Administrar

Mallorca contra els borbons: la novel·la històrica a les Illes

pobler | 15 Octubre, 2007 18:26 | facebook.com

Els protagonistes de La conspiració, evidentment, són fills de la Revolució Francesa, i propaguen les idees de Marat i Robespierre, tradueixen la Constitució de 1793 i la Declaració dels Drets de l´Home i del Ciutadà, però són també els hereus, el resultat final de les aportacions de Spinoza, Grotius, Descartes, Locke, Newton i Jean-Jacques Rousseau al deslliurament intel·lectual, polític i econòmic de la humanitat. (Miquel López Crespí)


La novel·la històrica en la literatura catalana contemporània


La conspiració (Editorial Antinea, Castelló, 2007)



Miquel de Sureda de Montaner, el Joan Baptista Marià Picornell Gomila de la història real, la vida del qual i la dels seus amics, els conspiradors contra el rei Carles IV, hem novel·lat al llibre La conspiració (Editorial Antinea, Castelló, 2007) són exemples cabdals d´intel·lectuals i homes del poble il·lustrats.


Si volia aprofundir en el pensament dels il·lustrats catalans i espanyols del segle XVIII havia de viatjar en el temps, retrocedir molt enrere, més enllà dels llibres i discursos de Marat, Robespierre i Babeuf, llibres i opuscles, cartes i discursos que solament representaven l'expressió política de més d´un segle de lluita cultural contra el poder de l’Església i la monarquia absoluta. A l’estat espanyol l’atac contra les concepcions endarrerides del clergat vaticanista i el poder de la Inquisició comença no solament amb la introducció i traducció de certs tractats luterans del segle XVI: aquest aspecte només seria el començament de la provatura de minar les bases del reaccionarisme cultural fomentat pel Vaticà.


Pens que fóra absurd fer una relació exhaustiva dels llibres d´història o de les obres de poesia, novel·la o teatre que hem llegit per a atrevir-nos a bastir La conspiració o qualsevol altra novel·la històrica. Escriptors admirables com William Faulkner, Maria Aurèlia Capmany, Günter Grass. Issaak Bàbel, Alejo Carpentier, Thomas Mann, Alberto Moravia, Jaume Vidal Alcover, Lev Tolstoi, Maksim Gorki o el mateix Gabriel García Márquez, entre molts d’altres, ham parlat de la necessitat de la informació i la formació per a provar d´enllestir una novel·la història.


En el cas que ens ocupa, comentar els orígens de La conspiració, aquesta tasca inicial de formació i informació no va ser excessivament complicada perquè el tema, la Il·lustració, la Revolució Francesa, l’obra de Jean-Jacques Rousseau, Marat, Robespierre, la França de finals del segle XVIII i començaments del XIX, el coneixement de l’obra de Jean-Jacques Rousseau, ens són prou coneguts des de l’adolescència. Les lectures que dels socialistes utòpics anam fent d’ençà mitjans dels anys seixanta, aquella recerca d´obres de Babeuf, Saint-Simon, Charles Fourier, Victor Considérant, Constantin Pecquer, Robert Owen, Étienne Cabet o la mateixa George Sand, filla predilecta de tots els utopistes esmentats, ja ens anaven fornint les dades que més endavant necessitàrem per a plantejar moltes de les novel·les històriques que hem escrit en aquests darrers anys.


L’herència cultural i política de què provenen Miquel Sureda i Montaner i els seus companys maçons, protagonistes de La conspiració, és el Renaixement. Homes i dones que en el segle XVI haurien pogut estar al costat dels protestants luterans quan aquests lluitaven contra la corrupció vaticanista, o ben a prop d´intel·lectuals com Francis Bacon, quan aquest començà a qüestionar el domini aristotèlic damunt el pensament universal i propugnà que l´única font de coneixement fiable era l´observació directa de la Naturalesa. La Il·lustració, la gran revolució cultural que té lloc a França durant tot el segle XVIII i que prepara l’adveniment de la República i la Constitució republicana de 1793, comença a bastir-se amb el pensament d´homes com Bacon, però també amb els descobriments científics d´Isaac Newton i el descobriment de la Llei de la gravetat. No cal repetir el que ja hem indicat més amunt. Però són generacions i generacions d’investigadors de tots els aspectes de la ciència els que van preparant, tant l’adveniment del Segle de les Llums, com l’aparició de persones com els protagonistes de La conspiració. Recordem, per acabar, alguns dels trets essencials d’aquest lent avanç cap a la comprensió científica dels fets socials i de la Natura. Als Països Baixos la ciència política surt amb força del fang de la tenebror de l’Edat Mitjana, i Grotius defineix molts dels actuals conceptes del dret natural, aportació que liquida la bruixeria conceptual, que tant afavoria els interessos de les classes dominants de totes les èpoques en recolzar les lleis en els decrets bíblics. René Descartes, enfonsava igualment tota la metafísica de la teologia escolàstica en afirmar que l´home adquiria els coneixements mitjançant els sentits. Spinoza, en considerar diví l´Univers que ens envolta impulsa un panteisme allunyat del dogma escolàstic catòlic i contribueix igualment a dinamitar el món de creences que sostenia tot l’entramat ideològic, és a dir, polític, religiós i cultural, en què recolzava l’Antic Règim.

Els protagonistes de La conspiració, evidentment, són fills de la Revolució Francesa, i propaguen les idees de Marat i Robespierre, tradueixen la Constitució de 1793 i la Declaració dels Drets de l´Home i del Ciutadà, però són també els hereus, el resultat final de les aportacions de Spinoza, Grotius, Descartes, Locke, Newton i Jean-Jacques Rousseau al deslliurament intel·lectual, polític i econòmic de la humanitat.


Miquel López Crespí


Podeu fer les comandes a la vostra llibreria habitual o a l´Editorial Antinea

Correu electrònic: editorialantinea@gmail.com

Son Espases i els 100 primers dies de govern del Pacte

pobler | 15 Octubre, 2007 06:43 | facebook.com

Els primers cent dies de govern han servit per a posar de manifest la incapacitat de l'esquerra institucional de Mallorca per a gestionar el seu programa electoral. El desencís de la gent que tenia alguna esperança de canvi és manifest, però els aparells partidaris tenen també raons per a mantenir-se en el govern: els càrrecs i les col·locacions que es deriven dels mateixos permeten que cada aparell partidari tanqui files en defensa dels seus llocs de privilegi. No és cap secret que hi ha partits que arrosseguen deutes considerables, i el pas a l'oposició faria perdre moltes col·locacions. (Llorenç Buades)


D'altra banda la gent col·locada es comporta de manera menys crítica amb l'aparell que fa possible el seu lloc de feina. Aquest fet real no acostuma a formar part de l'anàlisi polític de la situació, però en molts casos és determinant. (Llorenç Buades)


Els moviments socials combatius es trobaran, com passa a altres indrets d'Europa, amb una esquerra institucional cada vegada més allunyada dels seus objectius programàtics. La reflexió que s'ha de fer des dels mateixos és com obrir-se pas en l'escenari institucional mitjançant la construcció d'un subjecte polític que sigui expressió dels moviments, i on aquests no puguin ser manipulats. (Llorenç Buades)


Els 100 primers dies del govern del Pacte



Maria Antònia Munar

Per Llorenç Buades Castell, Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes>


El pacte actual de la dreta insular i l'esquerra política a Balears es va bastir a partir de la impossibilitat electoral del PP de guanyar la majoria per si mateix. El PP volia imposar-se a Unió Mallorquina, i aquesta formació de dreta insular que tenia els seus orígens en les crisi del partit d'Adolfo Suárez, per raons de supervivència ha optat per fer front a la maquinària d'un PP cada vegada més abocat a posicions d'extrema dreta espanyola.

Unió Mallorquina, antiga aliada dels blavers valencians, ha decidit d'aliar-se de nou i a molt bon preu, al Partit Socialista Obrer Espanyol i als seus satèl·lits (Esquerra Unida-Verds, ERC i PSM-EN). Són satèl·lits, per raons molt clares: el Bloc electoral que formen no va ser considerat digne de negociar directament amb UM, i va ser el PSIB-PSOE qui va negociar en nom del Bloc amb UM el repartiment d'espais dins el govern. Aquesta posició subalterna admesa de bon principi ha servit al president Antich per a situar-se en condicions de maniobra immillorables. Antich, després d'estafar a l'electorat i als moviments socials quan ha optat per son Espases ha dit de manera ben clara que si el Bloc abandonés el govern, no per això milloraria la seva capacitat de maniobra. Tot i que el president Antich és un mentider, allò que ha manifestat és la realitat del seu govern. Només UM pot complicar l'acció de govern al PSIB-PSOE, i de moment no hi ha cap raó per a complicar les coses: la quota de poder d'UM és molt important, i a més es fan polítiques pròpies del PP.



Francesc Antich

S'han acceptat les urbanitzacions de Ses Fontanelles, han començat les obres de Son Quint-Son Muntaner aprovades pel Pacte de Progrés després de la derrota en aquells anys del moviment veïnal, es farà el port esportiu d'El Toro (Port Adriano), el projecte de camp de golf dels amics d'UM serà realitat, Muro s'urbanitza ja a un indret diferent del volgut pel PP i a benefici dels socis actuals, el projecte d'hospital de Son Espases serà realitat.

Els constructors no passen pena perquè tenen 11.000 concessions d'obres signades per l'anterior govern, bona part d'elles destinades a l'especulació, i el sector turístic veu amb bon ulls al nou govern que ha deixat de banda les polítiques de l'ecotaxa. Com que l'avidesa de la patronal no té límits, ara demana al govern que elimini l'impost sobre el patrimoni, que com sabeu només paguen els que disposen de més de 182.182,18 euros, descomptat el xalet o vivenda on viuen.

Com que l'hospital de Son Espases necessitarà d'accessos, es farà el Segon Cinturó amb un canvi de nomenclatura per tal que el Bloc el pugui digerir millor i amb quatre concessions que minimitzin l'impacte. Tot un gran progrés!

El PP va perdre l'aliança. No va perdre les eleccions en el cas de Mallorca i ha aconseguit una gran victòria amb l'acceptació per part del govern de consolidar la seva opció de fer l'hospital a Son Espases. Una de les excuses que s'han posat en contra del moviment Salvem La Real, vinculat durant anys a la lluita contra el projecte hospitalari al costat del monestir del Císter, és que, una vegada feta la concessió per part del Partit Popular de les obres, les indemnitzacions a pagar serien molt fortes. No han volgut ni entrar en consideracions respecte al sistema emprat en la concessió, ni en el fet que el permís d'obra es va fer prèvia eliminació del planell d'una torrentera que es contempla al lloc en el pla Ribas Piera, ni en les possibilitats de no pagar cap indemnització perquè l'empresa constructora ha fet malbé un jaciment bizantí i altres bens declarats d'interès cultural. En reactivar-se les obres altres dipòsits arqueològics patiran les conseqüències de l'opció feta abans pel PP i ara pel Pacte.

La plataforma Salvem la Real, considera traïdors tots els partits polítics institucionals a Mallorca (des del PP al Bloc). Manté el criteri de lluitar fins al final a partir de les consideracions jurídiques i no ha renunciat tampoc a cap mena d'iniciatives mobilitzadores contra la decisió del govern. Les plataformes com Salvem la Real, Sos Can Veiret, la de les Vies, contra el Segon Cinturó i moltes altres han lluitat al llarg dels darrers anys contra les polítiques territorials del PP i han fet possible l'accés al govern dels partits de l'actual Pacte. Els líders polítics del PSOE i del Bloc volien sortir a totes les fotos en les mobilitzacions per tal de salvar el monestir. El PSOE ha fet el que acostuma a fer: incomplir les promeses electorals. El Bloc ha volgut en canvi distanciar-se de la decisió del govern, però els seus dirigents sense cap mena de consulta a les bases ja han decidit que de cap manera deixarien un govern on no governen i on els que decideixen les polítiques fonamentals són el PSOE i UM. Mantenir la credibilitat exigiria sortir del govern i fer polítiques pròpies de suport o rebuig als seus projectes, i també permetria fer valer iniciatives pròpies diferenciades a partir de cada cas concret. Permetria recuperar la credibilitat perduda davant els moviments socials que, de cap manera es poden fiar ara del Bloc com a soci. Fora del govern podrien participar de les mobilitzacions de les plataformes i enfortir els seus projectes polítics. Dins el govern no animaran cap oposició a si mateixos. Altra cosa és que vulguin tenir rèdits electorals del seu cinisme.

Biel Barceló (PSM) va dir que el govern és més que Son Espases, i té tota la raó. És Son Espases, és Ses Fontanelles, és el port esportiu d'El Toro, és el manteniment de portaveus i càrrecs del govern que no parlen el català. També formen part del govern les polítiques sanitàries de privatització del sector que s'obren amb la construcció de Son Espases enlloc de la reforma de Son Dureta. Formen part del govern les decisions de permetre escoles que practiquen la segregació social i per raons de sexe dels alumnes, o les decisions de posar en marxa el batxillerat d'arts a un institut privat concertat quan només n'hi ha dos a Palma.

Formen part del govern les promeses que no es compleixen en relació a la solució dels problemes dels treballadors i treballadores de Salom IB 3 que lluitaren contra el PP i que es mantenen en la mateixa precarietat contractual. Formen part del govern les polítiques antisindicals aplicades a la vaga de Remolcanosa, i formaran part del govern les properes polítiques que ja s'endevinen contra la immigració i que el PSOE, al qual s'han subordinat en l'àmbit de l'Estat farà aplicar en breu.

Els primers cent dies de govern han servit per a posar de manifest la incapacitat de l'esquerra institucional de Mallorca per a gestionar el seu programa electoral. El desencís de la gent que tenia alguna esperança de canvi és manifest, però els aparells partidaris tenen també raons per a mantenir-se en el govern: els càrrecs i les col·locacions que es deriven dels mateixos permeten que cada aparell partidari tanqui files en defensa dels seus llocs de privilegi. No és cap secret que hi ha partits que arrosseguen deutes considerables, i el pas a l'oposició faria perdre moltes col·locacions.

D'altra banda la gent col·locada es comporta de manera menys crítica amb l'aparell que fa possible el seu lloc de feina. Aquest fet real no acostuma a formar part de l'anàlisi polític de la situació, però en molts casos és determinant.

Els moviments socials combatius es trobaran, com passa a altres indrets d'Europa, amb una esquerra institucional cada vegada més allunyada dels seus objectius programàtics. La reflexió que s'ha de fer des dels mateixos és com obrir-se pas en l'escenari institucional mitjançant la construcció d'un subjecte polític que sigui expressió dels moviments, i on aquests no puguin ser manipulats.

Web La Fàbrica


No vàrem lluitar per això, no vàrem celebrar el nou govern per això.


Alternativa | 15 Octubre, 2007 07:50


Aquí teniu aquesta interessant carta de Lluís Enric Apesteguia Ripoll, de Deià, sortida al Diario de Mallorca. Valia la pena reproduïrla.



Son Espases i els votants

El punt 2 de l´article 2n de la Constitució Espanyola diu textualment "la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l´Estat". És a dir, la legitimitat de legislar, executar o judicar de les institucions públiques només existeix perquè entre tots la hi hem delegada; oblidar-ho és, sota el meu punt de vista, una de les causes de la crisi democràtica que s´evidencia en una major abstenció cada eleccions.

Fins ara s´ha estat discutint sobre la idoneïtat de construir un nou hospital a Son Espases o reformar completament el de Son Dureta. No vull -ni tenc coneixements abastaments- per dir quina és la millor solució, però sí per quina és l´única democràtica. El nou Govern ha de saber que va ser elegit perquè una mica més de la meitat dels balears vàrem votar els partits que l´integren. Però aquest vot no era un xec en blanc, sinó la rúbrica a un contracte els punts del qual eren el programa electoral del partit elegit. Que el Bloc per Mallorca apostava (i aposta, per sort) per reformar Son Dureta està clar, però el PSIB-PSOE pareix que ha oblidat el que prometia (cit de la pàgina 45 del seu programa): "construir un nou hospital, en el solar de Son Dureta i dur a terme un pla d´obres per mantenir l´actual Hospital Son Dureta, mentre no es disposi de les noves instal·lacions".

Quan un polític promet una cosa per a què el votem després l´ha de complir, ja que som els que votam qui tenim la sobirania per decidir, no els partits; sovint molts fan com si ignorar-ho i intenten substituir la democràcia per una partitocràcia ben disfressadeta. Que ara el president Antich hagi decidit construir nou hospital a Son Espases és un insult als votants: és com si dir "home, vos ho vàreu creure perquè sou com nins petits, ara ens toca als que tenim seny decidir!". Ja basta de tractar-nos com a menors d´edat polítics! Per a les pròximes generals el senyors Zapatero i Rajoy ens poden prometre un milió d´euros a cada mallorquí, després basta que addueixin raons "pressupostàries" o "d´interès general" per a fer-se enrere; l´important és aconseguir el nostre vot, no representar-nos.

No vàrem lluitar per això, no vàrem celebrar el nou govern per això.

Lluís Enric Apesteguia Ripoll
Blog Urxella

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS