pobler | 02 Octubre, 2007 16:42 |
És un intel·lectual que reflexiona sobre la societat i sobre la funció que hi han d'exercir els escriptors... Contribueix a clarificar els objectius, les aspiracions i les estratègies de la gent dedicada a la literatura... És un home lliure en un món d'imposicions i de cadenes sovint invisibles... La seva paraula escrita és l'arma més eficaç contra l'oblit i el pas del temps... Fa sentir una veu solidària, compromesa amb les causes justes i amb els lluitadors injustament ignorats... Lluita contra un poder polític, social i econòmic que, sense cap escrúpol, menysprea i persegueix la llengua i la cultura pròpies del país per tal d'imposar-nos-en unes altres que no són nostres; un poder que s'entesta a destruir en lloc de construir. (Pere Rosselló Bover)
Cultura i transició a Mallorca (Edicions Roig i Montserrat, Ciutat de Mallorca, 2006) (1)
Per Cecili Buele i Ramis

Faig lectura, aquests mesos d'estiu, d'un llibre que, amb aquest mateix títol, publica Miquel López Crespí l'any passat mateix, amb la col·laboració del Departament de Cultura del Consell de Mallorca.
No em puc estar d'extraure'n algunes observacions sucoses, que, amb el seu permís, miraria d'anar penjant en aquest blog, de manera successiva.
La dècada dels anys 70, època en què se succeeix la transició de la dictadura militar franquista cap a la democràcia espanyola, me la passo, pràcticament tota, fora de Mallorca.
Som d'aquelles persones que romanen obligades, per a sempre més, a haver de reconèixer que no han viscut de prop el període immediatament anterior a l'arribada de la democràcia que tenim -la que gaudim o patim, segons on estiguem i ens situem- a l'actualitat.
No he viscut de prop, idò, la intensa activitat política clandestina durant el franquisme, ni detalls o escenes concretes de la transició democràtica, ni detencions o interrogatoris per part de la policia franquista, ni internaments a la presó per la militància contra la dictadura, ni res de tot això que ha viscut de prop l'autor d'aquest llibre que duu per títol Cultura i transició a Mallorca.
Precisament per aquest mateix motiu em resulta del tot il·lustratiu, força expressiu i ben alliçonador, el contengut d'aquesta obra escrita per Miquel López Crespí, i que es publica en la perspectiva d'unes tres dècades.
Temps més que suficient per aconseguir d'objectivar certes percepcions de caràcter subjectiu que poguessin emanar d'una peça literària feta a peu d'obra, com aquell qui diu.
Si, a més a més, resulta que, en la seva publicació, hi col·labora directament el Departament de Cultura del Consell de Mallorca, -institució dins la qual he tengut la gran sort de poder exercir-hi la tasca inigualable de servidor públic-, i si intervé expressament una entitat editora campanera, com és ara Edicions Roig i Montserrat, no em puc negar a fer-hi allò que l'autor em demana, com qui no diu res: pegar-hi una ullada i fer-ne un comentari personal.
A dir ver, tampoc no és tracta de cap altra cosa, ni més ni pus, que de la petició que em formula un bon amic i company de lluites cíviques quotidianes, -guardonat amb els més importants premis literaris dels Països Catalans-, amb qui no solament compartesc dèries d'àmbit literari, sinó també i sobretot de l'àmbit social i polític republicà més radical.
Em complau poder afirmar, doncs, que estic fruint ben molt, aquest estiu de 2007, llegint i repassant les 365 pàgines d'aquest llibre, que recull trenta-cinc articles, d'extensió variada, sobre assumptes i personatges ben diversos que porten a veure el paper de la cultura durant l'època de la transició democràtica, a la dècada dels anys 1970.
Per cert, és un d'aquells llibres que es pot llegir així com vulgui i desitgi la persona que se'n faci lectora, àvida de saber-ne el contengut: no trob que tengui cap índex de les matèries que s'hi tracten. De manera que s'hi pot aplicar l'esforç interactiu d'una recerca personalitzada al gust de cadascun.
També és cert que, de vegades, sembla que l'autor pobler se'n vol anar pels núvols de la història i, en lloc d'aplicar-se a la dècada dels anys 70 en què es produeix la transició democràtica a l'Estat espanyol, es retrotrau anys enrere pels voltants del temps de la República o de dècades anteriors.
No hi és de més, emperò. Ho fa amb el desig de realitzar-hi una tasca pedagògica, oferint una explicació i el context de fets que es relacionen més directament amb el període de la transició democràtica.
De manera que aquests detalls històrics que s'esmenten, i que a primer cop d'ull poden semblar allunyats, ajuden a copsar de manera més íntegra el sentit i l'abast d'allò que constitueix el bassó de la transició democràtica a l'Estat espanyol, i més concretament als Països Catalans, sobretot a l'illa de Mallorca.
Quant a l'autor del llibre, el pobler Miquel López Crespí, compartesc plenament allò que diu i manifesta clar i català Pere Rosselló Bover, a la introducció que l'encapçala:
“...L'autor d'aquesta obra constitueix un dels casos més singulars de les lletres catalanes... Té el símptoma inequívoc d'una vocació irrenunciable envers la literatura... És un intel·lectual que reflexiona sobre la societat i sobre la funció que hi han d'exercir els escriptors... Contribueix a clarificar els objectius, les aspiracions i les estratègies de la gent dedicada a la literatura... És un home lliure en un món d'imposicions i de cadenes sovint invisibles... La seva paraula escrita és l'arma més eficaç contra l'oblit i el pas del temps... Fa sentir una veu solidària, compromesa amb les causes justes i amb els lluitadors injustament ignorats... Lluita contra un poder polític, social i econòmic que, sense cap escrúpol, menysprea i persegueix la llengua i la cultura pròpies del país per tal d'imposar-nos-en unes altres que no són nostres; un poder que s'entesta a destruir en lloc de construir -d'aquí ve el títol que encapçala la introducció elaborada de forma magistral per Pere Rosselló Bover-...”
Ho trob un excel·lent resum d'allò que es pot dir de Miquel López Crespí, com un dels escriptors més prolífics dels Països Catalans.
(CONTINUARÀ)
Mallorca, agost 2007
Cultura i transició a Mallorca (Edicions Roig i Montserrat, Ciutat de Mallorca, 2006). Podeu fer les comandes a la vostra lliberia habitual o al telèfon de l´editorial: 971-650618 (de 7h. a les 15h.)
Blogs personals de l'escriptor Miquel López Crespí
pobler | 02 Octubre, 2007 06:39 |
L'argument que l'abandó del pacte només agradaria al PP és d'una pobresa intel·lectual i d'una estretor política desoladores, que costa d'associar als partits als quals tendim a atribuir un mil·ligram d'utopia. El fet que una acció política agradi o no agradi al PP no és rellevant. El que sí és rellevant és que els partits del Bloc ho considerin determinat, decisiu. Hi ha maneres de barrar el pas al PP més enllà de la permanència en el pacte. Un partit o dos poden governar en minoria. Per ventura aquesta possibilitat havia passat desapercebuda. D'altra banda, convertir el PP en eix d'unes decisions tan cabdals és reforçar-lo davant de l'opinió pública. Sobretot, és atribuir-li un paper protagonista en l'exercici del poder quan ja l'ha perdut. En general, la coartada no s'acaba d'aguantar ben bé per enlloc, i per ventura el que té de més decebedor és que s'adscriu a un context de mediocritat política espantosa. Del seu pa faran sopes, certament, però per ventura els mancarà brou per escaldar-les. (Guillem Frontera)
El Bloc i el brou per escaldar sopes
Ara el GPS s'ha espenyat, no sabem —més ben dit, no sé— on ens trobam. El Bloc va proporcionar una imatge passablement eficaç, manifestant-se contra Son Espases. El Bloc, òbviament, s'havia de posicionar davant de la deslleialtat del govern d'Antich amb els moviments ciutadans. Havia de marcar diferències i, sí, les ha marcades. Però, ha marcat distàncies? No és simplement un joc de paraules. Perquè està molt bé reunir persones en nombre suficient per guanyar portada, està molt bé dir a la gent que la coalició d'esquerra no s'ha mogut pel que fa a l'hospital. I...? Què passarà si finalment el govern d'Antich, a més d'estar disposat a trair els seus votants, els traeix de fet? Bé, dissabte ho vàrem saber: el Bloc no es planteja abandonar el pacte de govern. La coherència comença a giscar, li falta oli. A veure si, fent una altra passa, la cosa s'arregla: Per què el Bloc no abandonaria el pacte? I ara preparau-vos per sentir o recuperar la mare de totes les coartades: No abandonaria el pacte perquè això només agradaria al PP. Punt i a part.
L'argument, per a qui el contempli sense prejudicis, ofereix tot l'aspecte de pertànyer a la mateixa família estratègica del vot útil, és a dir, la renúncia al millor per obtenir la mediocritat disfressada d'eficàcia. Els partits polítics d'esquerra —no s'inclou aquí el PSOE— han estat víctimes tradicionals d'aquesta argúcia borda que és el vot útil. Cada vot d'esquerra costa sang, mal d'esquena, mareigs i vòmits. Per què s'ha de votar un partit d'esquerra podent votar el PSOE? Si el Bloc no està disposat a res més que a crear càrrecs de consciència al PSIB-PSOE i al president Antich, per què els seus electors no haurien d'haver votat directament el PSIB-PSOE? En tot cas, l'argument que l'abandó del pacte només agradaria al PP és d'una pobresa intel·lectual i d'una estretor política desoladores, que costa d'associar als partits als quals tendim a atribuir un mil·ligram d'utopia. El fet que una acció política agradi o no agradi al PP no és rellevant. El que sí és rellevant és que els partits del Bloc ho considerin determinat, decisiu. Hi ha maneres de barrar el pas al PP més enllà de la permanència en el pacte. Un partit o dos poden governar en minoria. Per ventura aquesta possibilitat havia passat desapercebuda. D'altra banda, convertir el PP en eix d'unes decisions tan cabdals és reforçar-lo davant de l'opinió pública. Sobretot, és atribuir-li un paper protagonista en l'exercici del poder quan ja l'ha perdut. En general, la coartada no s'acaba d'aguantar ben bé per enlloc, i per ventura el que té de més decebedor és que s'adscriu a un context de mediocritat política espantosa. Del seu pa faran sopes, certament, però per ventura els mancarà brou per escaldar-les.
Guillem Frontera. Escriptor.
Diari de Balears (2-X-07)
Possiblement Fina Santiago encerta en la seva valoració ètica del paper dels professionals de la política. Deu ser una de les poques gestores i dirigents que pensa que la qüestió essencial de la democràcia, malgrat que sigui d´una democràcia imperfecta com la present, no és tant canviar aquells que són en nòmina en un determinat moment sinó, i això és el veritablement important, CANVIAR DE POLÍTICA. L´actitud honesta de Fina Santiago exigint als companys de partit i de coalició el compliment de les promeses fetes a l´electorat ens fa recobrar les esperances. Veient el que fa i el que diu, potser haurem de pensar que, a diferència del que creu una bona part de la població, escalivada de les traïdes dels professionals del romanço, “NO tots els polítics són iguals”. (Miquel López Crespí)
Son Espases, Fina Santiago i el Pacte
Des de les primeres declaracions i comunicats referents a Son Espases, Esquerra Unida-Verds ha mantengut una actitud idèntica i sense gaire variacions en relació a la construcció de l´hospital de referència de Mallorca. Record ara mateix les importants al·legacions contra la construcció de l´hospital a Son Espases que Antoni Esteva Mestre i Magdalena Tugores adreçaren en el seu moment a l´antiga consellera de Salut del PP Aina Castillo. Alguns d´aquests importants arguments per a la preservació de la zona de la Real es repeteixen amb igual contundència en el comunicat de la Presidència d´Esquerra Unida de Mallorca de dia 18 de setembre. Esquerra Unida recorda als ciutadans i ciutadanes de les Illes que “el projecte d´Hospital de Son Espases és fruit d´una operació d´especulació urbanística, per molt que ara el PP centri els seus arguments en pro de la seva construcció en l´interès general i l´assistència sanitària”.
Antoni Esteva i Magdalena Tugores ja havien parlat de la profunda alteració de la configuració urbana de Palma que significa el projecte del PP, projecte estel·lar del govern de Jaume Matas que comportarà a Palma la pèrdua de 217.000 m2 de sòl rústic en una zona prou saturada d´habitatges i serveis. Un indret que ja té greus problemes de trànsit i d´accessos.
El projecte del PP, que no tenia resolt el problema d´accessos a l´hospital, amb l´augment de prop de 4.500 vehicles diaris, col·lapsaria una via natural d´accés, el Camí dels Reis, tan sols per a afavorir els interessos especulatius d´un lloc revaloritzat artificialment i sense previsions de cap classe. Un projecte, el Son Espases del PP, que es presentà sense fer referència als elements d´interès cultural i patrimonial que es poden veure afectats: el Monestir de la Real, la síquia de la Font de la Vila, les cases de Son Espases, els jaciments arqueològics de l´indret afectat. A tota aquesta problemàtica tan greu, el comunicat de la Presidència d´EU afegeix que el projecte de construcció de l´Hospital de Referència incompleix alguns punts del Pla Hidrològic, ja que la construcció es realitza a una zona d´alt risc d´inundacions.
No és estrany que l´actual consellera de Benestar Social, Fina de Santiago, s´hagi mostrat convençuda, com ha dit als membres del Bloc, de la necessitat d´abandonar els càrrecs públics del Pacte de Governabilitat si el govern progressista decideix continuar amb les obres decidides per Jaume Matas: l´hospital de Son Espases.
Sembla ser que la consellera demanaria coherència als membres de la coalició esquerrana i nacionalista. Imaginam que és prou fort haver de compartir la gestió amb uns partits, PSOE i UM que, si continuassin amb els plans del PP de fer l´hospital a la Real, no tendrien en compte els interessos de molts dels votants progressistes que donaren suport al President Antich i al Bloc precisament per haver promès que no continuarien amb aquestes obres.
Possiblement Fina Santiago encerta en la seva valoració ètica del paper dels professionals de la política. Deu ser una de les poques gestores i dirigents que pensa que la qüestió essencial de la democràcia, malgrat que sigui d´una democràcia imperfecta com la present, no és tant canviar aquells que són en nòmina en un determinat moment sinó, i això és el veritablement important, CANVIAR DE POLÍTICA. L´actitud honesta de Fina Santiago exigint als companys de partit i de coalició el compliment de les promeses fetes a l´electorat ens fa recobrar les esperances. Veient el que fa i el que diu, potser haurem de pensar que, a diferència del que creu una bona part de la població, escalivada de les traïdes dels professionals del romanço, “NO tots els polítics són iguals”.
Els amics del Bloc, als quals hem donat suport tant a les eleccions com ara mateix, hauran de reflexionar quant al paper que els correspon en el Pacte si finalment el president Antich comunica que la decisió de l´executiu és continuar amb el projecte estrella del PP.
(2-X-07)
Valentia i coherència això és el que els demanam ni menys ni manco. (Blog Urxella)
Manifestar-se contra un mateix.
Alternativa | 01 Octubre, 2007 07:47
Abans de seguir comentant el ple no he pogut evitar fer un article sobre la manifestació del dissabte convocada per la Plataforma 'Salvem La Real', que reuní 400 persones a la plaça de Cort de Palma. A la mateixa varen asistir membres de la cúpula del Bloc - Biel Barceló, Eberhard Grosske i Miquel Àngel Llauger... en teoria per deixar clar el seu rebuig a Son Espases .
La meva opinió és que formar part del govern i anar a aquesta concentració és un fet absurd i il·lògic, ja que significa manifestar-se contra un mateix. Un gest de cara a la galeria sense cap utilitat pràctica, ni moral, ni ètica.
Si realment es volia deixar clar el rebuig contra Son Espases no l'haurien d'haver deixat tan obert al pacte de govern on només es parlava de:"Paralitzar les obres de Son Espases i analitzar la situació econòmica, jurídica i patrimonial per tal de comprovar la factibilitat de construir un nou hospital al solar de Son Dureta" Però clar entrar a formar part del govern era massa temptador. I continuar en ell també ja que el portaveu del BLOC, Biel Barceló va afirmar a la concentració que el Bloc no es planteja trencar el Pacte si s'opta per Son Espases perquè això només agradaria al PP. Jo he parlat amb un grup de gent d'esquerres dels més diversos i o bé ens hem fet del PP o Biel no ha demanat que opinen les bases del BLOC.
Els membres del BLOC que són al govern haurien de ser coherents i tenen dos camins
1.- En cas de que finalment l'hospital es faci a Son Espases, es pot assumir que no havia altra opció factible i que s'ha complit el pacte de govern. Un pacte en el que el tema de Son Espases no es va saber o bé negociar o situar com punt primordial.
2.- Si realment es pensa que havia altra opció factible el que s'ha de fer es sortir del govern per un incompliment del pacte sense excuses.
El que mai s'ha de fer és jugar a estar en el govern i a l'oposició, i aquesta és la impressió que m'han donat les paraules de Biel Barceló a la concentració dient que el Bloc no es planteja trencar el Pacte si s'opta per Son Espases però si que si això passés, la decisió no s'hauria pres de manera consensuada i la «lleialtat» al pacte quedaria danyada.
A la concentració es cantava «No enterrem les esquerres a Son Espases», però podem canviar esquerres per BLOC, ja que el gran perjudicat d'aquesta decisió serà el BLOC i no el PSOE. I si en març no n'hi ha un diputat del BLOC ... Quin futur ens espera?
Valentia i coherència això és el que els demanam ni menys ni manco.
Blog Urxella (1-X-07)
| « | Octubre 2007 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||