Miquel López Crespí - Memòria històrica

Els pescadors de Sóller no rebran res pel gasoducte

Denuncien el conveni que l’empresa ha signat amb algunes confraries d’esquena als interessos comuns

Lluc García |

Els pescadors del port de Sóller han denunciat una total indefensió davant la imposició del gasoducte entre Eivissa i Mallorca. Ho han fet després que l’Empresa nacional de gas (Enagás) signàs dissabte passat un conveni amb les confraries de Palma, Andratx i Sant Antoni d’Eivissa. Mitjançant aquest, es compromet a indemnitzar aquests col·lectius per no sortir de pesca durant la col·locació de la canonada submarina i, posteriorment, a instal·lar costosos equips tecnològics destinats a les embarcacions d’arrossegament que els permetrien evitar el gasoducte i les pèrdues derivades d’una possible enganxada. L’armador solleric Jaume Ensenyat, erigit en portaveu dels professionals de Sóller, ha donat la veu d’alarma i ha denunciat la "injustícia" que suposa que Enagás "hagi fet el salt" a la federació de confraries i hagi negociat pel seu compte amb algunes d’aquestes deixant fora del pacte les de Sóller i d’Eivissa, també afectades.

De fet, la Federació Balear de Confraries de Pescadors ja es va dirigir per escrit el passat dia 27 de gener a la Direcció General de Pesca i l’advertí que "no es fan responsables" del perjudici que es pugui produir als pescadors no inclosos dins l’esmentat conveni entre Enagàs i alguns col·lectius del ram, especialment als d’Eivissa i "a qualsevol embarcació de llista tercera, de qualsevol port pesquer de les Balears". Fonts de la federació han recordat que, en la pràctica, això repercutirà només en els d’Eivissa i de Sóller perquè, de moment, les naus del llevant i el nord de l’Illa i de Menorca es troben massa allunyades dels caladors afectats per aquesta fase del gasdoducte, uns llocs en què sí poden feinejar les embarcacions de la flota sollerica. Jaume Ensenyat ha assenyalat que "en aquests moments alguna embarció de Sóller hi treballa, però han quedat sense res perquè, tot i estar amarrades a Palma, no hi tenen el seu port base".

La indignació dels pescadors és encara més gran quan constaten que tots els vaixells del País Valencià (Alacant, Santa Pola, Calp, Vilajoiosa, Dénia, etc.) que tenen autorització per explotar les pesqueres d’Eivissa també han signat el conveni, malgrat que els professionals d’algun d’aquests ports "fa 10 anys que ja no treuen captures d’aigües eivissenques". "En canvi –assegura– nosaltres, que podem haver d’anar sovint a caladors afectats, ja que la nostra zona pesquera és minúscula i compartida amb Andratx, som els únics que quedam sense res. A més a més, l’Administració autonòmica no actua per evitar-ho, mentre que la federació volia que tots fóssim igualment compensats".

dBalears (13-II-09)

La construcció del gasoducte submarí ens portarà 8.000 milions de metres cúbics de gas. Una nova obra faraònica composta per més de 25.000 tubs submarins que uniran el continent amb les Illes i que serà operativa el juliol de 2009. En poques paraules: energia il·limitada per a un desenvolupament il·limitat. Aquesta energia infinita (els tubs es començaran a llançar a la mar el proper mes d´octubre) permetrà la construcció de noves centrals elèctriques, l´ampliació de la incineradora de Son Reus, la construcció de dessaladores més noves i potents... (Miquel López Crespí)

L’actual model capitalista de desenvolupament salvatge no podia continuar si no solucionava el problema energètic. Solucionant, doncs, aquest problema estratègic per a poder assolir noves quotes en la construcció de més i més hotels i urbanitzacions, ara, els poders fàctics econòmics i especulatius, amb el gas que començarà arribar des de Dénia, podran portar a terme els plans previstos. (Miquel López Crespí)

El nou govern i la destrucció de les Illes: aturar el saqueig de recursos i territori

Com de costum després d´unes eleccions, sigui quin sigui el resultat, el poble, la societat civil, les organitzacions, plataformes, partits i sindicats entestats en la feina d’aturar la destrucció de la nostra terra, el saqueig constant de recursos i territori, a consolidar l´avenç del nacionalisme d´esquerra, el republicanisme, el socialisme i l´ecologisme, ens trobam amb tota la feina per fer. Ara que ha callat el soroll dels altaveus, que les caravanes electorals no circulen pels carrers i avingudes dels nostres pobles i ciutats, és el moment de la reflexió.

La formació del nou govern coincideix amb unes informacions que no han estat prou valorades pels partits i grups que s’oposen a la continuació del ferotge i desenfrenat desenvolupisme que patim. La notícia de què parl fa referència al començament de les obres de construcció del gasoducte submarí que ens portarà 8.000 milions de metres cúbics de gas. Una nova obra faraònica composta per més de 25.000 tubs submarins que uniran el continent amb les Illes i que serà operativa el juliol de 2009. En poques paraules: energia il·limitada per a un desenvolupament il·limitat. Aquesta energia infinita (els tubs es començaran a llançar a la mar el proper mes d´octubre) permetrà la construcció de noves centrals elèctriques, l´ampliació de la incineradora de Son Reus, la construcció de dessaladores més noves i potents... Amb la connexió de les Illes a la xarxa transnacional del gas, els problemes plantejats quant a la necessitat d´augmentar el subministrament elèctric per a aconseguir l´eliminació dels milions de tones de residus que produïm, i la manca d´aigua per a atendre una demanda insaciable i en constant augment, estan en vies de solució.

El panorama que tenim pel davant no és gens encoratjador, malgrat la important victòria de les forces de centreesquerra. Les autopistes actuals, la construcció de més i més polígons industrials per a colonitzar l´interior de les Illes, la inauguració de les primeres dessaladores, tan sols era el començament del que havia de venir i vendrà si no ho aturàvem. L’actual model capitalista de desenvolupament salvatge no podia continuar si no solucionava el problema energètic. Solucionant, doncs, aquest problema estratègic per a poder assolir noves quotes en la construcció de més i més hotels i urbanitzacions, ara, els poders fàctics econòmics i especulatius, amb el gas que començarà arribar des de Dénia, podran portar a terme els plans previstos.

Per a les forces de l´esquerra alternativa, per a les organitzacions ecologistes, culturals, polítiques i sindicals que han estat en el carrer en les darreres dècades, el camí és el de sempre, idèntic i invariable: no defallir mai en el combat per l´autoorganització dels sectors populars, continuar amb la consolidació de totes les plataformes de lluita existents, ampliar encara més els blocs que s´han format per a fer front en el camp electoral a la dreta, augmentar els punts de convergència amb els grups, col·lectius i persones independents que volen canviar l´actual model de desenvolupament insostenible i perjudicial per al país.

Malgrat l´existència d´un govern de centreesquerra, els poders fàctics econòmics faran tot el possible per continuar amb el model actual, ampliant fins a graus d´autèntica follia els aspectes més depredadors i desenvolupistes de la seva pràctica, sense pensar mai en una profunda reorientació del model econòmic, polític, cultural i territorial existent. A l´esquerra oficial, i per a la qual hem demanat el vot, li hem d’exigir que sigui coherent amb les promeses electorals, amb els programes que ha presentat als electors. Els polítics professionals haurien de saber, no haurien d´ignorar, que els votam perquè portin endavant els programes de lluita que han dit que defensarien.

La necessitat de canviar l´actual model econòmic depredador és una altra qüestió pendent. Construir hotels, autopistes, incineradores, centrals elèctriques, destruint cada vegada més i més territori i recursos en unes illes que no són Castella ni disposen dels quilòmetres inabastables de les planures russes o estato-unidenques, és una irracionalitat denunciada per qualsevol planificador econòmic amb dos dits de seny. La contenció del creixement urbanístic, la persecució de la corrupció, la dotació de la fiscalia anticorrupció amb més mitjans, l´aplicació d´una política de sostenibilitat a tots els sectors de la nostra societat són tasques que no poden tenir ni un minut de descans.

Davant l´avenç de la banalització i despersonalització programada i impulsada des de tots els poders, cal agrupar forces en el camí de la defensa aferrissada dels nostres trets d´identitat històrica i la preservació de la llengua catalana, reforçant els nostres vincles d´unió amb el País Valencià i el Principat.

La lluita per la recuperació de la memòria històrica de l´esquerra, el combat republicà, tot allò que va ser oblidat en temps de la transició i que ara amplis sectors de la joventut i la població en general han fet seus, ha de ser igualment tasca prioritària dels diputats progressistes elegits dia 27.

Avançar en la necessària unitat de l´esquerra abandonant l’antiga política de pactes amb la dreta i la patronal a fi d’impulsar un model d´economia social que defensi els interessos dels treballadors i treballadores. Podríem parlar igualment de l´impuls que s´ha de donar a l´ecologisme polític, en crisi precisament per les contradiccions ocasionades per la seva participació electoral, al feminisme, a l´aprofundiment de la democràcia en el camí d´acabar amb l´antidemocràtica Llei d´Hondt, les llistes tancades, l’elaboració de les quals és sempre en mans d´un petit comitè de dirigents, sovint lluny de l´alè vivificador del carrer i lloc de producció i estudi.

El recompte de vots ha acabat. La lluita del poble pels seus interessos, com de costum, des de temps immemorial, just acaba de començar altra vegada.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí