Miquel López Crespí - Memòria històrica

Diari de Balears: Espai o annex.

Per Josep Melià Ques. Missèr.

La decisió estratègica d'alguns nacionalistes de conformar el Bloc i, per tant, convergir amb Esquerra Unida (EU) i els Verds fa córrer rius de tinta. I és normal que sigui així perquè suposa un canvi rellevant en el mapa partidista balear. Aquesta decisió estratègica té davall un debat de fons que trob molt interessant i del qual crec que val la pena parlar-ne. Aquest debat de fons és si hi ha alternativa al bipartidisme imperant i que cada vegada assoleix més potència. Aquest debat de fons és què hi pot haver més enllà de PP i PSOE. De respostes al meu entendre n'hi ha tres. Una primera resposta seria afirmar que no hi ha alternativa, el bipartidisme s'acabarà perfeccionant i totes les forces polítiques, fins ara minoritàries, desapareixeran com a partits parlamentaris i que tenen representants a les institucions. Una segona resposta seria considerar que hi ha la possibilitat de bastir un tercer espai nacionalista. Aquesta segona possibilitat partiria de la base que una part important de la societat balear es pot identificar i recolzar un moviment polític bàsicament nacionalista. Un moviment que cerca la centralitat i la majoria social. Un moviment amb similituds amb el que passa a Catalunya i Euskadi. Un moviment que no té el perquè acabar amb un únic partit de centredreta però que tampoc té per què no acabar-hi. Un moviment que es conformaria políticament amb UM, amb Entesa, amb independents. Un moviment però que també aprofitaria el nacionalisme cultural i cívic, el nacionalisme sociològic i el sentiment de pertinença difús de segments importants del nostre país. Una tercera resposta seria considerar que hi ha alternativa però que l'alternativa no és bàsicament nacionalista o no és únicament nacionalista. Pels que defensen aquesta tercera possibilitat resultaria que del que es tracta és d'agafar les banderes que no són prou assumides pels grans partits i especialment pel PSOE. Banderes com l'ecologisme, el feminisme, el comunisme, i també el nacionalisme. El problema, en la meva opinió, d'aquesta tercera opció és que realment no es tracta de crear un altre espai sinó de crear un annex. Concretament un annex del PSOE. Per què? Per la senzilla raó que els promotors de la tercera opció són perfectament conscients que la seva aposta no aspira a conformar majories, ni a ocupar la centralitat, aspira a ocupar el lloc que deixa la mala consciència del socialisme. Tothom sap que aquesta tercera opció només tendrà virtualitat de governar en la mesura que el PSOE pugui i vulgui. A les Balears, amb una tendència genètica tan acusada al conservadorisme, resulta difícil pensar que hi hagi molt d'oxigen a l'esquerra del PSOE. A més a més, si anam a les comparacions allà on hi ha tercer espai, aquest no és com el plantejat per la tercera opció. A nivell europeu si hi ha tercer espai el conformen els liberals que se situen entre la democràcia cristiana, el PP en el nostre cas, i la socialdemocràcia, el PSOE. A nivell espanyol si ha ha tercer espai el conformen els nacionalistes. L'únic cas un poc excepcional seria el Bloc Nacionalista Gallec, de totes formes aquesta força fa anys que cerca la centralitat, incorporar bona part de l'extingida Coalició Galega i els seus referents són CIU i PNB; i no crec que aquesta sigui la idea dels defensors de la tercera opció apuntada aquí. És evident que des d'un punt de vista dialèctic qualsevol de les tres opcions és argumentable i sostenible. I no cal dir que totes són legítimes. El que passa és que al meu modest entendre hi ha dades objectives que me fan concloure que la tercera opció, en tot cas, no generarà un espai sinó que generarà l'annex d'un espai existent. Cosa que també és legítima, òbviament, ara bé, és absolutament diferent a generar un tercer espai polític definit i independent.

Diari de Balears (23-XI-06)

Tots aquells que ara ploren per la consolidació del bipartidisme PP-PSOE i que no han tengut cap mirament a ajudar a desmembrar el PSM haurien de reflexionar una mica quant al que significa realment la divisió actual del nacionalisme d’esquerra. I la pregunta final que tots aquells que volem la creació d´un bloc d’esquerra nacionalista com cal, el problema que tenim en ment, és que no podem deixar de pensar si el bloc pel qual hem lluitat i lluitam no s’haurà fet fonedís el mateix dia que s’aprovà fer la coalició amb EU. No ho sabem encara. Els propers mesos, el resultat de les autonòmiques del 2007 diran, sense gaire possibilitat d’error, si realment la coalició ha servit per anar bastint el nou instrument polític que la nostra societat necessita per aturar les malifetes d’especuladors i encimentadors. (Miquel López Crespí)

El futur del PSM.

La recent escissió del PSM, la creada per les agrupacions que han format Entesa per Mallorca, el grup nacionalista que va celebrar el congrés fundacional el passat mes d’octubre, m’ha fet reflexionar en relació a la creació del famós bloc propugnat per Gabriel Barceló i Eberhard Grosske.

Molts partidaris de la creació d´una nova força política d’esquerra, i record ara mateix els escrits que en aquest sentit hem publicat Miquel Àngel Maria Ballester i qui signa aquest article, hem parlat sovint de l’experiència del Bloc Nacionalista Gallec. En el fons, la teoria que hi ha darrere la proposta de dissolució de tots els partits actuals que diuen estar a l’esquerra del PSOE seria la d’anar cap a un tipus d'organització que, una vegada superats els vicis del passat, pogués representar una vertadera esperança per a la renovació de la vida política illenca.

Es tracta de no oblidar, per a no repetir els mateixos errors, la traumàtica experiència de la derrota del Pacte de Progrés, la fi del cicle de la transició, la necessitat d’enviar a casa seva tots aquells polítics fracassats que de l’any 1999 al 2003 no saberen o no volgueren fer un autèntic Pla d’Ordenació Territorial que servís per a preservar la nostra terra de les urpades d’especuladors i depredadors de recursos i territori.

La reflexió de la qual parlàvem una mica més amunt ve donada en relació a l’escissió del PSM i a la recent formació d’Entesa per Mallorca. Si la idea era agrupar totes les sensibilitats nacionalistes d’esquerra... per quins motius l'experiència, en lloc d´unir ha dividit? Una altra reflexió fa referència a la sospita, cada vegada més fonamentada, que ens fa pensar si l’autèntic “bloc nacionalista gallec a la mallorquina” no seria el PSM d’abans de l’escissió. Tot fa pensar que en el PSM del passat, com hem pogut comprovar després de la dura realitat de la divisió del partit, hi convivien els corrents més diverses del pensament, diguem-ne, més o menys mallorquinista i demòcrata: des de sectors purament regionalistes molt propers a UM fins a republicans independentistes que ben bé podien estar dins ERC. Crec que era una experiència única i molts amics, companys i companyes que sempre hem donat suport al nacionalisme progressista de les Illes ens anam reafermant en l’opinió que aquell PSM era un autèntic i vertader bloc nacionalista.

El bloc d’esquerra nacionalista que volen començar a bastir Grosske i Barceló... no serà el mateix que ara s’ha desfet i fet malbé? L´hipotètic bloc nacionalista a la mallorquina aprovat en el darrer congrés del PSM... no serà, en el fons, una provatura de reencarnar el que precisament va desaparèixer el dia que s’aprovà l’actual coalició electoral?

Si reflexionam una mica entendrem com, malgrat un cert aspecte unitari, malgrat la manca de dissidències públiques en els anys de màxim protagonisme del PSM, el cert era que l’organització que dirigia Mateu Morro arreplegava en el seu interior les més diverses sensibilitats polítiques. Des de gent que podia pactar amb UM fins a militants que s’haurien tallat el braç abans de donar una mà als seguidors de Gabriel Cañellas o Jaume Matas. Tan sols d’aquesta manera es poden explicar aquelles majories, segant l’herba davall els peus del PP i del PSOE i aconseguint resultats espectaculars a pobles com Santa Maria del Camí, Campanet, Santa Eugènia, Vilafranca o, en el seu moment, Manacor.

Si ho pensam amb deteniment, era aquesta organització contradictòria, el PSM, i sobretot, una intel·ligent direcció política que evitava enfrontaments i divisions, el que convertí l’organització de Sebastià Serra i Mateu Morro en la segona força municipalista de Mallorca amb tendència, en uns moments, a superar, com es demostrava palmàriament, el PSOE i el PP en molts d’indrets. Tots aquells que ara ploren per la consolidació del bipartidisme PP-PSOE i que no han tengut cap mirament a ajudar a desmembrar el PSM haurien de reflexionar una mica quant al que significa realment la divisió actual del nacionalisme d’esquerra. I la pregunta final que tots aquells que volem la creació d´un bloc d’esquerra nacionalista com cal, el problema que tenim en ment, és que no podem deixar de pensar si el bloc pel qual hem lluitat i lluitam no s’haurà fet fonedís el mateix dia que s’aprovà fer la coalició amb EU. No ho sabem encara. Els propers mesos, el resultat de les autonòmiques del 2007 diran, sense gaire possibilitat d’error, si realment la coalició ha servit per anar bastint el nou instrument polític que la nostra societat necessita per aturar les malifetes d’especuladors i encimentadors.

Miquel López Crespí