pobler | 05 Març, 2009 19:21 |
El TS desaprova la modificació del PGOU que permetia de construir l'hospital a Son Espases
El Tribunal Suprem (TS) ha acordat de suspendre la modificació puntual del pla general d'ordenació urbana (PGOU) aprovat per l'Ajuntament de Palma amb l'objectiu de poder executar el projecte d'execució de l'hospital de Son Espases. En la sentència, el TS al·lega que l'hospital és projectat en 'sòl rústic i en les proximitats d'uns bens declarats d'interès cultural la protecció del qual constitueix també un interès general'.
Antich diu que la sentència del TS no implica que s'aturin les obres
El Tribunal Suprem espanyol (TS) ha acordat de suspendre la modificació puntual del pla general d'ordenació urbana (PGOU) aprovat per l'Ajuntament de Palma amb l'objectiu de poder executar el projecte d'execució de l'hospital de Son Espases. En la sentència, el TS al·lega que l'hospital és projectat en 'sòl rústic i en les proximitats d'uns bens declarats d'interès cultural la protecció del qual constitueix també un interès general'.
El president balear, Francesc Antich, ha dit que la sentència del TS no implica d'aturar les obres. L'hospital de Son Espases, per tant, es construirà. Ha dit, però, que la decisió judicial posa de relleu que la tramitació de l'hospital, impulsat pel govern de Jaume Matas, es va dur a terme de manera 'discutida, com malauradament es feren moltes altres iniciatives en la legislatura anterior, com el Metro i Palma Arena.
VilaWeb
Denuncien un control arqueològic «inadequat» a les obres de Son Espases.
La plataforma Salvem La Real presenta un escrit a la Fiscalia, al jutjat i al Consell
M.D./R.C. Palma.
La Fiscalia Anticorrupció, el Jutjat d'Instrucció número 7 i el Consell de Mallorca varen rebre ahir sengles denúncies de la plataforma Salvem La Real en les quals s'exposa que les obres de Son Espases «s'estan fent de manera inadequada en relació amb l'alt valor del jaciment trobat». En l'escrit s'incideix en què «no s'ha respectat» el perímetre de «protecció» de les cases de Son Espases Vell, que «segons el Pla General d'Ordenació Urbana de Palma (PGOU) tenen un radi de protecció des de fora d'aquestes d'uns 35 metres, que no s'ha respectat en cap moment.»
Cal recordar que a Son Espases, on es construeix el nou hospital de referència, es varen trobar restes d'una necròpoli del segle I després de Crist, amb moltes àmfores funeràries enterrades, algunes d'elles conservades en bon estat i la majoria esclafades per les màquines, així com estructures d'un talaiot a un costat dels terrenys.
En la denúncia presentada ahir per la plataforma es diu que «s'ha pogut comprovar que s'està treballant, en contra de les lleis establertes, a la zona arqueològica sense cap tipus de control», es posa com a exemple que «la maquinària pesada treballa sobre les restes, produint una destrossa irrecuperable» i es recorda que els arqueòlegs «es varen nomenar tres mesos després de l'inici de les obres», el juliol de 2007, per «ordre» de la presidenta del Consell de Mallorca, llavors Maria Antònia Munar.
Així mateix, en l'escrit se sol·licita que «s'informi sobre qui són els arqueòlegs que realitzen els treballs d'anàlisi exhaustiva de les restes trobades; axí com de la senyalització del tros que queda sense destruir de la sèquia declarada Bé d'Interès Cultural (BIC) i que s'aturin definitivament les obres a la zona delimitada com a arqueològica pels tècnics en el seu moment».
L'altra versió
Per la seva banda, fonts del departament de Patrimioni Històric del Consell de Mallorca varen assenyalar ahir que sí que existeix control arqueològic en els terrenys de Son Espases, on treballen tres arqueòlegs, «encara que hi podria haver-n'hi més», i asseguraren que la majoria de les «àmfores funeràries surten rompudes, fragmentades», en ser una zona de camp en la qual «s'ha llaurat durant segles», durant uns 2.000 anys.
El solar ha estat dividit en zones. «A l'A i D ja ha acabat el treball dels arqueòlegs, per això han entrat a fer feina els obrers. Mentre que en les zones determinades per C i B no hi ha obrers perquè és l'indret on treballen els arqueòlegs».
En concret, els experts iniciaren les prospeccions arqueològiques a Son Espases el passat 9 de maig contractades per la UTE que encapçala Dragados i una vegada realitzades unes 250 mostres determinaren dues zones «perilloses» d'especial interès, les que ara s'estan examinant de manera més exhaustiva.
Diari de Balears (11-I-08)
Tots els moviments de les plataformes per salvar la Real, els col·lectius polítics i sindicals, les persones que es varen mobilitzar per a aturar aquest negoci especulatiu i de destrucció de recursos i territori ens sentim profundament decebuts. Què pensaria en aquests moments el cantautor Toni Roig, ànima apassionada de la defensa de la Real que, juntament amb Aina Calafat i tots els mallorquins i mallorquines, donà vida i ànima per a preservar la nostra terra i la nostra cultura? Ben segur que no li estranyaria gaire la claudicació de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial davant els tèrbols interessos dels poders fàctics de les Illes. No tenim cap dubte que, malgrat tot el que s´ha esdevengut, continuaria en la lluita, més decidit que mai a denunciar els oportunistes, els que empren les mobilitzacions populars en profit personal per a pujar al poder i omplir la butxaca. (Miquel López Crespí)
Son Espases i els enterradors d´esperances
Per molt que hem provat de recuperar la confiança en aquells que haurien de defensar els nostres drets (defensa de la terra, de la nostra cultura, de les senyes d´identidat amenaçades per la mundialització regnant, per l´imperialisme desfermat de les nacions opressores), el cert és que aquesta legislatura ha començat molt malament. De bon principi va ser Margarita Nájera, la portaveu del nou Govern de les Illes, que s´estrenà (i encara no ha mudat d´actitud) parlant en castellà. La portaveu d´un executiu en el qual hi ha partits nacionalistes i d´esquerra que han signat un compromís de defensa de la llengua i identitat pròpies s´expressa majoritàriament en castellà incomplint el decret 100/1990, que estableix: “Els càrrecs de l´Administració de la CAIB de les Illes Balears s´han d´expressar normalment en català en els actes públics celebrats a les Illes Balears, sempre que la intervenció sigui per cas del propi càrrec”. Tot plegat, un començament de legislatura (i encara havia de venir el pitjor!) decebedor per a tots aquells i aquelles que hem donat i donam suport a les forces progressistes. Com deia ben encertadament el professor Gabriel Bibiloni en el seu blog personal: “Un Govern no pot anar en contra dels seus mateixos principis, i, una altra, que els membres d´un Govern de sanejament democràtic no poden incomplir la llei”. Gabriel Bibiloni recordava que el més trist d´aquest menyspreu a la nostra llengua per part de la portaveu del Govern era que Margarita Nájera ja fa més de trenta anys que viu i treballa a Mallorca. Pensam que els partits del Pacte haurien de ser més exigents amb aquells que, com la portaveu, quan intervenen públicament en castellà també ho fan en representació del PSM, d´Unió Mallorquina, d´Esquerra Unida i d´Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Convendria prendre bona nota i evitar aquests nyarros que fan riure Joan Flaquer, l´antic portaveu del PP, que sempre ha intervengué en català. Què potser el PSOE, per ser-ho, no té l´obligació d´emprar públicament el català?
Però el més trist del que s´ha esdevengut recentment ha estat l’acceptació per part del Pacte, sota la direcció de PSOE-UM, del projecte estrella de Jaume Matas i el PP: la construcció de l´hospital de referència de Mallorca a Son Espases. Tots els moviments de les plataformes per salvar la Real, els col·lectius polítics i sindicals, les persones que es varen mobilitzar per a aturar aquest negoci especulatiu i de destrucció de recursos i territori ens sentim profundament decebuts. Què pensaria en aquests moments el cantautor Toni Roig, ànima apassionada de la defensa de la Real que, juntament amb Aina Calafat i tots els mallorquins i mallorquines, donà vida i ànima per a preservar la nostra terra i la nostra cultura? Ben segur que no li estranyaria gaire la claudicació de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial davant els tèrbols interessos dels poders fàctics de les Illes. No tenim cap dubte que, malgrat tot el que s´ha esdevengut, continuaria en la lluita, més decidit que mai a denunciar els oportunistes, els que empren les mobilitzacions populars en profit personal per a pujar al poder i omplir la butxaca. Toni Roig ha mort dies abans d´haver de patir el sotrac de veure i constatar com aquells que ell havia ajudat a situar a recer del poder se’n reien de la seva lluita i de la lluita de tots aquells i aquelles que hem sortit a defensar Mallorca de les urpades de l´especulació i la corrupció. Ben segur que Toni Roig, un dels signants del manifest de les forces nacionalistes i d´esquerra de l´any passat, manifest que demanava la unitat nacionalista per a foragitar el PP de les institucions, se sentiria profundament decebut, com ens hi sentim tots nosaltres, si visqués per a comprovar com els que ell havia ajudat a pujar al poder ara continuaven amb el projecte de Jaume Matas i el PP de fer l´hospital a la Real.
No és solament l´abandonament de la lluita per a salvar la Real, ses Fontanelles o el mal anomenat “Port Adriano”. La continuació de la maniobra especulativa de Jaume Matas a Son Espases fa endevinar el que s´esdevendrà durant tota aquesta legislatura. No hi valen les excuses de mal pagador dels que diuen que aquest abandonament d´idees i principis només és un d´entre els cent acords signats amb els altres partits del Govern. El problema és que el Pacte de Governabilitat, ara ja no s´atreveixen ni a anomenar-lo “Pacte de Progrés”, ha perdut bona part de la credibilitat que tenia fa uns mesos, quan tots els que li donaven suport volgueren creure que aquesta vegada no es repetirien els errors de l´anterior i, almanco, serviria per a canviar la nefasta política del PP.
El PSM de Llucmajor ha publicat un brillant i encertat article en el qual, després de constar com el Pacte continua amb un els projectes estel·lars del PP, escriu: “Caldran molts de Son Reals, molts d´èxits evidents i innegables en la protecció del territori, perquè la balança de la història caigui cap a l´esquerra i posi aquest govern -que ha començat amb un peu tan maldestre- del costat dels defensors del país, i no dels seus enterradors”. Hi estam completament d´acord.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
El Suprem suspén la modificació del Pla d'Ordenació Urbana de Son Espases
L'auto assenyala "que no hi ha dubte" que el projecte aprovat està sobre terra rústic i prop de béns d'interès cultural que han de ser protegits.
Antich assegura que els treballs a l'hospital poden continuar
Efe |
El Tribunal Suprem ha acordat la suspensió de la modificació puntual de la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Palma que va fer possible el projecte de construcció de l'hospital de Son Espases.
Segons ha informat avui en un comunicat els denunciants de l'esmentat projecte, la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors i l'Associació de Veïns del Secar de la Real, la suspensió dictada pel Tribunal Suprem afecta al canvi en el PGOU de Palma per a "la implantació d'un sistema general d'equipament comunitari sanitari supramunicipal, denominat Son Dureta II, a la finca de Son Espases Vell."
L'auto indica que el Tribunal Suprem suspèn l'esmentada modificació puntual "mentre se substancia el procés, sense necessitat de prestar caució." "Hem d'accedir a la suspensió preventiva, fins que es dicti sentència en la instància de l'executivitat de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de Palma".
La sentència assenyala que "no hi ha dubtes de què l'hospital projectat, per a l'execució del qual exclusivament s'ha aprovat la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana, ho és sobre terra rústic i en les proximitats d'uns béns declarats d'interès cultural, la protecció del qual constitueix també un interès general".
Segons el tribunal, en el cas enjudiciat "estan en conflicte dos interessos generals, l'un representat per la nova instal·lació hospitalària de referència per a les Illes Balears, i en l'altre per la protecció del terra rural, en el qual, en principi, no s'hi escau aquest tipus d'instal·lacions tret que fossin declarades d'interès general".
Afegeix que la petició de protecció d'interès general no es pot desestimar pel fet que no "s'hagués tingut tanta cura en reaccionar davant altres actuacions urbanístiques anteriors que igualment els haguessin pogut afectar".
El Tribunal Suprem considera "una equivocació" dels jutjats de primera instància considerar que l'interès general de la instal·lació sanitària és superior que esgrimeix la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors de defensar els patrimonis rural i cultural de la zona. "Ens sembla que tal judici de ponderació no és correcte jurídicament", diu l'auto.
Segons el Tribunal Suprem, hi ha "flagrants conculcacions" en el procediment per modificar el PGOU de Palma, com "la falta de declaració d'interès general per l'òrgan competent (el Govern) a fi de poder dur a terme la instal·lació de l'hospital a terra rústic".
També cita "la inexistència del preceptiu estudi d'alternatives tècnicament viables, pla de vigilància i document de síntesi en la documentació sotmesa a informació pública i la manifesta falta de contingut mediambiental del necessari dictamen d'impacte ambiental".
El tribunal considera que, en el procediment, no apareix com a prevalent "l'interès general" de la construcció de l'hospital, "respecte del també interès públic en protegir els patrimonis rural i cultural de les Illes Balears".
La Congregació de Missioners del Sagrat Cors i l'Associació de Veïns del Secar de la Real han manifestat la seva "satisfacció per aquesta sentència del Tribunal Suprem, que no fa més que ratificar els arguments esgrimits" per ambdós.
Segons han indicat, l'auto és "un toc d'atenció a tots aquells que emparats en un fals interès general i sense fer cas de la legislació vigent, van pensar que podien passar per a sobre del dret constitucional que assisteix a tot ciutadà a exercitar l'acció popular".
"No teníem el menor dubte que tard o d'hora, la justícia posaria a cadascú en el seu lloc, lamentant únicament que l'esmentada justícia no s'hagi aconseguit dins la nostra comunitat i que aquesta sentència del Suprem arribi en un moment en el qual la construcció de l'hospital es troba en una fase tan avançada", han assenyalat des de l'associació veïnal.
El plet el va interposar la congregació religiosa, i segons l'associació veïnal, la sentència és "un triomf de la participació ciutadana, que durant més de cinc anys ha utilitzat tots els instruments legals al seu abast amb perseverança i coherència, per aconseguir la protecció de l'entorn rural i patrimonial del monestir de La Real".
REACCIONS D'ANTICH
El president del Govern, Francesc Antich, ha subratllat avui que la decisió del Tribunal Suprem de suspendre la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per construir l'hospital de Son Espases “no implica” aturar les obres, ja que, en principi, es tracta d'una “qüestió de forma, que no entra en el fons del tema, que està en procés”.
En una roda de premsa en la que ha anunciat que el Govern subvencionarà amb 30 milions d'euros per millorar les condicions de finançament de l'ICO a projectes d'inversió de Pimes, Antich ha manifestat que els serveis jurídics de l'Executiu estan estudiant la decisió del Tribunal Suprem, que afecta “una peça separada de suspensió”.
En aquest sentit, ha insistit que “es poden continuar fent els treballs” de construcció del nou hospital impulsat per l'anterior Govern de Jaume Matas, si bé ha indicat que la decisió judicial posa de manifest que la tramitació de l'hospital es va dur a terme de forma “discutida com, per desgràcia, es van fer moltes altres iniciatives en l'anterior legislatura com el Metro i el Palma Arena”.
Així, el president de l'Executiu balear ha fet un “reconeixement” a tot el que ha estat l'“esforç de la iniciativa ciutadana” en un tema com el de l'hospital de Son Espases, referint-se així a les diferents associacions que s'hi han oposat a la construcció d'aquesta infraestructura sanitària.
DBalears (5-III-09)
Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.
Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.
Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.
En democràcia, si és que algú hi creu, això s'arregla amb dimissions. Cal un relleu urgent a la presidència! I cal que els còmplices per desídia, abandonin el govern.
Cal..., fa devers 4 hores Valoració: 0
Oiats d’aquesta política
Guillem Frontera
Quin valor simbòlic estam disposats a atorgar al fet que Miquel Nadal i Biel Barceló tancassin el seu acord a Madrid? Fa gràcia, perquè la iniquitat compresa en el decret estava cantada, però no tancada, i els dos conjurats, per signar l’innoble acord, s’hagueren de fer lluny del país que contribuïen a destrossar. Mentre, sobrevolant tota l’operació, amb cara de bon al·lot i maneres conciliadores, el molt honorable Francesc Antich oficiava de bisbe i beneïa la nova calamitat –una més, ja hi té la mà trencada.
Bé, i les explicacions a les persones –prou bé saben els tres que som moltes– que ens sentim agredides i humiliades per aquesta nova deslleialtat? On són aquestes explicacions?
Si m’apurau, a UM ni tan sols n’hi demanaríem, perquè si l’ala decent del partit no ha dit res fins ara, és que està disposada a callar fins a la mort. I, en tot cas, les explicacions les hauríem demanades tan sols a uns quants militants que creuen en unes quantes coses i saben per què hi creuen –o hi creien, ja veus.
Al PSOE d’Antich faria riure demanar-li alguna explicació sobre l’ominosa alquímia de fer legal allò que no ho és. No en donen, d’explicacions, no els agrada. No volen que els ciutadans coneguem les raons per les quals fan segons quines coses. Es giren d’esquena i se’n van amb la burla ja marcada en tot el seu rostre inamidable. Idea per un concurs: trobar els qualificatius que defineixen millor el molt honorable Francesc Antich: no per la seva persona, sinó pels seus fets.
I el Bloc? Si l’ala decent d’UM ha tengut un comportament covard, deplorable; i si Antich és Antich; què diríem del Bloc, que reuneix nacionalistes d’esquerra, allò que queda d’Esquerra Unida i allò que sobreviu d’Els Verds? Sí, ja se sap: és fàcil criticar des de fora, primer. No fer concessions implica abandonar el govern, segon. Si abandonam el govern, una de dues: a l’entregam a mans del PP o deixam les mans lliures a PSOE i UM perquè encara puguin fer més desastres, tercer. I quart: cal destruir la idea que som uns partits amb vocació d’oposició, els marginals de la política. Encara n’hi ha més, de raons. Que s’aguantin més o menys, és una altra cosa. Per ventura, deixar el govern d’Antich (amb Miquel Nadal) en minoria i resoldre les coses en el Parlament seria una opció més digna: si és que a hores d’ara es tan fàcil com això restaurar la dignitat d’aquesta mena d’UTE política que és el Bloc.
Als qui es pensaven que la maledicció que pesa sobre el país té a veure amb les seves marcades propensions conservadores, la vergonyosa experiència d’aquest dit segon govern de progrés els proposa un altre tema especialment molest: no tenim unes forces polítiques capacitades per variar la tendència general. La seva anèmia ideològica i la seva inhabilitat política són aclaparadores. No val argumentar que guanyaren les darreres eleccions. Les darreres eleccions no les guanyaren les formacions que ara governen: les guanyaren els moviments ciutadans, que ara estan oiats d’aquesta política.
DBalears (1-II-09)
El Suprem i Son Espases
Des del principi del procés, dBalears es posicionà de manera clara en contra de fer el macrohospital a Son Espases
Editorial |
La resolució del Tribunal Suprem que considera que el macrohospital de Son Espases no es podia construir en aquesta finca, zona rústica amb béns patrimonials als voltants, no és res més que l’estricta aplicació de la lògica jurídica i del sentit comú al recurs que en el seu moment presentaren els veïns i els monjos de la Real. dBalears ja explicità des del principi la seva disconformitat amb aquest projecte elefantiàsic en un dels indrets de Palma que mantenien el seu encís i personalitat, protegits per la normativa de Patrimoni. Aquest diari ho afirmà quan governava el PP de Matas i ho continuà proclamant quan el president ja era Antich.
Matas deixà sorpresa la ciutadania en elegir Son Espases per fer-hi el macrohospital. El procés posterior fou molt polèmic, fins i tot en l’adjudicació de la concessió a l’empresa guanyadora del concurs. Mentrestant, la Real s’avalotà contra la decisió amb l’obert suport de tota l’esquerra. Després, ja en el poder, el Govern Antich féu anques enrere i donà llum verda al que ara rebutja el Suprem.
DBalears (6-III-09)
“Estam satisfets, però la sentència arriba tard”
Els veïns del Secar valoren de manera positiva la decisió del Suprem. Els monjos del monestir de la Real guarden silenci
Andreu Perelló |
L’Associació de veïns del Secar de la Real s’apressà a valorar de manera positiva la sentència dictada pel Tribunal Suprem (TS) en relació a la suspensió cautelar de la modificació puntual de la revisió del PGOU de Palma que féu possible iniciar la construcció de l’hospital a Son Espases. La presidenta de l’entitat, Assumpció Renom, assegurà ahir que "estam satisfets, però la sentència arriba tard". Renom assegurà que, al parer de la seva entitat, la decisió del Suprem "ha de suposar la paralització de les obres" al solar de Son Espases Vell. La representant veïnal valorà positivament el fet que el TS "hagi posat sobre la taula que la protecció del patrimoni cultural i mediambiental també mereix ser considerat d’interès general". Mentrestant, però, la congregació de missioners del Sagrat Cort guardà ahir silenci i es negà a fer declaracions sobre la sentència del Tribunal Suprem.
Un símbol de la lluita en defensa del territori
Son Espases és tot un símbol de la mobilització ciutadana contra la destrucció del territori i a favor de la conservació del patrimoni històric. Tots els partits progressistes feren bandera de les demandes dels veïns del Secar de la Real. Les feren seves per carregar contra el Govern de Jaume Matas en el procés electoral que propicià el canvi de color en l’Executiu autonòmic Una vegada en el poder, però, l’herència deixada pel PP acabà suposant la primera crisi del Govern progressista. L’element que havia estat la font de mobilització de l’electorat esdevingué un greu problema per a l’Executiu progressista.
Malgrat la decisió del Govern, presidit per Francesc Antich, de mantenir, amb algunes modificacions importants, la ubicació del futur hospital de referència a la finca de Son Espases Vell, l’associació de veïns de la Real i la congregació de missioners del Sagrat Cor decidiren mantenir la lluita contra el macrohospital per la via judicial. Després dels primers fracassos, la sentència del Tribunal Suprem d’ahir suposa tot un cop a l’esquena als defensors de l’entorn del monestir de la Real. Arriba tard, però.
Calafat: "La resolució salva la nostra dignitat"
Una de les líders veïnals més significades en el moviment d’oposició a la construcció de l’hospital de Son Espases, Aina Calafat, manifestà ahir la seva satisfacció per la sentència del Tribunal Suprem. Al seu entendre aquesta resolució judicial avala les accions que s’emprengueren en contra dels processos urbanístiques que s’engegaren durant la legislatura passada per permetre la construcció de l’hospital. "Aquesta sentència salva la nostra dignitat", manifestà la portaveu de la plataforma Salvem la Real en declaracions a la Cadena Ser. Calafat apuntà que la resolució que suspèn la modificació puntual de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Palma que féu possible el projecte d’edificació del centre hospitalari en el solar de Son Espases Vell indica que efectivament que hi hagué flagrants irregularitats administratives.
La representant dels veïns es mostrà escèptica sobre l’efectivitat de la resolució judicial, atès l’avançat estat de les obres de l’hospital. No obstant això, mostrà la seva plena satisfacció per una ‘victòria’ judicial que justfica el moviment contrari al projecte i a totes les accions que s’han emprès, fins ara sense èxit, per aturar la construcció, Entre d’altres, la plataforma de Calafat ja presentat fins a 14 denúncies davant la Comissió Europea per diferents qüestions en relació a l’hospital de Son Espases, des de les irregularitats en el procés fins a la desprotecció de les restes arqueològiques de l’entorn o la manca d’avaluació del risc hidrogràfic del solar.
DBalears (6-III-09)
El Bloc critica el PP, però també el PSOE
El Bloc afirmà ahir que la decisió del Tribunal Suprem demostra que la ubicació del nou hospital va ser un "complet despropòsit" i que tota l’operació per construir aquest centre sanitari de referència "s’ha duit a terme amb una enorme inseguretat jurídica". En un comunicat, la coalició recorda que els arguments del Tribunal Suprem per dictar la suspensió de la modificació de planejament són els mateixos que empraven ells (l’afecció al sòl rústic i la proximitat de béns declarats d’interès cultural) i que el Govern del PP menyspreava. El Bloc manté que la decisió del Govern de Jaume Matas de fer l’hospital a Son Espases "va ser un atemptat contra el territori, contra el patrimoni i contra els interessos generals". Segons els progressistes, si s’hagués reformat l’hospital de Son Dureta, ara els ciutadans ja tendrien un nou centre sanitari.
L’ "error" del PSOE
La coalició reiterà que l’octubre de 2007 Salut hauria d’haver aturat el projecte i lamentà que el PSOE_decidís continuar-ne les obres, contra l’opinió del Bloc. "Avui constatam que la decisió va ser un greu error, ja que es va prosseguir un projecte construït damunt un polvorí jurídic".
El Tribunal Supremo ordena la suspensión cautelar de las obras de Son Espases
NOTICIAS RELACIONADAS
El Govern afirma que continuarán los trabajos del nuevo hospital. Mallorca
El PP defiende su actuación al modificar el PGOU porque era la opción más "garantista". Mallorca
Opinión. El Supremo legitima la lucha. Mallorca
Los recurrentes dicen que la sentencia obliga "a parar las obras". Mallorca
El fallo no entra a analizar si la reforma del Plan General de Palma que permitió el centro sobre suelo rústico es legal, un extremo que deberá decidir el TSJB
I. OLAIZOLA/F.ARMENDÁRIZ. PALMA. El Tribunal Supremo (TS) dio ayer una nueva vuelta de tuerca en la polémica sobre el nuevo hospital público de referencia de las islas de Son Espases al acordar, como medida cautelar, la suspensión de las obras del citado centro. La paralización se prolongaría en tanto no se dictamina por el Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJB) si la modificación del Plan General de Ordenación Urbana de Palma que permitió el proyecto es ajustada a derecho o no.
EL TS decretó formalmente "la suspensión de eficacia de la modificación puntual de la revisión del Plan General de Ordenación Urbana (PGOU) de Palma" aprobada por el Consell de Mallorca el 5 de julio de 2006, que permitía la construcción de la nueva infraestructura sanitaria en la finca de Son Espases Vell. Pero la sentencia conlleva la paralización de las obras, como habían solicitado los Misioneros de los Sagrados Corazones, uno de los núcleos más importantes dentro de la plataforma vecinal contraria a la ubicación del nuevo Son Dureta junto al monasterio de la Real.
El Supremo recalca que el nuevo hospital ha sido proyectado "sobre suelo rústico y en las proximidades de unos bienes declarados de interés cultural, cuya protección constituye también un interés general".
Los Misioneros del Sagrado Corazón pidieron en 2006 y en 2007 la suspensión cautelar de las obras, medida que fue denegada por el TSJB y ahora acordada por el TS. El Supremo postula que el TSJB cayó en un "error" cuando consideró que primaba el interés general de una instalación hospitalaria sobre la protección de un suelo calificado como rústico con unos bienes catalogados como de interés cultural en sus inmediaciones y recalca que "tal juicio de ponderación no es correcto jurídicamente".
La sentencia recuerda que el actual hospital de referencia Son Dureta "fue merecedor de reconocimiento por su eficiencia y cuyos usuarios lo calificaban en el año 2004 de satisfactorio, lo que no implica que no deba ser mejorado, pero sin que ello tenga que hacerse necesariamente a costa de otros intereses generales igualmente dignos de protección al ser posibles emplazamientos alternativos" y tampoco con la urgencia alegada por las Administraciones.
Los vecinos argumentaron "flagrantes conculcaciones" en la aprobación de la modificación puntual del Plan General como "la falta de declaración de interés general por el órgano competente a fin de poder llevar a cabo la instalación del hospital en suelo rústico, la inexistencia del preceptivo estudio de alternativas técnicamente viables, de un plan de vigilancia y del documento de síntesis en la documentación sometida a información pública", etc. El Supremo no entra sobre el fondo del asunto y deja este análisis en manos del Tribunal Superior de Balears.
El Bloc se muestra 'satisfecho' con la sentencia del Tribunal Supremo
Europa Press |
Palma
Actualizado jueves 05/03/2009
El portavoz del Bloc, Biel Barceló, asegura que su formación está "contenta y satisfecha" con la decisión tomada por el Tribunal Supremo (TS) de suspender de forma cautelar la modificación puntual del Plan General de Ordenación Urbanística (PGOU) de Palma, que permitía llevar a cabo el proyecto del nuevo hospital de referencia del archipiélago en Son Espases, aunque recordó que "llega tarde".
Así lo ha explicado Barceló en declaraciones a la prensa tras la celebración de la Comisión de Economía en el Parlament, en las que ha asegurado que con esta resolución el TS "nos da la razón" a los partidos políticos y a las entidades ciudadanas que expresaban que la ubicación del centro hospitalario "no era la mejor", puesto que este auto dicta la proximidad a espacios protegidos, y se trata de suelo rústico.
En este sentido, remarca que el momento "idóneo" para haber llevado a cabo esta decisión hubiera sido en octubre de 2007, que fue cuando el PSOE decidió seguir adelante con la construcción del hospital, después de que el PP las iniciara "en un sitio equivocado".
En cuanto a una paralización de las obras, Barceló asegura que "no queda nada claro" en la resolución dictada por el Tribunal Supremo, por lo que abogó por esperar a que el organismo judicial emita una "aclaración" al respecto.
I què podem fer ara?
Els que confiavem en unes forces polítiques ideològicament progressistes però conservadores des del punt de vista d'ecologia, patrimoni, etc, mos hem quedat ben decebuts (tot i que això era de preveure) Ben segur que aquest hospital podria haver-se fet a un altre lloc, però aquest govern del PSOE, amb el consentiment de la resta del Pacte, ha estat tan inepte amb aquest tema que merexeria perdre el suport de la gent; però que mos quedaria llavors: res de res. I com sempre, qui sempre està enmig de tot sent una punyetera minoria són els impresentables i aprofitats d'UM. El nostro sistema "democràtic" està ben fotut ...
Tanmateix, fa devers 9 hores Valoració: -3
El BLOC afirma que la resolució del Tribunal Suprem demostra que la ubicació de Son Espases va ser un despropòsit 10/03/2009
La coalició reitera que la decisió del PP de construir l´hospital va ser un atemptat contra el territori i el patrimoni, i la decisió del PSOE de continuar les obres, un error
El BLOC per Mallorca afirma que el pronunciament del Tribunal Suprem sobre la suspensió cautelar de la modificació del PGOU de Palma que va fer possible la construcció del l´hospital de Son Espases demostra que la ubicació del nou hospital va ser un complet despropòsit. Així mateix, aquest pronunciament judicial posa de manifest que tota l´operació per construir el nou hospital de referència de les Illes Balears s´ha duit a terme amb una enorme inseguretat jurídica.
El BLOC remarca que el Tribunal Suprem utilitza els mateixos arguments (l´afecció de sòl rústic i la proximitat de béns declarats d´interès cultural) que havien utilitzat els partits de la coalició, així com tots els col•lectius que s’havien mobilitzat per aturar el projecte de Son Espases. I aquests són els arguments que el Govern anterior del Partit Popular va menysprear sistemàticament.
Tot i això, la coalició lamenta que la resolució de l’alt tribunal espanyol arriba molt tard, quan les obres del nou centre sanitari estan ja molt avançades.
El BLOC es reafirma en considerar que la decisió del Govern presidit per Jaume Matas de construir l´hospital de Son Espases va ser un atemptat contra el territori, contra el patrimoni i contra els interessos generals. Si, en compte de fer el nou hospital a Son Espases, s´hagués reformat l´hospital de Son Dureta, a hores d´ara els ciutadans de les Illes Balears ja comptarien amb el nou hospital.
Així mateix, la coalició reitera que l´octubre de 2007 la Conselleria de Salut hauria d´haver aturat el projecte de Son Espases, i lamenta que en aquell moment el PSOE decidís continuar les obres, contra l´opinió del BLOC i rebutjant totes les alternatives. Avui constatam que aquella decisió va ser un greu error, ja que es va continuar un projecte construït damunt d´un polvorí jurídic.
El BLOC apunta que els responsables de tirar endavant aquest projecte hauran de respondre de les conseqüències que aquesta resolució judicial pugui comportar.
Torxa digital –Revista del Bloc per Mallorca
L’hospital equivocat
psm-pollenca | 11 Març, 2009 19:17
Article d'opinió d'Antoni Alorda, diputat del PSM-EN, publicat al diari Última Hora
La resolució del Tribunal Suprem sobre l'hospital de Son Espases qüestiona la seva desgraciada ubicació. Per si veure com s'erigeix el mamotreto no n'hi hagués abastament... (i això que cal reconèixer que s'hi han introduït millores substancials), o amb les troballes arqueològiques, o amb els previsibles problemes d'accés... El Suprem apunta que els valors patrimonials i paisatgístics, la densitat històrica de l'entorn de La Real i els valors agraris de Ciutat, mereixien més respecte. I això ens ho han de dir jutges de per Madrid...
I no entren en les tèrboles aigües del procés de selecció de contractista... O en una altra qüestió en joc, fora de l'abast dels tribunals, la de la credibilitat dels compromisos polítics, la credibilitat de la Política.
Reconeixerà el PP que tota l'operació s'aguanta sobre un polvorí jurídic? Reconeixeran les Sres. Castillo i Estaràs que avui ja tendríem obert el nou hospital de Son Dureta? Demanaran disculpes? Res d'això, senzillament han declarat: "y si vuelvo a nacer, yo la vuelvo a matar". I el PSOE, assumirà que continuar les obres va ser un error? Tampoc: al·leguen indefensió. Mira per on, com els denunciants. En tot cas, cal reconèixer que la decisió es va prendre amb el suport del 90% dels representants dels ciutadans.
La resolució ens acara a una reflexió sobre les greus conseqüències pràctiques de la lentitud judicial, de les mancances ingents de l'administració de justícia. Com satisfer la justícia davant fets consumats? Vet aquí un gran repte pendent.
En tot cas, algú hauria de respondre de les conseqüències que la resolució comporti. Sospit que el PP no hi està d'acord, ben al contrari: en el cas del metro fins i tot acusa al Conseller de Mobilitat del gravíssim delicte de mirar de depurar responsabilitats i recuperar els doblers públics tudats...
Mentrestant, el BOE segueix parlant de l'hospital "Son Dureta II". Com a mínim, tenguem la decència de no canviar el topònim de Son Espases. Que no ens obliguin a dir-li Toby si el seu nom és Kunta Kinte.
Antoni Alorda, diputat pel Bloc-PSM-Verds.