pobler | 08 Octubre, 2008 17:36 |
SALOM AUDIO Y VÍDEO S.L.:
• 250 treballadors de plantilla: cap fix.
• Contractes presumptament il-legals, amb clàusules abusives com la d'exclusivitat, que ens podria impedir treballar en altre lloc simultàniament i per tant arribar a fi de mes.
• Flexibilitat i disponibilitat total i absoluta: 24 hores al dia i 7 dies a la setmana.
• Absència de conveni o marc en el qual es regulin les relacions laborals amb Salom.
• Salaris ridículs, que no ens donen la categoria ni de mileuristes, i que són els més baixos que es paguen als professionals de totes les ràdios i televisions públiques d'Espanya, sent les Balears una de les comunitats més riques.
• Salom es comporta com una ETT al no aportar a IB3 només que la mà d'obra; o sigui, nosaltres. Fins i tot les ordres que rebem procedeixen sovint de IB3 o d'altres empreses subcontractades amb les quals compartim feina. No es dóna la possibilitat de promoció, no se'ns reconeix l'antiguitat a l'efecte de nòmina. Treball de futur?
• En definitiva, IB3, escudant-se en les seves subcontractes, ha generat centenars de llocs de treball precaris, en contradicció amb els objectius declarats i suposadament “complerts” abans del PP i ara del PSIB-PSOE subjugat per UM. Considerem que la culpa de la nostra situació la té el model de gestió externalitzada que s'ha triat en IB3.
Exactament igual que fan les empreses privades. Quina és la diferència? Les empreses privades tenen per objectiu únic la consecució de beneficis, mentre que en les públiques el que ha de prevaler és el servei públic. El Govern Balear, responsable directe d’IB3, està incomplint l'objectiu de servei públic, i nosaltres ho sofrim per partida triple: d'una banda, hem de treballar en un ambient en el qual , la programació de escassísima qualitat i aver de sofrir en les nostres carns el nyarro que s'està fent amb els imposts dels ciutadans i les ciutadanes balears. Per un altre, els llocs de treball generats (i que no són només els 250 de Salom, perquè tot està subcontractat en IB3) no són més que treballs escombraries, per a benefici d'empreses amigues que, aquestes sí, han de dur-se el seu benefici d’IB3, encara que sigui a costa d'explotar-nos. I finalment sofrim com ciutadans i telespectadors balears, una ràdio i una televisió avorrida, dolenta i mentidera, al servei d'un grup molt concret i que en el cas de la televisió, només és mínimament acceptable quan donen programació “enllaunada” que també es pot veure per Canal 9 i TV3. Nosaltres anem a seguir manifestant-nos cada divendres a les 10:00 del matí enfront del Consolat de la Mar, per exigir al Govern que comenci a posar solucions. La nostra lluita ara mateix se centra en el conveni que estem negociant amb l'empresa, però no podem separar-lo de la reivindicació de IB3 com servei públic de qualitat, en tots els aspectes. Així que fem la convocatòria extensiva als i les ciutadans, organitzacions i col-lectius que vulguin sumar-se a la nostra lluita, que és la de tots i totes, perquè puguem tenir uns mitjans públics en els quals s'informi en llibertat, es creï ocupació estable i de futur, i s'ofereixi una programació de qualitat i al servei de totes les edats, gustos i tendències. És a dir, una televisió i una ràdio plurals. En definitiva, reclamam el vostre suport per a, a més d'un model de Ràdio i Televisió Públics i de qualitat, aconseguir per als professionals que realitzem aquesta labor, dos objectius:
1 . Unes condicions laborals dignes, que ens facin sortir de la precarietat en la qual ens han instal-lat, i que es concretin en un CONVENI COL-LECTIU que garanteixi la qualitat i l'estabilitat dels nostres llocs de treball.
2 . La continuïtat i estabilitat d'aquest pacte necessari, a través de la SUBROGACIÓ, garantida pel Govern dels Illes Balears i les empreses intervinents. En definitiva, reclamem aquest suport vostre, perquè creiem que les nostres condicions laborals són condició i estan intrínsecament lligades a la prestació d'un servei públic i de qualitat. Per tant, la lluita de els treballadors/res de Salom-IB3 és, de manera molt clara, d'interès per a tota la societat balear.
Blog IB3 – Salom
pobler | 08 Octubre, 2008 11:27 |
Jovellanos alienta un premio por la libertad
Los presidentes Francesc Antich y Vicente Alvárez, del Principado de Asturias, anuncian la creación del certamen internacional ´Resistencia y libertad´
L. DURÁN/V. EZA PALMA. El president del Govern, Francesc Antich, y su homólogo de Asturias, Vicente Álvarez Areces, anunciaron ayer la creación entre las dos Comunidades Autónomas del premio internacional Resistencia y Libertad, en homenaje a Gaspar Melchor de Jovellanos, natural de Gijón. El premio, de carácter anual, se entregará por primera vez en 2009 en Asturias, y se dirigirá a quienes hayan luchado por los derechos humanos o se hayan visto privados de la libertad por defender sus ideas a favor del bienestar de la sociedad. No querían que fuera una foto porque sí, sino que los máximos representantes de Balears y el Principado persistían en su encuentro, ayer en la mañana en el Consolat de la Mar y por la tarde en el acto de homenaje en el castell de Bellver, antaño mazmorra para el ilustrado, de rendir memoria y tomar ejemplo del "hombre honesto y coherente" que fue Jovellanos. Álvarez Areces quiso devolver la visita que la alcaldesa de Palma Aina Calvo hiciera el pasado mes de mayo a Gijón con motivo de los festejos celebrados por el segundo centenario de la liberación de quien bebió en Diderot, Rousseau, Montesquieu. Especialmente emocionado se le vio en Bellver, "un lugar que no conocía pese a haber visitado Mallorca en numerosas ocasiones", y que escenificó la voluntad de hermanamiento de las dos comunidades implicadas en el bicentenario.
El ilustrado asturiano fue arrestado en 1801 por su oposición al totalitarismo del reinado de Carlos IV y desterrado a Mallorca, en donde permaneció encerrado durante un año en la Cartuja de Valldemossa y después en el Castell de Bellver, del que fue liberado en 1808. El jefe del Ejecutivo balear calificó a Jovellanos de figura "clave" de la Ilustración y afirmó que Balears y Asturias "están unidas" por este motivo. Precisó que el premio internacional Resistencia y Libertad supone "el reconocimiento a una persona que trabajó por el interés general y el bienestar de la gente", dedicando gran parte de su vida a la defensa de los derechos humanos, una actitud que pagó con la prisión. En el mismo sentido se expresó el presidente asturiano, quien sostuvo que para su Comunidad Autónoma es un "orgullo" sumarse a la iniciativa de este premio. Añadió que "para Asturias, Jovellanos simboliza los valores del compromiso social, la libertad y el progreso" ya que "nunca dejó de luchar". El patio de la fortaleza reunió a representantes políticos del Ejecutivo, entre ellos la responsable de Cultura y Educació, Bárbara Galmés, además de su homóloga en el Ayuntamiento, Nanda Ramon. A los que se sumaron escritores como Fernando Schwartz y Rosa Planas, el galerista e integrante de ARCA, Joan Guaita y el albacea de Robert Graves, su hijo William, todos ellos muy atentos al parlamento Nueva urgencia de la ilustración, de Basilio Baltasar, sobre la figura de Gaspar Melchor de Jovellanos. "O nos dejamos llevar por la costumbre, o por el arte del recuerdo, o se acaba todo en ponerle una placa, o aprovechamos la herencia. De cada uno depende", empezó Baltasar, en una alocución trufada de guiños críticos hacia actitudes déspotas que aún ahora persiguen "a aquellos que se ven obligados a defender algo tan obvio como es la libertad".
Diario de Mallorca (7-X-08)
Els constitucionalistes espanyols del segle XIX; els marxistes i anarquistes que es poden sentir propers a la lluita de Jovellanos contra l´"Espanya" feudal, s´hi apropen perquè veuen a les seves obres, en la concreta pràctica política d´aquell destacat il·lustrat, en la repressió que pateix per part dels poders reaccionaris del moment, la vivent reencarnació de les idees més avançades dels comuners de Castella, de les Germanies valencianes i mallorquines, dels il·lustrats espanyols, de l´elit que, defugint les ordres severes de la Inquisició i el clergat, són oberts a les descobertes científiques que vénen de l´exterior i, molt especialment, de França i d´Anglaterra. (Miquel López Crespí)
2008: l´any de Jovellanos a Palma
Per servar la memòria de Jovellanos
En referència a l´Any de Jovellanos que l´Ajuntament de Palma organitza per a l´any 2008, he llegit el següent en el blog de Nanda Ramon, regidora de Cultura: “Dia 19 de març d'enguany el Ple de l'Ajuntament de Palma va declarar per unanimitat el 2008 Any Jovellanos, en commemoració del segon centenari de l'alliberament de tan il·lustre hoste.
‘Gaspar Melchor de Jovellanos va ser empresonat a Bellver (i a la Cartoixa de Valldemossa) durant set anys i va saber convertir la seva presó en una font inesgotable de coneixement i estimació per Mallorca, la seva gent i la seva cultura.
‘És molt engrescador posar en marxa des de la Regidoria de Cultura un projecte de reconeixement i homenatge a un dels personatges més interessants i brillants de la il·lustració espanyola, que ens deixà memorables pàgines referides al paisatge, l'art, el patrimoni històric, l'educació pública i la cultura pròpia. No perdeu l'oportunitat d'aprofundir en la seva biografia. Especialment el capítol d'exilis, conspiracions, enverinaments, presons i naufragis, que fan d'ell, a part d'un savi i un gran polític, un insigne aventurer”.
Tot plegat m´ha fet pensar en quina va ser la primera vegada que vaig sentir parlar de Gaspar Melchor de Jovellanos. Ho record a la perfecció malgrat que hagin passat més de quaranta-cinc anys d´ençà d’aquell dia. L´oncle José López, excombatent del l´Exèrcit Popular de la República m´havia dit sovint, indicant-me uns llibres –eren tres volums- enquadernats en pell, gastats per innumerables lectures: “No has de dibuixar ni retxar les pàgines d’aquests llibres. Es tracta d´una obra molt valuosa que vaig salvar de la guerra. Potser mai no es tornarà editar. No els facis malbé. Si els conserves, no et pots imaginar mai la riquesa cultural que tendràs a les teves mans quan jo ni el teu pare ja no hi siguem”.
Va ser el primer llibre que parlava de Jovellanos, evidentment, de molts d´altres il·lustrats i intel·lectuals i polítics liberals del segle XIX. Es tractava de tres volums luxosament enquadernats de l´obra de A. Sánchez Pérez, el famós Glorias republicanas de España y América, editat per La Enciclopedia Democrática de Barcelona l´any 1893.
Front de Terol l'any 1937. A la dreta de la fotografia podem veure l'oncle de Miquel López Crespí, José López Sánchez, cap de transmisions de la XXII Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la República.
Era un dels pocs llibres que el meu oncle, el cap de transmissions de la XXII Brigada Mixta de l´Exèrcit Popular de la República, havia pogut servar de la desfeta de la seva biblioteca. Quants llibres no va haver de cremar, una vegada que els franquistes guanyaren la guerra! Però aquest havia estat salvat miraculosament de la catàstrofe i, durant molts d´anys, em serví per a aprofundir en la historia dels liberals espanyols i de les lluites independentistes de les colònies americanes contra l´endarrerida “Espanya” dels borbons i la Inquisició. Aprofundíem igualment en la vida i l´obra de personatges com Jovellanos, el comte de Floridablanca i d’il·lustrats espanyols com Cabarrús, Miguel José de Azanza, que va presidir l´Assemblea dels partidaris de Josep I i que havia estat ministre de Carles IV i Ferran VII. També em va ser útil per a conèixer, a part de l´obra de Jovellanos, les idees i esperances dels grans caps militars de la lluita contra la invasió napoleònica, homes que, com Porlier, Lacy, Mina, Juan Martín “el Empecinado”, Eroles, Villacampa, donaren els millors anys de llurs vides en defensa de la llibertat del poble. La majoria d´aquests grans dirigents militars de tarannà liberal foren posteriorment empresonats, vexats, torturats i finalment executats per ordres d´aquell Borbó assassí, el tenebrós Ferran VII d´infausta memòria.
Els famosos volums de les Glorias republicanasde la meva adolescència van ser la porta oberta per a conèixer a fons les injustícies de la societat aristocràtico-clerical del segle XVIII, el poder omnímode de nobles, terratinents i clergat vaticanista damunt la societat d´aquell temps. Una societat que, com molt bé demostraven els escrits de Gaspar Melchor de Jovellanos, era sotmesa a la ignorància decretada per la monarquia borbònica, a l´asfixia econòmica i cultural que les parasitàries camarilles de nobles i aristòcrates exercien damunt el poble treballador, els sectors de les classes mitjanes de la ciutat i el camp i, fins i tot, damunt els reduïts nuclis de la incipient burgesia il·lustrada de l´època.
Vaig saber els primers fets de Jovellanos de boca del meu pare, Paulino López, i del meu oncle José López, homes de gran formació cultural, autodidactes, republicans i autèntics revolucionaris dels anys trenta que mai no perderen l´esperit crític, el sentit de la dignitat d´aquella generació d´homes i dones que volgueren obrir les portes tancades de la història.
Quan tenia tretze i catorze anys he anat amb ells a les parades de llibres de vell, a la recerca de rastres del passat, mirant de trobar llibres editats abans de la guerra o que, malgrat que fossin editats en la dictadura, poguessin aportar indicis d´aquells liberals que volien acabar amb les rèmores aristocràtico-feudals a l´estat, amb l´endarreriment produït per la ignorància fomentada per clergat vaticanista i la Inquisició. Els constitucionalistes espanyols del segle XIX; els marxistes i anarquistes que es poden sentir propers a la lluita de Jovellanos contra l´"Espanya" feudal, s´hi apropen perquè veuen a les seves obres, en la concreta pràctica política d´aquell destacat il·lustrat, en la repressió que pateix per part dels poders reaccionaris del moment, la vivent reencarnació de les idees més avançades dels comuners de Castella, de les Germanies valencianes i mallorquines, dels il·lustrats espanyols, de l´elit que, defugint les ordres severes de la Inquisició i el clergat, són oberts a les descobertes científiques que vénen de l´exterior i, molt especialment, de França i d´Anglaterra.
Per al pare i l´oncle, Jovellanos és un precursor dels corrents progressistes més avançats que s´aniran consolidant a l´estat amb l´arribada de les idees marxistes i anarquistes. No és estrany que en moltes de les cròniques que Karl Marx enviava al New York Daily Tribune es destaqui l´aportació de Gaspar Melchor de Jovellanos a la causa de la llibertat dels espanyols. En el recull d´estudis i articles de Marx i Engels La revolución en España (Moscou, Editorial Progreso, 1974) hom pot trobar nombroses referències al paper que desenvolupà l´il·lustrat asturià en les lluites polítiques de finals del segle XVIII i començaments del XIX.
I precisament per això, perquè per a la generació d´esquerrans dels anys vint i trenta Jovellanos, com Riego, com Porlier, com Mina, com Lacy, com Jua Martín “el Empecinado” representen el més avançat de la seva època, anam a veure els indrets on l´erudit asturià va estar tancat, tant al castell de Bellver com, posteriorment, a la Cartoixa de Valldemossa. En aquestes “rutes de la memòria històrica” dels meus tretze anys, anant de la mà de l´oncle a veure, palpar, respirar l´ambient on va patir un home com Jovellanos; contemplant la làpida que recorda on la monarquia borbònica, el nefast Ferran VII, manà executar el capità general de Catalunya Luis Roberto Lacy; anant fins al cementiri de Palma a dipositar flors a la fossa comuna on reposen els republicans assassinats pel feixisme, aturant-nos davant el cine Augusta recordant els esquerrans empresonats pels falangistes i militars del 36 o passejant per la plaça del Rosari, en el racó on hi hagué la casa de l´agermanat Joan Crespí, començava a comprendre la història de la meva terra, la dels pobles que lluiten per la llibertat.
pobler | 08 Octubre, 2008 08:58 |
He estat recentment a la Xina, i els taxis fan factura (la senyora Ordinas justificava que era dificil aconseguir justificants dels taxis) i son barats (un trajecte mig pot costar uns 2 euros). El mateix podem dir dels restaurants: es pot menjar bé, per un màxim de 8 o 10 euros per persona. Per tant, amb aquestes xifres encara sobta més les quantitats que varen intentar justificar per cobrar aquestes dietes. (Biel Barceló)
CAS CDEIB
Mentre Pere Sampol la passada legislatura ja advertia en el Parlament de la gestió del CDEIB, com recorda Eduard Riudavets al seu recentment estrenat blog, ara el diputat i ex-conseller senyor Cardona, diu que no en sabia res. Que tot això li ve de nou. I que a més ell no va triar a la senyora Ordinas en el càrrec de gerent del CDEIB. Avui El Mundo duu en portada que qui va triar a la senyora Ordinas era el senyor Matas. En tot cas, el que sí que es conegut per tot és que l'altra imputat, l'ex-director general de promoció industrial, el senyor Viane, era la mà dreta de l'ex-conseller.
El que està clar és que, al marge, de la responsabilitat judicial (que es dirimirà a l'ambit corresponent), al senyor Cardona li correspon una responsabilitat "in vigilando" i una responsabilitat "in eligendo". I ell mateix declara que no va exercir aquestes responsabilitats: que no va veure ni una factura de la Conselleria i que no sabia que feien les persones que estaven al seu càrrec.
Per altra banda, crida molt l'atenció en aquest cas, totes les factures que es varen intentar colar per part dels responsables del CDEIB per cobrar dietes. He estat recentment a la Xina, i els taxis fan factura (la senyora Ordinas justificava que era dificil aconseguir justificants dels taxis) i son barats (un trajecte mig pot costar uns 2 euros). El mateix podem dir dels restaurants: es pot menjar bé, per un màxim de 8 o 10 euros per persona. Per tant, amb aquestes xifres encara sobta més les quantitats que varen intentar justificar per cobrar aquestes dietes.
Blog Biel Barceló
Rodrigo de Santos, Damià Vidal, Eugeni Hidalgo, Bitel, l’afer Rasputin, els “pelotazos” del Pla Territorial, les orgies sexuals, la cocaïna, les factures falses, la destrucció de Mallorca...
La corrupció del PP: orgies sexuals, cocaïna, especulació urbanística...
D’ençà que el PP va perdre les eleccions autonòmiques i estatals, no guanya per a ensurts. Ara ja no es tracta solament d’aquelles antigues històries, quan el gerent d’IBATUR carregava al Govern de les Illes els capricis de Moscou. Parlam del conegut afer Rasputin. Tot el que va descobrint la Fiscalia Anticorrupció i el Grup de Delinqüència Econòmica, i que surt dia a dia en tots els mitjans d'informació, amenaça de deixar en no-res, talment fossin entreteniments de simples afeccionats, el cas Rasputin i la corrupció urbanística detectada a l´Ajuntament d’Andratx, els desastres i negocis tèrbols d’Eugeni Hidalgo, fill predilecte, entre molts d’altres aprofitats semblants, del govern de Jaume Matas. Els setanta mil euros malversats per Rodrigo de Santos per a pagar les seves particulars orgies sexuals... què són al costat dels 700.000 euros que, per ara, la Fiscalia Anticorrupció ha comprovat que havia defraudat Damià Vidal, l’exdirector gerent de Bitel?
La Fiscalia investiga un caramull de factures falses, autocobraments, estranys informes de seguretat informàtica... Tot un entramat d´amiguisme que malversava els diners que religiosament pagam els contribuents. Com informen la Fiscalia i els mitjans de comunicació: “Damià Vidal s’enriquí a través de l’empresa de manera progressiva, afegint doblers de Bitel al seu compte en concepte de ‘gratificacions’, ‘hores extres’, ‘dedicació exclusiva’, ‘plus de responsabilitat ‘ o ‘plus de distància’, entre altres pretextos que mai no cobrà cap altre gerent de l’empresa”.
El panorama que té davant seu el PP no és gaire encoratjador. Mai, en la recent història de la democràcia, una organització havia patit problemes tan greus, descobrint en les seves fileres un grau tan considerable de corrupció. I ara haurem de veure el que s’esdevé al voltant del Pla Territorial on, pel que ja s’ha informat, s’haurien pogut ordit “pelotazos” de prop de tres.cents milions d’euros.
A la crisi interna del PP, al debat polític entre Mariano Rajoy i Esperança Aguirre que amenaça de dividir-lo, li surten més forats pertot arreu. Resta per investigar la qüestió Turisme Jove, una història que xuclava dos milions d’euros del pressupost i generava un forat financer de sis milions. I, parlant novament de Rodrigo de Santos... què fer amb aquell altre forat, el milió i mig d’euros per aconseguir un joc infantil per a un parc de Palma? Què en podríem dir de la història dels falsos certificats de l´anomenat “Cas Cavallistes”? I els cobraments per accelerar llicències, descoberts a l’Ajuntament de Palma, a l’època de Catalina Cirer’? I què passarà amb la història encara inacabada de Can Domenge?
Tot plegat és com un malson. Però no solament per al PP i els responsables de les malifetes de què parlam. És un malson per al sofert contribuent, que ara ja sap, constata, com molts dels seus diners, com una tallada important del que pagam a les institucions, se’n va en disbauxes sexuals, orgies de tota mena, cocaïna, cotxes tot terreny, capricis en floristeries, restaurants i supermercats. Sense parlar de les despeses a benzineres. En el cas concret de Damià Vidal, la Fiscalia Anticorrupció diu que, a part de les transferències de diners públics al seu compte corrent, l’exgerent està presumptament implicat en el pagament de tots aquests “petits capricis” amb la targeta visa de Bitel. Ben igual que quan Rodríguez de Santos pagava les factures de la bugaderia amb la seva tarja de l’Ajuntament de Palma.
Què passa a Mallorca per a haver trobat tota aquesta problemàtica –i la que vendrà!- de cop? D’on surten aquests polítics i gestors sense escrúpols, aquests aprenents de iupis que volen gaudir dels privilegis dels gàngsters del passat i d’algun multimilionari del present amb els nostres diners, amb el que pagam els soferts ciutadans i ciutadanes de la nostra terra? Què s’ha fet malament en tots aquests anys perquè surti aquest increïble exèrcit de lladres, pocavergonyes i aprofitats?
Ens demanam si no serà a causa d’una manca de principis ètics, d’una manca absoluta de moral. Executius mancats de cultura i de la més mínima estimació per Mallorca. Parlam de la “cultura” de la destrucció de recursos i territori, el salvatgisme desenfrenat per a fer-se rics en pocs anys. I quan no es poden fer rics especulant, destruint les Illes, entren a sac en els diners públics, emprant la visa oficial, falsificant factures, requalificant el territori. Quan no es poden extreure plusvàlues desorbitades, com les d’Hidalgo, a Andratx, n’hi ha que ho fan per la via ràpida i volen fer-se seus els comptes corrents de les empreses que gestionen.
Davant aquesta situació d’emergència cal, com ja hem demanat moltes vegades, donar un actiu suport a la Fiscalia Anticorrupció, dotar-la de més mitjans, pressupost, personal, oficines... Cal que els governs augmentin les penes de presó per aquests delictes, que els jutges no donin possibilitat a l’excusa ni a les falses justificacions dels malfactors. Només d’aquesta manera podrem avançar com pertoca en la necessària tasca de salut pública que la nostra societat necessita i exigeix.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
« | Octubre 2008 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 | 31 |