Miquel López Crespí - Memòria històrica

Company/a militant,

(Et faig arribar, com a militant d'Esquerra, unes breus i ràpides reflexions personals, païdes durant les primeres vint-i-quatre hores posteriors a la publicació d'aquest titular als mitjans de comunicació).

Davant la notícia publicada el 18 de desembre de 2009, segons la qual “Esquerra abandona les àrees de govern i els càrrecs que ocupa al si del Pacte a la institució insular”, certa militància mallorquina d'Esquerra Republicana, la partidària de mantenir-se al marge del Bloc per Mallorca, l'any 2007, què n'ha de pensar, n'ha de dir i ha de fer d'ara endavant?

Des d'aquesta situació personal en què em trob ara, com a militant d'Esquerra Republicana des de l'any 2003, ara llis i ras, consider que, senzillament, s'ha de romandre a l'espera dels esdeveniments que es vagin produint, tant a l'interior del partit, com a les institucions públiques illenques i a la societat catalana d'aquestes illes nostres.

No puc oblidar que, abans de les eleccions de 2007, Esquerra Republicana apareixia als ulls de molta gent com una formació política engrescadora, jovenívola, que anava per amunt, tenia futur, s'anava enfortint, n'incrementava la militància, era present en àmbits diversos de la societat catalana illenca, desprenia gran il·lusió i moltes ganes de participar activament en la tasca pública amb "una altra manera de fer política".

Encara record amb fruïció les nombroses trobades, reunions, sopars, encontres que cada dos per tres aconseguien d'arreplegar a Palma desenes de persones interessades a seguir de prop les propostes que hi exposaven representants d'Esquerra Republicana...

També record perfectament que, davant la conformació d'un Bloc per Mallorca, certa part de la militància republicana mallorquina s'havia manifestat totalment contrària a integrar-s'hi, en aquelles condicions tan deplorables com poc respectuoses: amb una de les poques formacions polítiques que havia estat capaç d'obtenir representació illenca al Parlament Europeu... (Només PP, PSOE i ERC, quasi res!)

Com es deia llavors, la constitució d'un Bloc com aquell només podia servir per donar vida als altres quatre partits que aleshores s'enfonsaven a les totes -PSM, Entesa, Esquerra Unida, Verds- i que, amb la col·laboració d'Esquerra Republicana, trobaven l'oportunitat de recobrar l'alè, de fer-se més forts i de recuperar el terreny perdut durant els darrers anys.

A més a més, n'hi havia que consideràvem que la conformació d'un Bloc per Mallorca d'aquella manera contribuiria, sens dubte, a accelerar més encara el procés de desaparició conjunta dels partits que no fossin PP, PSOE i UM.

Com a membre de l'Executiva, vaig participar activament i intensament en les discussions internes que s'hi produïren... D'aleshores ençà, ja no se'm tornà a triar per participar-hi pus mai més...

Dos anys i mig més tard, amb l'anunci fet públic de manera sobtada pel president regional -sense cap casta d'informació prèvia a la mateixa militància que, en assemblea, n'havia pres la decisió l'any 2007-, als ulls de certa gent, es pot donar per perdut i malgastat inútilment tot aquest temps transcorregut, governant a l'Ajuntament de Palma, al Consell de Mallorca i al Govern de les Illes Balears, de bracet dels partits del Bloc, en àrees tan insignificants...

Tant per a la militància i votants d'Esquerra Republicana, com per al panorama polític illenc en general, seria bo que s'arribàs a donar una resposta, el més satisfactòria possible, al bon caramull de preguntes que s'hi poden formular hores d'ara, si mes no, des d'aquest sector de la militància:

Amb quin bagatge polític, valuós i engrescador, pot presentar-se ara Esquerra Republicana en les properes confrontacions electorals a les Illes Balears i Pitiüses?

Qui podrà sentir-se amb ganes d'anar-ne a votar les propostes, amb un mínim d'interès? Com es podrà merèixer la confiança, de l'electorat i la resta de partits polítics, amb la qual anar establint possibles acords i/o aliances?

Com quedarà “tocada” la militància més activa i dinàmica d'Esquerra Republicana a les nostres Illes, amb aital decisió adoptada per l'Executiva al marge de l'assemblea de militants?

Com es valora, ara mateix, l'opinió que es tenia fa dos anys de romandre al marge del Bloc, donant-hi tots els suports puntuals que fossin pertinents i tenint-hi les mans lliures per criticar-hi el que s'hagués considerat rebutjable -vist el que s'ha vist-?

I encara més, com aconseguir que s'exerceixi i es practiqui de bon de veres la democràcia interna, després que la direcció del partit ha donat l'esquena a acords adoptats en assemblea de militants -com és el cas de Palma-?

Quin paper ha de correspondre, d'ara endavant, als òrgans executius d'un partit que sembla que encara vol continuar passant per ser tengut com el més “assembleari” de tots?

Qui es fa responsable de la desfeta produïda, i dels efectes ocasionats, amb l'abandonament sobtat d'àrees i càrrecs de govern, per decisió unilateral dels òrgans executius del nostre partit i sense cap casta de consulta prèvia a la militància?

Com se'n pensa informar adequadament la militància d'Esquerra Republicana que, se suposa, deu tenir dret a obtenir més informacions que les que arriben a tothom a través dels mitjans de comunicació?

Quines conclusions pràctiques n'ha d'extraure la militància i els òrgans de direcció d'Esquerra Republicana a l'illa de Mallorca?

A la vista de certes diferències expressades per membres d'Esquerra-Eivissa, quan es pensa constituir, de bon de veres, la secció comarcal d'Esquerra Republicana de Catalunya a Mallorca?

Cecili Buele i Ramis,

Mallorca, 19 de desembre de 2009

BONES FESTES!

BON NADAL!

bON CAP D'ANY!

http://www.youtube.com/watch?v=yVFugoVcI6k&feature=player_embedded