Administrar

Guillem Frontera: Oiats d'aquesta política

pobler | 01 Febrer, 2009 08:32 | facebook.com

...la vergonyosa experiència d’aquest dit segon govern de progrés els proposa un altre tema especialment molest: no tenim unes forces polítiques capacitades per variar la tendència general. La seva anèmia ideològica i la seva inhabilitat política són aclaparadores. No val argumentar que guanyaren les darreres eleccions. Les darreres eleccions no les guanyaren les formacions que ara governen: les guanyaren els moviments ciutadans, que ara estan oiats d’aquesta política. (Guillem Frontera)


Oiats d’aquesta política


Per Guillem Frontera


Quin valor simbòlic estam disposats a atorgar al fet que Miquel Nadal i Biel Barceló tancassin el seu acord a Madrid? Fa gràcia, perquè la iniquitat compresa en el decret estava cantada, però no tancada, i els dos conjurats, per signar l’innoble acord, s’hagueren de fer lluny del país que contribuïen a destrossar. Mentre, sobrevolant tota l’operació, amb cara de bon al·lot i maneres conciliadores, el molt honorable Francesc Antich oficiava de bisbe i beneïa la nova calamitat –una més, ja hi té la mà trencada.

Bé, i les explicacions a les persones –prou bé saben els tres que som moltes– que ens sentim agredides i humiliades per aquesta nova deslleialtat? On són aquestes explicacions?

Si m’apurau, a UM ni tan sols n’hi demanaríem, perquè si l’ala decent del partit no ha dit res fins ara, és que està disposada a callar fins a la mort. I, en tot cas, les explicacions les hauríem demanades tan sols a uns quants militants que creuen en unes quantes coses i saben per què hi creuen –o hi creien, ja veus.

Al PSOE d’Antich faria riure demanar-li alguna explicació sobre l’ominosa alquímia de fer legal allò que no ho és. No en donen, d’explicacions, no els agrada. No volen que els ciutadans coneguem les raons per les quals fan segons quines coses. Es giren d’esquena i se’n van amb la burla ja marcada en tot el seu rostre inamidable. Idea per un concurs: trobar els qualificatius que defineixen millor el molt honorable Francesc Antich: no per la seva persona, sinó pels seus fets.

I el Bloc? Si l’ala decent d’UM ha tengut un comportament covard, deplorable; i si Antich és Antich; què diríem del Bloc, que reuneix nacionalistes d’esquerra, allò que queda d’Esquerra Unida i allò que sobreviu d’Els Verds? Sí, ja se sap: és fàcil criticar des de fora, primer. No fer concessions implica abandonar el govern, segon. Si abandonam el govern, una de dues: a l’entregam a mans del PP o deixam les mans lliures a PSOE i UM perquè encara puguin fer més desastres, tercer. I quart: cal destruir la idea que som uns partits amb vocació d’oposició, els marginals de la política. Encara n’hi ha més, de raons. Que s’aguantin més o menys, és una altra cosa. Per ventura, deixar el govern d’Antich (amb Miquel Nadal) en minoria i resoldre les coses en el Parlament seria una opció més digna: si és que a hores d’ara es tan fàcil com això restaurar la dignitat d’aquesta mena d’UTE política que és el Bloc.

Als qui es pensaven que la maledicció que pesa sobre el país té a veure amb les seves marcades propensions conservadores, la vergonyosa experiència d’aquest dit segon govern de progrés els proposa un altre tema especialment molest: no tenim unes forces polítiques capacitades per variar la tendència general. La seva anèmia ideològica i la seva inhabilitat política són aclaparadores. No val argumentar que guanyaren les darreres eleccions. Les darreres eleccions no les guanyaren les formacions que ara governen: les guanyaren els moviments ciutadans, que ara estan oiats d’aquesta política.

dBalears (1-II-09)


Un dia després de fer-se públic l'interessant estudi del GOB --i excel·lent crit d’atenció al Govern de les Illes!-- titulat “Mallorca, un toc d’alerta” començava l’acostumada campanya de demonització contra aquests “dissidents”, en aquest cas l’organització ecologista i, de retop, contra Macià Blázquez, Margalida Ramis, Miquel Àngel March, Antoni Muñoz... Sí públicament són demonitzats ara, imaginau què en deuen dir els polítics quan es reuneixen i cap mitjà de comunicació els pot sentir! Res del que es digué de Margalida Rosselló, Joan Buades, Nanda Caro i Aina Calafat hi té la més mínima comparació! (Miquel López Crespí)


Una vergonya, aquesta persecució constant de tots aquells i aquelles que no combreguen amb rodes de molí! Seria qüestió que alguns d’aquests dirigents que surten davant els mitjans de comunicació per demonitzar el GOB fossin menys infantils, menys sectaris, adquirissin definitivament una certa cultura democràtica i aprenguessin –ja comença a ser hora al cap de més de trenta anys de cobrar del règim!—a acceptar les idees i suggeriment de la gent que estima Mallorca de bon de veres. (Miquel López Crespí)


Defensa del GOB


Un dia després de fer-se públic l'interessant estudi del GOB --i excel·lent crit d’atenció al Govern de les Illes!-- titulat “Mallorca, un toc d’alerta” començava l’acostumada campanya de demonització contra aquests “dissidents”, en aquest cas l’organització ecologista i, de retop, contra Macià Blázquez, Margalida Ramis, Miquel Àngel March, Antoni Muñoz... Sí públicament són demonitzats ara, imaginau què en deuen dir els polítics quan es reuneixen i cap mitjà de comunicació els pot sentir! Res del que es digué de Margalida Rosselló, Joan Buades, Nanda Caro i Aina Calafat hi té la més mínima comparació!

No solament va ser l’enrabiada de Francesc Antich davant la premsa, ràdio i televisió, les paraules agres de Francina Armengol, els articles d’Aina Salom damunt els diaris demanant on anava el GOB... Això tan sols va ser el començament. Com de costum, i ja fa molt d’anys que estam acostumats a aquestes mostres d´infantilisme polític, les “argumentacions” dels polítics professionals anaven en la línia de sempre de no admetre cap mena de crítica, no voler escoltar el més mínim suggeriment ni que sigui dels sectors que sempre han donat suport a l’esquerra oficial malgrat els continuats errors que aquesta comet. O no saben els dirigents del PSOE que sense les grans mobilitzacions fetes amb suport del GOB i altres plataformes de defensa del territori ara no gaudirien dels bons sous que tenen? Per què no reflexionen en les lluites contra l’Hospital de Jaume Matas, en les mobilitzacions per salvar la Real i contra les autopistes i els projectes faraònics del PP? Els hem de treure les fotografies de fa un any, quan anaven de bracet del GOB i d’Aina Calafat per veure si treien de la cadira Jaume Matas fins que abandonaren la lluita per salvar la Real, oblidaren les promeses signades en el pacte de governabilitat?

Però, com de costum, una vegada són en l’usdefruit de la cadireta i dels privilegis que comporta la gestió del règim no volen saber res dels seus antics aliats, de totes aquelles persones i col·lectius que, utilitzats de forma partidista, els serviren d'instrument per llevar uns polítics, en aquest cas els del PP, i situar-se ells.



Hi ha una pijoprogressia autoritària, dogmàtica, sectària, un personal escleròtic que no sap acceptar els suggeriments, les crítiques constructives dels seus socis i aliats. És una esquerra sense gaire formació democràtica, un tipus de personal que només vol al seu costat servils, cortesans sense opinió, útils tan sols per ensabonar qui comanda.

Alguns dels membres d’aquesta pijoprogressia sectària i dogmàtica han ordit campanyes rebentistes contra la memòria històrica de l’esquerra revolucionària de els Illes, concretament contra el meu llibre de memòries L’antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (Palma, El Tall Editorial, 1994). Personatges com Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Albert Saoner, Bernat Riutort, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Jaime Carbonero i Salvador Bastida signaven pamflets plens de mentides, calúmnies i tergiversacions contra l'esquerra alternativa de les Illes en temps de la transició, els partits a l'esquerra del PCE i contra els llibres i els escriptors, qui signa aquest article, per exemple, que criticaven les seves traïdes a la República. Tèrbols personatges que tengueren la barra i el cinisme d’afirmar, signant públicament el pamflet, que els partits i les organitzacions comunistes que en temps de la transició no acceptàrem la política de traïdes de Santiago Carrillo, les seves renúncies i claudicacions, érem –deien- al servei del franquisme policíac. Hauríem de retrocedir al temps de la guerra civil, quan l’estalinisme ordí brutals campanyes d’extermini ideològic i físic contra el POUM i la CNT, que conduïren a l’extermini de bona part de l’avantguarda marxista catalana –amb la desaparició física d’Andreu Nin, no ho oblidem-, a la mort de centenars d’anarquistes en els Fets de Maig del 37 a Barcelona, per a trobar una putrefacció semblant.

Altres personatges, encara més dogmàtics i sectaris, passaven a l'agressió física directa. En un moment determinat vaig haver d'estar ingressat a Son Dureta per les agressions patides per haver defensat la memòria històrica de l'esquerra alternativa de les Illes. La documentació de l'hospital de Son Dureta, les radiografies de l'agressió, els diaris amb els pamflets publicats per tot aquest personal, són a disposició de qualsevol lector o historiador que els vulgui veure o consultar.

Que no sap aquesta genteta que la persecució i criminalització de la dissidència és una forma més de dogmatisme i feixisme que, a aquestes alçades del règim postfranquista, i dècades després de la mort del dictador, ens pensàvem que s’hauria anat acabant?

Ho hem vist durant tots aquests anys de gestió del sistema. Qui no recorda les campanyes contra Margalida Rosselló, la dirigent dels Verds que criticà dèbilment algunes accions dels seus aliats de Govern i que va ser atacada com si fos el dimoni? Els poders fàctics de les Illes, els panxacontents, aquells que cobren perquè tot continuï igual i res no canviï volien uns Verds “florero”, uns Verds que no qüestionassin l’absurd model desenvolupista actual, l’encimentament continuat, la política del totxo i el formigó. Per això aquests sectors autoritaris de la pretesa esquerra no aturaren fins que dividiren els Verds, destruïren el projecte ecologista i marginaren de la política activa una persona tan valuosa com Margalida Rosselló.

I el mateix que es va fer amb Margalida Rosselló també s’ha fet amb l’antiga consellera de Benestar Social Nanda Caro que, en voler impulsar una política d’esquerra conseqüent, va ser obligada a callar sota amenaça de destitució pels seus. Nanda Caro, con Margalida Rosselló, com Aina Calafat, la combativa dirigent de la Plataforma Salvem la Real, com els dirigents del GOB que han criticat el poc que fa per preservar recursos i territori el Govern, són d´un tarannà especial, persones que actuen en la societat civil no per un sou, no per gaudir dels privilegis que comporta la gestió del sistema, sinó perquè tenen unes idees i uns principis, una ètica que els impediria mentir, trair el que han promès defensar públicament.

Però la demonització de la dissidència no solament afecta organitzacions com el GOB, com hem vist aquests dies; ni tan sols persones com Nanda Caro, Margalida Rosselló i Aina Calafat, com hem anat constatant tots aquests anys. La persecució de la dissidència afecta qualsevol persona i col·lectiu que expressi la més mínima opinió que no estigui en la línia dels que són a les institucions mitjançant els nostres vots. Aquesta pijoprogressia autoritària ataca també provats lluitadors socials com Josep Juárez, Cecili Buele, Llorenç Buades... tantes i tantes persones fermes, inflexibles sempre en la lluita per un món més just i solidari, lluny de l’oportunisme, la mentida i la traïció.

L’oportunisme de molts d’aquests enrabiats i enrabiades contra la dissidència s’ha comprovat, cas de Son Espases, cas de Son Bosc, per posar solament dos exemples prou coneguts. Tothom ha pogut constatar com determinats polítics només ens utilitzen per fer-se seva la cadireta: després, si la gent que estima les Illes els recorda el que prometeren en la campanya electoral tot són acusacions en la línia tan coneguda de “fan el joc a la dreta”, com han dit de Margalida Rosselló, la combativa Aina Calafat i el GOB.

Una vergonya, aquesta persecució constant de tots aquells i aquelles que no combreguen amb rodes de molí! Seria qüestió que alguns d’aquests dirigents que surten davant els mitjans de comunicació per demonitzar el GOB fossin menys infantils, menys sectaris, adquirissin definitivament una certa cultura democràtica i aprenguessin –ja comença a ser hora al cap de més de trenta anys de cobrar del règim!—a acceptar les idees i suggeriment de la gent que estima Mallorca de bon de veres.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí


Opinions i actualitat política | Següent | Anterior | Comentaris (23) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1. Re: Guillem Frontera: Oiats d'aquesta política

    ...on sempre brilla el sol

    Llorenç Capellà

    | 01/02/2009 |

    Poema de Rosselló-Pòrcel dedicat a Mallorca: "Verdegen encara aquells camps/ i duren aquelles arbredes/ i damunt del mateix atzur/ es retallen les meves muntanyes (...) Tota la meva vida es lliga a tu/ com en la nit les flames a la fosca".

    Cost per dret d’autor: zero euros.

    Comentari addicional: l’Honorable Miquel Nadal el té en stand by.

    Poema de Rafa Nadal dedicat a les Illes Balears: "Existen unas islas muy cerca de ti/ donde siempre brilla el sol./ Con unas playas espectaculares/ y una naturaleza increíble./ Éstas islas son mi casa,/ te invito a conocerlas".

    Cost per dret d’autor: 2 milions d’euros.

    Comentari addicional: els tours operators alemanys opinen que ens ha sortit a preu de patató.

    EXISTEN UNAS ISLAS MUY CERCA DE TI: LA MALLORCA CALÉ
    És un retaule compost a partir d’Échale guindas al pavo, la cançó dels mestres Perelló i Mostazo. La Paca, El Ico, El Charly, La Josefa, El Loco, El Sordo, La Guai, La Guapi, La Rosario, El Moreno, El Paraguayo Nacho, El Chirri, el comissari Gómez, l’advocada López, el jutge Castro. Stop! El jutge Castro: "Échale guindas al pavo y olé". Clan de Son Banya: blanqueig de capital, furt, dos milions de comissió, El Tarta, El Evangelio. El Ico que amenaça la Guapi, la Paca que pateix un desmai i el jutge Castro per allà. Mestres Perelló i Mostazo: "Échale guindas al pavo/ que yo le echaré a la pava/ azúcar, canela y clavo..."

    EXISTEN UNAS ISLAS MUY CERCA DE TI: LA MALLORCA PROFUNDA
    Fitur i les patronals hoteleres: Antoni Horrach, Juanjo Riera, Joan Melis, Aurelio Vázquez: els víctors a Miquel Nadal. Galletes Quely: Quelitas amb sobrassada, Quelitas amb mel. Miquel Nadal sobrevolant les Quelitas: Miquelet Nadal sobrevolant el President Antich: sobrevolant els terrats: sobrevolant la prudència: Sancta Mater Dei, ora pro nobis. El Decret Nadal tira endavant. Les ampliacions d’hotels poden superar un 10% l’edificabilitat permesa: els ajuntaments hauran de concedir llicència d’obra en un termini màxim d’un mes i mig: la maquinària del ciment en marxa: ara és el moment de legalitzar totes les places il·legals. Spanair se n’anirà a Barcelona si els empresaris mallorquins no fan una oferta tan elevada com la dels catalans, de manera que si el President Antich no va viu, Gabito Escarrer l’hi farà comprar a càrrec de l’Administració. Fitur i Nadal: Nadal i el Decret: Nadal no en té prou i el sector hoteler tampoc.

    EXISTEN UNAS ISLAS MUY CERCA DE TI: LA MALLORCA OCULTA
    Tots els ossos del món: osseres cinc estrelles. Excursió cultural (das nostalgische Mallorca) programada pel Foment de Turisme: visites guiades al monòlit de la Feixina, a la tomba dels aviadors italians en el cementiri de Palma i a la placa d’homenatge, en el Port de Pollença, als membres de la Legió Cóndor. Bonet de Sant Pere: "Es Mallorca, tierra amada/ un edén para soñar!" Denaes, Fundación para la Defensa de la Nación Española: "Premio español ejemplar a Air Berlin por mantenerse firme en su defensa de la libertad y del derecho de las empresas que operan en España para utilizar el español en cualquier ámbito y lugar de la Nación". Hei, Herr Middelmann! Comunicat Denaes: "Air Berlin pagó las consecuencias de esta defensa siendo duramente atacada desde las instituciones públicas controladas por el secesionismo en Cataluña y Baleares". Hei, Herr Middelmann! Consolat de Mar: fotografia President Antich i Herr Middelmann. Consell de Mallorca: fotografia Francina Armengol i Herr Middelmann. Reial Mallorca: fotografia Antoni Martorell (UM), Alexandre Forcades (la llengua i l’economia són les úniques vies per ésser independents) i Herr Middelmann. Les claus de Mallorca per a Herr Middelmann.

    EXISTEN UNAS ISLAS MUY CERCA DE TI: LA MALLORCA YUPPIE
    Jaume Matas: Mr. James: en Jaumet de les Rambles: yuppie de l’any. Tots els altres són còpia devaluada. Darrera notícia immobiliària: Tot i viure a Nova York, Jaume Matas conserva un pis de luxe a Madrid, en el barri de Salamanca. Definició de La Friquipèdia: "el yuppie és vanitós i aspira a tenir un apartament en una ciutat important, amb finestres molt grosses i moblat a l’estil del Feng Shui (res a veure el Feng Shui amb el model de casa pagesa de dona Maria Antònia Salvà). Jaume Matas: Mr. James: en Jaumet de les Rambles. Carlitos Delgado. Sebastián Escarrer. Simón Pedro Barceló. En Matasetzes: "Senyoret, jo som yuppie. M’apunt a canviar de casa!"

    EXISTEN UNAS ISLAS MUY CERCA DE TI: LA MALLORCA KAÒTICA
    El Segon Cinturó, la Real, Son Bosc, Son Aversó, Son Claret, El Jonquet, ampliació Port de Palma, ampliació Son Sant Joan. Paisatge cremat: el Decret Nadal. El GOB adverteix que l’aprovació del Decret Nadal marca un precedent per a incompliments posteriors de la normativa urbanística. Fitur: els empresaris aplaudeixen Miquel Nadal. El GOB: "La crisi no pot ésser l’excusa per actuar al marge de la legalitat". Miquel Nadal vola alt: més que un colom d’escampadissa: Nadal for President!

    EXISTEN UNAS ISLAS MUY CERCA DE TI: LA MALLORCA REAL
    Mira i calla: mira i calla: mira i calla. Fa un hivern rúfol i les persianes mal tancades colpegen el bastiment de manera incessant i arítmica com un cor atrotinat. Tanmateix, predomina el silenci. La gent mira i calla: mira i calla: mira i calla. El Decret Nadal surt aprovat per una àmplia majoria silenciosa.

    President Antich: signem.

    Biel Barceló: signem...

    Miquel Nadal: signem!

    Rafa Nadal parla en nom de totes les Mallorques i de totes les Illes. L’anunci ja es pot veure a Alemanya. El març ja es veurà al Regne Unit i, a partir del maig, a Espanya. En conclusió: 3 milions d’euros.

    Poema de Rafa Nadal: "Éstas islas son mi casa/ te invito a conocerlas". (Excepcionalment aquesta pàgina no ha de pagar Copyrigth).

    dBalears | 01/02/2009, 08:39
  2. Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
    L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
    Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
    Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
    Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
    La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.


    Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
    Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
    Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
    I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 01/02/2009, 08:43
  3. Els sous dels polítics durant l'any 2008

    Els sous dels polítics durant l'any 2008

    El president del Govern, Francesc Antich (PSIB-PSOE), obté un sou com a tal de 70.657 euros bruts anuals i 23.484,15 euros més per l'assistència a plens parlamentaris fins a arribar a un muntant de 94.141,15 euros anuals.

    La presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar (UM), obté 40.250 euros per la dedicació plena i 47.479 euros més pel suplement de la presidència, de manera que cobra un total de 87.729 euros.

    La presidenta Francina Armengol (PSIB-PSOE) cobra 93.188,54 euros bruts anuals (69.704,39 euros del Consell i 23.484,15 euros en concepte de dietes del Parlament).

    Rosa Estaràs (PP)cobra 72.627 euros per la seva condició de diputada i portaveu titular del grup parlamentari popular

    La consellera Fina Santiago (Bloc-EU), cobra 62.915 euros per la seva funció de consellera i 23.484,15 euros més de les dietes parlamentàries, de manera que arriba als 86.399 euros anuals.

    El popular Jaume Font (PP) cobra 85.814,49 euros anuals (62.330, 34 euros del Consell i 23.484,15 euros del Parlament).

    Mabel Cabrer (PP) cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 26.790 euros més per ser la portaveu popular en la comissió d'Ordenació Territorial.

    Joan Flaquer (PP)cobra cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 28.191 euros més per ser portaveu suplent del grup parlamentari popular.

    Pere Joan Martorell (UM), director de Cultura, obté 54.728 euros del Govern, 18.870 euros del Consell i de l'ajuntament de Lloseta 610 euros mensuals més dos-cents euros per assistència a sessió plenària, que es produeix ordinàriament cada dos mesos.

    Joana Lluïsa Mascaró (Bloc-PSM) acumula càrrecs en el Consell: és vicepresidenta segona, consellera executiva de Cultura i Patrimoni i portaveu del Bloc en la institució insular. Cobra 65.553,05 euros pel seu càrrec de vicepresidenta i 600 euros per assistència a ple i dos-cents per cada comissió a Llucmajor, que fan uns 12.000 euros bruts anuals pel consistori llucmajorer.

    La consellera popular Ana Rodríguez Arbona (PP) cobra 18.870 euros de la institució insular i 33.396,24 euros bruts anuals que percep per la regidoria d'Hisenda de Santa Margalida

    El conseller popular Bartomeu Martínez (PP) obté 450 euros per cadascuna de les quatre comissions de Govern que se celebren al mes a Inca més 650 euros per assistència a ple. Aquestes quantitats sumen 2.450 euros al mes i 29.400 a l'any.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 01/02/2009, 08:44
  4. PACTES ENTRE BASTIDORS A L’HEMICICLE DELS CORRUPTES.

    PACTES ENTRE BASTIDORS A L’HEMICICLE DELS CORRUPTES.
    Llorenç Buades Castell
    3 d’agost de 2008- Es fa públic que Antònia Ordinas,ex alt càrrec de l'anterior Govern del PP, es va gastar 321.956,82 euros de fons públics en dietes de representació al llarg de la passada legislatura, i que la seva esposa, la soprano vinculada al PP Isabel Maria Rosselló, va percebre un total de 86.000 euros per treballs i informes. Més tard Sergio Pereletegui, un empresari d'Alacant admet davant la jutgessa que investiga el cas Scala, que va pagar comissions de fins al 40% dels seus treballs a Ordinas.
    11 d’agost de 2008-La policia arresta als responsables del consorci Turisme Jove , Damià Amengual i Jaume Cerdà (PP), el cap de Serveis Juan Francisco Gonsàlbez, Maria Reyes Carbonell i Maria Auxiliadora Pérez de Algaba
    12 d’agost de 2008- El constructor Marcos Pérez manifesta haver cobrat 180.000 euros per unes obres en un local de la Bonanova, propietat de Gosálbez i de la seva esposa, però que havia abonat 60.000 euros a aquest integrant de la cúpula de Turisme.
    13 d’agost de 2008-Els investigadors del cas “Consorci de Turisme Jove” durant l’anterior legislatura del PP sospiten que el total de doblers malversats podria ser de tres milions d’euros.
    14 d’agost de 2008-El jutge Antoni Rotger decreta presó incondicional per a Juan Francisco Gosálbez, excap de Serveis i Manteniment del Consorci Turisme Jove del Govern de Jaume Matas (PP) i presó eludible sota fiança de 12.000 euros per a Damià Amengual (PP) detingut per malversació de fons públics.
    22 d'octubre de 2008-En el debat sobre l'estat de la Comunitat, el president Antich reclama a UM des de la tribuna del Parlament que rellevi al seu diputat Bartomeu Vicens després de demanar presó per a ell el fiscal Anticorrupció . Vicens deixa clar que no pensa dimitir . En un Parlament on un vot fa la majoria, la situació de Vicens pot canviar la relació de forces .
    Vicens va crear una societat, Metalumba, al setembre de 2002, quan formava part de la directiva de UM, mitjançant la qual s’estima que va cobrar 700.000 euros procedents del 15 per cent de comissions obtingudes arran de la requalificació del polígon de Son Oms, aprovada pel consell de Mallorca l’any 1999.
    El mateix dia l’exconseller de Comerç i Indústria Josep Juan Cardona (PP), cap directe dels empresonats Kurt Viaene, exdirector general de Promoció Industrial, i d’Antònia Ordinas, gerent del CDEIB, declara la seva ignorància en relació a decisions preses en el seu àmbit de competències davant la jutgessa Piedad Marín.
    24 d'octubre de 2008-Després del Consell de Govern, la portaveu de l'Executiu, Joana Barceló (PSOE), descarta que s'avancin les eleccions a causa del context de crisi econòmica. Diés més tard anuncia la recerca d'acords amb el PP i el diputat independent per Formentera per a no dependre més de Vicens, encara que aquest mateix dia el Pacte se serveix d'ell per a guanyar una votació.
    29 d'octubre de 2008-El conseller de Presidència, Albert Moragues (PSOE), adverteix que governar en minoria pot ser inviable en unes setmanes.
    30 d'octubre de 2008- UM proposa al president Antich (PSOE) que s'avancin els comicis si considera que hi ha inestabilitat. El conseller Manera (PSOE) està disposat a aprovar els pressupostos amb el vot del imputat Vicens. Aquest mateix dia és imputat el president del Consell d'Eivissa Xicu Tarrés (PSIB-PSOE) en la causa oberta dels rentats de cara al centre històric d'Eivissa quan era alcalde de la capital en relació al pressumpte cobrament de comissions.
    Tarrés és aforat i no pot ser processat per la seva condició i obliga que sigui el Tribunal Superior de Justícia de Balears qui intervingui. Però l'existència de precedents en altres causes en les quals els imputats tenien fur fa que el jutge instructor d'Eivissa mantengui el procediment.
    La portaveu popular manifesta que la imputació de Tarrrés en el presumpte cas de cobrament de comissions, "ha sortit ara" perquè membres del seu partit (del president del Consell Insular ) van demanar "per favor" que es parés la investigació abans de les Eleccions Generals, per tal de no interferir en el vot dels ciutadans. Paradoxalment, el PP no demana la dimissió del president del Consell d’Eivissa. ¿Vol negociar?
    31 d'octubre de 2008- El president Antich (PSOE) declara el seu posicionament en contra de les eleccions anticipades. Antich diu que cal "parlar i negociar amb tots els grups", en referència al PP i a l’Agrupació Independent Popular de Formentera, que és al grup mixt, imanifesta que potser s’han usat en excés les acusacions de corrupció entre els partits. El Bloc (PSM, EU,Verds), que segons els sondejos d’opinió seria el més castigat i perjudicat en unes eleccions anticipades, tot i que la resta de partits tenen càrrecs imputats en assumptes de corrupció, es posa del costat d’Antich.
    La consellera de Treball i Formació, Joana Barceló (PSOE) , pacta amb el diputat del PP Cristòfol Huguet una propera moció conjunta amb mesures per pal·liar els efectes del fort increment de l’atur. La consellera de Comerç, Francesca Vives, també mostrà la seva voluntat "d’estendre la mà" al PP per dur endavant la futura llei del comerç, i el mateix passa amb el projecte de llei de serveis socials. El vot favorable del PP a la llei d’habitatge estableix un precedent de consens.
    Després de conèixer-se que el cas Vicens (UM) passaria al Tribunal Superior i després que Antich demanàs la seva dimissió, la presidenta del PP, Rosa Estaràs, manifesta al president del Govern la seva bona predisposició a arribar a acords i que el PP no presentarà cap moció de censura.
    7 de novembre de 2008-El fiscal reclama la presó per al parlamentari Bartomeu Vicens (UM) imputat per falsificació de document mercantil; blanqueig de capitals; contra la Hisenda Pública; i estafa continuada o presó eludible amb 800.000 euros de fiança.
    Creix la indignació popular contra el sistema judicial quan s’imposa a Bartomeu Vicens una fiança que no arriba als 100.000 euros. En canvi els partits polítics no tenen res a dir.
    Cloenda:
    Ens trobem en un sistema de representació que des de fa alguns anys ha assolit que els polítics són una “classe”, la “classe política”. Acostumen a pactar els seus privilegis, dietes, sous, sense tenir enfront cap patronal perquè el poble que és el que paga no pot fer ús de sistemes de control.
    La corrupció neix de la manca de control popular de les institucions. És més corrupte qui més governa, i com que no tots els partits tenen el mateix pes institucional els graus de corrupció no són iguals. Dins el Parlament només el Bloc no està afectat pels casos de corrupció. En la gestió en altres àmbits, com el municipal o sindical, en referència al Bloc no diria el mateix , ningú no posaria la mà al foc al seu favor.
    Seria normal que el Bloc, en les actuals circumstàncies, demanés la convocatòria d’eleccions anticipades, però la por de perdre pes institucional els ha deixat fora de lloc en una situació que els hauria de ser favorable. Sembla que l’electorat del Bloc és el més crític i més proper a l’abstenció després del que ha viscut d’experiència legislativa, i així ho publiquen els sondejos d’opinió com el de Gadeso. Per aquesta mateixa raó no fan l’opció d’anticipar les eleccions i sembla que tanquin files al costat dels corruptes. S’equivoquen una vegada més. L’acceptació de l’actual hemicicle, significa l’acceptació d’una relació de forces que posa al Bloc fora dels àmbits on es decideixen les coses ( i fins ara han decidit ben poc), perquè un consens entre el PSOE, el PP i el que resta d’UM s’ha fet imprescindible per al que resta de legislatura. Si el Bloc prefereix no arriscar-se per tal de no perdre les actuals cadires segurament patirà les conseqüències de la consideració generalitzada que diu que tots els polítics són iguals, i la situació no els ajudarà a recuperar un electorat molt colpit per la manca de fidelitat a les promeses electorals.
    Però com diu el refrany, del seu pa faran sopes. El Bloc no és ara la força que pugui engrescar a la gent d’esquerra i possibilitar el pas cap a les solucions que necessita la població de les Illes en els seus vessants nacionals i populars.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 01/02/2009, 08:47
  5. El faraó Francesc Antich

    El faraó Francesc Antich

    MACIÀ BLÁZQUEZ (*)

    Els imperis de l´Antic Egipte, fa 5.000 anys, ocupaven als pagesos del fèrtil del Nil amb obra pública, mentrestant la terra no era cultivable. Les obres que els feien fer -temples i mausoleus, com ara les piràmides- servien per refermar el poder dels déus i dels seus representants a la Terra: sacerdots, faraons i d´altres aristòcrates. També era important mantenir ocupades a les "classes perilloses" quan el camp no els donava feina.
    D´això en diuen avui en dia "mesures anticícliques", per reactivar l´economia en temps de crisi de sobreacumulació, com l´actual. El poder es reafirma i recupera el control després de l´eufòria.
    El Govern de les Illes Balears ha presentat projectes de nova obra pública per compensar la crisi econòmica amb el mateix propòsit: defensar els interessos dels poderosos, el sector de la construcció, i ocupar les "classes perilloses".
    El sector de la construcció s´ha sobredimensionat fins al 2007. A les illes Balears, representa més del 10% del PIB i ocupa al 15% de la població activa. Però suposa urbanitzar més de 1,6 hectàrees al dia, amb ciment, bloquets i asfalt que desfiguren i deterioren el nostre entorn. La crisi econòmica ha frenat la construcció perquè s´ha sobrevalorat el seu preu futur, empès per l´especulació financera. Així ho fa patent la fallida de promotors, com ara el Grup Drac de Vicenç Grande. Tanmateix, contràriament al discurs mercantil, a més habitatges produïts més puja el seu preu, dificultant el seu accés i agreujant la carestia per a l´ús de les classes desafavorides.

    La proposta "d´injectar liquiditat al sector de la construcció" que ha anunciat el govern Antich per valor de 284 milions d´euros, té per objecte revifar aquesta desproporció amb obres públiques que "componen" el territori per promoure més creixement urbanístic. El cas més clar són les ampliacions dels ports de Ciutadella, Eivissa i Palma. Estan al nivell del que es va fer la legislatura passada amb la construcció d´autopistes -passàrem de 70 a 200 quilòmetres de xarxa viària d´autopistes/autovies/desdoblaments- i del que vol fer el Ministeri de Foment amb l´ampliació dels aeroports, per duplicar la seva extensió a Menorca, nombre de pistes a Eivissa o capacitat d´acollida de passatgers a Mallorca. L´eixamplament dels "colls d´ampolla" d´entrada i trànsit de passatgers i mercaderies contribueix al creixement insostenible; com ho fan també la connexió elèctrica amb la península, la desalació d´aigua o la incineració dels residus. L´aïllament insular ens ha de fer corregir aquesta insostenibilitat: d´entrada l´objectiu ha de ser l´autoabastament; i més enllà cal que corregim la nostra contribució a la injustícia, per exemple reduir el consum d´hidrocarburs i no optar pels biocombustibles, perquè contaminen, justifiquen guerres o encareixen els aliments.
    Per al GOB, les inversions públiques s´han d´adreçar a millorar la gestió dels recursos naturals. Per exemple, la distribució, depuració i ús de l´aigua; l´estalvi energètic i la producció d´energies netes; o la reducció, la reutilització i el reciclatge de residus. La mobilitat millora amb la proximitat del que hem de menester, propiciar que no ens haguem de desplaçar tant i poder fer-ho amb transport públic com ara el tren. Reconvertir de veritat les ciutats i els nuclis turístics, per treure més profit del sòl que ja està urbanitzat per comptes de destruir-ne més. Millorar el benestar de la gent amb equipaments i serveis públics de qualitat: sanitaris, educatius, assistencials...

    El GOB proposa que fem "de la necessitat virtut", per treure profit de la crisi econòmica i reconduir la nostra societat vers la sostenibilitat. Això vol dir no créixer més; però millorar en Sostenibilitat, amb menys impacte ambiental i una millor distribució del benestar.

    (*) President interinsular del GOB
    Diario de Mallorca (10-VII-08)

    Macià Blázquez | 01/02/2009, 08:49
  6. El GOB considera que cal un toc d'alerta davant les polítiques territorials i ambientals del Govern i Consell després d'aquest primer any de legislatura

    El GOB considera que cal un toc d'alerta davant les polítiques territorials i ambientals del Govern i Consell després d'aquest primer any de legislatura

    Considera preocupant el fet que els nous governants perdin la possibilitat d'aprofitar la situació actual de crisi per revisar el model territorial, econòmic i social, desmarcar-se de les polítiques de les lesgislatures anteriors i apostar vertaderament per la sostenibilitat.------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

    Des del GOB presentam avui un informe en el que revisam la situació actual de les polítiques que de manera directa o indirecta afecten el territori: les polítiques que marquen les directrius sobre el territori, les accions referides a espais naturals, i l'enfocament de les grans infrastructures, algunes d'elles vinculades a les polítiques de gestió dels recursos naturals.

    En aquest sentit revisam quins han estat els principals aspectes desenvolupats en l'àmbit de la protecció d'indrets amenaçats, alhora que qüestionam la intervenció del Govern en l'àmbit de la crisi de la construcció i la continuïtat per part del Consell de Mallorca amb el model territorial del Pla Territorial de Mallorca aprovat per PP-UM (que inclou les polèmiques àrees de reconversió territorial), criticam la continuïtat de la línia marcada pel partit popular pel que fa a la protecció d'espais naturals, i la continuïtat també de les polítiques sectorials de gestió dels recursos naturals i d'algunes de les infrastructures més impactants que ja foren plantejades en l'època Mates i que el Govern ni qüestiona, ni revisa, senzillament assumeix.

    Els principals aspectes tractats a l'informe:

    POLÍTIQUES TERRITORIALS
    - Més creixement urbanístic AMB DOBLERS PÚBLICS
    - Modificació puntual del Pla Territorial de Mallorca: EL MANTENIMENT DE LES POLÈMIQUES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL.
    - La desclassificació d'Es Guix: una excepció a celebrar dins una modificació que no s’entén

    ESPAIS NATURALS
    - Protecció dels espais naturals ES SEGUEIX LA LÍNIA MARCADA PEL PARTIT POPULAR
    - Son Bosc DE PARC NATURAL A CAMP DE GOLF

    TRANSPORTS
    - Nou conveni de carreteres: 2ON CINTURÓ
    - Ampliació del Port de Palma MÉS CREIXEMENT, MÉS INSOSTENIBILITAT I LA PRIVATITZACIÓ DE LES INSTAL•LACIONS DEL PORT
    - Ampliació de l'Aeroport

    ALTRES INFRASTRUCTURES

    - Polígons industrials a cada racó SENSE REGULAR ENCARA
    - Més pedreres al Pla de Mallorca UN SECTOR QUE “FA POR” AL NOU GOVERN?
    - Més Infrastructures energètiques I PARCS FOTOVOLTAICS EN SOL RÚSTIC
    - Infrastructures hidràuliques. DESSALADORES: EL FUTUR DE L'AIGUA PLANTEJAT
    - Residus CONTINUÏTAT DE L'APOSTA PER LA INCINERACIÓ

    Conclusions

    Des del GOB consideram que la situació actual de crisi hauria d'obligar a replantejar el camí que estem disposats a córrer, ara, i més enllà dels tres anys d'aquesta legislatura.

    Des del GOB ens preocupen els indicis que ens duen a pensar que, de moment, no s'han revisat les arrels de fons per tal d'establir una nova manera de fer en les polítiques territorials ni en aquelles sectorials que en podrien esdevenir límits naturals i racionals, i que molt sovint han estat criticats pels partits que ara ocupen els càrrecs de govern.

    En definitiva, des del GOB entenem que la situació de crisi hauria de fer obrir els ulls als nous governants i obligar a revisar el model territorial, econòmic i social en la seva globalitat i descobrir les arrels que marquen les directrius que ens han duit a la crisi econòmica i ecològica i que massa sovint tenim la impressió que es pretenen continuar, lluny de reconduir la nostra societat cap a la sostenibilitat.

    Podeu consultar l'informe complet a: www.gobmallorca.com/premsa/informejuliol2008

    Web GOB (16-VII-08)

    GOB | 01/02/2009, 08:53
  7. EL GOB ALERTA DEL PROJECTE DE MEGAPORT PER PALMA

    EL GOB ALERTA DEL PROJECTE DE MEGAPORT PER PALMA

    El GOB demana informació i debat públic al president de l'autoritat portuària, Francesc Triay.

    El GOB s’ha reunit recentment amb Francesc Triay, President de l'Autoritat Portuària de les Balears (APB), per sol•licitar-li que faciliti la informació i el debat públic sobre l’ordenació del port de Palma.

    UN PLA DIRECTOR DEL PORT DE PALMA DESCONEGUT

    El GOB ha conegut per la premsa i Internet que el moll de Paraires s’allargarà 380 metres, amb començament de les obres previst en el termini d’un any i un cost de 23 milions d’euros. També ha hagut de saber per rumors de premsa que l’APB tramita d’ençà 2005 un Pla Director del Port de Palma que afegiria 44 hectàrees d’esplanades amb un desdoblament faraònic del dic de l’Oest.

    Aquesta MEGAampliació del port de Palma precisaria l’obertura de noves pedreres per extreure quasi 10.000.000 de m3 d’àrids.

    Davant l’actitud obscurantista de l’APB, el GOB demana informació i debat públic per tal de que tots els ciutadans de l'illa, poguem decidir quin port de Palma volem pel futur de Mallorca.

    L’actitud de l’APB, depenent del Ministeri de Foment amb participació del Govern de les Illes Balears, ha estat poc democràtica en la tramitació d’aquest projecte, sense promoure cap debat públic.

    ELS ARGUMENTS DE APB: EL TURISME DE CREUERS

    D'acord amb les declaracions del mateix Sr. Triay, la demanda creixent de grans creuers es presenta per part de l’APB com a avantatge per a l’economia illenca, amb l’ús exclusiu del moll de Paraires per part d’aquests vaixells.

    L’argument de l’APB és l’adaptació a “la demanda”, sense qüestionar si atendre-la és o no beneficiós. Per al GOB, és clar que la factura l’haurem de pagar els ciutadans.

    A més, l’afluència d’aquests MEGAcreuers faria que el tràfic de passatgers es desplacés més enllà del dic de l’Oest, dins d’un nou dic, d’extensió i llunyania respecte de Palma que doble de l’actual. Tanmateix, no està del tot clar el paper que puguin jugar aquests creueristes en la “revitalització” de Palma que cada dia és més una ciutat-empresa i menys una ciutat viva.

    El GOB qüestiona que els creuers proporcionin un guany vertader, donat que aquests “monstres de la mar” –que poden traslladar fins a 5.000 persones– fan estades molt curtes (de menys d’un dia i mig), que aprofiten més que res per abocar els residus i carregar aigua potable.

    Com en la major part de MEGAprojectes, es presenten els ingressos que poden reportar, però es tendeix a ignorar la seva “cara fosca”: els seus costos econòmics i socioambientals. En aquest sentit, promoure l’amarratge de MEGAcreuers suposa afegir uns quants “municipis equivalents” més al port de Palma, amb l’exigència d’adaptar tot un conjunt d’infraestructures d’abastament d’aigua, energia, recollida de residus, etc.

    UN ARGUMENT MÉS EN CONTRA

    Per altra banda aquest MEGAprojecte no és fa ignorant la realitat, perquè no té per res en compte el fet que el canvi climàtic ja és aquí i que els temps del petroli barat sembla que s’han acabat.

    Per això, l’opció més prudent en matèria d’inversió pública hauria de ser aquella encaminada a resoldre els problemes de seguretat energètica, essent l’única opció la via de les energies renovables i alternatives, i deixar de promoure totes aquelles activitats que contribueixen a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, dels quals, el sector transport n’és un dels principals emissors, tant mundialment com a les illes Balears.

    CONCLUSIONS

    • El projecte de MEGAport de Palma de l’APB pot suposar l’increment de una extensió del port de 44 hectàrees de molls i de 100 hectàrees de làmina d’aigua.
    • El seu cost es calcula en 1.000 milions d'euros, per instal•lacions portuàries que promouran més afluència de MEGAcreuers i trànsit de mercaderies, empitjorant la insostenibilitat de la nostra economia.
    • La seva execució dóna prioritat al benefici de les MEGAempreses constructores i gestors del projecte de MEGAport.
    • El MEGAport suposaria una passa més enllà cap a la insostenibilitat de les Balears.
    • El MEGAprojecte de l’APB fa 3 anys que es tramita, sense informació i debat públic. Per al GOB és essencial que la ciutadania decideixi quin port volem a Palma.

    LA PROPOSTA DEL GOB

    El GOB proposa optimitzar els usos de l’actual port de Palma. El GOB manté el seu propòsit de contenir el creixement urbanístic i de la insostenibilitat amb propostes de protecció d’espais naturals, moratòries urbanístiques, l’ús eficient dels recursos i la contenció de les infrastructures, com és el cas del port de Palma.

    L’extensió actual del port de Palma dóna suficient espai per als usos necessaris: 110 hectàrees d’esplanades i 224 hectàrees de làmina d’aigua.

    Per al GOB, la proposta d’afegir 44 hectàrees d’esplanades i 100 hectàrees de làmina d’aigua és desproporcionada per la seva repercussió d’insostenibilitat i pèrdua de qualitat de vida a Mallorca.

    Web GOB

    GOB | 01/02/2009, 08:54
  8. El Segon Cinturó

    El bunyol del 2n Cinturó
    6 octubre 2008 –

    El que no m’esperava veure era la presidenta Armengol anunciant el nou projecte de 2n Cinturó (o el que es digui). Al llarg de l’anterior legislatura ens vàrem cansar de veure a destacats politics del PSOE i del Bloc, a les mobilitzacions ciutadanes contra l’allau d’autopistes i autovies que el govern Matas havia planificat i que va executar en gran part. En aquesta legislatura no només no s’ha tocat res de les autopistes fetes a Mallorca, sinó que fa uns dies se presentava el projecte reformat de 2n Cinturó, canviat el traçat inicial i reduint una mica la seva amplada.
    No fa molt se’ns va prometre i es va acordar que abans de presentar un proposta concreta, se faria un estudi de mobilitat centrada en els accessos a Palma. Al final i com passa gairebé sempre, els projectes concrets passen per davant de la planificació.
    Al cap i a la fi, aquest projecte implica convertir una carretera en una autopista (d’Alcampo fins al Coll d’en Rebassa) i alhora construir una autopista que des d’aquest centre comercial aniria fins a la carretera d’Establiments aprofitant una part de Cami dels Reis. Maldament tot això s’acompanya de la creació d’aparcaments dissuasoris i de noves línies de busos, la realitat és que és una aposta clara pel transport privat.
    Tornam a perdre una oportunitat de planificar el transport i s’acaba apostant pel transport privat en detriment del transport col·lectiu.

    Blog Miquel Àngel March

    Blog Miquel Àngel March | 01/02/2009, 09:14
  9. Jaume Carbonero i la destrucció de sòl rústic

    ----LLEI CARBONERO----

    El GOB reclama al Govern que abans de construir al sòl rústic opti per ocupar els prop de
    100.000 habitatges buits que hi ha a les Illes.

    Donat el nombre elevat d'ofertes que ha rebut el Govern Antich, el GOB demana que es descarti la construcció del sòl rústic, i que en cas que no sigui suficient per assolir l'objectiu dels 5.000 habitatges de protecció oficial (HPO), opti per adquirir i ocupar els habitatges buits que hi ha en l'actualitat.
    ________________________________________________________

    HPO: OCUPAR SÒL URBÀ I APROFITAR PISOS EXISTENTS, NO CAL CONSUMIR MÉS TERRITORI

    Amb l'estoc d'habitatges buits ja existents i l'edificabilitat permesa és més que suficient per a promoure polítiques de rehabilitació i consolidació urbana, sense necessitat de noves classificacions de sòl urbanitzable ni la urbanització de les Àrees de Trancisió. En definitiva, no cal construir més per donar solució a la problemàtica de l'accés a l'habitatge.

    Segons les dades que disposam i sense comptar les instal•lacions hoteleres, a les illes Balears hi ha actualment (2006) 537.911 habitatges dels quals 336.591 són residències principals, 107.059 segones residències i 94.261 estan desocupades tot l’any.

    A més, l'actual situació de crisi en el sector de la construcció ha suposat, que moltes iniciatives urbanístiques, hagin quedat sense acabar o ara no tenguin sortida al mercat. És el panorama de blocs de pisos o promocions d'adossats buits i sense acabar que ara podem veure per Campos, Sa Pobla, Marratxí, Manacor, Santa Margalida, etc.

    Des del nostre punt de vista per tant, l'actuació del Govern, hauria de prescindir de la construcció al sòl rústic de transició - Marratxí, Esporles, Manacor i Sineu, on totes les ofertes s'han plantejat al sòl rústic - i , en cas que faci falta per assolir l'objectiu dels 5.000 habitatges de protecció oficial, i sobretot, per garantir que les HPO es construeixen on realment hi ha necessitat social, complementar l'oferta de sòl urbà i urbanitzable amb altres mesures, que ja reclamàrem i que es troben a l’abast de les administracions:

    • promoure l’ús real d’habitatge dels pisos construïts i que són buits en aquests moments
    • reconvertir el sòl urbà actual en sòl de protecció oficial
    • apostar per la reforma d'immobles degradats
    • facilitar el lloguer de cases i pisos existents.

    En definitiva, el GOB proposa que l'administració pública promogui l'arrendament d'aquest "estoc" d'habitatges; amb incentius als seus propietaris, o amb la seva compra pública per després llogar-los. Molts d'habitatges i sòl urbà "retingut" es poden reformar i rehabilitar, amb el suport públic. Així s'evitaria créixer més en insostenibilitat, en consum de recursos naturals, sòl i energia. Si cal construir de nou, hauria de ser al sòl que ja és urbà; per exemple a molts de barris degradats mitjançant la reconversió social i urbanística.

    LES CRÍTIQUES DEL GOB A LA LLEI CARBONERO

    Des de que es va plantejar la Llei Carbonero, el GOB ha vengut manifestant el seu desacord amb el plantejament d'aquesta Llei que finalment es va tirar endavant.

    Malgrat això, volem recordar que des del GOB consideràvem una contradicció posar a l'abast de constructors i promotors més sòl edificable i amb més aprofitament, maldament sigui per aquests habitatges i més, si recordam el discurs d'investidura del president Antich: no consumir ni un pam més de territori.

    El creixement en altura i sobretot la incorporació de sòl rústic (Àrees de Transició) al procés urbanitzador i edificatori constitueixen és una passa enrera del Govern Antich i per això demanam, que ara que s'ha fet l'oferta de sòl i que la majoria és sòl urbà i urbanitzable, es descarti l'ocupació del sòl rústic i s'opti pels habitatges buits. Amb 2 objectius principals:

    1. treure al mercat l'estoc d'habitatges buits o en construcció que, per la conjuntura actual, no tenen sortida
    2. garantir que la distribució territorial dels habitatges es faci allà on hi ha la vertadera demanda per part de la població, en comptes dur la població allà on hi ha pisos, per garantir un creixement sostenible i responsable que no obligui a fer milers de desplaçaments a la gent que té la feina a un lloc però viu en un altre.

    Tot això, juntament amb altres polítiques per a revitalitzar el lloguer, impulsar la reforma d'habitatges existents recordant que les polítiques realment efectives per a solucionar el problema de l'accés a l'habitatge passen fonamentalment per l'aprofitament del parc d'habitatges buits i desaprofitats.

    Web GOB

    gob | 01/02/2009, 09:15
  10. El PP es felicita de que el GOB critiqui més el pacte que a ells...

    ...i va ser millor el segon govern Matas?

    És positiu aquest continuu pegar contra els mateixos?

    Perque no es parla clar i no es parla d'UM i sempre envestiu al bloc i als socialistes?

    Malament anam.

    proust | 01/02/2009, 10:58
  11. Raons per a la crítica, en sobren!

    Tothom sap com és UM, que tant li fa pactar amb la dreta que amb l'esquerra per tal de mantenir-se al poder. UM era al gobern de Matas quan es va decidir, per posar un sol exemple, la construcció de l'hospital a Son Espases i, en aquest sentit, potser és l'únic partit del gobern actual que no ha traït el seu electorat.

    Els Socialistes i el Bloc, han jugat com han volgut amb les aspiracions del poble d'un canvi que podria haver estat possible. M'agradaria saber si tots els incumpliments electorals, totes les promeses esberlades, ja estaven planificades d'antubi o, el que és el mateix, si avans de les eleccions només feien comèdia quan es posicionaven al costat del poble.

    És sa i molt democràtic criticar i acusar els traïdors i, en aquest cas, tant el Bloc com els Socialistes ho són.

    Vela | 01/02/2009, 19:56
  12. Aquest decret-vergonya ha ressucitat el dels "Centros de Interés Turístico Nacional" dictat per Franco quan Fraga era ministrte de Información y Turismo.

    Aquest decret-vergonya ha ressucitat el dels "Centros de Interés Turístico Nacional" dictat per Franco quan Fraga era ministrte de Información y Turismo.

    En Essència aquella normativa franquista esperonava els particulars a construir el que volguessin, com volguessin i allà on volguessin. El tot poderós estat proclamava : construeixin, construeixin, senyors que després jo ja posaré les infraestrucftures.
    La urbanització Calas de Mallorca fou creada com a Centro de Interés Turístico Nacional i ja en veieu el resultat, l'Ajuntament de Manacor encara no l'ha poguda recepcionar.
    Anam a un campi qui pugui elevat a l'enèssima potència, però aquesta vegada amb el suport incondicional del bloc (comunistes, psemeros, verds).
    Ningú no amolla (bloc), per tal de conservar les poques cadiretes que encara els queden.
    Buranyeta, fa devers d'una hora

    dBalears | 01/02/2009, 20:19
  13. Perquè no li diuen decret "Escarrer-Simón Barceló" .

    Perquè no li diuen decret "Escarrer-Simón Barceló" .

    Nadal, Antich i Biel Barceló foren simples "mandaos" i feren el que l’amo els ordenà, alguns d’ells (Bloc) jugaren a fer de policies bons per rentar-se una mica sa cara i no quedar tant malament, malgrat hagin quedat com el cul. Qui comanda a Mallorca? Ara ja ho sabem tots, el pobla, per descomptat, no, malgrat votem cada quatre anys. Seguirem participant amb aquesta comèdia? Jo he decidit que no, ja m'han enganyat prou. Senyor Frontera, els seus articles, juntament amb els del Sr. Capella, son lo millor d'aquest diari. Ambdós tenen tota la meva admiració y respecta.
    Toni, fa devers 9 hores

    dBalears | 01/02/2009, 20:20
  14. Fa vergonya escoltar els arguments que post-decret van amollant

    Fa vergonya escoltar els arguments que post-decret van amollant: Francesc Antich, pregona que això vendrà a salvar l'atur. Miquel Nadal, que els hotelers amb ell han conquerit la glòria. I Biel Barceló que sense ell encara hauria estat pitjor: Home gràcies!
    Josep Planas G, fa devers 16 hores

    dBalears | 01/02/2009, 20:21
  15. Antich, Armengol, Barceló, Santiago, Lladó…

    Antich, Armengol, Barceló, Santiago, Lladó…

    1 febrer 2009 – 12:38

    Tenia la seguretat que les Illes Balears disposaven d’un Govern de centre esquerra, que és la terminologia escollida -supòs que per Unió Mallorquina- per anomenar la reedició del Pacte de Progrés. No puc estar més decebut. Encara no m’havia recuperat -desconec si ho arribaré a fer- del cop de Son Espases quan vaig saber que és possible que aquest Govern autoritzi la construcció de vivendes de protecció oficial en sól rústic. Ho han llegit bé: en rústic. I quan encara no m’ho acabava de creure sorgí la iniciativa del conseller de Turisme Miquel Nadal per facilitar la reforma de la vella planta hotelera de les Illes Balears. Vos he de confessar que mai de la vida m’hagués pogut imaginar que Antich, Armengol, Barceló, Santiago o Lladó… acceptassin que el Drecret Nadal fes possible transgredir les normes urbanístiques i turístiques vigents. Augmentar el volum fins ara permès i incrementar l’us de la parcel·la en un màxim del deu per cent no és altre cosa que fer urbanisme a la carta. És evident que aquest Govern està en mans dels hotelers. La ideologia ha quedat relegada i ha deixat pas al pragmatisme. S’ha prioritzat evitar una nova batalla, com la viscuda en el Pacte de Progrés, amb els hotelers. Antich ha acceptat, Armengol, a qui li agrada mostrar-se diferent, res no ha dit i el paper de Barceló, Santiago o Lladó és, senzillament, de comparsa. Encara em resistesc, però m’hauré d’acabar escoltant aquell bon amic que sempre em diu que “contra el PP es viu millor”. Uff.

    Blog Pep Verger | 01/02/2009, 20:30
  16. El decret Nadal

    El decret Nadal

    Llorenç Capellà

    La presidenta d’Indústria-Pimem, Inès Beascoechea, reclama l’aprovació d’un pla estratègic per a les indústries, en el qual s’inclou, suposo, un disseny de polígons industrials en els distints municipis de l’illa. El tema és conflictiu. Les fàbriques necessiten espai i els polígons, que suposen una bona font d’ingressos per als municipis que els acullen, no acaben d’encaixar en el Pla Territorial de Mallorca. Doncs bé, una vegada aprovat el Decret Nadal com a mesura d’urgència i excepcional per a combatre els efectes de la crisi econòmica, què passarà si la senyora Francesca Vives reclama un tractament especial per als industrials? Farà orelles de cònsol, el Govern? Miquel Nadal acaba d’abocar Francesc Antich a un carreró sense sortida. Que això tingui o no tingui conseqüències polítiques, no podem avançar-ho.
    Però en pot tenir. I tant! I el President ho sap, no debades la seva cautela contrasta amb la joia desbordant de Nadal. Antich destaca, del Decret, que s’ha aprovat "amb la implicació de tothom". És una manera d’escampar murta, perquè va sortir escaldat del cas Son Espases. Tanmateix, hem de suposar que en referir-se a "la implicació de tothom", es refereix exclusivament als seus socis de govern, perquè la gent del carrer, aquella que fa part de la consciència cívica, molt probablement no li hauria donat el vistiplau. Primer de tot, per desconfiança envers l’ús que en faran els beneficiaris. La gent que participa de la inversió turística sol ésser d’aquella que t’agafa el braç quan li allargues la mà. I la perillositat del Decret Nadal no rau exclusivament en les disposicions que conté, sinó en la filosofia oculta que l’inspira.
    Els hotels tan sols poden créixer un 10%, però poden construir-s’hi sales de convencions i congressos i piscines cobertes a l’exterior. És a dir, pot aixecar-se una ciutat al seu voltant. D’altra banda, entre els ciutadans predomina el desconcert. Fa dos dies encara es parlava de l’esponjament de la indústria hotelera, cosa que suposa apostar per un model turístic en el qual predomina la qualitat per sobre de la quantitat. Què se n’ha fet, d’aquest projecte, que compartien empresaris i Administració? El Decret Nadal el contradiu, perquè, vulgues no vulgues, suposa una aposta descarada per a consolidar la massificació. Antich ja pot anar amb compte, perquè el Decret tindrà efecte bumerang. Per al PSOE i per al Bloc.
    El ciutadà té memòria. I ambdós han traït reiteradament les seves promeses electorals. Sí, ja ho sabem: els socialistes s’escudaran en el pragmatisme, i el tutti frutti d’esquerres cercarà qualsevol excusa passadora perquè el delmat grup d’incondicionals que encara li van darrere no perdi definitivament la fe. Però ni les justificacions dels uns ni dels altres no serviran de gaire cosa. Si tant voleu, perquè Miquel Nadal parla pels colzes i amb una franquesa sorprenent. No s’està de fer-nos saber a quin senyor serveix. "En quatre mesos en el càrrec –ha dit–, he fet tot allò que m’han demanat". Els hotelers, és clar. Davant aquestes paraules no té sentit parlar d’un país de tots. Ni tan sols d’un país. Deplorable.
    DBalerars (3-II-09)

    dBalears | 03/02/2009, 10:35
  17. El canvi radical

    El canvi radical

    Miquel Payeras
    El decret de Miquel Nadal, de mesures urgents per facilitar reformes als hotels, implica algunes altres consideracions a més de la comentada per servidor despús- ahir –el passar de l’esponjar al farcir– que evidencien el radical canvi que en aquesta legislatura s’ha produït envers els hotelers i, de fet i en general, en la política turística. Les declaracions fetes aquest setmana pel secretari general de la UGT, Lorenzo Bravo, així com les del GOB divendres passat, són la mostra que no existeix la unanimitat amb què pareixia que tothom rebia el decret divendres de la setmana passada. Per ventura, les paraules de Bravo són les que més retraten la situació. Diu que el decret és un "nyap" perquè abans que ampliar en un 10% les instal·lacions existents, el que caldria seria que els hotelers ampliassin les habitacions que existeixen –que ell diu que n’hi ha de fins i tot 12 metres quadrats–, disminuir places generals i augmentar preus.
    Això és el que s’havia dit que calia durant els darrers anys. Quants de congressos, seminaris, ponències i debats s’han organitzat sobre el futur del turisme a Balears que han acabat arribant a la conclusió que cal millorar la competitivitat a base de no construir més, d’incrementar qualitat de l’oferta i augmentant preus?... Pensem-ho d’una altra manera: si fa quatre o cinc mesos algú hagués dit que per combatre la crisi econòmica calia que la planta hotelera existent havia de poder incrementar un 10% de ciment, qui s’ho hauria pres seriosament? Encara més: s’imagina el lector que aquest decret hagués estat aprovat per l’exconseller de Turisme Joan Flaquer durant l’anterior legislatura; es pot imaginar el lector el bullit que s’hauria muntat al Parlament i, amb tota probabilitat, al carrer on haguessin acompanyat el GOB –l’única entitat cívica que manté la coherència– els habituals salvadors del territori, del "país" i l’etcètera de sempre"?...
    No ens aturem amb aquestes consideracions. Anem a cercar-ne una altra, si volen encara més enrevessada. Recorden vostès quan el govern dels mateixos partits que ara governen aprovaren l’ecotaxa? Segur que sí. I segurament també recordaran que al principi alguns hotelers –de Menorca quasi tots, i alguns de Mallorca– s’hi mostraren a favor, fins que les grans cadenes i organitzacions empresarials decretaren la "jihad" en contra. Per què aquella actitud? Ningú no l’entenia, perquè no era creïble que per un euro i turista i dia passàs res. De fet, no passà res i no hi hagué més que un grapat ridícul de queixes de turistes. Per què aleshores aquella guerra santa? No faltaren els que sospitaren que l’ecotaxa faria surar tota l’oferta il·legal hotelera.
    Si més no, era cert que en converses privades els que governaven no s’estaven de dir que era aquesta la raó bàsica de tanta oposició. Doncs bé, ara, els que governen, els mateixos, mitjançant aquest decret legalitzen les places turístiques il·legals que existeixen. Em pareix més que justificat qualificar de canvi radical el que estam vivint en relació a la política turística. No sé sincerament si hi pot haver alternativa. Possiblement no. La crisi econòmica el que ha fet és fer caure les caretes. Ni impossibles canvis de model ni, tan sols ja, d’actitud. És el que hi ha. No sé si això tendrà preu electoral però em fa l’efecte que guanyar, el que es diu guanyar, l’esquerra no hi guanyarà res, amb aquest canvi radical.
    DBalears (4-II-09)

    Miquel Payeras | 04/02/2009, 07:19
  18. Es molt trist veure aquest zoo anomenat Govern Balear

    Es molt trist veure aquest zoo anomenat Govern Balear que tenim els mallorquins i encara més tist veure els animals que hi habiten anomenats polítics. Perquè cap se'n salva. I com podem reivindicar ser una "comunitat històrica", ser més "reconeguts", tenir un "estat propi"??!!! El meu vot no el trendran. Mai més els donaré la meva confiança.
    No Future, fa devers 3 hores

    dBalears | 04/02/2009, 07:20
  19. Des de l'Honorable Antich fins el derrer de tots ells son una colla de venuts.

    Des de l'Honorable Antich fins el derrer de tots ells son una colla de venuts.
    Federelista, fa devers 18 hores

    dBalears | 04/02/2009, 07:21
  20. Mestre, qui se salva així, ningú? Tots són (som) iguals?

    Mestre, qui se salva així, ningú? Tots són (som) iguals? Pas a ser indecent per pensar que el decret Nadal, malgrat la irregularitat que representa i sempre en el context econòmic actual, pot ser un instrument útil per donar feina (i tot el que això implica) i per millorar els nostres establiments turístics?
    jac, fa 1 dia

    dBalears | 04/02/2009, 07:22
  21. Ara hi ha algú des qui encara tenim principis que s'atreviria a criticar en Joan Buades per no voler seguir es corrent des pacte de progrés de sa legislatura 1999-2003?

    Ara hi ha algú des qui encara tenim principis que s'atreviria a criticar en Joan Buades per no voler seguir es corrent des pacte de progrés de sa legislatura 1999-2003?
    Joan de Balàfia, fa 1 dia

    dBalears | 04/02/2009, 07:23
  22. Aquest decret-vergonya ha ressucitat el dels "Centros de Interés Turístico Nacional" dictat per Franco quan Fraga era ministrte de Información y Turismo.

    Aquest decret-vergonya ha ressucitat el dels "Centros de Interés Turístico Nacional" dictat per Franco quan Fraga era ministrte de Información y Turismo.
    En Essència aquella normativa franquista esperonava els particulars a construir el que volguessin, com volguessin i allà on volguessin. El tot poderós estat proclamava : construeixin, construeixin, senyors que després jo ja posaré les infraestrucftures.
    La urbanització Calas de Mallorca fou creada com a Centro de Interés Turístico Nacional i ja en veieu el resultat, l'Ajuntament de Manacor encara no l'ha poguda recepcionar.
    Anam a un campi qui pugui elevat a l'enèssima potència, però aquesta vegada amb el suport incondicional del bloc (comunistes, psemeros, verds).
    Ningú no amolla (bloc), per tal de conservar les poques cadiretes que encara els queden.
    Buranyeta, fa 1 dia

    dBalears | 04/02/2009, 07:24
  23. SOUS

    La consellera Fina Santiago (Bloc-EU), manté la seva presència al Parlament per motius exclusivament polítics. EU ja va explicar en el seu moment que els ingressos per la seva funció de consellera (23.484,15 euros) són transferits integrament a l'organització, juntament amb part dels seus ingressos.

    Les petites organitzacions d'esquerra viuen de les aportacions dels militants i dels ingressos dels seus membres presents a les administracions, com tots els que formam part d'aquestes organitzacions sabem.

    Com a militant d'esquerra no estic encantada amb el govern, però crec que no s'ha de donar informació parcial. La crítica ha de servir per canviar les polítiques no fer augmentar la confusió. Molts mitjans de comunicació conservadors ja s'encarregan d'aquesta funció.

    Maria Mascaró | 07/02/2009, 19:01
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS