pobler | 05 Juny, 2009 19:29 |
Preguntes mallorquines a eurocandidatures (i 17): Miquel Ramón Clar
Així com havia començat la trobada de dia 14 de maig de 2009 a la Sala de Premsa del Consell de Mallorca, on l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca havia convocat les eurocandidatures mallorquines que es presenten a les eleccions dia 7 de juny, així mateix va acabar, tres hores després: amb la intervenció que serví de cloenda en boca de Miquel Ramón Clar, membre de l'entitat Fòrum Ciutadà.
A aquesta reunió, convocada per l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, hi havien estat convidades totes les eurocandidatures mallorquines. Però ni l'eurocandidata del PP, Rosa Estaràs, ni l'eurocandidata del PSOE, Teresa Riera, malgrat haver-se'n confirmat l'assistència prèviament, no s'hi varen fer presents.
Durant més de dues hores seguides, representants d'una trentena d'entitats i organitzacions socials mallorquines tengueren l'oportunitat d'adreçar una sèrie de preguntes a les eurocandidatures presents a la sala:
A molt poques hores d'iniciar-se la presumpta -i mai més ben qualificada- “jornada de reflexió” que precedeix a la jornada electoral, qui més qui manco ha pogut constatar fins a quin punt les eurocandidatures que es presenten en aquesta ocasió han parat esment a les demandes sorgides dels moviments socials...
Amb una tan minsa com inexistent atenció a la societat civil, per part d'eurocandidates i eurocandidats (diputats que només cobren un euro!?), es fa molt difícil aixecar l'Europa que volem des de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca.
Com ja vàrem besllumar alguns, en atrevir-nos a expressar públicament, anant contra corrent, el nostre clar i català NO a aquella mala Constitució europea que ens volgué entaferrar per nassos!... la mateixa gent que ara ens demana el vot, sense haver volgut atendre ni respondre les nostres preguntes.
Del seu pa, en faran sopes!
NOTA:
http://nubulaya.cecili.cat/post/72080 Blog Nubulaya
pobler | 05 Juny, 2009 15:01 |
SIMBOLOGIA FRANQUISTA A PALMA
El problema plantejat en relació al nomenament com a fill il·lustre de Palma d´un dels principals promotors del monument al creuer Baleares, Josep Tous i Ferrer, i la possible conservació o demolició del monument franquista de sa Feixina, té molt a veure amb les renúncies i traïdes de la transició. No es pot entendre que encara hi hagi tants de carrers de Palma amb noms de destacats franquistes i monuments com el dels Caídos de Santa Maria del Camí o aquest, al creuer Baleares, si no entenem que aquesta trista realitat és producte de com es va fer la restauració borbònica, la famosa “transició”: un pacte sagrat, la “unión sagrada” li diuen alguns historiadors, entre els franquistes reciclats i l´esquerra oficial, és a dir, el neoestalinisme carrillista (PCE) i la socialdemocràcia espanyola (PSOE). Tenim el que tenim, inclòs el monument de sa Feixina, perquè l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial pactà amb els hereus de l’”Espanya eterna” la conservació de l´essencial del règim feixista: la unitat d´”Espanya”, el capitalisme i la monarquia. (Miquel López Crespí)
Per la demolició del monument franquista al creuer Baleares
El problema plantejat en relació al nomenament com a fill il·lustre de Palma d´un dels principals promotors del monument al creuer Baleares, Josep Tous i Ferrer, i la possible conservació o demolició del monument franquista de sa Feixina, té molt a veure amb les renúncies i traïdes de la transició. No es pot entendre que encara hi hagi tants de carrers de Palma amb noms de destacats franquistes i monuments com el dels Caídos de Santa Maria del Camí o aquest, al creuer Baleares, si no entenem que aquesta trista realitat és producte de com es va fer la restauració borbònica, la famosa “transició”: un pacte sagrat, la “unión sagrada” li diuen alguns historiadors, entre els franquistes reciclats i l´esquerra oficial, és a dir, el neoestalinisme carrillista (PCE) i la socialdemocràcia espanyola (PSOE). Tenim el que tenim, inclòs el monument de sa Feixina, perquè l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial pactà amb els hereus de l’”Espanya eterna” la conservació de l´essencial del règim feixista: la unitat d´”Espanya”, el capitalisme i la monarquia. En el fons, a tots els professionals de la mixtificació, els vividors de la política, ja els anaren bé els pactes amb el franquisme reciclat. Alguns s´han fet rics, amb l´oblit de la memòria històrica, escarnit el record dels nostres morts, aquells i aquelles que moriren per la llibertat, per acabar amb la societat de classes.
Han hagut de passar trenta anys perquè els oportunistes que en el passat manaven estripar les banderes tricolors i renunciaven a la lluita republicana, just en comprovar que són a punt de l´extraparlamentarisme, ara els vegem apropar-se a les mogudes republicanes. S´apunten a les mogudes amb intenció de continuar controlant la desmemòria històrica que ells propiciaren. Ho dic en relació a molts dirigents provinents del neoestalinisme i la socialdemocràcia que no volen ampliar la lluita per a recuperar la memòria històrica a fets cabdals de la guerra civil com, per exemple, la persecució dels comunistes de tendència trotskista (POUM) i els anarquistes per part del PCE, o el fet de la revolució social antiburgesa que els historiadors situen entre juliol del trenta-sis i el maig del trenta-set, quan l´estalinisme l´esclafà amb la força de les armes.
Aquests tergiversadors de la història propers al neoestalinisme tampoc no volen qüestionar res de com va anar la transició, ja que, si aprofundissn en la reconstrucció dels fets esdevenguts amb els pactes amb el franquisme reciclat a mitjans dels anys setanta, quedaria a la vista de tothom la misèria de llur traïció a la memòria dels milers i milers d´antifeixistes morts i exiliats per haver lluitat per la llibertat.
El monument al creuer feixista Baleares és la demostració evident de com la transició va ser guanyada pels hereus del franquisme i els servils que acceptaren el preu pagat per llurs renúncies.Que tenguem encara immensos monuments aixecats a major glòria dels “herois” del franquisme, cas del monument al Baleares, ens situa davant tasques democràtiques a realitzar. I no basta netejar de quaranta noms franquistes els carrers de Palma per a poder dir que som en vies d´una certa normalització democràtica. Si l´Ajuntament de Palma i altres ajuntaments de les Illes no es posen a la feina de demolició de totes les restes que puguin quedar del feixisme, de la memòria d´aquella tenebrosa època de tortures i assassinats; si no s´enderroca el monument al Baleares, la presència omnipotent la dictadura continuarà planant, sinistra, damunt les nostres vides.
El problema, com deia més amunt, no és de llevar solament el pollastre del monument, les frases que recordin el temps d´opressió i, per a tenir tothom content, col·locar una plaqueta a la “reconciliació”. Una plaqueta al costat de l´imponent monument a l´obra del Caudillo? No ens faceu riure, estimats membres de l´Ajuntament. Com molt bé explicava l´escriptor Llorenç Capellà en un recent article: “Tocant a la reconciliació? El senyor Grosske insisteix en la proposta de col·locar una placa que en dissimuli la condició de monument feixista. Ai, Mare de Déu! S'oblida, Grosske, que un monument no representa allò que diu la làpida, sinó allò que va expressar l'artista. I el monument de sa Feixina és allò que és: un homenatge rotund, clar i nítid al feixisme. Per entendre'ns, senyor Grosske: el Gernika no canviarà de significació si passa a anomenar-se Alcázar de Toledo. I encara que ens diguessin que Mauthausen és una església gòtica, sabríem que no deixa d'ésser un camp d'extermini. Dic tot això, perquè la remodelació en profunditat de sa Feixina formava part, amb Son Espases i altres coses que veurem com acaben, del compromís ètic de l'esquerra amb la ciutadania. Deixem-nos, per tant, d'escampar murta: que si la decisió de Son Espases és responsabilitat del Govern, que si la de sa Feixina ho és de Cort... Tots són pertot. I pertot hi ha els mateixos. L'electorat progressista comença a pensar que l'esquerra ocupa el poder, de tant en tant, per a gestionar durant quatre anys (únicament quatre!) el patrimoni de la dreta. I que la capacitat renovadora que se li atribueix, a l'esquerra, és, en bona part, llegenda. Pura llegenda, foc d'encenalls”.
Pensam com l´amic Llorenç Capellà. Qui es pensi que amb la ximpleria covarda de la plaqueta es combat una herència d´oprobi de més de quaranta anys va ben equivocat. Qui imagini que llevar el pollastre és retre un sentit homenatge als tres mil mallorquins i mallorquines assassinats pel feixisme, va ben errat de comptes. Els antifeixistes illencs, la gent que ha portat a coll la lluita per la memòria històrica quan tothom callava per a poder cobrar els bons sous que molts dirigents de l´esquerra oficial han xuclat en aquests darrers trenta anys, el que volem és acabar amb la prepotència del feixisme que significa tenir present a Palma aquest monument i tots els altres que hi resten. Si l´Ajuntament de Palma no és capaç d´acabar amb l´herència indignant de la victòria feixista a les nostres places i carrers voldrà dir que ajuntament continua enfeudat als poders fàctics de sempre, a la dreta hereva del franquisme.
La recuperació de la nostra memòria històrica no pot fer-se d´aquesta manera covarda, amb aquesta por als que guanyaren la guerra i reprimiren el poble durant dècades. La demolició del monument al Baleares seria la prova evident que, finalment, es comença a fer justícia a tots aquells homes i dones, les avantguardes populars dels anys vint i trenta, vilment assassinats pels feixistes.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)
Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)
Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)
Memòria cronòlogica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)
pobler | 05 Juny, 2009 11:54 |
Noam Chomsky, Miquel López Crespí, Ken Loach, Eric Toussaint, Slavoj Zizek, Michel Warschawski, Robert Brenner, Mike Davis, Michael Löwy, Roland Denis, Gilbert Achcar, Lea Tsemel, Daniel Tanuro, Ewa Groszewska, Elzbieta Fornalczyk, Flavia d’Angeli, Salvatore Cannavo, Franco Turigliatto, Francisco Louça, Jean Batou, Roland Denis, Stalin Pérez Borges, Luis Bueno Rodríguez, Silvia Resendiz Flores, Michel Husson, Enzo Traverso, Philippe Corcuff, Daniel Bensaid, donen suport a Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
Manifest internacional en suport a Esquerra Anticapitalista en les eleccions al Parlament Europeu del 7 de juny
Adhesió de l’escriptor Miquel López Crespí al Manifest internacional en suport a Esquerra Anticapitalista en les eleccions al Parlament Europeu del 7 de juny
L'actual crisi sistémica posa de manifest el caràcter social i ecològicament destructiu del capitalisme global. Ara més que mai, canviar el món de base apareix com una necessitat ineludible. La resposta a la crisi per part dels èlits econòmic i polítics europeus fa que el cost de la crisi el paguin els sectors populars, buscant la reducció dels costos laborals i el desmantellament dels sistemes de protecció social, en el marc d'una Unió Europea imperialista, al servei de les multinacionals i no dels pobles. Davant aquesta política és necessari organitzar la resistència i reforçar les lluites socials, amb criteris unitaris i buscant convergències. Pensem, no obstant això, que la resistència social no és suficient i és necessari començar a aixecar una alternativa anticapitalista, lligada a les lluites socials i compromesa amb les i els de baix. És una tasca àrdua que ha de dur temps i esforç. En diversos països europeus es basteixen nous projectes en la formació d'un pol anticapitalista europeu i en la coordinació de les resistències. Considerem que la iniciativa d'Esquerra Anticapitalista de presentar una candidatura a les eleccions al Parlament Europeu en l'Estat espanyol el pròxim 7 de juny va en aquest sentit. Per això, les i els sotasignats donem suport aquesta candidatura i demanem el vot per a la mateixa.
El Manifest de suport a la candidatura de IA a les eleccions europees ha estat signat també per destacats sindicalistes, militants polítics, intel·lectuals i activistes de moviments socials d'Europa, Amèrica Llatina, Estats Units, Orient Mig… La candidatura d'Esquerra Anticapitalista a les eleccions europees del 7 de juny ha rebut el respatller públic de destacades figures polítiques, sindicals, altermundialistas i intel·lectuals d'Europa i la resta del món, amb la divulgació d'un manifest internacional de suport a la candidatura d'Esquerra Anticapitalista.
Als suports ja obtinguts de Ken Loach i Olivier Besancenot al començament de la campanya, s'afegeixen els de diversos intel·lectuals reconeguts com: Noam Chomsky, lingüista i professor del MIT de Massachussets i una de les veus crítiques nord-americanes de més reconeixement internacional; Mike Davis, sociòleg i urbanista californià i un dels pensadors marxistes més interessant en l'actualitat, autor de diverses obres i publicacions traduïdes a diverses llengües, entre elles el castellà; l'eslovè Slavoj Zizek, un dels filòsofs més reconeguts de l'actualitat, l'extensa obra de la qual abasta temes com el psicoanàlisi, l'estudi de la cultura popular, o la guerra de L'Iraq; Gilbert Achcar, libanès actual professor de relacions internacionals en la Univeristy of London i un dels especialistes més respectats sobre el Pròxim i Mitjà Orient i autor, entre altres, del conegut llibre “El xoc de barbàries”, traduït a dotze llengües; Robert Brenner economista de la Universitat de Califòrnia (UCLA), membre de la redacció de la New Left Review i autor de diverses obres i articles d'anàlisis del procés de globalització i la crisi econòmica actual; Daniel Bensaid, professor de filosofia de la Universitat Paris VIII, figura destacada de Maig del 68 i un dels pensadors marxistes de referència a Europa; Michael Löwy, sociòleg brasiler i investigador emèrit del Centri National de la Recherche Scientifique (CNRS) de París, especialista a Amèrica Llatina i conegut pels seus estudis sobre pensadors com Walter Benjamin i sobre art i cultura; l'historiador Enzo Traverso, autor d'una extensa obra sobre la història europea contemporània, el totalitarisme i la recuperació de la memòria històrica; Michel Husson, un dels economistes crítics més respectats de França; Catherine Samary, economista i professora de la Universitat Paris XII i especialista sobre l’ Europa de l'Est; Philippe Corcuff, professor de sociologia en la Universitat de Lió II, conegut pels seus treballs inspirats en l'obra de Pierre Bourdieu…
Signen també el manifest diverses activistes vinculats al moviment altermundialista i antiguerra com Eric Toussaint, politòleg belga considerat el major especialista internacional sobre deute extern i autor de més d'una desena de llibres traduïts al castellà; Michel Warschawski, membre del Centre d'Informació Alternativa (Alternative Information Center) de Jerusalem, un dels activitistes anti-guerra més reconeguts d'Israel i autor d'una extensa obra escrita que inclou diversos llibres traduïts al castellà; LleaTsemel, advocada i pacifista israeliana; i Daniel Tanuro, economista belga, militant ecologista i especialista en canvi climàtic.
Entre els signants es conten també diversos dirigents de l'esquerra anticapitalista europea que s'afegixen al suport de Besancenot, com Franc Turigliatto, membre de Sinistra Critica i exsenador del Partito della Rifondazione Comunista, l'únic senador de l'esquerra italiana que va votar contra l'enviament de tropes del govern Prodi a l’Afganistan; Flavia d’Angeli, ex candidata de Sinistra Critica a les eleccions legislatives italianes de 2008; Gigi Malabarba, membre de Sinistra Critica i expresident del grup al Senat del Partito della Rifondazione Comunista; Salvatore Cannavo, membre de Sinistra Critica i exdiputat del Partito della Rifondazione Comunista; Francisco Louça, dirigent i diputat del Bloco de Esquerda portuguès; Boguslaw Zietek, president del sindicat “Sierpen 80” (“Agost 80”) i cap de llista del Partit Polonès del Treball (la principal formació anticapitalista existent en els països de la ex Europa de l'Est) en les eleccions al Parlament Europeu a Katawice; Ewa Groszewska, sociòleg i cap de llista del Partit Polonès del Treball en Katawice en les europees; Elzbieta Fornalczyk, fundadora del sindicat “Sierpen 80” (“Agost 80”) en els supermercats Tesco, i cap de llista del Partit Polonès del Treball en les europees a Varsòvia; i Jean Batou, dirigent de la formació suïssa Solidarités i redactor del periòdic del mateix nom.
Els suports internacionals rebuts per part d'Esquerra Anticapitalista tenen entre ells a destacats activistes llatinoamericans, com per exemple Roland Denis, exviceministre de Planificació Econòmica del Govern d'Hugo Chávez a Veneçuela; Stalin Pérez Borges, dirigent sindical de Marea Socialista i una de les veus més respectades dels corrents sindicals combatives veneçolanes; Luis Bueno Rodríguez, president del Centre d'Investigació Laboral i Assessoria Sindical (CILAS) de Mèxic; o la feminista mexicana Silvia Resendiz Flores.
Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)
Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)
pobler | 05 Juny, 2009 05:54 |
El dogmatisme i el sectarisme representat pels antics dirigents carrillistes de les Illes i sectors afins volien demonitzar la recuperació de la memòria històrica del marxisme de tendència trotsquista, del nacionalisme d´esquerra, de l´anarquisme. El pacte de silenci del temps de la transició establert per la “unió sagrada” formada pels franquistes reciclats, el carrillisme neoestalinista i la socialdemocràcia espanyola, no volia que hi hagués visions alternatives a la “història oficial” de la transició. (Miquel López Crespí)
Memòria històrica de l´esquerra revolucionària
La publicació del llibre De l´esperança al desencís. La transició als Països Catalans m´ha fet recordar les dificultats de la tenebrosa època de la postmodernitat per a servar la memòria històrica de l´esquerra revolucionària, del moviment independentista dels Països Catalans. Sempre recordaré, per la brutalitat demostrada, per la tàctica emprada pel carrillisme i afins contra el meu llibre de memòries L´Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (El Tall Editor, Ciutat de Mallorca, 1994), la campanya rebentista dels mentiders, calumniadors i plamfletaris Ignasi Ribas, Gabriel Sevilla, Antoni M. Thomàs, Albert Saoner, Bernat Riutort, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Jaume Carbonero i Salvador Bastida l´any 1994. Personatges que tengueren la barra i el cinisme de publicar un tenebrós pamflet a la premsa illenca on afirmaven, sense cap mena de vergonya, que els partits i les organitzacions comunistes que en temps de la transició no acceptàrem la política de Santiago Carrillo, les seves renúncies i claudicacions, érem –deien-- al servei del franquisme policíac. Hauríem de retrocedir al temps de la guerra civil, quan l´estalinisme ordí brutals campanyes d´extermini ideològic i físic contra el POUM i la CNT, que conduïren a l´extermini de bona part de l´avantguarda marxista catalana –amb la desaparició física d´Andreu Nin, no ho oblidem--, a la mort de centenars d´anarquistes en els Fets de Maig del 37 a Barcelona, per a trobar una putrefacció semblant.
El dogmatisme i el sectarisme representat pels antics dirigents carrillistes de les Illes i sectors afins volien demonitzar la recuperació de la memòria històrica del marxisme de tendència trotsquista, del nacionalisme d´esquerra, de l´anarquisme. El pacte de silenci del temps de la transició establert per la “unió sagrada” formada pels franquistes reciclats, el carrillisme neoestalinista i la socialdemocràcia espanyola, no volia que hi hagués visions alternatives a la “història oficial” de la transició. S´havia d´enterrar la memòria de les possibilitats revolucionàries de començaments dels setanta, anihilar el record de les organitzacions marxista-revolucionàries, del consellisme, dels moviments antisistema del moment. Pseudohistoriadors falsament “objectius” enlairaven fins a la nàusea el “paper fonamental de la monarquia en la instauració de la democràcia”, la “clarividència de Santiago Carrillo i Felipe González” per haver liquidat l´herència leninista i republicana (en el cas del carrillisme) i marxista (en el cas de Felipe González).
Calia i cal estudiar a fons el que s´esdevengué en la transició lluny de les edulcorades interpretacions de la Victoria Prego i divulgadors semblants. Una interpretació, la de la Prego, que ja va bé a tot el ventall de servidors del règim, siguin aquests del partit que siguin. Però en el seminari que férem a la Universitat de Lleida organitzat per l´Alternativa Estel, les ponències del qual han servit per a editar el llibre De l´esperança al desencís: La transició als països catalans, un llibre col·lectiu de Josep Fontana, Miquel López Crespí, Josep Guia, Antonieta Jarne, Manel Lladonosa, Martí Marín, Bernat Muniesa, Fermí Rubiralta, Ramon Usall i Carles Sastre, el que volíem era aprofundir en la munió d´aspectes oblidats i silenciats per la historiografia oficial. Historiadors, investigadors i militants d´esquerra el que volíem analitzar eren qüestions com l´anorreament del projecte nacional dels Països Catalans, l´orígen polític del procés i les renúncies de bona part de les forces polítiques del moment.
Els fonaments del règim sorgit de la reforma del franquisme s´havia de fonamentar damunt la liquidació de qualsevol expectativa d´autèntic canvi social o que pogués posar en qüestió l´essència de la “sagrada unidad de España”. La lluita ideològica i política, la manipulació de la història, tant en aspectes fonamentals del passat com del present, eren el complement bàsic de les mesures econòmiques –els famosos Pactes de la Moncloa, de 1977- que havien de rompre l´espinada del poble treballador, de les avantguardes nacionals dels pobles de l´estat.
Visquérem uns anys tenebrosos enmig d´un silenci que solament ara, amb la publicació per part d´Edicions El Jonc del llibre De l´esperança al desencís. La transició als Països Catalans i d´altres aportacions semblants, es comença a trencar.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)
Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)
« | Juny 2009 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 |