Administrar

Esquerra-Illes abandona les àrees de govern i els càrrecs que ocupa al si del Pacte a la institució insular

pobler | 19 Desembre, 2009 16:35 | facebook.com

Esquerra abandona les àrees de govern i els càrrecs que ocupa al si del Pacte a la institució insular


Company/a militant,

(Et faig arribar, com a militant d'Esquerra, unes breus i ràpides reflexions personals, païdes durant les primeres vint-i-quatre hores posteriors a la publicació d'aquest titular als mitjans de comunicació).

Davant la notícia publicada el 18 de desembre de 2009, segons la qual “Esquerra abandona les àrees de govern i els càrrecs que ocupa al si del Pacte a la institució insular”, certa militància mallorquina d'Esquerra Republicana, la partidària de mantenir-se al marge del Bloc per Mallorca, l'any 2007, què n'ha de pensar, n'ha de dir i ha de fer d'ara endavant?

Des d'aquesta situació personal en què em trob ara, com a militant d'Esquerra Republicana des de l'any 2003, ara llis i ras, consider que, senzillament, s'ha de romandre a l'espera dels esdeveniments que es vagin produint, tant a l'interior del partit, com a les institucions públiques illenques i a la societat catalana d'aquestes illes nostres.

No puc oblidar que, abans de les eleccions de 2007, Esquerra Republicana apareixia als ulls de molta gent com una formació política engrescadora, jovenívola, que anava per amunt, tenia futur, s'anava enfortint, n'incrementava la militància, era present en àmbits diversos de la societat catalana illenca, desprenia gran il·lusió i moltes ganes de participar activament en la tasca pública amb "una altra manera de fer política".

Encara record amb fruïció les nombroses trobades, reunions, sopars, encontres que cada dos per tres aconseguien d'arreplegar a Palma desenes de persones interessades a seguir de prop les propostes que hi exposaven representants d'Esquerra Republicana...

També record perfectament que, davant la conformació d'un Bloc per Mallorca, certa part de la militància republicana mallorquina s'havia manifestat totalment contrària a integrar-s'hi, en aquelles condicions tan deplorables com poc respectuoses: amb una de les poques formacions polítiques que havia estat capaç d'obtenir representació illenca al Parlament Europeu... (Només PP, PSOE i ERC, quasi res!)

Com es deia llavors, la constitució d'un Bloc com aquell només podia servir per donar vida als altres quatre partits que aleshores s'enfonsaven a les totes -PSM, Entesa, Esquerra Unida, Verds- i que, amb la col·laboració d'Esquerra Republicana, trobaven l'oportunitat de recobrar l'alè, de fer-se més forts i de recuperar el terreny perdut durant els darrers anys.

A més a més, n'hi havia que consideràvem que la conformació d'un Bloc per Mallorca d'aquella manera contribuiria, sens dubte, a accelerar més encara el procés de desaparició conjunta dels partits que no fossin PP, PSOE i UM.

Com a membre de l'Executiva, vaig participar activament i intensament en les discussions internes que s'hi produïren... D'aleshores ençà, ja no se'm tornà a triar per participar-hi pus mai més...

Dos anys i mig més tard, amb l'anunci fet públic de manera sobtada pel president regional -sense cap casta d'informació prèvia a la mateixa militància que, en assemblea, n'havia pres la decisió l'any 2007-, als ulls de certa gent, es pot donar per perdut i malgastat inútilment tot aquest temps transcorregut, governant a l'Ajuntament de Palma, al Consell de Mallorca i al Govern de les Illes Balears, de bracet dels partits del Bloc, en àrees tan insignificants...

Tant per a la militància i votants d'Esquerra Republicana, com per al panorama polític illenc en general, seria bo que s'arribàs a donar una resposta, el més satisfactòria possible, al bon caramull de preguntes que s'hi poden formular hores d'ara, si mes no, des d'aquest sector de la militància:

Amb quin bagatge polític, valuós i engrescador, pot presentar-se ara Esquerra Republicana en les properes confrontacions electorals a les Illes Balears i Pitiüses?

Qui podrà sentir-se amb ganes d'anar-ne a votar les propostes, amb un mínim d'interès? Com es podrà merèixer la confiança, de l'electorat i la resta de partits polítics, amb la qual anar establint possibles acords i/o aliances?

Com quedarà “tocada” la militància més activa i dinàmica d'Esquerra Republicana a les nostres Illes, amb aital decisió adoptada per l'Executiva al marge de l'assemblea de militants?

Com es valora, ara mateix, l'opinió que es tenia fa dos anys de romandre al marge del Bloc, donant-hi tots els suports puntuals que fossin pertinents i tenint-hi les mans lliures per criticar-hi el que s'hagués considerat rebutjable -vist el que s'ha vist-?

I encara més, com aconseguir que s'exerceixi i es practiqui de bon de veres la democràcia interna, després que la direcció del partit ha donat l'esquena a acords adoptats en assemblea de militants -com és el cas de Palma-?

Quin paper ha de correspondre, d'ara endavant, als òrgans executius d'un partit que sembla que encara vol continuar passant per ser tengut com el més “assembleari” de tots?

Qui es fa responsable de la desfeta produïda, i dels efectes ocasionats, amb l'abandonament sobtat d'àrees i càrrecs de govern, per decisió unilateral dels òrgans executius del nostre partit i sense cap casta de consulta prèvia a la militància?

Com se'n pensa informar adequadament la militància d'Esquerra Republicana que, se suposa, deu tenir dret a obtenir més informacions que les que arriben a tothom a través dels mitjans de comunicació?

Quines conclusions pràctiques n'ha d'extraure la militància i els òrgans de direcció d'Esquerra Republicana a l'illa de Mallorca?

A la vista de certes diferències expressades per membres d'Esquerra-Eivissa, quan es pensa constituir, de bon de veres, la secció comarcal d'Esquerra Republicana de Catalunya a Mallorca?

Cecili Buele i Ramis,

Mallorca, 19 de desembre de 2009

BONES FESTES!

BON NADAL!

bON CAP D'ANY!

http://www.youtube.com/watch?v=yVFugoVcI6k&feature=player_embedded

Opinions i actualitat política | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Llibres mallorquins segrestats per la dictadura franquista (I)

pobler | 19 Desembre, 2009 09:39 | facebook.com

Maria-Aurèlia Capmany també analitzaria les nostres obres (les de Blai Bonet, Gabriel Janer Manila, Jaume Vidal Alcover, Antònia Vicens, Guillem Frontera, Llorenç Capellà, Maria-Antònia Oliver, Pau Faner, Antoni Serra, Biel Mesquida, Antoni Lluc-Ferrer, Carme Riera i Miquel Àngel Riera) en "Novel.listes i narradors a les Illes". (Miquel López Crespí)


1974: EL TRIBUNAL D'ORDRE PÚBLIC (TOP) FRANQUISTA SEGRESTA LA GUERRA JUST ACABA DE COMENÇAR (I)



Coberta del llibre de narracions de Miquel López Crespí La guerra just acaba de començar.


En altres capítols d'aquesta història personal i col.lectiva de la lluita antifeixista a Mallorca ja he parlat de la importància que tenia, per a un militant revolucionari de finals dels anys seixanta i començaments dels setanta, que la Brigada Social (la policia política del règim) et tengués certa "consideració" per allÒ que publicaves llibres i col.laboraves en els suplements de cultura dels diaris de Ciutat. Aquestes coses, per a un escriptor que no es distingís en la lluita per la llibertat del nostre poble, no significaven res (perquè no es jugava anys de presó, insults, cops a comissaria, tortures); per a nosaltres, en canvi, era bàsic garantir el mínim de bufetades físiques (el feixisme i els seus servils no ens podien colpejar moralment, car nosaltres ens consideràvem a mil quilòmetres de les seves baixeses humanes). Joan Triadú, a començaments dels anys setanta, parlà sovint de nosaltres a les pàgines de la revista montserratina Serra d'Or ("Panorama de narració breu: el conte com a revelació" i, per l'octubre de l'any 1975, "Panorama de narració breu: les veus solitàries d'una forma lliure").



Ciutat de Mallorca 18-IV-1973. Andreu Ferret (centre la fotografia) va presentar les obres de Miquel López Crespí A preu fet i d'Antoni Serra La gloriosa mort de Joan Boira en els baixos de la llibreria Tous.

Maria-Aurèlia Capmany també analitzaria les nostres obres (les de Blai Bonet, Gabriel Janer Manila, Jaume Vidal Alcover, Antònia Vicens, Guillem Frontera, Llorenç Capellà, Maria-Antònia Oliver, Pau Faner, Antoni Serra, Biel Mesquida, Antoni Lluc-Ferrer, Carme Riera i Miquel Àngel Riera) en "Novel.listes i narradors a les Illes". En el primer dels estudis abans esmentats, i en l'apartat "Una altra revelació: Miquel López Crespí", Joan Triadú parla del meu primer recull de contes, A preu fet, que acabava de publicar a l'Editorial Turmeda. Deia el crític de Serra d'Or: "Els qui vam començar a treure el nas cap a l'any 1940, no crec que puguem deixar de pensar si n'han tingut, de sort, els joves que ara tenen entre vint-i-cinc i trenta anys, els quals s'han trobat amb editorials (alguna, almenys), concursos amb abominables premis (algun en guanyen) i articles i entrevistes als diaris, al costat dels anuncis dels seus llibres (alguns anuncis amb fotografies). Però tot això no s'hauria de dir ara. És millor esperar i tenir en compte sempre que cadascú se sent el seu mal... Així, com Josep Albanell, l'escriptor de sa Pobla (Mallorca) Miquel López Crespí, que se'n va als vint-i-quatre anys d'edat, obtingué el premi "Llorenç Riber", fou finalista del "Ciutat de Manacor" i obtingué el premi "Joan Ballester" a la II Festa de les Lletres celebrada a Campos. També fou premiat com a autor de teatre. Al llibre de narracions A preu fet (Llibres Turmeda, Col.lecció Gavilans, de narrativa, Editorial J. Mascaró Pasarius, Palma de Mallorca 1973), un llibre breu, Miquel López Crespí inclou els contes del recull que dóna títol al llibre i un altre recull titulat Somnis dúctils. En conjunt, una altra revelació i una nova aportació mallorquina a la narrativa d'avui. Per què "mallorquina"? Quina significació té el fet de dir-ho, si és que en té cap? López Crespí almenys aporta el seu mallorquinisme (i no em refereixo al llenguatge que els mallorquins es distingeixen per dominar molt bé, menys engavanyats pel castellà) en forma d'un romanticisme declarat de la millor mena, sense vergonya, i que porta a la crítica directa, a l'inconformisme jove i de carrer. Els mallorquins s'adrecen al lector com a un company de confidències, cabòries i tresqueres. Conviden i no se'ls pot dir que no. L'amor tractat com un afer personal, dolorós i 'que-tot-hom-s'hi-pot-trobar' quan s'és com s'ha de ser, sobretot els escriptors joves, etc., en llur prosa pren una vida nova i una vehemència que no és retòrica sinó abundor i proximitat.

'Els contes de López Crespí, doncs, tenen aquestes qualitats. Hi ha moments en què la visió del món és expressada d'una manera més elusiva (com en el conte 'Amor'..., tan valent) i esquiven tot excés d'expressivitat. És un món que té camins, bé que en aquests reculls no en predomini encara ben bé cap, entre la lírica i la sàtira, que en el món en què vivim tot s'ho té prou guanyat".

Feia anys -d'ençà el 1969- que diverses publicacions de les Illes i del Principat (també algunes de l'Espanya) es feien ressò de les meves activitats literàries i de les dels altres companys de generació (Antoni Serra, Llorenç Capellà, Gabriel Janer Manila, Miquel Ferrà Martorell, Maria Antònia Oliver, Antònia Vicens, etc, etc). No cal dir que aquests articles parlant de les nostres incipients obres (articles com l'abans esmentat de Joan Triadú, altres d'Antoni Serra, Josep M. Llompart, Agustí Pons, Francesc Candel, Blai Bonet, etc, etc), a part d'encoratjar-me, com he explicat al començament de l'article, servien per a aconseguir que la Brigada Social ens "respectàs" una mica. Escric "respectàs" entre cometes perquè, aleshores, en plena dictadura, els antifeixistes no teníem cap garantia -ni una!- de ser "respectats" de caure en mans de la "social". Ara sembla que aquesta cosa tan senzilla i tan fàcil -sortir en els diaris- no tengui cap importància. Però en aquells moments era molt útil per a la nostra seguretat personal. Tenc al davant un article publicat per Francesc Candel en el diari Última Hora el disset d'agost de l'any 1973 i que es titula "Una novelística mallorquina". Aquest article de Candel anava il.lustrat amb fotografies de Joan Manresa, Antoni Serra i jo mateix (s'ha de recordar que l'amic Joan Manresa acabava de publicar Primer banyador blau marí, i Antoni Serra La gloriosa mort de Joan Boira). Candel comentava, doncs, aquests darrers llibres editats a Mallorca (A preu fet, entre ells). Sabíem que la Brigada Social, que ens seguia els passos i controlava en tot el que podia (domicili, correspondència, etc), n'estaria assabentada: entre les seves feines hi havia retallar els articles de la premsa illenca que feien referència a "actes subversius" -normalment conferències o presentacions de llibres- o a "destacats elements perillosos" -indiscutiblement els escriptors d'esquerres i procatalanistes: els tres autors abans esmentats.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Literatura | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS