Miquel López Crespí - Memòria històrica

Toni Roig i Sierra, la veu que diu i canta -clar i català- allò que sent i allò que pensa sobre allò que veu i allò que es fa al nostre entorn més immediat dels Països Catalans, ens acaba de deixar.

Se n'ha anat per a sempre més, d'aquesta terra nostra mallorquina, un dels més fervents patriotes catalans!

Dilluns tot el dia, des de la 8 del matí, roman a la Sala de Vetlles del cementeri de Son Valentí. I dimarts, dia 2 d'octubre, a les 21:00 hores, es fa un acte civil al monestir de la Real, en la seva memòria.

Toni Roig se'n va mentre assenyala amb el dit i amb la veu, així com ha après a fer-ho durant dècades de pujar damunt l'escenari amb la guitarra a la mà i en companyia del seu grup Al-Mayurqa, que ens pertoca viure un Temps de revolta.

Entre moltes d'altres ocasions, tenc l'oportunitat de viure ben de prop la presentació en públic del seu tercer treball discogràfic: “Anem de gresca” . Es presenta en públic l'any 2000 a la barriada del Viver de Palma i a la vila de Santa Eugènia, al mateix cor de Mallorca.

Vull agrair aleshores al grup Al Mayurqa que m’hagi volgut triar com a presentador d’aquell acte.

Com a regidor de l’Ajuntament de Palma, estic aleshores molt content de poder col•laborar tan directament amb aquest grup d’amics tan entranyables, i de dir-hi algunes coses que consider que poden interessar...:

Si sou gent que molt desitja
Que hi hagi un nou Ajuntament,
Besllumant l’hora que arriba
De posar-hi una altra gent,
I de fer un canvi de guia
Que hi governi amb més esment:

Pitjau fort rere Al Mayurqa,
Aquest grup tan popular
Que ens senyala bé la ruta
Per on hem d’anar plegats.

Visca sempre amb molta força
La cultura, el nostre ball;
Redrecem nostra Mallorca
Amb ballades populars.

Volem tots anar de gresca
Per les places de Ciutat,
Quan fa sol i quan fa fresca,
Quan fa sec o està banyat.

Pitjau fort rere Al Mayurqa
Aquest grup tan popular
Que ens senyala bé la ruta
Per on hem d’anar plegats.

Dos anys després, mentre m'exercesc com a conseller i diputat, rep molts suggeriments i ajuts d'aquest patriota català, el mallorquí Toni Roig, a l'hora d'elaborar, presentar i defensar davant del Parlament de les Illes Balears una de les lleis més genuïnes, la Llei de cultura popular i tradicional, que dóna una forta empenta a la tasca desplegada per tantes i tantes entitats culturals desitjoses de construir un país consolidat damunt la base d'una cultura pròpia comuna, la cultura catalana.

Hores d'ara, quan Manel Rodríguez, membre del grup Al-Mayurqa, em comunica la mort sobtada de Toni Roig, no em puc estar d'agrair sincerament i profunda a tots els membres d'aquest grup tan singular la tasca ingent que han desplegat fins ara i que desitjam que continuïn desplegant arreu de la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer, com el millor homenatge que puguem retre al patriota que ens ha deixat.

Vagi per endavant, idò, la salutació més cordial i l'encoratjament més fervent per na Maria Ramis, Gaspar Jaume, Maria Vilches, Pere Joan Martorell, Maner Martorell, Miquel Carbonell, Neus Jaume i Aina Jaume de qui sempre guardarem molt bon record.

Ens ha deixat en Toni Roig!
Sap molt bé el que cal fer
en uns moments com els que té
la nostra illa, sense el goig

de veure's sempre respectada
per tota quanta gent que hi viu,
que s'hi ha establert a fer-hi el niu
i aixoplugar-hi la llocada.

Ara ens quedam sense una veu
que diu les coses pel seu nom,
clar i català, que entén tothom
amb ulls oberts, com si no hi veu.

Portant la barba d'un pam més
amb el posat d'un ermità
Ens ha deixat com a llegat
mitja dotzena de CDS.

El darrer disc “Temps de revolta”
ha presentat darrerament
com fa sovint i anteriorment
donant-hi voltes i més voltes.
La “Tradició i el compromís”
porten a viure “Amb coherència”
“Projecte roig” va “Fent camí”
“Anem de gresca”. I a consciència

vulguem-li retre el millor cant
a qui lluità amb gran fermesa
per la nació tota sencera,
per uns Països Catalans.

Cecili Buele i Ramis,
Mallorca, setembre 2007

http://promocat.cecili.cat/post/40434

Sun, 30 Sep 2007 19:38:51 +0200

Toni Roig, l´amic, el company de lluites ens ha deixat. Com descriure la sensació que sentim en aquests moments? Els records s´acaramullen un damunt l´altre i tornen els dies de feina conjunta, els records de quan Toni Roig i el grup Al-Mayurqa musicà la meva poesia (en els anys 1996-97), la presentació conjunta a sa Pobla del poemari Planisferi de mars i distàncies editat per Columna Edicions, amb un Toni apassionat per les potencialitats subversives de la música popular. Dies amb Maria Vílchez i Gaspar Jaume, membres d´Al-Mayurqa que ja eren amb nosaltres a les fileres de l´Organització d´Esquerra Comunista (OEC) en temps de la dictadura franquista... (Miquel López Crespí)

Toni Roig, l´amic, el company de lluites ens ha deixat. Com descriure la sensació que sentim en aquests moments? Els records s´acaramullen un damunt l´altre i tornen els dies de feina conjunta, els records de quan Toni Roig i el grup Al-Mayurqa musicà la meva poesia (en els anys 1996-97), la presentació conjunta a sa Pobla del poemari Planisferi de mars i distàncies editat per Columna Edicions, amb un Toni apassionat per les potencialitats subversives de la música popular. Dies amb Maria Vílchez i Gaspar Jaume, membres d´Al-Mayurqa que ja eren amb nosaltres a les fileres de l´Organització d´Esquerra Comunista (OEC) en temps de la dictadura franquista... Quantes vegades ens trobarem a la manifestació del 31 de desembre? Ja ni ho record! Festivals de cançó, alegria i música mobilitzadora arreu dels Països Catalans. Toni Roig entenia la música com una potent eina d´intervenció, un instrument no solament capaç de mudar les consciències sinó també de canviar la societat. Toni Roig vengué a moltes de les meves presentacions de llibres. Sovint debatíem la darrera novel·la, el darrer disc que ell havia tret al carrer.

Les darreres vegades que ens vàrem veure va ser en relació a les mobilitzacions per salvar la Real, per aturar el projecte del PP de fer l´hospital de referència a Son Espases. I, també, el dia de la presentació a la Real del manifestat de personalitats de la cultura de les Illes per aconseguir la unitat del nacionalisme progressista per a fer front a la dreta depredadora que ens malgovernava. Potser que tots aquells que diuen que el compromís de l´intel·lectual amb el poble ja no és de moda haurien de prendre exemple de l´admirad Toni Roig i de tots els membres d´Al-Mayurqa. Mai no s´ha vist a Mallorca un exemple tan evident de compromís apassionat amb la cultura d´un poble, amb les tradicions nacionals, amb la lluita col·lectiva pel nostre alliberament nacional i social com el que sempre mantengué Toni Roig.

Miquel López Crespí

Si participen d'un govern que opta per la destrucció de Mallorca, els líders polítics també són responsables d'aquesta destrucció.

Només la dimissió i passar a l'oposició els salvaria, però no ho volen fer perquè les cadires són les cadires. (Llorenç Buades)

Basta de comèdia! O som o no som! No em concentraré amb la gent que participa del govern . Que dimiteixin !

Per Llorenç Buades, Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Avui no participaré en la concentració contra la decisió de fer l'hospital a Son Espases. I no ho faré perquè estic fart de manipulacions polítiques.

Però són les seves cadires, i no les meves i com que no tenen credibilitat, no participaré de la concentració tot que estic molt a favor de salvar la Real, Ses Fontanelles, El Toro, Cala Carbó, Son Quint, i més.

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

A hores d’ara, les persones que ajudaren a canviar el Govern ja han sentit la seva sensibilitat profundament ferida, ja que, sigui quina sigui la decisió final sobre la ubicació del nou hospital, el Govern, amb els seus president i vicepresident al capdavant, ja ha previst obertament la possibilitat de trair la voluntat d’aquestes persones. El greuge tan sols es pot atenuar recuperant la sintonia amb la voluntat popular, manifestada sobretot, és menester repetir-ho, mitjançant els moviments ciutadans, i fent autocrítica per aquesta desgraciada espera d’una resolució.(Diari de Balears)

Editorial de Diari de Baleares

Son Espases, tomba de les esquerres

La concentració convocada pel Bloc dissabte passat amb la finalitat d’enviar un missatge clar al Govern (del qual forma part) sobre Son Espases té la virtut de visualitzar, no tan sols l’actitud coherent de la coalició, sinó també la desmobilització d’aquells sectors del PSIB-PSOE que compartien punt de vista en aquesta qüestió. Ha transcendit que la jerarquia socialista illenca té informació abastament sobre l’opinió de les seves bases, que també apuntaria en la mateixa direcció, per simple coherència amb el discurs de la campanya electoral i per fidelitat als moviments ciutadans que han estat decisius, per ventura més que els mateixos partits, en la creació d’un escenari de govern sense el PP. A hores d’ara, les persones que ajudaren a canviar el Govern ja han sentit la seva sensibilitat profundament ferida, ja que, sigui quina sigui la decisió final sobre la ubicació del nou hospital, el Govern, amb els seus president i vicepresident al capdavant, ja ha previst obertament la possibilitat de trair la voluntat d’aquestes persones. El greuge tan sols es pot atenuar recuperant la sintonia amb la voluntat popular, manifestada sobretot, és menester repetir-ho, mitjançant els moviments ciutadans, i fent autocrítica per aquesta desgraciada espera d’una resolució. La ciutadania té molt clar qui ha canviat i qui es manté fidel als principis que nodriren el fil argumental de l’oposició al Govern de Matas. També haurà de tenir clar qui cerca fer quadrat el cercle. En qualsevol cas, el president Antich faria bé de reflexionar sobre el contingut d’una pancarta, «No enterrem les esquerres a Son Espases», que convida a prendre una decisió amb perspectiva de futur.

Diari de Balears (1-X-07)

L'esquerra institucional juga ara al paper del bon policia, com a les comissaries del franquisme, i com va passar arreu d'Europa en el cas de la guerra de Bòsnia, o en les vagues generals, o en el cas de la base militar dels EUA a Itàlia que ha provocat la crisi del govern Prodi, té la poca vergonya de situar-se en el camp dels manifestants. Ara Jekyll, ara Hide. Allò que no farà es dimitir del govern perquè avui en dia el més important de la política són els càrrecs, i allò que fa la política és donar llocs de feina més agradables que a l'empresa privada, i amb més possibilitats de remenar algunes cireres. (Llorenç Buades)

El Pacte governa per a la dreta

Per Llorenç Buades Castell

No es nou. Tot és vell i mal de coure. Els que al llarg dels anys n'hem après de la conducta dels polítics d'esquerra ja no tenim lloc per a les sorpreses. Esment els d'esquerra perquè és sabut que els de dreta no solen mentir i acostumen a fer el que el seu electorat reclama: ports esportius, camps de golf, escoles privades, autopistes, privatitzacions, segregació social.

En canvi els d'esquerra diuen lluitar per la cosa pública i accepten privatitzacions (com ara l'ampliació del batxillerat d'art al CIDE en comptes de fer-ho al sistema públic), finançament del transport privat (com ara els autocars escolars). Diuen lluitar per la cosa pública i privatitzen la costa en el cas d'El Toro. Diuen lluitar per la sostenibilitat i permeten la destrucció de Ses Fontanelles. I a Son Espases, juguen al igual que va fer Felipe González amb el Otan de entrada, no.

Construeixen a Muro, i no han aturat la construcció a Son Quint que ells mateixos proposaren en l'aterior pacte. Autoritzen un camp de golf a benefici dels amics d'UM.

Diuen que ofereixen els llibres gratis, però només arriben a 100 euros i aquests no arriben a l'ESO, i com que els llibres s'han de tornar, possiblement els llibres tornats superin el cost de la subvenció en alguns cursos. La xocolata del lloro: el PP també en posava de llibres gratis en alguns indrets.

S'enriuen de l'electorat. Això és el que fan. Saben que l'electorat els donarà l'esquena una vegada, però que tanmateix, hi tornarà per allò del mal menor.

La política s'ha convertit així en l'art de fotre a l'electorat d'esquerra, perquè el de dreta més aviat està content amb els seus, i quan es preocupa per la cosa pública exigeix polítiques més antisocials en benefici de pocs.

A grans passes l'esquerra institucional cedeix, i lamentablement, els moviments socials, cada vegada més raquítics tornen a situar l'esquerra a les institucions.

Com que mantenir-se al govern és l'objectiu principal de les esquerres subsidiàries del PSOE i de la dreta regional, han après la lliçó del que fan els seus símils europeus: el joc del bon policia i del mal policia.

L'esquerra institucional juga ara al paper del bon policia, com a les comissaries del franquisme, i com va passar arreu d'Europa en el cas de la guerra de Bòsnia, o en les vagues generals, o en el cas de la base militar dels EUA a Itàlia que ha provocat la crisi del govern Prodi, té la poca vergonya de situar-se en el camp dels manifestants. Ara Jekyll, ara Hide. Allò que no farà es dimitir del govern perquè avui en dia el més important de la política són els càrrecs, i allò que fa la política és donar llocs de feina més agradables que a l'empresa privada, i amb més possibilitats de remenar algunes cireres.

I per això mateix, les esquerres abans socialdemòcrates, i les abans filocomunistes, reculen a Europa i avancen els feixismes.

La militància d'esquerra ha davallat en picat, i té moltes raons per fer-ho, perquè mentre no es refaci de la crisi de les direccions de l'esquerra política, qüestió aquesta anunciada per Trotsky en el seu dia, l'esquerra no té més futur que el nominal.

En aquests efectes, el cas del PRI mexicà (Partido Revolucionario Institucional) és un bon exemple de com es tergiversen les paraules.

Allò que ha de fer l'esquerra en el parlament és condicionar les polítiques des de l'oposició parlamentària i social al govern i no implicar-se en sostenir un govern que a la fi només fa polítiques de dreta.

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Toni Roig, l´amic, el company de lluites ens ha deixat. Com descriure la sensació que sentim en aquests moments? Els records s´acaramullen un damunt l´altre i tornen els dies de feina conjunta, els records de quan Toni Roig i el grup Al-Mayurqa musicà la meva poesia (en els anys 1996-97), la presentació conjunta a sa Pobla del poemari Planisferi de mars i distàncies editat per Columna Edicions, amb un Toni apassionat per les potencialitats subversives de la música popular. Dies amb Maria Vílchez i Gaspar Jaume, membres d´Al-Mayurqa que ja eren amb nosaltres a les fileres de l´Organització d´Esquerra Comunista (OEC) en temps de la dictadura franquista... (Miquel López Crespí)

Toni Roig, l´amic, el company de lluites ens ha deixat. Com descriure la sensació que sentim en aquests moments? Els records s´acaramullen un damunt l´altre i tornen els dies de feina conjunta, els records de quan Toni Roig i el grup Al-Mayurqa musicà la meva poesia (en els anys 1996-97), la presentació conjunta a sa Pobla del poemari Planisferi de mars i distàncies editat per Columna Edicions, amb un Toni apassionat per les potencialitats subversives de la música popular. Dies amb Maria Vílchez i Gaspar Jaume, membres d´Al-Mayurqa que ja eren amb nosaltres a les fileres de l´Organització d´Esquerra Comunista (OEC) en temps de la dictadura franquista... Quantes vegades ens trobarem a la manifestació del 31 de desembre? Ja ni ho record! Festivals de cançó, alegria i música mobilitzadora arreu dels Països Catalans. Toni Roig entenia la música com una potent eina d´intervenció, un instrument no solament capaç de mudar les consciències sinó també de canviar la societat. Toni Roig vengué a moltes de les meves presentacions de llibres. Sovint debatíem la darrera novel·la, el darrer disc que ell havia tret al carrer.

Mateu Morro, Jaume Santandreu, Miquel López Crespí i Toni Roig el dia de la presentació del llibre de López Crespí No era això: memòria política de la transició.

Les darreres vegades que ens vàrem veure va ser en relació a les mobilitzacions per salvar la Real, per aturar el projecte del PP de fer l´hospital de referència a Son Espases. I, també, el dia de la presentació a la Real del manifestat de personalitats de la cultura de les Illes per aconseguir la unitat del nacionalisme progressista per a fer front a la dreta depredadora que ens malgovernava. Potser que tots aquells que diuen que el compromís de l´intel·lectual amb el poble ja no és de moda haurien de prendre exemple de l´admirad Toni Roig i de tots els membres d´Al-Mayurqa. Mai no s´ha vist a Mallorca un exemple tan evident de compromís apassionat amb la cultura d´un poble, amb les tradicions nacionals, amb la lluita col·lectiva pel nostre alliberament nacional i social com el que sempre mantengué Toni Roig.

Article d´homenatge a Toni Roig i el grup Al-Mayurqa publicat l´any 1997

"La unitat dels Països Catalans no és una utopia. Potser els Països Catalans no existeixin políticament, per culpa dels polítics que tenim ara, però sí que existeixen culturalment". (Toni Roig)

Al-Mayurqa: la música mallorquina del segle XX i la revolta

El grup mallorquí de música tradicional Al-Mayurqa obtenia recentment [1997], per votació popular, el premi Cerverí a la millor lletra de cançó. Això s'esdevenia en la nit dels Premis Literaris de Girona. Hi concursaven un total de 76 discos, els quals s'anunciaven als programes Èxit, Catacrac i Babel de Catalunya Ràdio i per l'emissora Rac 105. El jurat era el públic de tots els Països Catalans que, amb les seves trucades, decidiren el premi. En el grup, fundat per Antoni Roig, hi són presents amb la seva veu i instruments: Aina Jaume (violí); Neus Jaume (flautes); Maria Vilches (percussió); Joan F. Escudero (llaüt, mandola); Miquel Carbonell (guitarró); Gaspar Jaume (baix); Josep Lluís Cádiz (baix, guitarró) i Bernat Cabot (violí). La cançó guardonada en el II Premi Cerverí de Lletres per a Cançons va ser "Mai l'amor és impossible" i és una història d'amor entre una adolescent i un adult que demostra que tot i les diferències d'edat, l'amor és possible. Al-Mayurqa es va crear el 1994 i els seus components tenen una llarga experiència en altres formacions musicals de les Illes.

El primer treball del conjunt ja mostrava clarament quines eren les dues inquietuds essencials que els motivaven:la musica tradicional mallorquina i el catalanisme d'esquerres. El català el defensen utilizant-lo en les seves cançons i reivindicant obertament el concepte de Països Catalans. Antoni Roig, fundador del grup Al-Mayurqa, va ser definit pel presentador de la Nit dels Bertrana, Josep Puigbó, com "un lluitador cultural des de les Illes". Roig és clar quan afirma: "La unitat dels Països Catalans no és una utopia. Potser els Països Catalans no existeixin políticament, per culpa dels polítics que tenim ara, però sí que existeixen culturalment" . Antoni Roig, considera que la filosofia del grup és la de la tradició medieval dels joglars i defineix el seu treball musical com una creació a mig camí entre la tradició i l'evolució de la cançó amb arrels mediterrànies.

Recentment Al-Mayurqa ha presentat el seu segon treball discogràfic titulat De poetes i altres codolades (el primer era Projecte Roig). Gravat a Ona Digital i editat per Blau, Al-Mayurqa, seguint -com sempre han explicat- la tradició dels trobadors, vol donar a conèixer poetes mallorquins contemporanis al públic illenc. Els quadre poetes musicats pel grup són en aquesta ocasió Vicenç Calonge, Miquel López Crespí, Tomeu Martí i Rafel Crespí.

El disc té dos temes tradicionals: Navaters i No en volem cap. Dues versions de La Balanguera, una instrumental amb el violoncel com a protagonista enregistrat per Luis Miguel Correa. Igualment es recupera una cançó que Toni Roig presentà a finals dels 60 al "Festival de la Canción Mediterránea" interpretada per Els Calafats. Aquesta cançó (Una parella) va ser l'única que es va cantar en català i va quedar entre les deu finalistes del festival. El nou disc té una portada feta pel pintor Joan Francesc Canyelles. Aquest projecte de renovació permanent de la nostra música tradicional conté catorze temes en la línia, com hem explicat abans, de lluita pel nostre redreçament nacional i social.

Aquesta vegada Al-Mayurqa ha contat amb l'ajut de Miquel Carbonell per a les fotografies i de J.M. Riera per a la maquetació. El so va anar a càrrec de Miquel Brunet i els arranjament pertinents de les catorze cançons que inclou el treball són d'Antoni Roig.

Miquel López Crespí

Diari de Balears (7-VII-97)