Miquel López Crespí - Memòria històrica

Son Baco: Caducat

Per Antoni Alorda

Fa vint anys que anam davant i darrera del camp de golf, amb més de vint construccions afegides com a hotels d'apartaments, a Son Baco (Campos).

Per no fer-me llarg, només apuntaré que des del gener de 2007 deman (com també el GOB) la caducitat de l'interès general concedit pel Consell l'estiu de 2006. Avui, a la fi, després d'inconfessables estires i arronses, la Comissió Insular d'Urbanisme de Mallorca ha incoat la caducitat de l'expedient: 4 vots a favor (Bloc-PSM/PSOE) i 4 en contra (PP i UM).

A la darrera sessió de la Comissió, la Presidenta havia deixat el punt sobre la taula i en la convocatòria per avui no hi figurava a l'ordre del dia. Tanmateix, el tema s'havia de tractar, així ho vaig anunciar a la Presidenta (a les Presidentes, de fet), o s'hi incloïa d'urgència, o jo personalment proposaria introduir-lo d'urgència. Afortunadament, al final ha estat Dubon qui ha plantejat tractar el tema. I s'ha aprovat. Avui és un d'aquells dies que un pot estar satisfet del canvi de govern.

Avui mateix, UH em publica un article on surt a camí als arguments que, predictiblement, han utilitzat PP i UM per votar en contra de la caducitat. L'adjunt per si qualcú té prou paciència per llegir-lo.

Son Baco, again  

El projecte de Son Baco, a Campos, una vintena de construccions en sòl rústic per a un hotel d’apartaments, i un camp de golf, és una au fènix urbanística des de fa vint anys.  

Ara, en plena crisi, n’hi ha que reprenen l’argument segons el qual edificar sòl rústic porta el progrés. Segons els difusors d’aquesta tesi, Campos està condemnat a un naufragi sense esperança si no s’aferra a la planxa-panacea de les bacanals urbanístiques. Fins a on? N’hi ha que no els hi basta el canvi de fesomia que ha viscut el poble amb la proliferació de blocs de pisos dels darrers anys; encara hi volen les 5  urbanitzacions a Sa Ràpita que promovien PP i UM des del Consell, més de 4.000 places en el litoral, avui objecte d’investigació judicial i que, lamentablement, encara figuren al Pla Territorial. 

Diversos Batles de Campos solen recórrer a l’exemple de Calvià. Calvià, com a exemple? N’estan ben segurs els campaners i campaneres que volen calvianitzar-se? Convertir Mallorca en Punta Ballena? 

La dreta insinua que seguir creixent és la solució i reivindica el desenvolupisme de les autopistes, ports i camps de golf, les urbanitzacions... El model que ha aconseguit associar Mallorca amb Marbella, no de bades els enriquiments sobtats, especulatius, solen fer comparèixer, de bracet, pràctiques corruptes. 

UM és entusiasta dels camps de golf i el PSOE en comparteix la fascinació (si més no a redols), tot i que sol ésser més crític amb l’oferta complementària; tanmateix, per al pacte de govern, hagueren de transaccionar amb l’ecologisme polític del Bloc, PSM-Els Verds i ExC. Ni teva ni meva. El resultat és la Llei 4/08 que prohibeix usos residencials i turístics als camps de golf. Així idò, cap dels partits signants hauria de dar suport a l’operació Son Baco. UM, com també el PSOE, han d’assumir que participen en un pacte compromès en canviar el paradigma urbanístic de l’illa.  

De Son Bacos, com de bacanals (i de sàtirs, silens i mènades), ja n’hem tengut prou en la política mallorquina.

http://tonialorda.balearweb.net/post/60451

SON BACO I SON REAL SALVATS!

Rebem aquesta comunicació del GOB, alegrant-nos de que aquests dos atemptats contra el terrirori i el medi ambient no tirin endavant. Estam segurs de que si el BLOC no es trobas governant en el Consell de Mallorca no s'hagués pogut posar fre a la destrucció. Volem recalcar la declaració del BIC (Bé d'Interés Cultural) de Son Real, que s'ha gestionat des de la Direcció Insular de Patrimoni que dirigeix el nostre company Biel Cerdà:

SON BACO I SON REAL SALVATS!

EL GOB FELICITA AL PSOE I BLOC PER IMPULSAR LA PRESERVACIÓ DE SON BACO I
SON REAL DAVANT ELS DOS PROJECTES DE CAMP DE GOLF QUE HI ESTAVEN PREVISTS.

El PSOE i el BLOC han complit avui amb un dels seus grans compromisos com a formacions polítiques i com a part del pacte de governabilitat del Consell de Mallorca: no permetre més camps de golf amb oferta complementària.

Avui, a la Comissió Insular d'Urbanisme s'han donat les passes necessàries per evitar els camps de golf prevists a Son Real (Santa Margalida) i Son Baco (Campos). Per una banda, la delimitació de l'àmbit de la zona arqueològica per a l'incoació de la declaració del BIC de Son Real, amb el vots a favor de tots els partits, i per l'altra, l'inici de l'expedient de caducitat de Son Baco, un petició que el GOB havia fet en diverses ocasions al Consell de Mallorca i que finalment avui s'ha sotmès a votació i s'ha aprovat, tot i els vots en contra del PP i de UM i gràcies al vot de qualitat de la Consellera Ma. Lluïsa Dubón. Ara aquest expedient haurà de comptar amb tres mesos de tramitació que esperam que acabin amb l'arxiu d'aquest projecte i per tant amb l'amenaça de la destrucció d'aquest indret a Campos.

SON BACO I SON REAL,  DOS PAISATGES ÚNICS QUE CALIA PRESERVAR

La construcció dels camps de golf i de l’oferta complementària que es plantejava en ambdós indrets suposava la seva transformació radical, i la destrucció definitiva d’elements etnològics, arqueològics, agraris i paisatgístics de primer ordre.

Des del GOB celebram les decisions preses avui al Consell de Mallorca i donam l'especial enhorabona al PSOE i al Bloc, tot i haver de lamentar que en el cas de Son BACO, la iniciativa hagi hagut de ser aprovada amb els vots en contra del PP i especialment d'UM. Un partit que també forma part del pacte de govern al Consell de Mallorca i que, tal i com els altres dos partits que el composen, havia assumit el compromís de no aprovar més camps de golf amb oferta complementària.

En aquest cas, UM ha posat de manifest el seu suport total a aquestes infrastructures i a seguir amb un model turístic i econòmic obsolet, que destrueix el territori i que pensa exclusivament en seguir construint més i generar riqueses per a uns pocs, a una Mallorca ja més que malmenada.

GOB INFORMACIÓ

http://psm-pollenca.balearweb.net/post/60438 PSM-Agrupació de Pollença

El feixisme és un perill molt mal d'esvair! Fins i tot fa acte de compareixença dins les mateixes files demòcrates...

Exhumacions de restes, ara mateix!

Certes decisions adoptades per les més altes instàncies de determinades institucions públiques, vigents en aquest període democràtic, fan pensar en la presència activa, fortament infiltrada, d'actituds, mentalitats i pràctiques molt més pròpies del feixisme que no de la democràcia.

Així es reconeix públicament, clar i català, davant les mateixes portes de l'Audiència Provincial de Palma, per part d'alguns dels assistents. El feixisme és un perill molt mal d'esvair! Fins i tot fa acte de compareixença dins les mateixes files demòcrates...

La nodrida representació de familiars i amistats, de gent assassinada a Mallorca amb posterioritat al cop d'estat militar franquista, que s'hi fa present per protestar contra allò que considera una agressió judicial sense precedents, vol donar suport a la feina desplegada per l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, que treballa fort ferm per recuperar la dignitat i honorabilitat de les víctimes de la guerra civil i de la repressió a Mallorca.

El motiu no és cap altre que el fet de constatar la darrera reculada jurídica que comporta aturar i paralitzar el procés d'exhumació de restes d'aquelles víctimes de la guerra espanyola que setanta anys després encara no han estat identificades.

Mentre un jutge “ordena i autoritza”, una altra instància “paralitza i atura”... Ni és de rebut, ni s'adiu amb els temps que estam vivint...

La participació, bastant més nombrosa de l'esperada, amb gent arribada des de racons tan allunyats de Palma com Cala Rajada o Capdepera, Sóller o Calvià, Campanet o Manacor, convida a continuar exigint una resposta satisfactòria a les preguntes de sempre:

On són els nostres desapareguts de la dictadura franquista?

On és la justícia pels 2.000 o 3.000 assassinats impunement a mans dels feixistes?

On són les comissions de la veritat?

ON SÓN?!

Volem recuperar els nostres desapareguts!

Prou d'agressions de l'estat espanyol!

HI TENIM DRET!

http://aframericanet.cecili.cat/post/60387 Blog Aframericanet

Les activitats de lluita pel nostre alliberament nacional i de classe, quan no eren criminalitzades per la premsa oficial o els servils a sou de la "unió sagrada" pro-monàrquica (AP, UCD, PCE, PSOE), eren silenciades olímpicament o desvirtuades a fons. Poques o nulles informacions damunt el moviment assembleari i anticapitalista promogut per OEC; no res del nostre treball a barris, on la direcció del nostre Front de Moviment Ciutadà (Francesc Mengod, Jaume Obrador, etc) havien creat les primeres associacions de veïns de Ciutat encapçalant el combat en contra del feixisme i el capitalisme; silenci absolut damunt la reorganització del moviment obrer a l'hosteleria, la sabata, la fusta; no res pel que fa a la creació d'Unió de Pagesos de Mallorca (on homes com el santamariè Gori Negre hi feien un paper destacat). (Miquel López Crespí)

Per la substititució de tots els noms imposats pel feixisme a les nostres places i carrers. Memòria històrica de la transició

Josep M. Llompart, que no veia gens clar les dilacions del Pacte Autonòmic, em convidà a escriure a la secció que tenia en el diari Última Hora, "La Columna de Foc". Oferiment que vaig acceptar ben de grat perquè, en aquelles alçades de la reforma, eren pocs els mitjans que se'ns oferien als revolucionaris mallorquins. Com ja he explicat amb detall a L'Antifranquisme a Mallorca (l950-1970), les activitats de lluita pel nostre alliberament nacional i de classe, quan no eren criminalitzades per la premsa oficial o els servils a sou de la "unió sagrada" pro-monàrquica (AP, UCD, PCE, PSOE), eren silenciades olímpicament o desvirtuades a fons. Poques o nulles informacions damunt el moviment assembleari i anticapitalista promogut per OEC; no res del nostre treball a barris, on la direcció del nostre Front de Moviment Ciutadà (Francesc Mengod, Jaume Obrador, etc) havien creat les primeres associacions de veïns de Ciutat encapçalant el combat en contra del feixisme i el capitalisme; silenci absolut damunt la reorganització del moviment obrer a l'hosteleria, la sabata, la fusta; no res pel que fa a la creació d'Unió de Pagesos de Mallorca (on homes com el santamariè Gori Negre hi feien un paper destacat; silenci damunt les activitats de les Plataformes Anticapitalites d'Estudiants; tampoc no existíem ni a Sanitat, ni a pobles; a Menorca, l'OEC era una força determinant i també planava el silenci damunt la nostra lluita.

No és estrany que actualment els historiadors propers al PCE, persones, en definitiva que no visqueren aquells esdeveniments, ara, consultant els diaris de l'època o parlant solament amb protagonistes d'un partit (especialment partidaris del carrillisme illenc) es pensin que tot a Mallorca fou obra del PCE. Però del subjectivisme i parcialitat d'alguns estudiosos que afavoreixen amb els seus escrits, una tan sols de les moltes forces de l'esquerra mallorquina que ajudaren a bastir el moviment obrer i popular de les nostres Illes, en parlarem més endavant.

En aquest capítol volíem deixar constància del creixent mur de silenci que -des dels mitjans de comunicació oficials- s'anava fent entorn de les opcions autènticament esquerranes (parlam de partits i organitzacions tipus PSM-PSI, OEC, PORE, MCI, CNT, etc, etc).

Un exemple evident del que estam escrivint va ser -entre moltes altres- la campanya de mesos que porta OEC -i a la qual s'afegiren l'OCB, el MCI, el PSM (PSI)...- per a anar esborrant de la nostra Ciutat l'empremta -en la rotulació d'avingudes i places- dels quaranta anys d'opressió feixista.

L'OEC repartí milers de fulls volants per barris i pobles, escrigué articles a la premsa, repartí unes meravelloses aferratines que havia dibuixat el delineant Monxo Clop, militant de l'organització. Aferratina que encara avui dia palesa l'art i el treball acurat de més d'un d'aquells treballs d'agitació i propaganda.

Una comissió d'OEC va lliurar una carta de protesta a l'Ajuntament -dia 15 de maig de 1978- signada per qui era aleshores el Secretari General de l'OEC, Mateu Ramis, que deia, entre altres coses: "Volem: 1) La substitució de tots els noms imposats per la Dictadura que res tenen a veure amb la tasca del nostre retrobament com a poble.

'2) Que la nomenclatura dels nostres carrers i places respecti la nostra història, les nostres formes de vida, el mitjà ambient, etc., i, sobretot, la lluita per la nostra cultura i la democràcia.

'Especial preocupació seria la de conservar els noms populars dels carrers que existien abans del feixisme així com donar relleu als fills del nostre poble que hagin treballat per la nostra cultura i per la nostra llibertat: Biel Alomar, Aurora Picornell, Emili Darder, etc, etc".

La campanya -com moltes d'altres de l'OEC-, comptà amb la participació de centenars de persones identificades amb els nostres objectius i durant setmanes -amb participació de l'OCB, el PSM (PSI), el MCI, etc- fou un punt de referència combatiu; només sortí reflectida en un parell de retxes a Baleares i a Última Hora. Vegem, per exemple, què en deia aquest darrer diari (26-V-1978). A un raconet (i això ho feien amb totes les notícies referents a l'esquerra revolucionària mentre empraven primeres pàgines i grans titulars per a promocionar qualsevol dels nous personatges que calia enlairar a causa del seus acords amb la reforma del franquisme que portava a terme la classe dominant) es podia llegir, dificultosament: "Cambio de nombres de calles y plazas. La Organització d'Esquerra Comunista ha dirigido un escrito al alcalde de Ciutat, Paulino Buchens, proponiendo el cambio de los nombres de calles y plazas, a fin de, entre otras cosas, terminar con el 'continuat procés de destrucció i despersonalització, aguditzat per la victòria feixista...'

'La OEC propone la formación de una comisión integrada por la Obra Cultural Balear y personalidades de marcada significación cultural en las Islas. La OEC piensa que una comisión con el trabajo de elaborar una nomenclatura alternativa para calles y plazas ofrecería garantías de efectividad a los nuevos y necesarios Ayuntamientos democráticos". Això era tot. I ens podíem donar per satisfets per haver sortit en una ressenya a un racó del diari! Durant anys, i a mesura que s'anava consolidant la monarquia impulsada bàsicament per PCE i PSOE, AP i UCD (els partits dels consens), això era el màxim a què podíem aspirar els partits que lluitàvem per l'autodeterminació, la república i el socialisme.

Miquel López Crespí

Del llibreNo era això: memòria política de la transició (Edicions El Jonc, Lleida, 2001)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)

No hem d´oblidar tampoc tota la càrrega subversiva que representà la lectura del freudisme, i sobre tot dels pensadors marxistes i situacionistes. Ja no podíem fer una narrativa, un teatre, una poesia com en el passat. El món era diferent; els escriptors catalans de Mallorca també. La situació econòmica variava amb l’embranzida turística i un cert alleugeriment econòmic produït pels nous oficis i possibilitats que obria la construcció d´hotels, la societat de serveis que començava a arrelar-hi amb força. La ideologia de molts joves escriptors dels anys setanta mudava amb els nous components culturals que oferia una societat més avançanda. Hauríem de parlar també de les influències del cinema modern, de la importància dels clàssics –Eisenstein, Godard, Fellini, Dziga Vertov, Buñuel, Víctor Erice, Fassbinder, Orson Welles, Ingmar Bergman, Robert Bresson, Bernardo Bertolucci, Roberto Rossellini... – en la formació de l’ètica i estètica dels nous autors illencs. (Miquel López Crespí)

Llibres de la generació literària dels 70

En els reculls de narracions escrits a finals dels seixanta i publicats a començaments dels setanta, pens ara mateix en obres com A preu fet (Palma, Editorial Turmeda, 1973) i La guerra just acaba de començar (Palma, Editorial Turmeda, 1974), que guanyà el Premi de Narrativa Ciutat de Manacor 1973 (atorgat per un jurat compost per Bali Bonet, Antoni Serra, Manuel Vázquez Moltalbán, Guillem Lluís Diaz-Plaja i Josep Melià), ja hi havia un intent de fer una mena de narrativa experimental i subversiva. Fer la llista dels clàssics que m’alletaren en els anys de formació seria molt llarg i el lector podria arribar a pensar que som un pedant amb voluntat de lluïment. Però si indic les meves preferències per James Joyce, Blai Bonet, Franz Kafka, els surrealistes, la novel·la del boom d’Amèrica Llatina –Alejo Carpentier, Juan Rulfo, Gabriel Garcia Márquez, Lezama Lima, Carlos Fuentes, Julio Cortázar--, les lectures sobre els surrealistes i futuristes, els impressionistes alemanys de l’època de la República de Wiemar, la ruptura dins de la novel·lestíca espanyola que significà l´obra de Juan Goytisolo, Luis Martín Santos, Juan Benet, Caballero Bonald i tants d’altres, copsarem de seguida per on anaven els meus interessos.

No hem d´oblidar tampoc tota la càrrega subversiva que representà la lectura del freudisme, i sobre tot dels pensadors marxistes i situacionistes. Ja no podíem fer una narrativa, un teatre, una poesia com en el passat. El món era diferent; els escriptors catalans de Mallorca també. La situació econòmica variava amb l’embranzida turística i un cert alleugeriment econòmic produït pels nous oficis i possibilitats que obria la construcció d´hotels, la societat de serveis que començava a arrelar-hi amb força. La ideologia de molts joves escriptors dels anys setanta mudava amb els nous components culturals que oferia una societat més avançanda. Hauríem de parlar també de les influències del cinema modern, de la importància dels clàssics –Eisenstein, Godard, Fellini, Dziga Vertov, Buñuel, Víctor Erice, Fassbinder, Orson Welles, Ingmar Bergman, Robert Bresson, Bernardo Bertolucci, Roberto Rossellini... – en la formació de l’ètica i estètica dels nous autors illencs. Ens era impossible escriure des de l’òptica dels predecessors, de molts d’aquells pulcres sacerdots o rendistes provinents de les classes dominants. No hi teníem res a veure, ni idològicament ni com a classe. Proveníem d´un altre món i per tant, com era lògic, escrivíem des d’unes altres coordenades culturals. És una època de ruptura i, per això mateix, ni la forma d’escriure ni els temes tractats en novel·la i teatre són el mateixos que el que desenvolupen els autors provinents d´una societat rural, aferrada a les tradicions del segle XIX. Miram d´emprar un llenguatge directe, innovado, que introdueixi en la literatura catalana contemporània temes considerats “tabú” fins aquells moments: l’alliberament sexual, la lluita política clandestina, l’experimentalisme textual amb una utilització potser fins i tot exagerada del col·lage... A nivell particular el que no vaig provar d’experimentar, perquè ho considera massa vist, massa refrit dels dadaistes i futuristes de començaments del segle XX, era el joc amb els caràcters tipogràfics... Em seduïa molt més la provatura en els nous temes a tractar, la irrupció subversiva de problemes quotidians que haurien atemorit els doctes conservadors de l’Escola Mallorquina i que, segurament, mai no haurien estat considerats “literatura” en les seves tertúlies al voltant del braser. Igualment que mai no consideraren “poetes” a Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Salvat Papasseit i Jaume Vidal Alcover, per dir solament uns noms entre molts d’altres. Obres com La guerra just acaba de començar o Notícies d’enlloc provaven d’experimentar igualment amb les formes d’escriure assimilades dels clàssics contemporanis. És una època que llegim molts autors nord-americans. Record ara mateix el noms, essencials per a nosaltres, de John Updike, Mary Mc Carthy, Malcolm X, James Baldwin, Allen Ginsberg, Jack Kerouac, Bernard Malamund, Artur Miller, Susan Sontag, William Burroughs, Truman Capote, Carson Mac Cullers... Transgressió textual, però també transgressió i subversió ideològica.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)