pobler | 06 Març, 2009 10:42 |
L’Associació de veïns del Secar de la Real s’apressà a valorar de manera positiva la sentència dictada pel Tribunal Suprem (TS) en relació a la suspensió cautelar de la modificació puntual de la revisió del PGOU de Palma que féu possible iniciar la construcció de l’hospital a Son Espases. La presidenta de l’entitat, Assumpció Renom, assegurà ahir que "estam satisfets, però la sentència arriba tard". Renom assegurà que, al parer de la seva entitat, la decisió del Suprem "ha de suposar la paralització de les obres" al solar de Son Espases Vell. La representant veïnal valorà positivament el fet que el TS "hagi posat sobre la taula que la protecció del patrimoni cultural i mediambiental també mereix ser considerat d’interès general". Mentrestant, però, la congregació de missioners del Sagrat Cort guardà ahir silenci i es negà a fer declaracions sobre la sentència del Tribunal Suprem. (Andreu Perelló)
“Estam satisfets, però la sentència arriba tard”
Els veïns del Secar valoren de manera positiva la decisió del Suprem. Els monjos del monestir de la Real guarden silenci
Andreu Perelló |
L’Associació de veïns del Secar de la Real s’apressà a valorar de manera positiva la sentència dictada pel Tribunal Suprem (TS) en relació a la suspensió cautelar de la modificació puntual de la revisió del PGOU de Palma que féu possible iniciar la construcció de l’hospital a Son Espases. La presidenta de l’entitat, Assumpció Renom, assegurà ahir que "estam satisfets, però la sentència arriba tard". Renom assegurà que, al parer de la seva entitat, la decisió del Suprem "ha de suposar la paralització de les obres" al solar de Son Espases Vell. La representant veïnal valorà positivament el fet que el TS "hagi posat sobre la taula que la protecció del patrimoni cultural i mediambiental també mereix ser considerat d’interès general". Mentrestant, però, la congregació de missioners del Sagrat Cort guardà ahir silenci i es negà a fer declaracions sobre la sentència del Tribunal Suprem.
Un símbol de la lluita en defensa del territori
Son Espases és tot un símbol de la mobilització ciutadana contra la destrucció del territori i a favor de la conservació del patrimoni històric. Tots els partits progressistes feren bandera de les demandes dels veïns del Secar de la Real. Les feren seves per carregar contra el Govern de Jaume Matas en el procés electoral que propicià el canvi de color en l’Executiu autonòmic Una vegada en el poder, però, l’herència deixada pel PP acabà suposant la primera crisi del Govern progressista. L’element que havia estat la font de mobilització de l’electorat esdevingué un greu problema per a l’Executiu progressista.
Malgrat la decisió del Govern, presidit per Francesc Antich, de mantenir, amb algunes modificacions importants, la ubicació del futur hospital de referència a la finca de Son Espases Vell, l’associació de veïns de la Real i la congregació de missioners del Sagrat Cor decidiren mantenir la lluita contra el macrohospital per la via judicial. Després dels primers fracassos, la sentència del Tribunal Suprem d’ahir suposa tot un cop a l’esquena als defensors de l’entorn del monestir de la Real. Arriba tard, però.
Calafat: "La resolució salva la nostra dignitat"
Una de les líders veïnals més significades en el moviment d’oposició a la construcció de l’hospital de Son Espases, Aina Calafat, manifestà ahir la seva satisfacció per la sentència del Tribunal Suprem. Al seu entendre aquesta resolució judicial avala les accions que s’emprengueren en contra dels processos urbanístiques que s’engegaren durant la legislatura passada per permetre la construcció de l’hospital. "Aquesta sentència salva la nostra dignitat", manifestà la portaveu de la plataforma Salvem la Real en declaracions a la Cadena Ser. Calafat apuntà que la resolució que suspèn la modificació puntual de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Palma que féu possible el projecte d’edificació del centre hospitalari en el solar de Son Espases Vell indica que efectivament que hi hagué flagrants irregularitats administratives.
La representant dels veïns es mostrà escèptica sobre l’efectivitat de la resolució judicial, atès l’avançat estat de les obres de l’hospital. No obstant això, mostrà la seva plena satisfacció per una ‘victòria’ judicial que justfica el moviment contrari al projecte i a totes les accions que s’han emprès, fins ara sense èxit, per aturar la construcció, Entre d’altres, la plataforma de Calafat ja presentat fins a 14 denúncies davant la Comissió Europea per diferents qüestions en relació a l’hospital de Son Espases, des de les irregularitats en el procés fins a la desprotecció de les restes arqueològiques de l’entorn o la manca d’avaluació del risc hidrogràfic del solar.
dBalears (6-III-09)
Ningú no ignora que l´autèntica oposició a la dreta depredadora ha consistit en els activistes i simpatitzants de les plataformes antiautopista d´Eivissa, de Mallorca, la plataforma S.O.S. Can Vairet, la plataforma Cinturó-NO, la plataforma de ses Fontanelles, la plataforma Parc-Si i també la plataforma Salvem la Real, entre moltes altres. Aquests col·lectius, juntament amb el GOB, l´OCB, els Joves d´Esquerra Nacionalista, la CGT, el sindicat STEI, el que demanen als actuals governants és que siguin coherents i compleixin les promeses fetes a l´electorat. Promeses que, no ho haurien d´oblidar, els serviren per a arribar al poder, a la gestió del govern de les Illes, el Consell Insular de Mallorca i nombroses batlies. (Miquel López Crespí)
Son Espases, el PSOE i les promeses electorals
D´ençà l´inici del nou curs polític, acabades les vacances, molts activistes de les plataformes que han portat a coll la lluita en defensa dels nostres escassos recursos naturals i que s´han mobilitzat en defensa del territori, resten prou preocupades en veure com es van desenvolupant els esdeveniments en referència a Son Espases, ses Fontanelles i el mal anomenat “Port Adriano”. En el fons, com molt bé escrivia Xisco Sastre, de Salvem la Real, qui en aquests quatre anys de destrucció de la terra ha portat la lluita contra el PP per a preservar Mallorca de la salvatge especulació que patim han estat les plataformes ciutadanes. Té raó. Ningú no ignora que l´autèntica oposició a la dreta depredadora ha consistit en els activistes i simpatitzants de les plataformes antiautopista d´Eivissa, de Mallorca, la plataforma S.O.S. Can Vairet, la plataforma Cinturó-NO, la plataforma de ses Fontanelles, la plataforma Parc-Si i també la plataforma Salvem la Real, entre moltes altres. Aquests col·lectius, juntament amb el GOB, l´OCB, els Joves d´Esquerra Nacionalista, la CGT, el sindicat STEI, el que demanen als actuals governants és que siguin coherents i compleixin les promeses fetes a l´electorat. Promeses que, no ho haurien d´oblidar, els serviren per a arribar al poder, a la gestió del govern de les Illes, el Consell Insular de Mallorca i nombroses batlies. Unes quotes de poder institucional com mai no s´havia vist. Els manifestants que en diverses ocasions han sortit al carrer per a expressar la insatisfacció en constatar com el govern incompleix el que va prometre demanen COHERÈNCIA. Així de senzill. És massa radical, en opinió de qui governa, exigir el compliment del programa electoral, les paraules pronunciades en el discurs d´investidura del president Antich?
En el programa electoral del PSOE per a les autonòmiques de 2007, el votant progressista va poder llegir: “Un hospital de primer nivel, el Hospital Son Dureta, que cuente con toda la tecnología moderna que nuestra población precisa. Un hospital moderno, confortable, líder entre los grandes hospitales españoles, con una mayoría de habitaciones individuales y con un acceso confortable en todas las áreas: urgencias, consultas externas y áreas de información y ubicabo en la finca de Son Dureta”. I, més endavant, en el discurs d´investidura, sentírem el president dient: “Vull anunciar que paralitzarem les polèmiques obres de Son Espases i analitzarem, de forma immediata, la situació econòmica, jurídica i patrimonial, amb l´objectiu de construir un nou hospital AL SOLAR DE SON DURETA”.
Els mallorquins i mallorquines que hem sortit al carrer per a defensar el nostre restarem profundament decebuts si, finalment, el PSOE i UM decideixen tirar endavant el projecte estel·lar del PP i l´hospital de referència es basteix a la Real.
El PSOE, els amics i companys del Bloc que participen en el govern amb UM... són conscients que la credibilitat del Pacte de Governabilitat pot quedar ferida de mort per a tota la legislatura? No val ni és de rebut afirmar, com hem sentit a algun dirigent socialista, que “si perdem el vot de tres o quatre mil ‘radicals’ en guanyarem vint mil dels antics votants del PP”. Tot plegat, a part de ser unes afirmacions plenes de cinisme, és l´expressió d´una coneguda i reaccionaria forma de fer política que no ens agrada i que voldríem veure foragitada de la nostra terra. O d´altres afirmacions, igualment cíniques i barroeres, afirmant que “d´aquí a quatre anys ningú no se’n recordarà d´aquesta pol·lèmica i, com en el cas de la incineradora de Son Reus, els mateixos dirigents que es manifesten en contra aniran a inaugurar l´hospital”.
Qui arriba en aquests extrems de cinisme, quines conviccions té, i en funció de què es considera d´esquerra? I, cinisme a banda, ¿quan aprendran que poden perdre els votants d´esquerra, però que mai de la vida no guanyaran els de dreta, com es demostrà amb la derrota del Pacte? I si mai en guanyassin algun, ¿ja són conscients que ho farien servint-los la política corresponent, és a dir, una política dretana? Tornem-hi: per què es fan dir “d´esquerra”?
Tots aquells i aquelles que durant quatre anys (i tots els anys anteriors!) han sortit al carrer per a preservar recursos i territori, en lluita contra les maniobres especulatives i la corrupció que tot ho encercla, pensam que més d´una vegada la història no es repeteix. Si el PSM començà a perdre vots i representació institucional amb la seva claudicació davant les maniobres de PSOE-UM, no vol dir que ara ho faci. La direcció política dels nacionalistes d´esquerra no és la mateixa d´aquells temps, i molts dirigents actuals del PSM saben a la perfecció que no poden iniciar aquesta legislatura caminant damunt les cendres de l´esperança popular. Per ara, en el moment que escric aquestes retxes, el Bloc, i cada partit que el conforma, han expressat públicament la disconformitat amb continuar la política del PP i continuen denunciat la construcció de l´hospital a Son Espases com a una simple maniobra especulativa.
El PSOE va ben errat si pensa, en cas de decidir-se per l´opció de continuar amb el projecte de Jaume Matas, que els milers de votants progressistes que li donaren suport per a acabar amb l´especulació i la destrucció de recursos i territori oblidaran tan fàcilment les promeses de la passada campanya electoral. Va ben errat si es pensa que en el futur li donaran el vot per a continuar amb l´especulació i amb la destrucció de recursos i territori només perquè l´encapçali el PSOE i no el PP. Ho hauria de tenir ben present.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.
Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.
Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.
El Suprem i Son Espases
Des del principi del procés, dBalears es posicionà de manera clara en contra de fer el macrohospital a Son Espases
Editorial |
La resolució del Tribunal Suprem que considera que el macrohospital de Son Espases no es podia construir en aquesta finca, zona rústica amb béns patrimonials als voltants, no és res més que l’estricta aplicació de la lògica jurídica i del sentit comú al recurs que en el seu moment presentaren els veïns i els monjos de la Real. dBalears ja explicità des del principi la seva disconformitat amb aquest projecte elefantiàsic en un dels indrets de Palma que mantenien el seu encís i personalitat, protegits per la normativa de Patrimoni. Aquest diari ho afirmà quan governava el PP de Matas i ho continuà proclamant quan el president ja era Antich.
Matas deixà sorpresa la ciutadania en elegir Son Espases per fer-hi el macrohospital. El procés posterior fou molt polèmic, fins i tot en l’adjudicació de la concessió a l’empresa guanyadora del concurs. Mentrestant, la Real s’avalotà contra la decisió amb l’obert suport de tota l’esquerra. Després, ja en el poder, el Govern Antich féu anques enrere i donà llum verda al que ara rebutja el Suprem.
DBalears (6-III-09)