Ningú no podia imaginar que la memòria de l´esquerra revolucionària seria meticulosament esborrada pels corifeus del règim, pels servils que, a les ordres de qui comanda, han modificat el que s´esdevengué en la transició i postransició. (Miquel López Crespí)

La lluita per la llibertat a les Illes: la premsa d´esquerra en temps de la dictadura i la transició (I)

Entre els col·laboradors més constants de la premsa clandestina que publicava l´OEC (Organització d´Esquerra Comunista), Democràcia Proletària, Mallorca Obrera i L´Espira, entre altres publicacions del partit, es trobava el que posteriorment seria secretari general del PSM, l´amic Mateu Morro. També m´arribaven molts d´articles de membres del partit del front de barris, escrits per Jaume Obrador. A la meva bústia, molts matins ensopegava amb altres materials que des de diverses cèl·lules em feien arribar els encarregats d´aquella feina, ja que, exceptuant la direcció i alguns responsables polítics, ningú no sabia quina era la nostra tasca concreta. El meu contacte directe amb el front de barris per a qüestions de la revista era el company i gran amic Francesc Mengod.

Així i tot, l´edició i distribució de Mallorca Obrera, Democràcia proletària, La Voz de los Trabajadores, El Comunista, L´Espira, Revolució i el butlletí intern La Batalla, així com la distribució entre militants i simpatitzants de la revista teòrica del partit Izquierda Comunista, no bastava per a fer front a la canviant situació política del moment. Va ser quan decidírem muntar piquets per a penjar cartells als principals carrers i avingudes de Palma i pobles de les Illes. Però em centraré concretament a Palma i a la Part Forana de Mallorca, que era el nostre radi d´acció concret.

La confecció de la majoria de cartells d´OEC de Mallorca anaren a càrrec meu i d´alguns companys i companyes que m´ajudaven. També vaig dibuixar i penjar per Palma i barriades molts dels que sortiren signats per OEC-MCI, quan les dues organitzacions fèiem accions conjuntes.

Els recursos econòmics del partit, d´OEC, eren per a garantir les revistes i el lloguer dels pisos clandestins. La propaganda del carrer, la compra de pintura i paper per a aquelles accions, anava quasi sempre a càrrec meu. No disposava de gaire diners. Les nostres feines ocasionals no donaven per a allargar-se massa. Però sí que record que anava a comprar metres de paper d´embolicar i pintura plàstica de colors, que era la més barata, i inspirat sovint en els cartells que pintava Maiakovski en temps de la guerra civil russa, els de Renau a l´època de la guerra civil a l´Estat espanyol i, sobretot perquè ren els més bons d´imitar una vegada “adaptats” a la situació mallorquina, els del Maig del 68. Em passava dies i dies dibuixant i pintant els cartells pels pasadissos i cambres del meu pis, al carrer d´Antoni Marquès Marquès. De tota aquella feinada, centenars i centenars d´hores en defensa de les llibertats nacionals dels pobles oprimits per l´Estat, per la llibertat dels presos polítics, per la República i el socialisme, només queda el record d´algunes fotografies salvades per pura casualitat. Algunes d´aquestes fotografies són fetes per periodistes despistats, sorpresos de veure, per uns moments, abans que les brigades de neteja de l´Ajuntament destrossassin en segons la feina de setmanes, una ciutat encartellada per cartells fets a mà. Altres, poques, les vaig fer jo mateix moments després d´haver fet l´acció de propaganda, abans que vengués la Social o comparegués la Policia Municipal i els destrossàs.

En resten pocs documents fotogràfics perquè aleshores l´OEC, la direcció del partit, no pensava en la memòria històrica de la l´esquerra revolucionària. Un estret i errat economicisme, el tacticisme del moment, els feia oblidar aquestes tasques essencials, pensar ni que fos una mica a servar, per a les generacions de lluitadors del futur, la memòria del que s´estava fent en aquella concreta conjuntura històrica. Ningú no podia imaginar que la memòria de l´esquerra revolucionària seria meticulosament esborrada pels corifeus del règim, pels servils que, a les ordres de qui comanda, han modificat el que s´esdevengué en la transició i postransició. Així i tot, malgrat els pocs documents fotogràfics conservats, els que resten són precisament els que m´han impulsat a escriure aquestes notes que volen aproximar-se al que va ser la lluita complicada de tots aquells militants d´esquerra que no acceptaren les condicions del franquisme reciclat. I, per això mateix, perquè no acceptàrem l´oblit dels crims del feixisme, l´oblit de quaranta anys de lluita comunista, anarquista, socialista, contra el capitalisme, fórem perseguits, marginats i esborrats dels llibres d´història.

Després, quan els cartells eren fets, organitzàvem l´aferrada a indrets estratègics de Palma o barriades dels voltants.. Alguns dels companys que sempre eren disposats per a sortir a aferrar els cartells reivindicatius que jo havia pintat eren en Domingo Morales, destacat activista del moviment ciutadà de Palma, sindicalista i, en la clandestinitat, membre del front obrer de l´Organització d´Esquerra Comunista. També hi compareixien molts d´altres companys i companyes. Record actitud valenta i militant de Josefina Valentí, de Magda Solanes, Margalida Seguí. I entre els més joves, l´actitud combativa, que dura fins el present, d’en Guillem Ramis, en Salvador Arias, en Macià Abraham, en Pedro López i tants i tants companys i companyes que només vaig conèixer pel seu nom de guerra.

Però malgrat que dedicàvem molt de temps a les tasques d´agitació i propaganda, cap esforç no podia barrar el pas a la influència cada vegada més aclaparadora dels grans mitjans de difusió, a la presencià mediàtica, especialment per ràdio i televisió, dels partits reformistes, dels que havien pactat la reforma del franquisme, una situació que no qüestionàs la “unidad de España”, el sistema capitalista i la monarquia que el dictador ens llegava.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)