pobler | 01 Febrer, 2009 19:56 |
L’Autoritat Portuària de Balears, amb la complicitat de l’Ajuntament d’Eivissa i el Consell Insular, pretén executar una nova fase de l’il·legal Pla Especial previst al port d’Eivissa. Primer va ser la construcció del dic de Botafoc, ara l’enformigament de 8,5 Ha de l’actual mirall d’aigües amb plataformes a l’abric del dic.
Aquesta darrera actuació causaria, cas de consolidar-se, un gravíssim impacte ambiental: destrucció de la pradera de posidònia del port; contaminació dels fons marins de Formentera (litoral de Llevant i LIC de la Mola i Ses Salines), amb els 510.000m3 de sediments amb Caulerpa racemosa; extracció de 800.000 m3 d’àrids de les pedreres; etc. D’altra banda, significaria una inacceptable afectació de béns declarats monument històric i patrimoni de la Humanitat (Dalt Vila, Posidonia oceanica i ses Feixes).
L’ampliació del port d’Eivissa
L’Autoritat Portuària de Balears, amb la complicitat de l’Ajuntament d’Eivissa i el Consell Insular, pretén executar una nova fase de l’il·legal Pla Especial previst al port d’Eivissa. Primer va ser la construcció del dic de Botafoc, ara l’enformigament de 8,5 Ha de l’actual mirall d’aigües amb plataformes a l’abric del dic.
Aquesta darrera actuació causaria, cas de consolidar-se, un gravíssim impacte ambiental: destrucció de la pradera de posidònia del port; contaminació dels fons marins de Formentera (litoral de Llevant i LIC de la Mola i Ses Salines), amb els 510.000m3 de sediments amb Caulerpa racemosa; extracció de 800.000 m3 d’àrids de les pedreres; etc. D’altra banda, significaria una inacceptable afectació de béns declarats monument històric i patrimoni de la Humanitat (Dalt Vila, Posidonia oceanica i ses Feixes).
Davant d’aquesta situació, les organitzacions integrants de la Plataforma Eivissa al Límit manifestam:
Des dels anys 60, les actuacions portades a terme a la badia d’Eivissa han provocat l’actual manca d’espai i la inseguretat al port. S’ha prioritzat l’especulació del mirall d’aigües per sobre de l’operativitat, la seguretat i l’interès general. L’evidència dels fets (terres guanyades al mar a les avingudes Vuit d’Agost i Joan Carles I, construcció de ports esportius i dic de Botafoc) ho corroboren. Ara, per tant, és arribada l’hora de frenar qualsevol altre intent que no tengui com a finalitat la vertadera reordenació del port. La limitació territorial, la identitat cultural i l’interès general han de prevaldre qualsevol projecte que pretengui executar l’Autoritat Portuària.
El Pla General de la Ciutat d’Eivissa, aprovat provisionalment, reconeix que “El nuevo escenario estratégico sobre la oportunidad que surge de la caducidad de la concesión del puerto deportivo de Nueva Ibiza, es utilizado por la Revisión del Plan General para establecer la reubicación de actividades en torno a la bahía, para favorecer un equilibrio razonable entre las actividades portuarias y las necesidades urbanas de Ibiza como destino turístico principal y como bien patrimonial mundialmente reconocido. També, a la versió inicial del Pla Territorial Insular (PTI) es contemplava aquesta magnífica oportunitat.
L’Autoritat Portuària, molt allunyada dels condicionants esmentats, vol executar un Pla Especial al qual ja havia renunciat expressament i havia set declarat nul pels tribunals de justícia (1998). Ha seguit la política de fets consumats i, per això, ha accelerat la tramitació i concessió administrativa del port esportiu Ibiza Nueva, tot i saber que condiciona tota la reordenació dels espais portuaris.
La previsió d’obres al port d’Eivissa s’hauria de fer mitjançant un nou Pla Especial que les administracions mai no han elaborat, incomplint promeses fetes. A l’actualitat s’està amagant a l’opinió pública que l’Autoritat Portuària treballa paral·lelament en un pla d’utilització dels espais portuaris, tampoc vigent, que contempla, a part de les plataformes a l’abric de es Botafoc, un túnel a s’Illa Plana i un vial per l’interior de la zona humida des Prat de ses Monges.
Reclamam, per tant, a les forces polítiques, a l’Ajuntament d’’Eivissa i al Consell Insular la retirada d’aquest nefast Pla Especial, l’anul·lació de l’expedient administratiu de concessió del port esportiu de Ibiza Nueva i una solució consensuada d’un projecte de reforma del port d’Eivissa.
Consideram inacceptable que les decisions en matèria d’infraestructures segueixin models desenvolupistes mercantilistes, insostenibles mediambientalment, destructores del patrimoni natural i cultural i elaborats i executats a l’esquena de la societat civil eivissenca.
Hazel Morgan, Marià Serra, Miguel Fernández, Joan Carles Palerm
GEN-GOB Eivissa
Salvar la Real, preservar ses Fontanelles, protegir el Toro (“Port Adriano”) ens servia per a comprovar si aquesta vegada podria haver-hi un canvi en profunditat o si, com de costum, ens trobàvem amb les excuses de mal pagador dels professionals de la mentida. Per a desgràcia nostra, la claudicació davant el PP i els interessos especulatius ha evidenciat que, si no hi ha una ferma vigilància popular, una constant mobilització de les plataformes, partits i sindicats no domesticats, el camí, amb unes petites modificacions per a la galeria, continua essent el mateix que ha seguit sempre la dreta depredadora. (Miquel López Crespí)
Salvem Mallorca! Contra el Segon Cinturó

Quan els votants progressistes, les plataformes antiautovies o per salvar la Real; quan sindicats com la CGT, STEI o milers de persones independents, però amants de la terra, espesses la indignació i desencís que senten per la claudicació del Pacte davant els poders fàctics de les Illes per la qüestió de Son Espases, ho fan pensant en l´obscur futur que s´apropa. Son Espases, no ho oblidem, era el test per a constatar si realment es podria avançar en el camí de la preservació del territori i dels nostres minvats recursos naturals, o tot es reduïa a les mentides acostumades. El dirigent d´EU Eberhard Grosske ho diu amb unes altres paraules en el seu blog personal quan demana retirar el projecte de llei del sòl presentat per UM, i textualment afirma que “Son Espases és una empenta objectiva al Segon Cinturó”. Precisament aquesta és la qüestió, el nus del problema que visualitza la claudicació del Pacte fent l´hospital del PP. La indignació popular per la claudicació del PSOE davant els poders especulatius que tots coneixem fa témer el pitjor. Ja no és solament la retirada covarda de l´ecotaxa per a “quedar bé” davant la patronal hotelera. Tothom veu ben clarament, i l´apunt d´Eberhard Grosske ho concreta a la perfecció, que després de ses Fontanelles, Son Espases, el mal anomenat “Port Adriano”, hi vénen de seguida el Segon Cinturó, la Façana Marítima, l´ampliació del port de Palma fins a límits de bogeria inimaginables, el gasoducte... El gasoducte, que representa l´arribada d´energia per a un creixement il·limitat i insostenible: més dessaladores per quan manqui l´aigua, més forns per a cremar els residus que ens envaeixen arreu, més fàbriques d´electricitat per a donar resposta a una demanda sempre en augment, ja que el creixement descontrolat no atura.
Salvar la Real, preservar ses Fontanelles, protegir el Toro (“Port Adriano”) ens servia per a comprovar si aquesta vegada podria haver-hi un canvi en profunditat o si, com de costum, ens trobàvem amb les excuses de mal pagador dels professionals de la mentida. Per a desgràcia nostra, la claudicació davant el PP i els interessos especulatius ha evidenciat que, si no hi ha una ferma vigilància popular, una constant mobilització de les plataformes, partits i sindicats no domesticats, el camí, amb unes petites modificacions per a la galeria, continua essent el mateix que ha seguit sempre la dreta depredadora.
Si el govern del Pacte no va recuperant la credibilitat que ha perdut (molts sectors que donaren suport a les forces progressistes per a foragitar el PP de les institucions ara els diuen “traïdors” i “covards” sense cap mena de contemplació), el desencís anirà augmentant en detriment de l´enfortiment de la societat civil. A menys que els polítics del règim, siguin de dreta o de l´esquerra oficial, el que vulguin sigui precisament això: contribuir a desmobilitzar la societat civil a fi de poder fer la migdiada tranquils i satisfets, sense haver d´estar fiscalitzats pels votants, per les plataformes de lluita que dinamitzen i donen vida a la nostra societat. Per a aquells que s´han enriquit amb la gestió del règim posant-se al servei dels grups especulatius i encimentadors, les plataformes ciutadanes només serien un estri, un objecte que, com un plat o un tassó de plàstic, es llencen als fems una vegada que s´han emprat.
Per això mateix, perquè Son Espases era el test que permetria visualitzar si aquesta vegada el canvi promès era de veritat o una de les mentides a les quals ens tenen acostumats els vividors del romanço, molts sectors socials demanen coherència i dignitat, no solament al PSOE sinó també als socis de govern, és a dir, al Bloc. Hi ha sectors d´EU, la CGT, la Plataforma Salvem la Real, independents, ecologistes de totes les tendències, que demanen insistentment la sortida dels consellers del Bloc del govern PSOE-UM.
Ens demanam si el president Antich serà capaç de redreçar l´actual sotregada.
Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (23-X-07)
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
EL GOB ALERTA DEL PROJECTE DE MEGAPORT PER PALMA
El GOB demana informació i debat públic al president de l'autoritat portuària, Francesc Triay.
El GOB s’ha reunit recentment amb Francesc Triay, President de l'Autoritat Portuària de les Balears (APB), per sol•licitar-li que faciliti la informació i el debat públic sobre l’ordenació del port de Palma.
UN PLA DIRECTOR DEL PORT DE PALMA DESCONEGUT
El GOB ha conegut per la premsa i Internet que el moll de Paraires s’allargarà 380 metres, amb començament de les obres previst en el termini d’un any i un cost de 23 milions d’euros. També ha hagut de saber per rumors de premsa que l’APB tramita d’ençà 2005 un Pla Director del Port de Palma que afegiria 44 hectàrees d’esplanades amb un desdoblament faraònic del dic de l’Oest.
Aquesta MEGAampliació del port de Palma precisaria l’obertura de noves pedreres per extreure quasi 10.000.000 de m3 d’àrids.
Davant l’actitud obscurantista de l’APB, el GOB demana informació i debat públic per tal de que tots els ciutadans de l'illa, poguem decidir quin port de Palma volem pel futur de Mallorca.
L’actitud de l’APB, depenent del Ministeri de Foment amb participació del Govern de les Illes Balears, ha estat poc democràtica en la tramitació d’aquest projecte, sense promoure cap debat públic.
ELS ARGUMENTS DE APB: EL TURISME DE CREUERS
D'acord amb les declaracions del mateix Sr. Triay, la demanda creixent de grans creuers es presenta per part de l’APB com a avantatge per a l’economia illenca, amb l’ús exclusiu del moll de Paraires per part d’aquests vaixells.
L’argument de l’APB és l’adaptació a “la demanda”, sense qüestionar si atendre-la és o no beneficiós. Per al GOB, és clar que la factura l’haurem de pagar els ciutadans.
A més, l’afluència d’aquests MEGAcreuers faria que el tràfic de passatgers es desplacés més enllà del dic de l’Oest, dins d’un nou dic, d’extensió i llunyania respecte de Palma que doble de l’actual. Tanmateix, no està del tot clar el paper que puguin jugar aquests creueristes en la “revitalització” de Palma que cada dia és més una ciutat-empresa i menys una ciutat viva.
El GOB qüestiona que els creuers proporcionin un guany vertader, donat que aquests “monstres de la mar” –que poden traslladar fins a 5.000 persones– fan estades molt curtes (de menys d’un dia i mig), que aprofiten més que res per abocar els residus i carregar aigua potable.
Com en la major part de MEGAprojectes, es presenten els ingressos que poden reportar, però es tendeix a ignorar la seva “cara fosca”: els seus costos econòmics i socioambientals. En aquest sentit, promoure l’amarratge de MEGAcreuers suposa afegir uns quants “municipis equivalents” més al port de Palma, amb l’exigència d’adaptar tot un conjunt d’infraestructures d’abastament d’aigua, energia, recollida de residus, etc.
UN ARGUMENT MÉS EN CONTRA
Per altra banda aquest MEGAprojecte no és fa ignorant la realitat, perquè no té per res en compte el fet que el canvi climàtic ja és aquí i que els temps del petroli barat sembla que s’han acabat.
Per això, l’opció més prudent en matèria d’inversió pública hauria de ser aquella encaminada a resoldre els problemes de seguretat energètica, essent l’única opció la via de les energies renovables i alternatives, i deixar de promoure totes aquelles activitats que contribueixen a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, dels quals, el sector transport n’és un dels principals emissors, tant mundialment com a les illes Balears.
CONCLUSIONS
• El projecte de MEGAport de Palma de l’APB pot suposar l’increment de una extensió del port de 44 hectàrees de molls i de 100 hectàrees de làmina d’aigua.
• El seu cost es calcula en 1.000 milions d'euros, per instal•lacions portuàries que promouran més afluència de MEGAcreuers i trànsit de mercaderies, empitjorant la insostenibilitat de la nostra economia.
• La seva execució dóna prioritat al benefici de les MEGAempreses constructores i gestors del projecte de MEGAport.
• El MEGAport suposaria una passa més enllà cap a la insostenibilitat de les Balears.
• El MEGAprojecte de l’APB fa 3 anys que es tramita, sense informació i debat públic. Per al GOB és essencial que la ciutadania decideixi quin port volem a Palma.
LA PROPOSTA DEL GOB
El GOB proposa optimitzar els usos de l’actual port de Palma. El GOB manté el seu propòsit de contenir el creixement urbanístic i de la insostenibilitat amb propostes de protecció d’espais naturals, moratòries urbanístiques, l’ús eficient dels recursos i la contenció de les infrastructures, com és el cas del port de Palma.
L’extensió actual del port de Palma dóna suficient espai per als usos necessaris: 110 hectàrees d’esplanades i 224 hectàrees de làmina d’aigua.
Per al GOB, la proposta d’afegir 44 hectàrees d’esplanades i 100 hectàrees de làmina d’aigua és desproporcionada per la seva repercussió d’insostenibilitat i pèrdua de qualitat de vida a Mallorca.
Web GOB