Miquel López Crespí - Memòria històrica

Noam Chomsky, Miquel López Crespí, Ken Loach, Eric Toussaint, Slavoj Zizek, Michel Warschawski, Robert Brenner, Mike Davis, Michael Löwy, Roland Denis, Gilbert Achcar, Lea Tsemel, Daniel Tanuro, Ewa Groszewska, Elzbieta Fornalczyk, Flavia d’Angeli, Salvatore Cannavo, Franco Turigliatto, Francisco Louça, Jean Batou, Roland Denis, Stalin Pérez Borges, Luis Bueno Rodríguez, Silvia Resendiz Flores, Michel Husson, Enzo Traverso, Philippe Corcuff, Daniel Bensaid, donen suport a Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Manifest internacional en suport a Esquerra Anticapitalista en les eleccions al Parlament Europeu del 7 de juny

Adhesió de l’escriptor Miquel López Crespí al Manifest internacional en suport a Esquerra Anticapitalista en les eleccions al Parlament Europeu del 7 de juny

L'actual crisi sistémica posa de manifest el caràcter social i ecològicament destructiu del capitalisme global. Ara més que mai, canviar el món de base apareix com una necessitat ineludible. La resposta a la crisi per part dels èlits econòmic i polítics europeus fa que el cost de la crisi el paguin els sectors populars, buscant la reducció dels costos laborals i el desmantellament dels sistemes de protecció social, en el marc d'una Unió Europea imperialista, al servei de les multinacionals i no dels pobles. Davant aquesta política és necessari organitzar la resistència i reforçar les lluites socials, amb criteris unitaris i buscant convergències. Pensem, no obstant això, que la resistència social no és suficient i és necessari començar a aixecar una alternativa anticapitalista, lligada a les lluites socials i compromesa amb les i els de baix. És una tasca àrdua que ha de dur temps i esforç. En diversos països europeus es basteixen nous projectes en la formació d'un pol anticapitalista europeu i en la coordinació de les resistències. Considerem que la iniciativa d'Esquerra Anticapitalista de presentar una candidatura a les eleccions al Parlament Europeu en l'Estat espanyol el pròxim 7 de juny va en aquest sentit. Per això, les i els sotasignats donem suport aquesta candidatura i demanem el vot per a la mateixa.

El Manifest de suport a la candidatura de IA a les eleccions europees ha estat signat també per destacats sindicalistes, militants polítics, intel·lectuals i activistes de moviments socials d'Europa, Amèrica Llatina, Estats Units, Orient Mig… La candidatura d'Esquerra Anticapitalista a les eleccions europees del 7 de juny ha rebut el respatller públic de destacades figures polítiques, sindicals, altermundialistas i intel·lectuals d'Europa i la resta del món, amb la divulgació d'un manifest internacional de suport a la candidatura d'Esquerra Anticapitalista.

Als suports ja obtinguts de Ken Loach i Olivier Besancenot al començament de la campanya, s'afegeixen els de diversos intel·lectuals reconeguts com: Noam Chomsky, lingüista i professor del MIT de Massachussets i una de les veus crítiques nord-americanes de més reconeixement internacional; Mike Davis, sociòleg i urbanista californià i un dels pensadors marxistes més interessant en l'actualitat, autor de diverses obres i publicacions traduïdes a diverses llengües, entre elles el castellà; l'eslovè Slavoj Zizek, un dels filòsofs més reconeguts de l'actualitat, l'extensa obra de la qual abasta temes com el psicoanàlisi, l'estudi de la cultura popular, o la guerra de L'Iraq; Gilbert Achcar, libanès actual professor de relacions internacionals en la Univeristy of London i un dels especialistes més respectats sobre el Pròxim i Mitjà Orient i autor, entre altres, del conegut llibre “El xoc de barbàries”, traduït a dotze llengües; Robert Brenner economista de la Universitat de Califòrnia (UCLA), membre de la redacció de la New Left Review i autor de diverses obres i articles d'anàlisis del procés de globalització i la crisi econòmica actual; Daniel Bensaid, professor de filosofia de la Universitat Paris VIII, figura destacada de Maig del 68 i un dels pensadors marxistes de referència a Europa; Michael Löwy, sociòleg brasiler i investigador emèrit del Centri National de la Recherche Scientifique (CNRS) de París, especialista a Amèrica Llatina i conegut pels seus estudis sobre pensadors com Walter Benjamin i sobre art i cultura; l'historiador Enzo Traverso, autor d'una extensa obra sobre la història europea contemporània, el totalitarisme i la recuperació de la memòria històrica; Michel Husson, un dels economistes crítics més respectats de França; Catherine Samary, economista i professora de la Universitat Paris XII i especialista sobre l’ Europa de l'Est; Philippe Corcuff, professor de sociologia en la Universitat de Lió II, conegut pels seus treballs inspirats en l'obra de Pierre Bourdieu…

Signen també el manifest diverses activistes vinculats al moviment altermundialista i antiguerra com Eric Toussaint, politòleg belga considerat el major especialista internacional sobre deute extern i autor de més d'una desena de llibres traduïts al castellà; Michel Warschawski, membre del Centre d'Informació Alternativa (Alternative Information Center) de Jerusalem, un dels activitistes anti-guerra més reconeguts d'Israel i autor d'una extensa obra escrita que inclou diversos llibres traduïts al castellà; LleaTsemel, advocada i pacifista israeliana; i Daniel Tanuro, economista belga, militant ecologista i especialista en canvi climàtic.

Entre els signants es conten també diversos dirigents de l'esquerra anticapitalista europea que s'afegixen al suport de Besancenot, com Franc Turigliatto, membre de Sinistra Critica i exsenador del Partito della Rifondazione Comunista, l'únic senador de l'esquerra italiana que va votar contra l'enviament de tropes del govern Prodi a l’Afganistan; Flavia d’Angeli, ex candidata de Sinistra Critica a les eleccions legislatives italianes de 2008; Gigi Malabarba, membre de Sinistra Critica i expresident del grup al Senat del Partito della Rifondazione Comunista; Salvatore Cannavo, membre de Sinistra Critica i exdiputat del Partito della Rifondazione Comunista; Francisco Louça, dirigent i diputat del Bloco de Esquerda portuguès; Boguslaw Zietek, president del sindicat “Sierpen 80” (“Agost 80”) i cap de llista del Partit Polonès del Treball (la principal formació anticapitalista existent en els països de la ex Europa de l'Est) en les eleccions al Parlament Europeu a Katawice; Ewa Groszewska, sociòleg i cap de llista del Partit Polonès del Treball en Katawice en les europees; Elzbieta Fornalczyk, fundadora del sindicat “Sierpen 80” (“Agost 80”) en els supermercats Tesco, i cap de llista del Partit Polonès del Treball en les europees a Varsòvia; i Jean Batou, dirigent de la formació suïssa Solidarités i redactor del periòdic del mateix nom.

Els suports internacionals rebuts per part d'Esquerra Anticapitalista tenen entre ells a destacats activistes llatinoamericans, com per exemple Roland Denis, exviceministre de Planificació Econòmica del Govern d'Hugo Chávez a Veneçuela; Stalin Pérez Borges, dirigent sindical de Marea Socialista i una de les veus més respectades dels corrents sindicals combatives veneçolanes; Luis Bueno Rodríguez, president del Centre d'Investigació Laboral i Assessoria Sindical (CILAS) de Mèxic; o la feminista mexicana Silvia Resendiz Flores.

Miquel López Crespí

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Preguntes mallorquines a eurocandidatures (13): Carles Valentí

Carles Valentí, membre del sindicat CGT-Balears, fa una pregunta molt simple i molt complicada sobre la fam en el món: com és possible que hi hagi fam al món?

• Les polítiques europees han provocat més fam en el món: quines polítiques es pensa dur a terme per combatre la fam en el món?
• Què es pensa del deute extern, de les subvencions agrícoles, de l'impuls de les desigualtats a Europa?

És una pregunta adreçada a les eurocandidatures mallorquines que es varen fer presents el 14 de maig de 2009 a la Sala de Premsa del Consell de Mallorca, convocades per l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca.

Hi havien estat convocades totes. Però ni l'eurocandidata del PP, Rosa Estaràs, ni l'eurocandidata del PSOE, Teresa Riera, malgrat haver-se'n confirmat l'assistència prèviament, no s'hi varen fer presents.

Durant més de dues hores seguides, representants d'una trentena d'entitats i organitzacions socials mallorquines tengueren l'oportunitat d'adreçar una sèrie de preguntes a les eurocandidatures presents a la sala:

• Per UM, l'eurocandidat Joan Carles Verd
• Per Esquerra Republicana-Entesa per Mallorca, l'eurocandidat Ramon Quetgles
• Per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, l'eurocandidat Llorenç Buades
• Per IU, l'eurocandidat David Abril

NOTA:

• TV Mallorca enregistrà íntegrament aquesta trobada, que es perllongà durant més de 2 hores seguides i que fou moderada pel periodista Rafel M. Creus.
• Agustí Baró, de l'entitat “Bandejats”, també en féu una gravació i treballà el muntatge que queda recollit a la web del Fòrum Social de Mallorca.

Preguntes mallorquines a eurocandidatures (12): M. Francisca Simonet

ATTAC-Mallorca és una de la trentena d'entitats que conformen l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, i que es va fer present a la trobada organitzada a la Sala de Premsa del Consell de Mallorca el 14 de maig de 2009, a través de persones diverses.

Una d'aquestes fou M. Francisca Simonet, qui hi intervengué directament i hi féu una bona pregunta relacionada amb la Salut, com a servei públic a la Unió Europea:

Concretament hi demanava:

Com pensau fer una norma que obligui les empreses de telefonia mòbil, a fer antenes més petites, amb més quantitat, i així es reduirà la potència de l’emissió o recepció de les ones?

Havien estat convocades a la Sala de Premsa del Consell de Mallorca el 14 de maig totes les eurocandidatures mallorquines .

Ni l'eurocandidata del PP, Rosa Estaràs, ni l'eurocandidata del PSOE, Teresa Riera, malgrat haver-se'n confirmat l'assistència prèviament, no s'hi varen fer presents.

Durant més de dues hores seguides, representants d'una trentena d'entitats i organitzacions socials mallorquines tengueren l'oportunitat d'adreçar una sèrie de preguntes a les eurocandidatures presents a la sala:

• Per UM, l'eurocandidat Joan Carles Verd
• Per Esquerra Republicana-Entesa per Mallorca, l'eurocandidat Ramon Quetgles
• Per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, l'eurocandidat Llorenç Buades
• Per IU, l'eurocandidat David Abril

  NOTA:

  • TV Mallorca enregistrà íntegrament aquesta trobada, que es perllongà durant més de 2 hores seguides i que fou moderada pel periodista Rafel M. Creus.
  • Agustí Baró, de l'entitat “Bandejats”, també en féu una gravació i treballà el muntatge que queda recollit a la web del Fòrum Social de Mallorca.

  http://nubulaya.cecili.cat/post/71677 Blog Nubulaya

  
  

La majoria de poemes evoca l’immisericorde pas del temps i que molt d’ells són un cant lúcid i nostàlgic al passat, als moments bells i dolorosos que s’han esvanit, tant de la vida del poeta com del col·lectiu, la pàtria, colonitzada i esquarterada per França i Espanya i a la qual pertany l’escriptor. Particularment no en sabria fer una triadella entre poemaris “civils”, de reflexió damunt els problemes col·lectius que ens condicionen com aquells altres, més “subjectius”, que diria un especialista de la postmodernitat, els que semblen reflectir el món més “personal” del poeta. Bastarà llegir el poemari que acaba de publicat El Tall per copsar com l’univers poètic de l’autor funciona com un tot unificat, sense separació posible entre diferents temàtiques. (Miquel López Crespí)

Antologies poètiques: Naufragis lents (El Tall Editorial)

Aquests dies ha sortit al carrer la meva antologia de poemes Naufragis lents (Palma, El Tall, 2008), llibre amb il·lustracions de Llorenç Pons Moll editat en la col·lecció “La Sínia del Tall”, que dirigeix Jaume Pomar. La publicació del poemari m’ha fet reflexionar novament en aquestes quatre dècades de conreu de la poesia, de demanar-me sobre l’origen de la majoria de treballs que surten en aquest llibre; m’ha duit a provar d’esbrinar, després de tants d’anys, algunes de les intencions dels poemes, situacions personals i col·lectives que feren possible els diversos llibres que he anat publicant en aquests quasi quaranta anys de conreu de la poesia.

Sovint és una tasca difícil esbrinar el passat. Per alguna cosa el temps passa irremeiablement damunt els homes i les dones, esborra molts records, acaba amb les vivències, amb els amors que semblaven més ferms, amb els imperis més poderosos, destroça i fa miques les situacions que pareixen resistir l’endemesa ferotge de les hores. Si en un determinat moment de la nostra existència la poesia va ser activa experimentació, arma de lluita contra la grisor burgesa i feixista, el metall damunt el qual havíem de bastir –i, en part hem bastit- aquestes dècades de resistència contra la banalitat regnant, ho va ser sobretot als vint anys. Aleshores la poesia que fèiem era l’instrument màgic que no solament ens havia de transformar a nosaltres sinó que també havia d’ajudar a trasbalsar el món. Per això, un dels nostres llibres de capçalera –i encara avui en diu ho és, un llibre estimat!- era el famós Deu dies que trasbalsaren el món, del periodista i revolucionari nord-americà John Reed, que Lenin havia recomanat a tots els homes i dones que volguessin acabar amb les injustícies de la societat de classes.

Aquests dies, repassant les proves que m’ha fet arribar l’editor d’El Tall, l’amic Josep Juan Vidal, tornant a llegir molts dels poemes de Naufragis lents, m’adon del molt que devem a tots aquells poetes que ens alletaren a l’adolescència i a la joventut. Ho he dit en nombrosos articles: sempre he treballat la poesia dins una línia de clara tendència antinoucentista, molt allunyada de l’herència de l’Escola Mallorquina. Cal dir que, malgrat això, sí que admiràvem alguns poemes bàsics de Miquel Costa i Llobera però, i basta llegir el poemari que ha publicat El Tall, el que ens delia era submergir-nos en la fondària dels versos de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Salvat Papasseit, Pere Quart, Jaume Vidal Alcover o Josep M. Llompart.

És el moment de demanar quin són els trets essencials que omplen i donen contingut a les pàgines de Naufragis lents. Pens que la majoria de poemes evoca l’immisericorde pas del temps i que molt d’ells són un cant lúcid i nostàlgic al passat, als moments bells i dolorosos que s’han esvanit, tant de la vida del poeta com del col·lectiu, la pàtria, colonitzada i esquarterada per França i Espanya i a la qual pertany l’escriptor. Particularment no en sabria fer una triadella entre poemaris “civils”, de reflexió damunt els problemes col·lectius que ens condicionen com aquells altres, més “subjectius”, que diria un especialista de la postmodernitat, els que semblen reflectir el món més “personal” del poeta. Bastarà llegir el poemari que acaba de publicat El Tall per copsar com l’univers poètic de l’autor funciona com un tot unificat, sense separació posible entre diferents temàtiques. Potser alguna vegada he dedicat algun poemari a aspectes concrets dels meus records, com el record del cinema. Així mateix, malgrat sigui un llibre “amb dedicació exclusiva” a una qüestió –el cinema-, el cert és que tots els fantasmes del poeta compareixen, talment uns intangibles fantasmes –la infantesa, el record del poble, la memòria de la guerra la derrota dels pares, la lluita antifeixista, l’amor, la influència dels llibres que hem llegit, la presència de la Mort- que no poden separar-se mai del component primigeni de la matèria amb la qual el poeta basteix la seva obra.

Com a la majoria del meu poemaris i, crec que en la poesia universal, el pas del temps, l’impacte que aquest fet produeix dins l’esperit d’un creador, és el que determina bona part de la matèria de què està feta la meva poesia. El pas del temps i la memòria d’un passat, personal i col·lectiu que mai més no tornarà. La infantesa, l’amor i el desamor, la manca de llibertat del nostre poble durant dècades, els anys de la resistència antifranquista, la presència sempre omnipotent de la Mort emportant-se les persones que més he estimat –avis, pares, oncles, amics... -, la Mort vigilant sempre l’indret des d’on escric fan que els temes “eterns” de la poesia, malgrat algunes variacions i circumloquis formals, estiguin sempre presents en tots els meus poemes.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)