Miquel López Crespí - Memòria històrica

La Guàrdia Civil ha detingut aquest migdia, per ordre de la fiscalia anticorrupció, un mínim de sis persones per la seva presumpta relació amb casos de corrupció urbanística al municipi d'Andratx. Els agents han inspeccionat la seu de l'ajuntament i la Direcció General d'Ordenació del Territori del Govern Balear.

Han detingut el batlle d'Andratx pel PP Eugenio Hidalgo, l'inspector d'Urbanisme del municipi, Jaume Gibert, i la seva esposa, i el director general d'Ordenació del Territori, Jaume Massot. (Vilaweb)

Sis detinguts en una operació contra la corrupció urbanística a Andratx.

Entre aquests, el director general d'Ordenació del Territori del govern balear, el batlle d'Andratx i un inspector del consistori.

La Guàrdia Civil ha detingut aquest migdia, per ordre de la fiscalia anticorrupció, un mínim de sis persones per la seva presumpta relació amb casos de corrupció urbanística al municipi d'Andratx. Els agents han inspeccionat la seu de l'ajuntament i la Direcció General d'Ordenació del Territori del Govern Balear.

Han detingut el batlle d'Andratx pel PP Eugenio Hidalgo, l'inspector d'Urbanisme del municipi, Jaume Gibert, i la seva esposa, i el director general d'Ordenació del Territori, Jaume Massot.

La Guàrdia Civil també ha detingut l'arquitecte Carlos Arena i una sisena persona de la qual no ha trascendit la identitat. Els arrestos s'han fet en el marc d'unes diligències que instrueix el titular del Jutjat número 12 de Palma. El batlle, Eugenio Hidalgo, ha sortit emmanillat per la porta de darrere de l'Ajuntament (foto) i l'han portat a la comandància de Palma per interrogar-lo. El seu despatx ha estat precintat.

Els detinguts estan acusats dels delictes de prevaricació, blanqueig de diners, contra l'ordenació del territori i per haver comès suposadament actes prohibits a càrrecs públics. L'alcalde, que té diverses causes judicials obertes, havia de comparèixer justament demà davant el jutjat úmero 1, que investiga suposades irregularitats en relació a un aparcamient construït al nucli urbà de Sant Telm, a Andratx.

D'Andratx al Govern

La Guardia Civil també ha detingut l'actual director general d'Ordenació del Territori, Jaume Massot, que havia estat tinent d'alcalde d'Urbanisme a Andratx i assessor d'Urbanisme de l'Ajuntament.

El president del govern, Jaume Matas, ha reaccionat de manera ràpida i ja ha destituït Jaume Massot i ha suspès de militància Eugenio Hidalgo. També ha demanat excuses als ciutadans d'Andratx. El jutge ha decretat secret de sumari mentre que la Guardia Civil continua registrant la seu de l'ajuntament d'Andratx i els domicilis dels detinguts.

El PSM demana responsabilitats a Matas

El secretari general del PSM-Entesa, Biel Barceló ha mostrat la seva satisfacció per la detenció del batlle d'Andratx, Eugenio Hidalgo, perquè darrerament s'havien destapat uns quants casos de corrupció relacionats amb aquest consistori. Barceló ha recordat que, no fa pas gaire, el president balear, Jaume Matas, va ratificar Eugenio Hidalgo com a candidat a la reelecció de la batllia andratxina, tot i els indicis de corrupció urbanística. És per tot això que el PSM havia exigit el cessament tant del batlle d'Andratx com del responsable d'ordenació territorial, i reclama explicacions a la consellera d'Obres Públiques, Margarita Cabrer. Barceló considera que aquests fets esquitxen directament el govern balear amb els casos de corrupció urbanística.

EU-Els Verds també ha mostrat satisfacció per les detencions d'avui i ha afegit que els casos de corrupció s'estenen com una 'plaga' en les institucions governades pel PP. D'altra banda, el portaveu del GOB, Miquel Àngel March, ha assenyalat el director general d'Urbanisme, Jaume Massot, com a cervell de la trama de corrupció.

Vilaweb (27-XI-06)

Damià Pons: "Punt final és un extens catàleg d’imatges, cadascuna de les quals ha de ser afrontada pel lector pel lector amb tot el risc que sempre representa escodrinyar el món sense senyalitzacions ni guies iniciàtiques. De bon principi, cada poema és en gran part una caixa plena d’obscuritats. Tan sols si ens hi ficam dedins, si n’escoltam els sons i en tocam els volums, podrem reconstruir el sentit profund que s’hi amaga”.

Punt final (Editorial Moll) (1)

Damià Pons i Pons i Miquel López Crespí. Presentació de Punt final.

Per Salvador Rigo, professor, llicenciat en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Malgrat pugui semblar una paradoxa, Miquel López Crespí, que ha publicat poemaris en les millors editorials dels Països Catalans, en tota la geografia de la nostra terra, de València a Andorra, de Barcelona a Maó, d’Eivissa a Alacant, trigà molts d’anys a veure editada la seva obra poètica a Mallorca. Potser ha estat la indiferència de l’autor envers els fastos literaris, la no pertinença de l’escriptor a cap dels clans i camarilles que pugnen per controlar el panorama literari illenc i que, malauradament, amb les seves bregues contínues també contribuieixen a desertitzar el món cultural català.

La recent publicació del recull de poemes Antologia (1972-2002) publicat per l’Editorial Turó de sa Real, llibre que conté un petit resum dels més de trenta anys de conreu de la poesia per part de l’autor de sa Pobla i que ens permet conèixer algunes obres de vint-i-un poemaris de Miquel López Crespí, ens confirma en la nostra impressió. Un altre autor, amb els premis de Miquel López Crespí, amb una obra reconeguda des de Josep M. Llompart a Jaume Vidal Alcover, Blai Bonet o Lluís Alpera, sense oblidar les crítiques positives escrites per Antoni Vidal Ferrando, Miquel Rayó, Gabriel Janer Manila, Lluís Alpera, Bartomeu Fiol o Àngel Terrón, hauria mogut cel i terra per veure els seus poemaris editats. Però Miquel López Crespí s’ha estimat més que el temps fes la seva feina sense haver d’anar a suplicar a ningú per l’edició d´un llibre. Per això Punt final, com abans ho va ser El cicle dels insectes, ambdues obres editades per Moll en la prestigiosa col·lecció La Balenguera, serviren per a rompre el silenci que s’havia anat bastint entorn de l’obra poètica del nostre autor. Com va escriure l’escriptor Damià Pons i Pons: "Punt final és un extens catàleg d’imatges, cadascuna de les quals ha de ser afrontada pel lector pel lector amb tot el risc que sempre representa escodrinyar el món sense senyalitzacions ni guies iniciàtiques. De bon principi, cada poema és en gran part una caixa plena d’obscuritats. Tan sols si ens hi ficam dedins, si n’escoltam els sons i en tocam els volums, podrem reconstruir el sentit profund que s’hi amaga”.

1) Punt final (Palma, Editorial Moll, 1995)

Sovint la feinada de mantenir una bossa de vots a l'esquerra del PSOE no serveix per a bastir cap projecte alternatiu a la socialdemocràcia espanyola, ja que, pel que s'ha vist i comprovat, el ciutadà vota directament el producte autèntic, és a dir el PSOE, i no una imitació descafeïnada. La quasi desaparició institucional d'Izquierda Unida ho ha demostrat a la perfecció. (Miquel López Crespí)

Carta oberta a Miquel A. Maria.

Vagi per endavant que sent una profunda estimació pel meu amic Miquel A. Maria Ballester, i que aquestes reflexions, produïdes pel seu article "Llums i ombres a l'esquerra", només haurien de servir per a avançar conjuntament en la recerca de solucions. Amb Miquel A. Maria hi ha moltes més coses que ens uneixen que no que ens separen. I ell ho sap ben bé. Sé qué té una profunda convicció en la necessitat de renovació de l'esquerra oficial i que és un home molt allunyat d'una visió burocràtica i substituista de la política. Aclarit això, cal dir que l'article citat m'ha sorprès una mica. Em fa l'efecte que Miquel A. Maria encara no ha valorat amb prou frialdad i distanciament el significat de la desfeta progressista del 2003. Sembla que, per a tornar a l'usdefruit del poder polític, a la gestió del sistema, bastàs amb consolidar una aliança electoral tipus "Progressistes", condicionada a la independència de les forces signants del possible acord. Unes forces que, per a participar en l'aliança, no haurien d'estar tutelades per poders aliens a les Illes.

En principi, la proposta pot semblar tècnicament correcta. Fórem molts els que, per aconseguir que Aznar marxàs de la Moncloa, donàrem un suport a la coalició "Progressistes", malgrat el provat burocratisme i esperit contrari al nacionalisme d'esquerres d'alguns dels seus components. Tanmateix l'experiment va fracassar perquè la gent s'estimà més votar directament al PSOE i prescindir d'intermediaris. És una lliçó a tenir en compte per al proper futur. Sovint la feinada de mantenir una bossa de vots a l'esquerra del PSOE no serveix per a bastir cap projecte alternatiu a la socialdemocràcia espanyola, ja que, pel que s'ha vist i comprovat, el ciutadà vota directament el producte autèntic, és a dir el PSOE, i no una imitació descafeïnada. La quasi desaparició institucional d'Izquierda Unida ho ha demostrat a la perfecció.

He de dir a l'amic Miquel A. Maria que no crec que la salvació del nacionalisme d'esquerres o d'una possible esquerra alternativa tengui res a veure amb la repetició d'experiments cremats i fracassats. La davallada electoral del PSM (perdé el 22% del seu electorat), la conversió d'Esquerra Unida en un grupuscle quasi marginal proper a l'extraparlamentarisme, situen els partits "petits" en una conjuntura decisiva.

Ha estat precisament el grau de desmobilització creada pels partits de l'esquerra oficial (especialment pel PSOE i el PCE) al llarg d'aquest darrer quart de segle de consolidació del règim el que, finalment, ha segat l'herba sota els peus de certes organitzacions. El PSOE que, juntament amb el PP, són les columnes fonamentals d'aquest règim, no resta sotmès a aquesta mena de crisi. Qui ha hagut de fer la feina bruta per a demonitzar les idees de República, autodeterminació, socialisme i unitat sindical, han estat precisament els hereus de Carrillo. Ho he escrit en alguna ocasió. Feta la seva feina, ara ja no són necessaris al sistema a no ser com a reserva estratègica per al PSOE del vot d'una part de l'esquerra.

Si el nacionalisme d'esquerres basa l'estratègia de la seva supervivència en aliances electoralistes, per la cúpula, només per a salvar un parell de cadiretes per a les burocràcies dirigents, anam molt malament i l'agonia serà lenta i penosa. Potser és el moment adient per, en un acte de valentia, provar de recuperar la confiança en un electorat que desconfia profundament dels professionals de la política. Vint-i-cinc anys de magarrufes es paguen. Els quatre anys de gestió de l'autonomia tampoc no han servit per a consolidar la societat civil de les Illes. Ans al contrari, el trist espectacle de bregues i dissensions internes, la supeditació de les forces dites progressistes al dictat de la dreta representada per UM, ajudà a obrir encara molt més els ulls de l'electorat que donava suport a l'esquerra oficial.

És qüestió de reflexioanar a fons ara que encara hi som a temps i, entre tots, mirar de trobar fórmules noves, engrescadores, de participació que serveixin de veritat per a recuperar l'esperança del nostre electorat.

Xosé Manuel Beiras, en un dinar al qual també hi va assistir Miquel A. Maria, ens explicà la superació de la crisis per part dels grups que formen el Bloc Nacionalista Gallec. En un determinat moment es va haver de fer una assemblea on les direccions fracassades de tots els partits que posteriorment formarien el Bloc presentaren la dimissió. Es va crear una força nova, el Bloc, que, després d'aquesta catarsi, recuperà lentament la confiança del poble. Aquesta organització de nou encuny arribà a constituir-se com a segona força política de Galicia.

O inventam fórmules noves per a la reorganització de l'esquerra alternativa o, si repetim clixés caducats, estaríem condemnats a lenta, però inexorable, desaparició de l'escena política.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (25-II-05)