pobler | 14 Octubre, 2008 16:12 |
El GOB reclama el compliment de la legalitat al govern Armengol
EL GOB CONSIDERA INDIGNANT I DECEBEDORA L'ACTUACIÓ DEL CONSELL RESPECTE EL CAMP DE GOLF DE SON BACO.
Un descrèdit més als compromisos assumits per la Presidenta Francina Armengol de canvi de model territorial i protecció del territori.
Son Baco és la darrera de la, ja per desgràcia, llarga llista de descrèdits de la presidenta Armengol: Son Bosc, modificació del Pla Territorial de Mallorca, Àrees de Reconversió Territorial, 2on cinturó, la benedicció de la urbanització de Can Domenge... i ara Son Baco: un camp de golf en sòl rústic i amb oferta complementària que, per llei, ja no és possible, però que inexplicablement no és aturat per la Comissió política d'Urbanisme, tot i tenir l'informe tècnic a favor de la caducitat del projecte.
El GOB reclama al la presidenta Armengol que compleixi amb la seva paraula. Al seu discurs d’investidura prometé impedir que els camps de golf incloguin oferta complementària revisant “els expedients pendents”, no fer el segon cinturó, promoure el transport públic, protegir el territori, eliminar les Àrees de Reconversió Territorial, cercar el consens i la sostenibilitat... La credibilitat d’Armengol queda de cada dia més en entredit.
EL CAS INEXPLICABLE DEL CAMP DE GOLF DE SON BACO
El projecte del Golf de Son Baco implica la construcció d’un camp de golf amb oferta complementària dins Sòl Rústic General-Forestal (SRG-F) al municipi de Campos dins les finques de Son Baco i Es Pi ocupant una extensió d’unes 65 hectàrees. El projecte preveu un camp de golf de 18 forats, amb una seu social, una casa de vigilants, un hotel, 12 edificis d'apartaments, una cafeteria, un pavelló de vestuaris, una piscina d’uns 350 m2 i diverses pistes de tenis. En total unes 328 places turístiques noves.
Aquest projecte tramita en l'actualitat la llicència d'activitats a l'Ajuntament de Campos, però el Consell de Mallorca, hauria pogut evitar això si en el seu moment, tal i com li va sol•licitar el GOB el més d'abril del 2007, hagués iniciat l'expedient de caducitat per no haver sol•licitat el permís d'obres 6 mesos després de que li concedissin l'interès general. La Llei 6/1997 de Sòl Rustic de les Illes Balears obliga al seu article 37 a iniciar l’expedient de caducitat de les declaracions d’interès general transcorregut un termini màxim de sis mesos sense que s’iniciï el tràmit de sol•licitud de la llicència.
Així doncs, és clar que el projecte de camp golf de Son Baco excedeix els teminis legals i el Consell n’ha de tramitar la caducitat, atenent a la reiterada petició (abril de 2007 i octubre de 2008) del GOB.
El GOB havia proposat a la ponència tecnica d'urbanisme del passat dilluns 6 d'octubre, iniciar la caducitat de l'expedient del camp de golf de Son Baco i la votació tecnica va sortir amb majoria a favor de la caducitat. Inexplicablement doncs, la Comissió política va retirar aquest punt de la reunió del divendres.La retirada d’aquest punt de l’ordre del dia per part de la consellera Dubón és una greu passa en fals. El GOB reclama el compliment de la legalitat i dels compromisos electorals al govern Armengol.
Des del GOB consideram que el Consell, i especialment la Consellera Dubón, ha de donar explicacions d'una decissió purament política que no s'entèn i que es contradiu amb el discurs que el mateix Consell de Mallorca, en boca de la presidenta en el seu discurs d'investidura, feia contrària als camps de golf amb oferta complementària.
JA SÓN MASSA VEGADES QUE EL DISCURS I ELS FETS VAN PER CAMINS OPOSATS
Ja són massa vegades, les que hem vist a la presidenta Armengol, faltar als seus compromisos de canvi de model territorial i de protecció del territori: • Son Bosc: el Consell de Mallorca, va anunciar públicament que posaria el contenciós a la llicència d'obra concedida per part de l'Ajuntament de Muro, tal i com havia manifestat la consellera Dubón des d'un bon principi, per acabar cedint a les pressions d'UM i ni tan sols posar el contenciós a una llicència amb un rosari d'informes que confirmen la seva il•legalitat. De no ser, per una nova troballa de població d'orquídia, les obres - volem pensar que el Govern hauria fet alguna cosa abans - haurien haurien pogut començar al setembre.
• Les Àrees de Reconversió Territorial: ha estat el més flagrant dels incompliments d'un dels compromissos assumits pel pacte de governabilitat: modificar el Pla Territorial de Mallorca, amb l'objectiu d'eliminar les ART. Representaven un objectiu clau per rompre amb un model territorial marcat per l'especulació i la corrupció urbanística i fer un pas decidit cap un canvi de model territorial. Un objectiu que ha quedat saldat en una modificació ridícula del Pla Territorial de Mallorca que no ha qüestionat res de l'anterior Pla PP-UM i que li dona continuïtat.
• 2on cinturó: al seu discurs d'investidura la Presidenta Armengol afirmava: «eliminarem definitivament del Pla de carreteres i del Pla territorial l'autopista d'Inca a Manacor, i abandonarem també el projecte de segon cinturó de Palma prioritzant alhora les obres puntuals a les entrades i sortides de Palma per fer front als problemes de trànsit existents, així com treballarem de valent en l'estudi de mobilitat que ens ha d'aportar solucions definitives a la problemàtica dels accessos a Ciutat». A dia d'avui ens trobam amb la Presidenta, presentant un nou projecte de 2on cinturó (o el que li vulguin dir) improvitzat, sense ni tan sols haver elaborat l'esmentat i indispensable estudi de mobilitat dels accessos a Palma.
El GOB DEMANA CLARETAT I COMPROMÍS PER SALVAR LA SEVA CREDIBILITAT.
Per tot això el GOB considera que és el moment de donar explicacions i de passar del discurs a l'acció valenta i decidida que faci reals els seus compromisos si és que volen fer real la protecció del territori i no volen perdre la credibilitat del projecte polític que encapçalen per Mallorca.
Web GOB
De la promesa incomplida de preservar la Real, val més no parlar-ne. És una qüestió que fa empegueir. Mai no s’havia vist tant de cinisme i deixadesa de promeses i principis. Els mateixos que afirmaven voler combatre l’especulació de Son Espases, aturar l’hospital de Jaume Matas i ampliar i modernitzar Son Dureta, ara demonitzen Aina Calafat i tots aquells que encara lluiten per preservar recursos i territori. (Miquel López Crespí)
La victòria dels especuladors i la destrucció de Mallorca

El ritme de destrucció de les Illes continua i augmenta malgrat els intents de preservars algunes zones del naufragi. El cert és que el GOB i altres plataformes ecologistes i de defensa de la terra ja han aixecat la veu de protesta. Recentment, i en relació amb la destrucció de Son Bosc, membres del GOB han realitzat una acció simbòlica davant el Consolat per reclamar la protecció d’aquest territori amenaçat. En un comunicat fet públic aquests dies l’organització ecologista ha dit al govern: “Fa 5 anys, Son Bosc va ser declarat Parc Natural. Avui, Son Bosc es pot convertir en un altre cap de golf. Senyors president i consellers, pensen fer vostès alguna cosa”. I afegeix: “El canvi de Govern, pel que fa l’amenaça que pateix Son Bosc, fins ara no s’ha traduït en res”.
De la promesa incomplida de preservar la Real, val més no parlar-ne. És una qüestió que fa empegueir. Mai no s’havia vist tant de cinisme i deixadesa de promeses i principis. Els mateixos que afirmaven voler combatre l’especulació de Son Espases, aturar l’hospital de Jaume Matas i ampliar i modernitzar Son Dureta, ara demonitzen Aina Calafat i tots aquells que encara lluiten per preservar recursos i territori. Recentment el dirigent de la CGT Josep Juárez, en un magnífic article titulat “L’hospital més car del món” ha escrit: “Parlar de Son Espases, amb persones dels partits col·ligats dins l’actual govern de suposat ‘centre esquerra’, és com anomenar la corda a la casa del penjat. Aquest tema sol provocar reaccions de mala consciència i a la defensiva. No cal parlar de l’assumpte, ni molt menys provocar cap debat públic. L’omertà és el millor instrument per continuar escalfant cadira i sou institucional, a major glòria de la butxaca dels especuladors”.
I just ara mateix, acabades d’escriure les retxes de més amunt, m’arriben uns missatges provinents de SOS CAN VAIRET on informen de la destrucció de Port “Adriano” amb una ampliació salvatge i gegantina que ho farà tot malbé.
En el seu moment ja hem denunciat la destrucció de Palma, l’avenç continuat de l’especulació que amenaça a no deixar cap símbol d’identitat artística i cultural a les nostres barriades. Catalina Cirer va donar tota mena de facilitats als constructors (i destructors!).
El GOB ja va advertir que la famosa llei Carbonero només servia per afavorir els constructors amb l’excusa de construir habitatges socials. Quin sentit tenia bastir prop de 10.000 habitatges nous destruint el poc sòl rústic que ens resta, quan a les Illes hi ha prop de 100.000 habitatges buits? I què en direm de la follia destructora de Jaume Carbonero en relació a Campos, on el conseller vol construir 450 habitatges, tot colapsant escoles, centres sanitaris d’un poble que ja és completament desbordat? D’on surten els mentiders del tipus Jaume Carbonero que quan són a l'oposició diuen que volen preservar la terra i en gaudir del sou són iguals o pitjors que els depredadors que tots coneixem?
Ara també volen destruir el Port de Pollença, lliurar als especuladors una de les poques zones no saturades. L’excusa amb la qual el Poder vol vendre la malifeta als ciutadans és la de millorar el trànsit de la carretera Port de Pollença-Alcúdia. Es vol eliminar l’actual MA-2220 que uneix les dues poblacions abans esmentades i fer-ne una de nova aprofitant l’actual MA-2201. És una nova destrucció de recursos i territori per permetre més requalificacions de territori amb l’excusa de “millorar” els serveis a la població. Però el GOB i els més diversos experts i coneixedors de la zona ja han qüestionat el macroprojecte. Els veïns del Port de Pollença, els amics d’Urxella, l’esquerra alternativa de les Illes ja han expressat la seva disconformitat quan escriuen, criticant el projecte, que consideren enganyós: “No es parla de les conseqüències d’una carretera nova a través del sòl rústic amb un tràfic intens, i de com afectaria aquest canvi al Port de Pollença que evidentment restaria més aïllat”.
Publicat en El Mundo-El Día de baleares (17-VI-08)
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
El GOB reclama al Govern que abans de construir al sòl rústic opti per ocupar els prop de
100.000 habitatges buits que hi ha a les Illes.
Donat el nombre elevat d'ofertes que ha rebut el Govern Antich, el GOB demana que es descarti la construcció del sòl rústic, i que en cas que no sigui suficient per assolir l'objectiu dels 5.000 habitatges de protecció oficial (HPO), opti per adquirir i ocupar els habitatges buits que hi ha en l'actualitat.
________________________________________________________
HPO: OCUPAR SÒL URBÀ I APROFITAR PISOS EXISTENTS, NO CAL CONSUMIR MÉS TERRITORI
Amb l'estoc d'habitatges buits ja existents i l'edificabilitat permesa és més que suficient per a promoure polítiques de rehabilitació i consolidació urbana, sense necessitat de noves classificacions de sòl urbanitzable ni la urbanització de les Àrees de Trancisió. En definitiva, no cal construir més per donar solució a la problemàtica de l'accés a l'habitatge.
Segons les dades que disposam i sense comptar les instal•lacions hoteleres, a les illes Balears hi ha actualment (2006) 537.911 habitatges dels quals 336.591 són residències principals, 107.059 segones residències i 94.261 estan desocupades tot l’any.
A més, l'actual situació de crisi en el sector de la construcció ha suposat, que moltes iniciatives urbanístiques, hagin quedat sense acabar o ara no tenguin sortida al mercat. És el panorama de blocs de pisos o promocions d'adossats buits i sense acabar que ara podem veure per Campos, Sa Pobla, Marratxí, Manacor, Santa Margalida, etc.
Des del nostre punt de vista per tant, l'actuació del Govern, hauria de prescindir de la construcció al sòl rústic de transició - Marratxí, Esporles, Manacor i Sineu, on totes les ofertes s'han plantejat al sòl rústic - i , en cas que faci falta per assolir l'objectiu dels 5.000 habitatges de protecció oficial, i sobretot, per garantir que les HPO es construeixen on realment hi ha necessitat social, complementar l'oferta de sòl urbà i urbanitzable amb altres mesures, que ja reclamàrem i que es troben a l’abast de les administracions:
• promoure l’ús real d’habitatge dels pisos construïts i que són buits en aquests moments
• reconvertir el sòl urbà actual en sòl de protecció oficial
• apostar per la reforma d'immobles degradats
• facilitar el lloguer de cases i pisos existents.
En definitiva, el GOB proposa que l'administració pública promogui l'arrendament d'aquest "estoc" d'habitatges; amb incentius als seus propietaris, o amb la seva compra pública per després llogar-los. Molts d'habitatges i sòl urbà "retingut" es poden reformar i rehabilitar, amb el suport públic. Així s'evitaria créixer més en insostenibilitat, en consum de recursos naturals, sòl i energia. Si cal construir de nou, hauria de ser al sòl que ja és urbà; per exemple a molts de barris degradats mitjançant la reconversió social i urbanística.
LES CRÍTIQUES DEL GOB A LA LLEI CARBONERO
Des de que es va plantejar la Llei Carbonero, el GOB ha vengut manifestant el seu desacord amb el plantejament d'aquesta Llei que finalment es va tirar endavant.
Malgrat això, volem recordar que des del GOB consideràvem una contradicció posar a l'abast de constructors i promotors més sòl edificable i amb més aprofitament, maldament sigui per aquests habitatges i més, si recordam el discurs d'investidura del president Antich: no consumir ni un pam més de territori.
El creixement en altura i sobretot la incorporació de sòl rústic (Àrees de Transició) al procés urbanitzador i edificatori constitueixen és una passa enrera del Govern Antich i per això demanam, que ara que s'ha fet l'oferta de sòl i que la majoria és sòl urbà i urbanitzable, es descarti l'ocupació del sòl rústic i s'opti pels habitatges buits. Amb 2 objectius principals:
1. treure al mercat l'estoc d'habitatges buits o en construcció que, per la conjuntura actual, no tenen sortida
2. garantir que la distribució territorial dels habitatges es faci allà on hi ha la vertadera demanda per part de la població, en comptes dur la població allà on hi ha pisos, per garantir un creixement sostenible i responsable que no obligui a fer milers de desplaçaments a la gent que té la feina a un lloc però viu en un altre.
Tot això, juntament amb altres polítiques per a revitalitzar el lloguer, impulsar la reforma d'habitatges existents recordant que les polítiques realment efectives per a solucionar el problema de l'accés a l'habitatge passen fonamentalment per l'aprofitament del parc d'habitatges buits i desaprofitats.
Web GOB
El GOB ACUSA AL CONSELL DE MALLORCA DE CONSOLIDAR LES POLÈMIQUES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL
El manteniment de les ART, és la principal mostra de la continuïtat que el Consell actual dona a un model territorial marcat per l'especulació, el creixement desmesurat.
El GOB ha presentat avui les seves al•legacions a la modificació del Pla Territorial de Mallorca (PTM). Tal i com ja ha esmentat amb anterioritat, el GOB considera que la modificació del PTM del Consell és un frau.
El pacte PSOE-BLOC-UM referma el creixement urbanístic insostenible del PTM aprovat l'any 2004 i manté les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial (ART), reforçant-les amb la necessitat de desenvolupar un nou reglament per tal de que es puguin desenvolupar. No podem oblidar que els municipis, afectats per ART que actualment estan tramitant la seva adaptació al PTM, hauran de dibuixar-les al seu correponent planejament municipal, donant així una passa (tot i no estar-hi d'acord) per a la consolidació de les ART en el futur desenvolupament del municipi.
LES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL A FISCALIA.
El creixement urbanístic permès pel PTM és de 1.491 hectàrees, 683 de les quals es vinculen a les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial. Les ART han estat considerades probatòries de delictes penals per part de la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears, que les definí com a "antijuridiques, arbitràries i que responien al benefici de particulars sense gaire utilitat pública i social".
El GOB denuncià les ART a la Fiscalia per considerar-les "una perversa loteria urbanística".
L'ACTUAL MODIFICACIÓ DEL PTM ÉS UN FRAU.
Per al GOB, la modificació que el Consell promou és un frau, perquè dona continuïtat a qüestions bàsiques per a replantejar un nou model territorial per Mallorca. De fet, una modificació venint de la mà de partits profressistes hauria de rompre amb el model territorial anterior i per tant, a banda d'eliminar les ART, hauria de revisar els sostres de creixement, les previsions d'infrastructures viàries i de serveis, la protecció del sòl rústic,etc. Propostes que el GOB fa arribar al Consell avui, a través de les seves al•legacions.
Per al GOB, el govern del pacte de "progrés" del Consell de Mallorca referma el PTM tal i com el pacte PP-UM el dissenyà l'any 2004. La única excepció a celebrar en aquesta modificació és la desclassificació de la urbanització d'Es Guix. Pel que fa a la resta, l''únic efecte de la modificació del Consell és retardar les ART, però els hi dóna, volem pensar que "de retruc", més força legal.
Web GOB