Miquel López Crespí - Memòria històrica

MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ: UN ESCRIPTOR PROLÍFIC, UNA BONA PERSONA Per Lila Thomàs i Andreu (dBaleares) -

En Miquel López Crespí és un escriptor prolífic, quaranta-vuit premis literaris, potser emc deix algun, de poesia, novel•la, contes, teatre i narrativa juvenil, dels Països Catalans. Pobler, l’Ajuntament del seu poble li atorgà l’Escut d’Or en homenatge a la seva trajectòria en què sempre ha tingut presència la seva condició de pobler. Des de ben jove, a desset anys, s’inicià en la lluita antifranquista per les llibertats i la democràcia, de la qual n’ha deixat constància en nombrosos articles i llibres, memòries pròpies i assajos. La militància política la inicià a l’OIC Organització d’esquerra comunista, després al PSM Partit socialista de Mallorca, del qual va col•laborar al consell de redacció de Mallorca socialista. En la dècada dels vuitanta del segle passat fou cofundador i vicepresident de l’Ateneu Popular Aurora Picornell, ja desaparegut, juntament amb na Francisca Bosch Bauzà, i jo mateixa, i col•laborador habitual de Nostra Paraula.

No cal fer un resum dels múltiples llibres publicats, premis rebuts, reconeixements a la seva trajectòria, ho trobareu a la xarxa, té una entrada a la Gran Enciclopèdia Catalana, per posar un exemple, o a la Wikipèdia. Des del juny del 2025 anuncià que deixava d’escriure creació nova, després de més d’un centenar d’obres, però continuaria publicant avisava.

El febrer del 2019 a la presentació del seu assaig Repressió i cultura durant el franquisme Lleonard Muntaner Editor, a Can Oleo, l’acompanyaren Mateu Morro i Josep Valero, del qual vull citar unes paraules: Miquel té en el conjunt de la seva obra tres característiques que sempre hi són presents: L’origen de classe d’on surt i d’on es crià. Visibilitzar el patiment i enaltir la dignitat i la difícil lluita per la supervivència, dels republicans derrotats. Defensar la cultura pròpia del poble i la seva llengua catalana, enfront de la impostura de les classes dominants Podeu veure en aquestes paraules un bon resum del que ha mostrat en Miquel a través de la seva obra creativa. Orgull de classe, en primer lloc, fer evident la memòria i la dignitat d’aquells que patiren la repressió ferotge del franquisme, els defensors de la legalitat democràtica, fossin republicans de dretes, socialistes, comunistes o anarquistes. I sempre a través de la defensa de la nostra cultura, de la nostra llengua, la catalana, de manera conseqüent.

Vaig treballar amb en Miquel en aquells anys vuitanta que creàrem l’Ateneu Popular Aurora Picornell, un mitjà per accions culturals i polítiques com taules rodones, cinefòrum, presentacions de llibres, a la desapareguda seu del carrer Lluís Martí de Ciutat. Després hem continuat els contactes més esporàdics, hem anat seguint i coincidint en les trajectòries polítiques, de persones d’esquerres, sobiranistes, compromeses amb el nostre poble, i com em recorda sovint, «som els darrers comunistes que resistim» quan em telefona, a manera de presentació. Una bona persona, he afegit al títol, perquè és una característica que hem de destacar, a part dels seus mèrits com a escriptor, com a intel•lectual, en Miquel és hereu de la bonhomia de tantes persones d’esquerres, que va conèixer en la seva vida, que va compartir lluites, anhels, objectius, tots ells enfocats a la transformació d’aquesta societat capitalista, patriarcal, que ens ofega.

Una societat que ens vol fer individualistes, que menysprea el fet col•lectiu, que ens porta a la frustració com a persones, perquè el «triomf» no és passar per damunt dels altres, el vertader triomf és el contrari, formar part d’un poble, d’un col•lectiu, d’una comunitat veïnal, laboral, política, que persegueix el bé comú, el benestar de les persones per damunt de tot.

I cadascú hi contribueix des del seu esforç, des de la seva lluita, el seu treball, sigui un escriptor, un intel•lectual, a través de la seva obra creativa, o a través de la militància política, sindical, veïnal, o el voluntariat a organitzacions no governamentals de tota mena, solidàries, d’economia social i alternativa, en una paraula, les bones persones d’esquerres que volem transformar el sistema on vivim.