Miquel López Crespí - Memòria històrica

La LCR (Lliga Comunista Revolucionària, secció de la IV Internacional) va néixer l'any 1970. Llorenç Buades entrà en contacte amb el primer grup de trotsquistes l'any 1973, fent el servei militar. Aquests companys -molts d'ells catalans- l'introduiren en la lectura de clàssics del moviment obrer (Kropotkin, Malatesta, Proudhon, Bakunin, etc), llibres, molts d'ells que es podien trobar a la famosa llibreria Logos. (Miquel López Crespí)

Els comunistes de tendència trotsquista en la transició (LCR)

Llorenç Buades és un dels militants històrics del marxisme mallorquí (de tendència trotsquista). És autor igualment d'unes documentades memòries que tracten de la seva experiència sindical i política. Consideram aquest treball molt útil perquè ens permet endinsar-nos en el món de la IV Internacional a les Illes, els seus orígens, la seva participació en la lluita antifranquista, objectius que tenien i marginació i criminalització que sofriren per part dels partits d'ordre pro centralistes i pro capitalistes (defensors de la "sagrada unidad de España" i de l'economia de lliure mercat).

Mallorca, la LCR (Lliga Comunista Revolucionària, secció de la IV Internacional) va néixer l'any 1970. Llorenç Buades entrà en contacte amb el primer grup de trotsquistes l'any 1973, fent el servei militar. Aquests companys -molts d'ells catalans- l'introduiren en la lectura de clàssics del moviment obrer (Kropotkin, Malatesta, Proudhon, Bakunin, etc), llibres, molts d'ells que es podien trobar a la famosa llibreria Logos.

Domingo Perelló (esquerra), propietari de la Llibreria Logos i l'escriptor Miquel López Crespí (dreta). Miquel López Crespí desenvolupà una ferma tasca de promoció dels clàssics del marxisme a Mallorca. Moltes de les avantguardes antifeixistes d'aquells anys sorgiren després dels cursets de formació amb llibres promocionats per l'escriptor de sa Pobla. Miquel López Crespí també participà en les tasques culturals desenvolupades per la Llibreria L'Ull de Vidre a començamens del anys setanta.

Llorenç Buades concreta la seva militància dins el trotsquisme anant a Barcelona l'any 1974 i entrant en contacte amb una comuna de revolucionaris propera del mercat de Virrei Amat. Allà conegué antics militants de la CNT que li explicaren una versió de la revolució del 1936 molt diferent de tot el que havia llegit en autors de tendència estalinista (Carrillo, Passionaria, etc). Llorenç Buades (que ja abans del servei militar treballava en el sector de la construcció) tengué els primers contactes seriosos amb el moviment obrer treballant en empreses com Dragados i més tard a Comylsa. Juntament amb companys com Juan Díaz (que va ser militant del PCE i del PCOE) organitzà els primers embrions sindicals de la Construcció. Aleshores (finals de 1975), en Llorenç entra a treballar a Mare Nostrum i connecta amb dos militants del partit de Santiago Carrillo (Eusebi Riera i Gabriel Vidal). L'any 1976, després de moltes discussions amb Eusebi Riera i amb altres companys de Mare Nostrum, es consolida una cèl.lula sindical que depèn del PCE. Es tracta de la cèl.lula de Banca i Assegurances, que es reuneix regularment a casa de Jaume Vidal. En aquell temps militen en aquell grup Xim Carré (responsable del món obrer), Jaume Vidal (cap de cèl.lula), Santandreu, Guillem Juan, Jaume Fuster i diversos companys del Banc Condal. Les reunions es fan en indrets on també hi ha trobades de les Comissions Obreres carrillistes. Llorenç Buades recorda Maria Aina Vaquer (ara dels Verds), Pep Bernat, Tomeu Salleres (PSP). Sovint es feien reunions a casa d'en Màdico, aleshores destacat militant anarquista de la CNT.

Recorda Llorenç Buades que la majoria de la seva agrupació sindical sinpatitzava amb els corrents d'esquerra de les Comissions que controlaven els carrillistes. Tengué contactes amb Miquel Tugores del PTE, amb Mato d'ensenyament i amb el corrent unitari del Moviment Comunista de les Illes (MCI), impulsat per l'economista Antoni Montserrat. Conegué també Pedro García (del sector de Benzineres), Lluís Escuin (Sanitat), Aleña i Ginés (Hoteleria), a Frederic (Construcció).

A través de les reunions estatals de Comissions Obreres, en Llorenç estabilitzà la seva militància permanent en el marxisme adherint-se a la IV Internacional (els seguidors d'Ernest Mandel). En el Primer Congrés de CC.OO. Llorenç Buades ja votà contra les posicions que defensaven la monarquia, l'oblit de la lluita per la República, ordint pactes socials amb la patronal.

Miquel López Crespí

Per Llorenç Buades (CGT).

Els dirigents d'Esquerra Unida són favorables tàcticament a una aliança electoral amb el PSM i ERC, sempre que els permeti conservar els seus espais institucionals, però el Bloc com a resultant ja no és acceptat d'igual manera. Hi ha gent liquidacionista d'Esquerra Unida que està per el Bloc amb totes les conseqüències, hi ha gent que vol un tipus de Bloc que permeti l'autonomia de cada formació dins el futur bloc, i també hi ha adversaris del Bloc que fins ara no donen senyals de vida en el camp mediàtic, però que hi són i no són pocs ni poques. (Llorenç Buades)

Sembla que la proposta de bloc bastit des de les cúpules ha ajudat a incrementar el camp de la gent crítica amb el bloc dins Esquerra Unida, que es veu exclosa de la possibilitat de decidir, i fins al punt que es ramenen els seients dels qui es pensava tenir-ho tot al seu favor. Hi ha cadires qüestionades dins Esquerra Unida per una bona part de la seva militància. (Llorenç Buades)

En resum, al dia de demà ens trobarem amb gent que no voldrà deixar de ser Esquerra Unida amb perfil propi, ni voldrà deixar de ser comunista amb perfil propi, i ens trobarem amb més formacions polítiques que les ara existents. (Llorenç Buades)

Quan les cases es construeixen pel terrat s'ensorren.

La proposta d'un Bloc que supera la política d'aliances puntuals derivades de les eleccions (cas dels Progressistes) és només una proposta del PSM, o més aviat de la meitat del PSM que es va imposar a una Entesa que ni volia ni vol cap acord electoral amb Esquerra Unida, i encara menys un bloc.

Des d'una perspectiva d'esquerra dins el PSM em consta que hi ha gent que està prou contenta de desfer-se dels centristes d'Entesa, i que consideren un encert una definició més esquerrana del PSM. Però la cúpula del partit no ha definit en el sentit que volen les bases, la seva política d'aliances al Principat, i el suport a CIU, un partit de dreta, no deixa de ser una incoherència d'una direcció del PSM que vol jugar totes les cartes.

D'altra banda hi ha militants que consideren que la proposta de Bloc de Barceló és una proposta per a guanyar EU-Verds, en un moment de crisi d'aquesta formació política en el seu referent estatal.

El creixement electoral d'Iniciativa i els seus satèl·lits, Verds i Euia, fortaleix les idees d'articular formacions d'aquest tipus per tal de sortir de la crisi d'Izquierda Unida. Aquest fet tacticista que té per mirall Iniciativa no és acceptat però per una bona part dels militants de l'organització, molt esquarterada en blocs molt diferents.

En el cas de Mallorca, sembla que a Esquerra Unida tot va bé, i que tothom accepta de bon grau anar de la mà dels seus líders cap a la integració en un Bloc amb el PSM. La realitat però és molt diferent al que es pensa.

Per a la direcció del PSM la tàctica electoral de Bloc i la formulació política de Bloc amb la liquidació del PSM dins aquest per tal d'assolir ua nova majoria que tengui complements com Esquerra Unida, Alternativa i Verds, es fonamenta en la seva hegemonia. El PSM creu que la seva aposta els farà guanyar espais i sumar EU ,Verds i Alternativa al seu carro. Si és per implantació social i militat no van gaire errats.

Però això mateix és el que preocupa a bona part d'Esquerra Unida.

Els dirigents d'Esquerra Unida són favorables tàcticament a una aliança electoral amb el PSM i ERC, sempre que els permeti conservar els seus espais institucionals, però el Bloc com a resultant ja no és acceptat d'igual manera. Hi ha gent liquidacionista d'Esquerra Unida que està per el Bloc amb totes les conseqüències, hi ha gent que vol un tipus de Bloc que permeti l'autonomia de cada formació dins el futur bloc, i també hi ha adversaris del Bloc que fins ara no donen senyals de vida en el camp mediàtic, però que hi són i no són pocs ni poques.

De tothom és conegut que serà difícil que els militants d'Esquerra Unida que no són de parla catalana es puguin sentir identificats amb el projecte de Bloc. Però seria també un error creure que aquest camp és residual i afecta a la gent de parla només castellana, perquè té altres variants: la gent que no és en absolut nacionalista,i especialment la gent que no vol renunciar a ser militant comunista, o que no creu al PSM prou d'esquerra per fets com el del suport a CIU. Sembla que la proposta de bloc bastit des de les cúpules ha ajudat a incrementar el camp de la gent crítica amb el bloc dins Esquerra Unida, que es veu exclosa de la possibilitat de decidir, i fins al punt que es ramenen els seients dels qui es pensava tenir-ho tot al seu favor. Hi ha cadires qüestionades dins Esquerra Unida per una bona part de la seva militància.

De tot això es conclou que la formació del Bloc, tal com s'ha configurat des dels sanedrins, no provoca més que esquerdes, i les esquerdes sorgeixen de la manca de formulació d'un projecte democràtic i participatiu des de les bases.

En resum, al dia de demà ens trobarem amb gent que no voldrà deixar de ser Esquerra Unida amb perfil propi, ni voldrà deixar de ser comunista amb perfil propi, i ens trobarem amb més formacions polítiques que les ara existents.

Per posar un exemple: aquells partits que s'exclouen en les candidatures als municipis no fan més que sembrar la llavor de l'atomització i de la negació d'un projecte comú en el futur.

Possiblement amb el temps hi haurà un bloc a partir de retalls de partits, però aquest fet no llevarà del mapa ni la marca Esquerra Unida, ni als comunistes, ni a la seva projecció futura, perquè hi ha gent d'Esquerra Unida que no comparteix el projecte de bloc i vol mantenir els espais propis, perquè saben que en el futur bloc la seva veu tedrtà molt poc pes.

Així són les coses: quan les cases es construeixen pel terrat s'ensorren.

Web Ixent