Miquel López Crespí - Memòria històrica

Per Bernat Joan i Marí. Eurodiputat d'ERC.

Eivissa pel Canvi no constitueix cap tipus de salvavides per a polítics amb problemes de flotabilitat. No tenim cap intenció de perllongar carreres polítiques esgotades ni d'oferir «mah de lo mihmo» a ningú. Hi haurà gent amb experiència, certament, però també una profusió de cares noves, que, a més, ocuparan llocs ben destacats. (Bernat Joan)

Entre els partits polítics que donen suport a ExC no hi haurà primacies sense fonament ni desequilibris evidents. En canvi, pel que tenc entès (donat que no he participat directament en la negociació), a Mallorca hi havia la intenció de deixar Esquerra fora de l'ajuntament de Palma, fora del Consell i també, molt probablement, fora del Parlament (un quart lloc, ho sap el sr. Maria igual de bé que qualsevol observador mínimament atent, té moltes possibilitats de no entrar-hi). Què hi perd Esquerra, si fent part del Bloc no hi pot sumar res? (Bernat Joan)

Un plagi que plagui .

Bernat Joan.
He d'agrair-li a en Miquel A. Maria que, a través del seu article publicat a Diari de Balears el 14 de novembre, m'hagi considerat digne de ser plagiat. Em plau el plagi, però em veig en l'obligació de fer-hi algunes puntualitzacions, tenint en compte que el plagi no constituïa un mer interès literari, sinó que anava destinat a mostrar suposades contradiccions en l'actuació del partit en el qual milit, a Mallorca.

L'esmentat article, per començar, m'ha reafermat en una de les meues conviccions de temps ha: cada illa té les seues característiques específiques, i el que ocorre en una de les Balears resulta del tot difícil d'extrapolar-ho a les altres. Que un article parlant d'un acord molt concret, portat a terme a Eivissa, permeti desqualificar l'actuació d'Esquerra a Mallorca, serà, idò, com a mínim, dubtós. Perquè tenim unes tradicions ben diferents, i perquè la nostra trajectòria, així mateix, ha estat diferent a cadascuna de les illes.

A Eivissa, efectivament, anam camí d'articular un acord -batejat com a Eivissa pel Canvi- que pens que pot constituir una bona alternativa als dos partits polítics majoritaris: el PP i el PSIB-PSOE (fins ara, a Eivissa, més PSOE que no PSIB; ja veurem què passa en el futur). Eivissa pel Canvi, efectivament, es basa en una sana conjunció d'independents compromesos, i partits polítics (concretament, ENE, EU i Esquerra). I per què ha funcionat, fins ara i tocam ferro, l'invent, a Eivissa, i no en canvi a Mallorca? Potser en Miquel A. Maria hauria d'anar a cercar les respostes en les condicions que s'han posat per a aquest acord.

Anem a palms, i vegem quantes n'hi ha que coincideixin i quantes no.

a. La primera de totes les condicions, del tot necessària perquè Eivissa pel Canvi sigui efectivament un projecte novedós, ha estat que ExC no constitueix cap tipus de salvavides per a polítics amb problemes de flotabilitat. No tenim cap intenció de perllongar carreres polítiques esgotades ni d'oferir «mah de lo mihmo» a ningú. Hi haurà gent amb experiència, certament, però també una profusió de cares noves, que, a més, ocuparan llocs ben destacats.

b. La segona és que, almenys pel que fa a la llista per al Parlament i a la llista del Consell, les persones que vagin davant seran independents, o gent acceptada per tots els partits polítics, sense fissures. Si hagués de fer, ara mateix, una aposta, diria que qui vagi davant no tendrà carnet de ningú. A Mallorca, que jo sàpiga, la voluntat del PSM i EU no ha estat la de cercar cap independent de consens per anar davant, acceptable per totes les formacions polítiques.

c. Majoritàriament, els independents d'ExC són realment independents. En el cas de Mallorca la majoria dels candidats proposats eren (i deuen continuar sent-ho, si no n'han estripat el carnet) d'una formació política concreta. He de reconèixer, fent un petit recés, que a Eivissa hi va haver també l'intent de convertir en independents els membres d'un dels tres partits polítics, però els altres vàrem deixar ben clar que, amb aquest tipus de mangarrufes, no hi jugàvem.

d. ExC ha sumat, fins ara i continuam tocant ferro, tothom progressista, nacionalista, ecologista, alternatiu. Hi tenim independents, hi tenim EU al complet, ENE sencera i Esquerra al cent per cent. Passaré de comentar la comparació amb Mallorca, tenint en compte el que ha ocorregut a l'interior del partit del senyor Maria.

e. Em costa molt pensar que ExC pugui tenir -continuant amb les comparacions- cap candidat o candidata a l'ajuntament d'Eivissa que estigui la meitat de tocat políticament que el candidat del Bloc a la batlia de Palma, o cap candidat (i encara, a Eivissa, no sabem qui serà) que usi l'espanyol com si fos un «Ciutadà» qualsevol dels nous renglers populistes unionistes al Principat.

f. Entre els partits polítics que donen suport a ExC no hi haurà primacies sense fonament ni desequilibris evidents. En canvi, pel que tenc entès (donat que no he participat directament en la negociació), a Mallorca hi havia la intenció de deixar Esquerra fora de l'ajuntament de Palma, fora del Consell i també, molt probablement, fora del Parlament (un quart lloc, ho sap el sr. Maria igual de bé que qualsevol observador mínimament atent, té moltes possibilitats de no entrar-hi). Què hi perd Esquerra, si fent part del Bloc no hi pot sumar res?

I, encara, em queda una última pregunta: si el Bloc realment vol sumar i convertir-se en una alternativa política creïble, per quina raó s'ha relegat Esquerra d'aquesta manera? Si el nostre partit no pot sumar res enlloc, és ben lògic que opti per intentar mesurar les pròpies forces.

Diari de Balears (15-XI-06)

És completament incomprensible aquesta guerra entre nacionalistes quan, i és evident per a tot aquell que té dos dits de seny, tot juga en contra de la nostra supervivència com a poble, com a comunitat amb unes senyes d’identitat pròpies. No es tracta solament de tots els diners de la banca i de tot el poder dels mitjans de comunicació posats al servei d’aquest ferotge bipartidisme PP-PSOE. Aquest només és un dels nombrosos problemes que afecten la continuïtat cultural del nostre poble. Sense poders econòmics al seu darrere, sense el control dels mitjans de comunicació, el problema del saqueig dels nostres minvats recursos naturals, la destrucció del territori, la “balearització” constant de les Illes, la despersonalització de la nostra societat augmenta dia a dia sense aturar. (Miquel López Crespí)

La divisió del nacionalisme.

Gabriel Barceló.

No corren temps gaire favorables per al desenvolupament i consolidació del nacionalisme progressista a les Illes. Mentre els partits d’àmbit estatal, especialment el PP i el PSOE impulsen un ferreny bipartidisme que imaginam pactat i ben pactat, i Izquierda Unida, a recer de la socialdemocràcia, també aguanta xuclant tot el que pot per a sobreviure, els partits nacionalistes s’enfronten entre si i es divideixen i subdivideixen contínuament.

És completament incomprensible aquesta guerra entre nacionalistes quan, i és evident per a tot aquell que té dos dits de seny, tot juga en contra de la nostra supervivència com a poble, com a comunitat amb unes senyes d’identitat pròpies. No es tracta solament de tots els diners de la banca i de tot el poder dels mitjans de comunicació posats al servei d’aquest ferotge bipartidisme PP-PSOE. Aquest només és un dels nombrosos problemes que afecten la continuïtat cultural del nostre poble. Sense poders econòmics al seu darrere, sense el control dels mitjans de comunicació, el problema del saqueig dels nostres minvats recursos naturals, la destrucció del territori, la “balearització” constant de les Illes, la despersonalització de la nostra societat augmenta dia a dia sense aturar.

A hores d’ara, els polítics professionals que feren malbé el nostre Pacte de Progrés, aquells que tampoc no saberen bastir un Pla d’Ordenació Territorial que aturàs la salvatge depredació de recursos i territoris, tampoc no saben trobar fórmules engrescadores per a la unitat contra la dreta. L’interessant experiment unitari d’Eivissa-Formentera, el Pacte Progressista que, durant uns anys pogué mitigar mínimament el poder de la dreta, s’ha trencat a causa de la prepotència i sectarisme del PSOE

A Mallorca les coses tampoc no funcionen gaire bé per a aquells que diuen estar situats a l’esquerra del PSOE. La divisió nacionalista és un fet, mentre que els nacionalistes d’obediència espanyola, és a dir, PP i PSOE, cada vegada van més units a les eleccions.

A Mallorca la divisió del nacionalisme progressista s’ha consolidat arran del darrer congrés del PSM quan, per rebuig de fusionar-se amb Izquierda Unida, una bona part del partit que ara dirigeix Gabriel Barceló s’escindí per a formar una nova organització nacionalista: Entesa per Mallorca. Si finalment ERC no accepta les condicions de PSM-EU per a bastir una coalició per al proper any 2007, el vot regionalista i sobiranista mallorquí podria trobar-se molt fraccionat per a alegria de PP-PSOE. L’elector mallorquí amb sensibilitat nacional haurà d’escollir aleshores entre els seguidors de Maria Antònia Munar, Grosske-Barceló, Mateu Crespí o Joan Lladó. Però el problema, tot i ser gravíssim, no ve donat solament per aquesta fragmentació de les diverses sensibilitats nacionalistes existents en la nostra societat. Un problema afegit és l’ambient de crispació, el ferotge autoodi que tothom pot notar en els comunicats i declaracions de les diverses organitzacions nacionalistes existents. Aquestes bregues internes l´únic que fan es dificultar els possibles acords entre organitzacions afins i, en lloc de dedicar tots els esforços a combatre els partits que són la punta de llança de la nostra despersonalització, els destructors i encimentadors de Mallorca, es maten entre ells mateixos. Mai no s’havia vist res de tan absurd i mancat de sentit. ¿Com és possible, ens demanam tots aquells que durant dècades hem fet feina per al desenvolupament de les idees de progrés i justícia social a la nostra terra, que els polítics professionals que porten endavant les converses entre partits no s’adonin de la situació en què ens trobam? Pens que sempre s’haurien de prioritzar les aliances entre forces afins i mai lliurar la feina de dècades a mans d’aquells que, des de la transició, i com demostrà la votació contra els drets nacionals del poble basc, mai no han fet res en defensa dels drets nacionals de les nacions oprimides per l’estat, ans al contrari, n’han estat els seus enemics decidits.

És completament absurd, en la nostra difícil situació, dedicar-nos a matar-nos entre nosaltres, cas de la brega recent entre PSM i Entesa per Mallorca.

Si tot això no es va solucionant a poc a poc, i la cosa s’enverina més i més a cada dia que passa, haurem d’arribar a pensar que els nostres polítics, els polítics professionals del nacionalisme mallorquí, tots sense excepció, no són a l’alçada del nostre poble, no saben quins són els problemes autèntics que cal solucionar per a garantir la nostra supervivència i, indiscutiblement davant inutilitat tan provada, una inutilitat que tan sols porta a la divisió i a l’enfrontament intern, a la mort de les nostres pròpies forces, haurem de pensar a enviar-los com abans millor a casa seva abans no sigui massa tard.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares(15-XI-06)