Miquel López Crespí - Memòria històrica

RAMON SOCIAS, UNA MOSTRA DEL SERVILISME QUE ENS PERD

Ramon Socias, el Delegat del Govern de l'Estat a les Illes Balears, també ha dat el seu parer sobre els pressupostots generals de l'Estat. Diu que estan la mar de bé i se'n com a riu dels qui ho qüestionen: "aquests del Bloc si no se queixen, no les reconeixeria" -ha dit.

Jo puc dir que d'un Ramon Socias, que ha justificat durant cinc anys l'actuació del Govern Zapatero a les Illes Balears, el que em sorprendria és una actitud ferma en defensa dels nostres interessos i no em venen gens de nou el servilisme (provocador) que mostren les seves declaracions.

Però vull destacar la seva curiosa justificació de perquè encara no assolim el nivell mig d'inversions per habitant de l'Estat. Ell diu que fa molts i molts d'anys que tenim una diferència tan i tan gran, que... (Ara per ventura esperau un compromís de rescabalar-nos, de compensar-nos, idò no, la conseqüència és que)... encara ens costarà anys que a la fi un pressupostots dediquin una inversió mitjana a les Illes Balears.

Me n'afluix de fer la caricatura dels efectes pràctics als que ens conduiria generalitzar aquest peculiar sentit de la justícia, però ajuda a fer-se la idea de fins a quin punt es poden esmolar les excuses.

Però encara no ha quedat a pler el nostre Delegat del Govern i ha afegit un comentari sobre les maldats del "nacionalisme econòmic".

Per mi Socias no ha entès res. La nostra és una defensa del benestar dels  ciutadans, des de postulats inequívocament progressistes. Reivindicam un sistema just de finançament (egoista no, just), que permeti que la riquesa que es genera aquí es dediqui a atendre les necessitats socials, a l’educació, la sanitat, el transport, el treball, etc, sense obstar a una solidaritat raonable, però no a un espoli. O és que Ramon Socias defensa que ja tenim els estàndars de qualitat consonants amb la riquesa que ha generat l’esforç i el treball dels ciutadans de les Illes Balears? El que seria raonable que oferís un govern progressista europeu amb el nostre PIB per habitant? Potser és ell que és més jacobí que socialista? O es limita a pensar el que creu que el PSOE vol que pensi.

En tot cas, m'agradaria debatre-ho amb ell. Per això, li deman que comparegui en el Parlament de les Illes Balears a defensar la despesa a les Illes Balears que ha fet el Govern socialista tots els anys que ell ha estat Delegat de Govern.  Li aportarem les dades dels estudiosos, de la societat civil i política, fins i tot les declaracions de Pedro Solbes i el mateix Rodríguez Zapatero, reconeixent el maltractament i el dèficit històric de finançament i d’inversions a les Illes Balears. També Francesc Antich o Francina Armengol han demanat  una millora del finançament,  a tots els troba Ramon Socias uns gemegaires? Tanmateix, gos pronosticar que Ramon Socias no vendrà al Parlament.

De totes maneres, sé que Ramon Socias representa el PSOE. Com sé (i naturalment respect) que el meu poble sempre ha nomenat com a representants a Madrid a persones dels partits que han creat i consolidat el model de finançament que patim. Però mantenc des d'aquest racó que el servilisme sucursalista de PP i PSOE representen un greu handicap per al benestar dels ciutadans de les Illes Balears, per a la nostra competitivitat i, en definitiva, pel nostre futur. I és ben hora de canviar.

En tot cas, sobretot ara en aquests moments econòmicament delicats, seria bo que fóssim capaços de reunir esforços per millorar el nostre finançament, en comptes de sortides com la de Ramon Socias que justifiquen l'statu quo. 

http://tonialorda.balearweb.net/post/58154 Blog Toni Alorda

Donat el nombre elevat d'ofertes que ha rebut el Govern Antich, el GOB demana que es descarti la construcció del sòl rústic, i que en cas que no sigui suficient per assolir l'objectiu dels 5.000 habitatges de protecció oficial (HPO), opti per adquirir i ocupar els habitatges buits que hi ha en l'actualitat. (GOB)

----LLEI CARBONERO----

El GOB reclama al Govern que abans de construir al sòl rústic opti per ocupar els prop de 100.000 habitatges buits que hi ha a les Illes.

Donat el nombre elevat d'ofertes que ha rebut el Govern Antich, el GOB demana que es descarti la construcció del sòl rústic, i que en cas que no sigui suficient per assolir l'objectiu dels 5.000 habitatges de protecció oficial (HPO), opti per adquirir i ocupar els habitatges buits que hi ha en l'actualitat.

HPO: OCUPAR SÒL URBÀ I APROFITAR PISOS EXISTENTS, NO CAL CONSUMIR MÉS TERRITORI

Amb l'estoc d'habitatges buits ja existents i l'edificabilitat permesa és més que suficient per a promoure polítiques de rehabilitació i consolidació urbana, sense necessitat de noves classificacions de sòl urbanitzable ni la urbanització de les Àrees de Trancisió. En definitiva, no cal construir més per donar solució a la problemàtica de l'accés a l'habitatge.

Segons les dades que disposam i sense comptar les instal•lacions hoteleres, a les illes Balears hi ha actualment (2006) 537.911 habitatges dels quals 336.591 són residències principals, 107.059 segones residències i 94.261 estan desocupades tot l’any.

A més, l'actual situació de crisi en el sector de la construcció ha suposat, que moltes iniciatives urbanístiques, hagin quedat sense acabar o ara no tenguin sortida al mercat. És el panorama de blocs de pisos o promocions d'adossats buits i sense acabar que ara podem veure per Campos, Sa Pobla, Marratxí, Manacor, Santa Margalida, etc.

Des del nostre punt de vista per tant, l'actuació del Govern, hauria de prescindir de la construcció al sòl rústic de transició - Marratxí, Esporles, Manacor i Sineu, on totes les ofertes s'han plantejat al sòl rústic - i , en cas que faci falta per assolir l'objectiu dels 5.000 habitatges de protecció oficial, i sobretot, per garantir que les HPO es construeixen on realment hi ha necessitat social, complementar l'oferta de sòl urbà i urbanitzable amb altres mesures, que ja reclamàrem i que es troben a l’abast de les administracions:

• promoure l’ús real d’habitatge dels pisos construïts i que són buits en aquests moments

• reconvertir el sòl urbà actual en sòl de protecció oficial

• apostar per la reforma d'immobles degradats

• facilitar el lloguer de cases i pisos existents.

En definitiva, el GOB proposa que l'administració pública promogui l'arrendament d'aquest "estoc" d'habitatges; amb incentius als seus propietaris, o amb la seva compra pública per després llogar-los. Molts d'habitatges i sòl urbà "retingut" es poden reformar i rehabilitar, amb el suport públic. Així s'evitaria créixer més en insostenibilitat, en consum de recursos naturals, sòl i energia. Si cal construir de nou, hauria de ser al sòl que ja és urbà; per exemple a molts de barris degradats mitjançant la reconversió social i urbanística.

LES CRÍTIQUES DEL GOB A LA LLEI CARBONERO

Des de que es va plantejar la Llei Carbonero, el GOB ha vengut manifestant el seu desacord amb el plantejament d'aquesta Llei que finalment es va tirar endavant.

Malgrat això, volem recordar que des del GOB consideràvem una contradicció posar a l'abast de constructors i promotors més sòl edificable i amb més aprofitament, maldament sigui per aquests habitatges i més, si recordam el discurs d'investidura del president Antich: no consumir ni un pam més de territori.

El creixement en altura i sobretot la incorporació de sòl rústic (Àrees de Transició) al procés urbanitzador i edificatori constitueixen és una passa enrera del Govern Antich i per això demanam, que ara que s'ha fet l'oferta de sòl i que la majoria és sòl urbà i urbanitzable, es descarti l'ocupació del sòl rústic i s'opti pels habitatges buits. Amb 2 objectius principals:

1. treure al mercat l'estoc d'habitatges buits o en construcció que, per la conjuntura actual, no tenen sortida 2. garantir que la distribució territorial dels habitatges es faci allà on hi ha la vertadera demanda per part de la població, en comptes dur la població allà on hi ha pisos, per garantir un creixement sostenible i responsable que no obligui a fer milers de desplaçaments a la gent que té la feina a un lloc però viu en un altre.

Tot això, juntament amb altres polítiques per a revitalitzar el lloguer, impulsar la reforma d'habitatges existents recordant que les polítiques realment efectives per a solucionar el problema de l'accés a l'habitatge passen fonamentalment per l'aprofitament del parc d'habitatges buits i desaprofitats.

Web GOB

Amb la fracassada llei l´habitatge, una llei encaminada a fer malbé el sòl rústic i que ha hagut de ser retirada pel mateix Govern, les quotes de despropòsits de Jaume Carbonero han arribat al súmmum. Com és possible que un conseller d’un govern on hi ha forces de progrés vulgui avançar en la depredació de recursos i territori? O no és conscient que l´illa és al límit del seu incontrolat creixement, que no es pot continuar amb la depredació de recursos i territori? Els sectors d´esquerra que donam un actiu suport crític al president Antich en demanam sobre la irracionalitat d'enlairar polítics que poden arribar a ser més destructius que el PP mateix. Jaume Carbonero... no se sent avergonyit quan han de ser l´UM i Nadal, el PP i Rosa Estaràs els que públicament hagin de frenar les seves ànsies de construir en sòl rústic? No és una vergonya que el mateix PSOE, el PP, el Bloc, UM i Eivissa pel Canvi hagin hagut de consensuar una nova normativa que aturàs els deliris constructors del conseller? (Miquel López Crespí)

La destrucció de Mallorca: Jaume Carbonero dimissió!

Novament els errors del conseller d´Habitatge Jaume Carbonero han posat i posen en perill l’actual experiència de govern de centreesquerra i ha deixat en ridícul l’executiu en haver de retirar la desastrosa llei d´habitatge que havia presentat. Els desastres que ha causat la proposta del conseller han causat problemes summament greus al Govern. El desgast produït pel debat sobre la llei Carbonero per a totes les forces governants és de tal envergadura que en qualsevol altre país europeu el conseller ja hauria estat cessat o, si fos conscient del que ha fet, ell mateix hauria presentat la dimissió.

Recordem que els problemes que sempre ha portat Jaume Carbonero a les forces progressistes de les Illes no són solament els actuals, els que ara surten als diaris. L´actitut prepotent d´aquest personatge ja va contribuir a enfonsar l´anterior Pacte de Progrés. La gent recorda encara els fets de l´any 2001 quan Carbonero va fer dimitir de forma inexplicable l´eficient funcionària de l´Institut Balear de l´Habitatge d´Eivissa (IBAVI), Margalida Lliteras. Nombrosos polítics progressistes, membres del mateix govern, advertiren al president Antich que aquest nou desastre de Carbonero podria causar la pèrdua de prop de quatre-cents vots a les forces nacionalistes i d´esquerra. I, a Eivissa, com tothom sap, un centenar de vots són decisius per a obtenir el diputat que pot foragitar el PP de les institucions. Jaume Carbonero no va valorar el mal que feia a l’esquerra i el nacionalisme progressista i cessà la funcionària que tothom estimava --com ho demostren les manifestacions i els centenars i centenars de signatures que, a l´illa germana, es recolliren contra la decisió de Carbonero--.

Amb la fracassada llei l´habitatge, una llei encaminada a fer malbé el sòl rústic i que ha hagut de ser retirada pel mateix Govern, les quotes de despropòsits de Jaume Carbonero han arribat al súmmum. Com és possible que un conseller d’un govern on hi ha forces de progrés vulgui avançar en la depredació de recursos i territori? O no és conscient que l´illa és al límit del seu incontrolat creixement, que no es pot continuar amb la depredació de recursos i territori? Els sectors d´esquerra que donam un actiu suport crític al president Antich en demanam sobre la irracionalitat d'enlairar polítics que poden arribar a ser més destructius que el PP mateix. Jaume Carbonero... no se sent avergonyit quan han de ser l´UM i Nadal, el PP i Rosa Estaràs els que públicament hagin de frenar les seves ànsies de construir en sòl rústic? No és una vergonya que el mateix PSOE, el PP, el Bloc, UM i Eivissa pel Canvi hagin hagut de consensuar una nova normativa que aturàs els deliris constructors del conseller? El GOB, el Bloc, els ecologistes, tothom amb una mica de seny ja havia advertit per activa i per passiva que el camí que portava Jaume Carbonero quant a destruir més sòl rústic no era correcte.

Amb l´aturada de les propostes de Jaume Carbonero i els desastres que hauria comportat per al territori, els partits han acordat una nova llei en la qual els cinc mil habitatges previstos no es faran en sòl rústic a no ser que abans s’esgoti l’urbà i urbanitzable.

La prepotència de l’actual conseller d´Habitatge no atenia a raons, no escoltava el GOB quan aquesta prestigiosa organització ecologista suggeria la rehabilitació de pisos antics i de no augmentar els creixements previstos a les directrius d’ordenació del territori. El Bloc havia aportat suggerents iniciatives quant a la rehabilitació d´habitatges ja construïts i per impulsar la sortida al mercat de pisos que estan buits.

No cal dir que, vists i comprovats els continuats errors d’una persona que mai no escolta la societat civil, i per a evitar la continuada erosió política que la seva mala gestió produeix als diversos governs progressistes, seria convenient el cessament o la dimissió d'un conseller tan provadament incompetent.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (22-IV-08)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí