Miquel López Crespí - Memòria històrica

Mots també reivindicatius, com els de Joan Carles Bellviure, que donà les gràcies "per aquest premi minoritari, en una llengua minoritària i en un país que no deixen existir"; i els de Gemma Pasqual, que dedicà el guardó a tots els que, "malgrat el PP i malgrat la pluja", sortiren pels carrers de València el passat 9 d’octubre per reivindicar la unitat dels Països Catalans. (Núria Martí)

Nit literària al teatre Principal

Miquel de Palol s’endú el premi Mallorca de narrativa, valorat en 70.000 euros. Gemma Pasqual i Bernat Nadal s’emportaren el de novel·la juvenil i poesia, respectivament, mentre que Joan Carles Bellviure i Josep Maria Miró compartiren, ex aequo, els premis de textos dramàtics 2008

Per Núria Martí

No podia ser que en un any en què els premis Mallorca de creació literària anaven dedicats a les lletres femenines, no gaudíssim de l’alegria que sentí la primera dona guanyadora d’un dels seus guardons. I així va ser. La valenciana Gemma Pasqual fou la primera dona que pujà a l’escenari a recollir un dels guardons que, des de fa ja quatre anys, atorga el Consell de Mallorca. Ho féu, precisament, en la nova modalitat de literatura juvenil i rebé un premi valorat en 10.000 euros per la seva obra E=mc2.

Tampoc no podia ser que, en quatre anys de premis, no hagués anat a parar encara cap guardó en mans d’un mallorquí. El manacorí Bernat Nadal, amb el seu poemari Oratori d’atricions, trencà el malefici i donà finalment un Mallorca per a les lletres de la nostra illa.

El premi gros, però, el Mallorca de narrativa (valorat en 70.000 euros i sent així el segon més ben dotat de les lletres catalanes), volà cap al Principat de la mà de Miquel de Palol per L’illa dels morts.

Tanmateix, no s’acabaren aquí els premis perquè, com ja passà l’any passat, el teatre Principal aprofità per repartir els seus premis en textos dramàtics 2008. Foren dos, ex aequo, els afortunats de pujar a l’escenari a recollir-los: Joan Carles Bellviure i Josep_Maria Miró.

Paraules manllevades

Un darrere l’altre, els diferents premiats anaren pujant a recollir l’estatueta de Toni Ferragut a l’escenari del teatre Principal, en una gala marcada pels homenatges i les paraules manllevades. Paraules com les de Maria Antònia Salvà, que sortiren de la boca de Maria Antònia Oliver i d’Antònia Vicens en un interessant documental sobre la dona i la literatura i que serví per obrir l’acte, dedicat en bona part a la dona. Paraules de Miquel Àngel Riera i Najat El Hachmi, que parafrasejà el discurs de la consellera de Cultura, Joana Lluïsa Mascaró, en què feia un clar brindis cap a la unitat de la llengua i la cultura catalanes, "des del naixement de La Bressola a Perpinyà, fins als versos de Vicent Andrés Estallés al País Valencià". Paraules també de Blai Bonet, Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover que Pep Tosar recità acompanyat de la dolça veu de Maria Lerrea i, en definitiva, paraules que omplen i ompliran pàgines i més pàgines dels presents i futurs premis Mallorca.

Mots també reivindicatius, com els de Joan Carles Bellviure, que donà les gràcies "per aquest premi minoritari, en una llengua minoritària i en un país que no deixen existir"; i els de Gemma Pasqual, que dedicà el guardó a tots els que, "malgrat el PP i malgrat la pluja", sortiren pels carrers de València el passat 9 d’octubre per reivindicar la unitat dels Països Catalans.

dBalears (14-X-08)

Enguany s’han presentat als Premis Mallorca un total de 20 obres de narrativa, 37 de poesia i 10 de narrativa juvenil. Els guanyadors es donaran a conèixer el mateix dilluns, dia 13 d’octubre, després de la deliberació del jurat, que està format en la modalitat de narrativa per Joan Mas i Vives, que l’ha presidit, Pilar Arnau, Mercè Ibarz, Miquel López Crespí i Josep Piera; el de poesia Miquel Bezares, que l’ha presidit, Josep Lluís Aguiló, Maria Fullana, Marta Pessarrodona i Antoni Vidal Ferrando, i el de narrativa juvenil Catalina Valriu, que n’ha estat la presidenta, Elisabet Abeyà, Iolanda Bonet, Manel Joan i Arinyó i Emili Teixidor. Quant al Premi Teatre Principal de Text Dramàtics 2008, s’hi ha presentat un total de 28 obres i el jurat ha estat conformat per Caterina Alorda, Francesc M. Rotger, Mateu Grau, Joseph R. Cerdà i Joan Arrom.

Lliurament dels Premis Mallorca de creació literària 2008

La vicepresidenta i la consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Joana Lluïsa Mascaró, amb la directora insular de Política Lingüística, Rosa Barceló, i el director gerent de la Fundació Teatre Principal, Joan Arrom ha presentat avui dematí l’acte de lliurament dels Premis Mallorca de Creació Literària 2008 i el Premi Teatre Principal de Texts Dramàtics, que tindrà lloc dilluns, dia 13 d’octubre, a les 20.30 h, al Teatre Principal.

En aquesta quarta edició dels Premis Mallorca de Creació Literària, s’hi ha incorporat una nova modalitat, la de narrativa juvenil, ja que després de la consolidació d’aquests guardons literaris en les categories de narrativa i poesia, el Consell de Mallorca ha volgut continuar apostant pel foment de la producció literària, en aquest cas, destinada a un públic d’entre 12 i 16 anys.

Enguany s’han presentat als Premis Mallorca un total de 20 obres de narrativa, 37 de poesia i 10 de narrativa juvenil. Els guanyadors es donaran a conèixer el mateix dilluns, dia 13 d’octubre, després de la deliberació del jurat, que està format en la modalitat de narrativa per Joan Mas i Vives, que l’ha presidit, Pilar Arnau, Mercè Ibarz, Miquel López Crespí i Josep Piera; el de poesia Miquel Bezares, que l’ha presidit, Josep Lluís Aguiló, Maria Fullana, Marta Pessarrodona i Antoni Vidal Ferrando, i el de narrativa juvenil Catalina Valriu, que n’ha estat la presidenta, Elisabet Abeyà, Iolanda Bonet, Manel Joan i Arinyó i Emili Teixidor. Quant al Premi Teatre Principal de Text Dramàtics 2008, s’hi ha presentat un total de 28 obres i el jurat ha estat conformat per Caterina Alorda, Francesc M. Rotger, Mateu Grau, Joseph R. Cerdà i Joan Arrom.

Durant aquesta quarta cerimònia de lliurament dels Premis Mallorca de Creació Literària, seguint amb el projecte iniciat pel Departament de Cultura i Patrimoni «Mallorca, terra de literatura» es retrà homenatge als escriptors i les escriptores que han deixat una important petjada en la literatura catalana del final del segle XIX i principi del XX.

Les vertaderes protagonistes de l’acte dels Premis Mallorca, però, seran les dones, les creadores de literatura que en moltes ocasions hagueren d’amagar-se rere pseudònims per fer realitat el somni de tot escriptor, que és veure la seva obra publicada. Aquest tribut vindrà de la mà de l’audiovisual Dona i literatura, del qual són protagonistes des de Maria Antònia Salvà a Mercè Rodoreda o Maria Mayol i Maria Mercè Marçal, per citar les més properes, però també d’altres com Virginia Wolff o Doris Lessing.

A més, aquesta gran festa de la literatura i les paraules que són els Premis Mallorca dedicaran un espai al teatre i, en concret, al teatre combinat amb la música. Serà de mà de l’actor i director Pep Tosar, el qual, acompanyat de Maria Lorea, interpretarà Costa i Llobera, Blai Bonet i Joan Alcover, entre d’altres.

Web Tribuna Mallorca

CAMÍ PÚBLIC DE TERNELLES TANCAT i 6. (Blog Urxella)

El primer de tot volíem donar les gràcies a tota la gent que va venir ahir a l’excursió a la barrera de na Leonor.

Per la meva part és la primera i darrera excursió que faig a aquesta barrera, la propera vegada o bé la barrera estarà oberta o la saltaré. Sí ni la llei ( que no justícia) ni les institucions són capaces de defensar els interessos comuns, i a més  a més actuen d’una manera servil i rastrera, com al cas del Director General de Biodiversitat no ens resta més que obrir o saltar i posar fi a aquest caciquisme irrespirable.

La veritat que m’esperava trobar la barrera tancada, ja que la família March és molta família, i ni tan sols un dia són capaços de baixar del seu pedestal de prepotència, sustentat i suportat no només pels seus doblers i influències sinó també pels nostres doblers, ja que s’ha demostrat que les institucions públiques són al seu servei.

El que no m’esperava mai era trobar-me a agents de medi ambient públics com si fossin una empresa de seguretat privada a la barrera per evitar el nostre pas. Això és fer mofa i escarni dels ciutadans, com és possible que una institució pública defensi la usurpació d’un camí públic? Inconcebible però cert.

Distinguireu als agents de medi ambient del guarda de na Leonor per què van de verd, encara que la seva feina era la mateixa.

L’actuació del Director general de diversitat, Miquel Ferrà Jaume (membre de l’executiva d’UM, igual que el nostre batle) ha estat simplement vomitiva . Ja és surrealista que actuant d'ofici segons ell perquè algú l'havia informat de la convocatòria al Bloc de camins  públics i oberts avisés divendres migdia de què  l’activitat organitzada podia estar afectada per la normativa esmentada, i l'autorització per poder realitzar-la hauria de ser atorgada per l' organisme gestor deis Espais Naturals Protegits (Espais de Natura Balear).(Podeu llegir la comunicació del director en pdf).

Immediatament la plataforma pro camins públics i obert va respondre al Director General de Biodiversitat sense obtenir cap resposta (aquesta gent només és agil amb les peticions dels senyors no dels vassalls).

Miquel Ferrà Jaume,  director general de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient del Govern balear i company d'executiva del nostre batle. Pagat per nosaltres però al servei de na Leonor.

Evidentment res haurien de dir de les formes si el comportament del Director General de Biodiversitat fos tan eficaç i eficient a altres casos, però sense anar més enfora hem de recordar que va ser la Plataforma pro-camins públic i obert i nosaltres els que varen denunciar les obres il·legals fetes a Ternelles, on eren el Director i els seus agents?, on són quan els amics de la família es desplacen en quads, o quatre per quatre  per la zona protegida? Quan cada any van milers de persones a recollir el pí per les festes de S. Antoni es demana algú tipus de permís?

Com ha valorat la direcció de biodiversitat l’impacte de milers de persona amb coets, petards i de bauxa? És aquest inferior al de centenars d’excursionistes amants de la natura?

Respecte al fons del tema  podeu llegir la carta que va enviar en Miquel Ferrà, es diu clarament; la major part de l’excursió anava per zones d’us compatible, travessant algunes zones d’ús limitat ( a aquestes zones l’excursió a peu és una activitat permesa i ja al seu tram final (castell del Rei) arribava a una zona d’exclusió. Si no és podia arribar al castell zona d’exclusió no havia cap problema.(podeu consultar el PORN, boib, pdf) Però els agents de medi ambient no s’han col·locat a la zona d’exclusió ni tan sol a les zones d’ús limitat o compatible sinó just al costat de la barrera i el guarda de na Leonor, o sigui realment la seva funció era clara.

Mapa del PORN que marca les zones, hauria de marcar  a partir de la barrera com zona d'exclusió pels que no són coneguts de na Leonor.

També resulta curiosa la ràpida presència de la guàrdia civil quan un grup d’excursionistes ha entrat pel torrent, es veu que tenien l’argument mediambiental ben aprés per que deien que anaven a defensar als ferrerets.

Ara ens resta la publicació al BOIB de l’acord de l’Ajuntament i que el batle decreti l’obertura de la barrera, al meu cas estic cansat d’aquesta presa de pèl i ja he dit o la barrera s’obrirà o la saltarem.

Pdt. Resulta molt trist que dels 17 regidor que varem aprovar per unanimitat la inclusió del camí de Ternelles com camí públic al catàleg a l’excursió només hagi hagut dos; un servidor i en Juanjo Mir del PSOE. 

Joan Crespí llegint el comunicat de la plataforma.

 Centenar d'excursionistes sense poder gaudir d'un dia de passeig per la prepotència de na Leonor amb el suport i convivència de les institucions públiques. Com podeu observar és clar que és gent molt perillosa .

http://alternativa.balearweb.net/post/58594 Blog Urxella