Miquel López Crespí - Memòria històrica

No tot el que he anat escrivint en aquests darrers trenta anys s'ha servat en les polsoses carpetes del meu estudi. Ni molt manco! Però rellegint el material de Breviari contra els servils constat que, en aquesta conjuntura política (i personal!) concreta, m'ha interessat publicar essencialment les notes de finals dels vuitanta i començaments del noranta. El motiu per haver escollit aquestes carpetes d'apunts i no unes altres? No us ho sabria explicar amb exactitud. (Miquel López Crespí)

Breviari contra els servils: dietari d’un escriptor en temps de la barbàrie (Editorial Calima)

Em demanen alguns lectors la data exacta del començament de Breviari contra els servils: dietari d'un escriptor en temps de la barbàrie, que acaba de publicar [2202] l'Editorial Calima de Ciutat de Mallorca. El recull de materials que ha editat Calima forma part del caramull de notes (i carpetes!) que des de sempre (potser d'abans i tot de la publicació del meu primer llibre) he anat escrivint sense interrupció. Són detalls de la vida quotidiana, reflexions damunt l'amor, la cultura, la política de cada dia, els somnis, l'art, els viatges... En un principi eren escrits personals, notes que no havien de ser publicades. Amb el temps alguna d'aquestes simples reflexions de viatge (escrita a un aeroport, a la taula d'un cafè de qualsevol ciutat) serviren per enllestir un poema o foren l'inici d'una narració curta. En aquest Breviari contra els servils es poden trobar igualment alguns esbossos del que després han estat novelles i obres teatrals. També s'hi poden trobar reflexions escrites des de la literatura de l'absurd com des de la reflexió existencialista, sense oblidar el component bàsic situacionista de bona part dels meus llibres. Però no tot ha servit per enllestir aquesta primer "dietari del temps de la barbàrie". Altres notes foren llençades als fems. No tot el que he anat escrivint en aquests darrers trenta anys s'ha servat en les polsoses carpetes del meu estudi. Ni molt manco! Però rellegint el material de Breviari contra els servils constat que, en aquesta conjuntura política (i personal!) concreta, m'ha interessat publicar essencialment les notes de finals dels vuitanta i començaments del noranta. El motiu per haver escollit aquestes carpetes d'apunts i no unes altres? No us ho sabria explicar amb exactitud.

De sempre m'ha interessat llegir, aprofundir en els diaris de tota mena de personatges històrics i, molt especialment, en els dels escriptors. I en aquesta afecció meva, els Diaris de París (1941-1944) d'Ernst Jünger són al costat dels Diaris: 1910-1923 de Franz Kafka. El llistat de diaris que he llegir aquests darrers anys és nombrós, i en tots ells sempre he trobat aquell punt d'inflexió que m'ha fet reflexionar i m'ha servit per afinar la meva percepció del món. Record ara mateix el perdurable efecte de llibres com Viure al dia de Paul Auster, El subratllat és meu de l'escriptora russa "blanca" Nina Berbèrova, el Dietari (1953-1956) de Witold Gombrowicz, el Diari d'André Gide, sense oblidar l'imprescindible Quadern gris de Josep Pla o els diaris de Manuel de Pedrolo.

Són uns noms i unes obres agafades ben a l'atzar, sense fer una recerca exhaustiva en les prestatges de la meva biblioteca particular. És evident que no he volgut seguir cap "model" en especial en la redacció del meu Breviari contra els servils.

Només he volgut citar uns noms per a ver veure al lector el meu interès pels aspectes més "personals" de molts dels autors que admir (o pels que tenc un accentuat menyspreu: seria el cas del Diari de Goebbels o el Vive peligrosamente, d'aquell altre nazi que tenia per nom Otto Skorzeny).

La intenció de les notes que vaig escrivint d'ençà finals dels anys seixanta no volen ser cap mena de "memòries" a l'estil, per exemple de La força de les coses de Simone de Beauvoir. No és aquesta la intenció del meu dietari. Aquí es tracta, més que res, de provar de deixar constància de determinades impressions, de les percepcions més efímeres i evanescents de la consciència (si bé qualsevol autor de debò pot resumir en quatre retxes tota la complexitat d'una situació personal, política o cultural).

Breviari contra els servils és també un bon exemple del resultat de les traïdes culturals i polítiques de la transició en la consciència d'un militant d'esquerres. I, sense pensar-ho gaire, vaig decidir que podria ser útil fins i tot com a document de l' època incerta i tenebrosa que ens ha tocat viure: la mundialització capitalista, la desfeta de tantes i tantes organitzacions revolucionàries, el pragmatisme més barroer aplicat a la política quotidiana, l'enlairament d'un exèrcit de cínics i servils al capdamunt de moltes de les institucions que, en teoria, haurien d'haver servit per avançar en el nostre deslliurament nacional i social i que, en mans d'aquesta gent sense principis (a no ser els diners i l'exercici del poder) han servit i serveixen per a consolidar encara més el sistema heretat de la victòria franquista.

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Pactes balears PSOE-PP?

Miquel Payeras

Ja s’ha comentat en articles anteriors, el primer de fa un any, que la relació entre PSOE i PP d’ençà que Rosa Estaràs és al capdavant del partit conservador ha canviat molt. Que la relació personal entre Francesc Antich i ella no té res a veure amb com es relacionaren en el passat el mateix Antich amb Jaume Matas (1996-2007), o els antecessors del socialista amb els respectius governs que els tocaren en sort, presidits per Gabriel Cañellas (1983-1995). El canvi es pogué copsar en el debat de política general de 2007.

La relació més normalitzada s’ha concretat en alguns punts com les reunions bilaterals que han mantengut ambdós líders i, també, en el vot favorable del PP a la llei d’habitatge. Però ha estat per la crisi sobrevenguda per la greu situació processal de Bartomeu Vicens quan el tracte educat Antich-Estaràs ha superat l’estadi inicial per entrar en una fase de potencial gran calat polític. En els dies del passat debat de política general, tot d’una de conèixer-se que el cas Vicens anava al Tribunal Superior i després que Antich demanàs la seva dimissió, la presidenta del PP va fer arribar al president del Govern la seva bona predisposició a arribar a acords i que no passàs ànsia per una moció de censura que no pensava presentar en cap cas.

Així i tot, el PSOE va mantenir l’actitud d’acotar la relació amb el PP als aspectes ja coneguts. En fer els conservadors una oferta pública de col·laboració, els socialistes la dejectaren immediatament, el 27 d’octubre. Però només quatre dies després, el 31, Antich deia, després del Consell de Govern, que caldria "parlar i negociar amb tots els grups", en referència al PP, perquè, com és prou conegut, és l’únic que està a l’oposició, si bé és cert que té doble presència en grups, el propi i el seu adherit polític de l’Agrupació Independent Popular de Formentera, que és al mixt. Més encara, el president digué, en un moment determinat, que per ventura s’havia usat en excés les acusacions de corrupció en la guerra entre els partits. Vol dir tot això que estam davant d’una nova fase de relació entre PSOE i PP a Balears?

No es pot concloure, encara, que sigui així però sí que és ver que com a mínim hi ha, en els dos partits, un nombre creixent de persones que pensen que ha arribat l’hora d’acabar amb la situació anterior: la de la incapacitat d’arribar a acords bàsics entre ambdues formacions. Situació que ha estat la norma d’ençà del 1983, a excepció d’alguns pocs casos. L’excusa és assegurar la sacrosanta "estabilitat". Així en diuen en públic. En privat, no s’estan d’explicar la raó profunda: que mentre tots dos es barallin i se suportin sobre UM, els més perjudicats són ells. Ja veurem què en queda de tot aquest nou ambient aparentment favorable als pactes PP-PSOE. Però si més no és cert que com mai en parlen, s’han acabat els temps en què el PP estava aïllat i el PSOE així el volia mantenir.

dBalears (5-XI-08)

El PSOE, pel que hem comprovat, l´únic que va fer va ser agafar la pancarta de forma oportunista per fer creure que lluitaria per salvar la Real. Innocents, alguns ens ho creguérem. Però només volien els nostres vots; ja tenien pensat seguir amb el projecte de Jaume Matas, és a dir, amb el famós Hospital de Referència a Son Espases. Ara ho hem pogut comprovar. (Miquel López Crespí)

El PSOE va ben errat si creu que els milers de votants progressistes que li donaren suport per a acabar amb l´especulació i la destrucció de recursos i territori oblidaran tan fàcilment aquesta traïda a les promeses de la passada campanya electoral. Va ben errat si es pensa que en el futur li donaran el vot per a continuar amb l´especulació i amb la destrucció de recursos i territori només perquè l´encapçali el PSOE i no el PP. La legislatura comença molt malament. (Miquel López Crespí)

El Pacte farà l´hospital del PP

D´ençà l´inici del nou curs polític, acabades les vacances, molts activistes de les plataformes que han portat a coll la lluita en defensa dels nostres escassos recursos naturals i que s´han mobilitzat en defensa del territori, anaven constatant les mentides i subterfugis dels polítics professionals per tal de romandre en nòmina. Molts ja oloraven les traïdes en referència a Son Espases, ses Fontanelles i el mal anomenat “Port Adriano”. En el fons, com molt bé escrivia Xisco Sastre, de Salvem la Real, qui en aquests quatre anys de destrucció de la terra ha portat la lluita contra el PP per a preservar Mallorca de la salvatge especulació que patim han estat les plataformes ciutadanes. Té raó. El PSOE, pel que hem comprovat, l´únic que va fer va ser agafar la pancarta de forma oportunista per fer creure que lluitaria per salvar la Real. Innocents, alguns ens ho creguérem. Però només volien els nostres vots; ja tenien pensat seguir amb el projecte de Jaume Matas, és a dir, amb el famós Hospital de Referència a Son Espases. Ara ho hem pogut comprovar. Ningú no ignora que l´autèntica oposició a la dreta depredadora ha consistit en els activistes i simpatitzants de les plataformes antiautopista d´Eivissa, de Mallorca, la plataforma S.O.S. Can Vairet, la plataforma Cinturó-NO, la plataforma de ses Fontanelles, la plataforma Parc-Si i també la plataforma Salvem la Real, entre moltes altres. Aquests col·lectius, juntament amb el GOB, l´OCB, els Joves d´Esquerra Nacionalista, la CGT, el sindicat STEI, el que demanen als actuals governants és que siguin coherents i compleixin les promeses fetes a l´electorat. Promeses que, no ho haurien d´oblidar, els serviren per a arribar al poder, a la gestió del govern de les Illes, el Consell Insular de Mallorca i nombroses batlies. Unes quotes de poder institucional com mai no s´havia vist.

Antich comença malament cedint davant els poders fàctics de les Illes, davant la banca i els especuladors, davant els grans constructors que no pensen en el futur de Mallorca, en la manca de recursos i territori que patim. En el programa electoral del PSOE per a les autonòmiques de 2007, el votant progressista va poder llegir: “Un hospital de primer nivel, el Hospital Son Dureta, que cuente con toda la tecnología moderna que nuestra población precisa. Un hospital moderno, confortable, líder entre los grandes hospitales españoles, con una mayoría de habitaciones individuales y con un acceso confortable en todas las áreas: urgencias, consultas externas y áreas de información y ubicabo en la finca de Son Dureta”.

Els mallorquins i mallorquines que hem sortit al carrer per a defensar el nostre restam profundament decebuts per la decisió final del PSOE de tirar endavant el projecte estel·lar del PP i l´hospital que es bastirà a la Real. Abans de decidir-se per Son Espases ja sentíem alguns dirigents socialistes dient que “si perdem el vot de tres o quatre mil ‘radicals’ en guanyarem vint mil dels antics votants del PP”. Tot plegat, a part de ser unes afirmacions plenes de cinisme, és l´expressió d´una coneguda i reaccionaria forma de fer política que no ens agrada i que voldríem veure foragitada de la nostra terra. O d´altres afirmacions, igualment cíniques i barroeres, afirmant que “d´aquí a quatre anys ningú no se’n recordarà d´aquesta pol·lèmica i, com en el cas de la incineradora de Son Reus, els mateixos dirigents que es manifesten en contra aniran a inaugurar l´hospital”.

Tots aquells i aquelles que durant quatre anys (i tots els anys anteriors!) han sortit al carrer per a preservar recursos i territori, en lluita contra les maniobres especulatives i la corrupció que tot ho encercla, pensam que més d´una vegada la història no es repeteix. Si el PSM començà a perdre vots i representació institucional amb la seva claudicació davant les maniobres de PSOE-UM, no vol dir que ara ho faci. La direcció política dels nacionalistes d´esquerra no és la mateixa d´aquells temps, i molts dirigents actuals del PSM saben a la perfecció que no poden iniciar aquesta legislatura caminant damunt les cendres de l´esperança popular.

El PSOE va ben errat si creu que els milers de votants progressistes que li donaren suport per a acabar amb l´especulació i la destrucció de recursos i territori oblidaran tan fàcilment aquesta traïda a les promeses de la passada campanya electoral. Va ben errat si es pensa que en el futur li donaran el vot per a continuar amb l´especulació i amb la destrucció de recursos i territori només perquè l´encapçali el PSOE i no el PP. La legislatura comença molt malament.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Des del GOB consideram que el projecte de camp de golf presentat per Camp de Golf Son Baco S.A. representa una incidència molt greu i un impacte inassumible tant pel que fa a incidència territorial i paisatgística, com per la greu afectació que representa als recursos naturals, especialment l'aigua (el municipi de Campos és dels que pateixen més manca de pluges anuals, manco de 400mm/anuals considerat pels experts; clima mediterrani de tipus semi-àrid) i també, i molt especialment, pel fet de que implica construir de bell nou un nucli urbà nou dins fora vila, a banda de que suposa una transformació radical del paisatge agrícola i rural típic de la zona d’Es Palmer, a part de destrossar la qualitat visual de la Serreta que corona aquestes terres. (GOB)

Camp de Golf de Son Baco

EL GOB RECLAMA EL COMPLIMENT DE LA LEGALITAT AL GOVERN ARMENGOL

Després de la decebedora i indignant actuació del Consell respecte aquest assumpte, el GOB demana al Consell que a la propera Comissió Política acordi caducar la declaració d'interès general de Son Baco i compleixi així amb la legalitat i amb la paraula de la presidenta Armengol.

Ja fa dues ocasions que el GOB reclama al Consell de Mallorca que, complint amb la legalitat, iniciï l'expedient de caducitat del camp de golf de Son Baco, pel fet de no haver complit els terminis per demanar llicència a l'ajuntament ni iniciar les obres, un cop concedida la declaració d'interès general per part del Consell de Mallorca.

El 18 d'abril de 2007, el GOB va presentar una instància sol·licitant al Consell de Mallorca l'obertura, tramitació i conclusió del procediment administratiu per declarar la caducitat de la declaració d'interès general del camp de golf de Son Baco, a Campos. El passat 30 de setembre, el GOB va reiterar aquesta petició en no tenir constància de que s'hagués iniciat el procediment des del Consell de Mallorca-

El passat 10 d'octubre - després de la ponència tècnica en que, a petició del GOB, es va votar a favor de l'inici de l'expedient de caducitat - en la Comissió Política, el PSOE inexplicablement va retirar de l'ordre del dia el punt relatiu a l'inici de l'expedient de caducitat del camp de golf de Son Baco. La retirada d’aquest punt de l’ordre del dia per part de la consellera Dubón és una greu passa en fals.

Per aquest motiu, després de la decebedora i indignant actuació del Consell respecte aquest assumpte, avui el GOB ha reiterat a la ponència tècnica d'urbanisme del Consell de Mallorca, que aquesta entitat acordi a la propera Comissió Política prevista per dia 14 de novembre l'inici de l'expedient de caducitat de la declaració d'interès general de Son Baco i compleixi així amb la legalitat i amb la paraula de la presidenta Armengol.

EL CAMP DE GOLF DE SON BACO, UN IMPACTE INASSUMIBLE

Des del GOB consideram que el projecte de camp de golf presentat per Camp de Golf Son Baco S.A. representa una incidència molt greu i un impacte inassumible tant pel que fa a incidència territorial i paisatgística, com per la greu afectació que representa als recursos naturals, especialment l'aigua (el municipi de Campos és dels que pateixen més manca de pluges anuals, manco de 400mm/anuals considerat pels experts; clima mediterrani de tipus semi-àrid) i també, i molt especialment, pel fet de que implica construir de bell nou un nucli urbà nou dins fora vila, a banda de que suposa una transformació radical del paisatge agrícola i rural típic de la zona d’Es Palmer, a part de destrossar la qualitat visual de la Serreta que corona aquestes terres.

INCOMPLIMENT DE NORMES LEGALS

Per altra banda, la tramitació d’aquest camp de golf arrossega nombroses irregularitats i incompliments legals:

La construcció d'un camp de golf amb oferta complementària contradiu la nova Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears La creació d’un nou nucli urbà i de població, contradiu les DOT

La seva localització es fa enfora de zones turístiques, contradient el que diu el Pla Territorial

Per tot això i tenint en compte a més, que no s'han iniciat les obres, consideram que l'interès general d'aquest camp de golf ha caducat i per tant, és el moment que des del Consell de Mallorca es facin les passes necessàries per aturar aquest projecte d'una vegada per totes.

EL DESCRÈDIT DE LA SRA. ARMENGOL

Al seu discurs d’investidura, la Presidenta Francina Armengol prometé impedir que els camps de golf incloguin oferta complementària revisant a més, i d'acord amb aquest criteri “els expedients pendents", com és el Camp de Golf de Son Baco, que va iniciar la seva tramitació l'any 1991.

Per altra banda també prometé no fer el segon cinturó, promoure el transport públic, protegir el territori, eliminar les Àrees de Reconversió Territorial, cercar el consens i la sostenibilitat... La credibilitat de la Sra. Armengol queda de cada dia més en entredit.

Ja són massa vegades que el discurs i els fets van per camins oposats.

Web GOB

Salvar la Real, preservar ses Fontanelles, protegir el Toro (“Port Adriano”) ens servia per a comprovar si aquesta vegada podria haver-hi un canvi en profunditat o si, com de costum, ens trobàvem amb les excuses de mal pagador dels professionals de la mentida. Per a desgràcia nostra, la claudicació davant el PP i els interessos especulatius ha evidenciat que, si no hi ha una ferma vigilància popular, una constant mobilització de les plataformes, partits i sindicats no domesticats, el camí, amb unes petites modificacions per a la galeria, continua essent el mateix que ha seguit sempre la dreta depredadora. (Miquel López Crespí)

Salvem Mallorca! Contra el Segon Cinturó

Quan els votants progressistes, les plataformes antiautovies o per salvar la Real; quan sindicats com la CGT, STEI o milers de persones independents, però amants de la terra, espesses la indignació i desencís que senten per la claudicació del Pacte davant els poders fàctics de les Illes per la qüestió de Son Espases, ho fan pensant en l´obscur futur que s´apropa. Son Espases, no ho oblidem, era el test per a constatar si realment es podria avançar en el camí de la preservació del territori i dels nostres minvats recursos naturals, o tot es reduïa a les mentides acostumades. El dirigent d´EU Eberhard Grosske ho diu amb unes altres paraules en el seu blog personal quan demana retirar el projecte de llei del sòl presentat per UM, i textualment afirma que “Son Espases és una empenta objectiva al Segon Cinturó”. Precisament aquesta és la qüestió, el nus del problema que visualitza la claudicació del Pacte fent l´hospital del PP. La indignació popular per la claudicació del PSOE davant els poders especulatius que tots coneixem fa témer el pitjor. Ja no és solament la retirada covarda de l´ecotaxa per a “quedar bé” davant la patronal hotelera. Tothom veu ben clarament, i l´apunt d´Eberhard Grosske ho concreta a la perfecció, que després de ses Fontanelles, Son Espases, el mal anomenat “Port Adriano”, hi vénen de seguida el Segon Cinturó, la Façana Marítima, l´ampliació del port de Palma fins a límits de bogeria inimaginables, el gasoducte... El gasoducte, que representa l´arribada d´energia per a un creixement il·limitat i insostenible: més dessaladores per quan manqui l´aigua, més forns per a cremar els residus que ens envaeixen arreu, més fàbriques d´electricitat per a donar resposta a una demanda sempre en augment, ja que el creixement descontrolat no atura.

Salvar la Real, preservar ses Fontanelles, protegir el Toro (“Port Adriano”) ens servia per a comprovar si aquesta vegada podria haver-hi un canvi en profunditat o si, com de costum, ens trobàvem amb les excuses de mal pagador dels professionals de la mentida. Per a desgràcia nostra, la claudicació davant el PP i els interessos especulatius ha evidenciat que, si no hi ha una ferma vigilància popular, una constant mobilització de les plataformes, partits i sindicats no domesticats, el camí, amb unes petites modificacions per a la galeria, continua essent el mateix que ha seguit sempre la dreta depredadora.

Si el govern del Pacte no va recuperant la credibilitat que ha perdut (molts sectors que donaren suport a les forces progressistes per a foragitar el PP de les institucions ara els diuen “traïdors” i “covards” sense cap mena de contemplació), el desencís anirà augmentant en detriment de l´enfortiment de la societat civil. A menys que els polítics del règim, siguin de dreta o de l´esquerra oficial, el que vulguin sigui precisament això: contribuir a desmobilitzar la societat civil a fi de poder fer la migdiada tranquils i satisfets, sense haver d´estar fiscalitzats pels votants, per les plataformes de lluita que dinamitzen i donen vida a la nostra societat. Per a aquells que s´han enriquit amb la gestió del règim posant-se al servei dels grups especulatius i encimentadors, les plataformes ciutadanes només serien un estri, un objecte que, com un plat o un tassó de plàstic, es llencen als fems una vegada que s´han emprat.

Per això mateix, perquè Son Espases era el test que permetria visualitzar si aquesta vegada el canvi promès era de veritat o una de les mentides a les quals ens tenen acostumats els vividors del romanço, molts sectors socials demanen coherència i dignitat, no solament al PSOE sinó també als socis de govern, és a dir, al Bloc. Hi ha sectors d´EU, la CGT, la Plataforma Salvem la Real, independents, ecologistes de totes les tendències, que demanen insistentment la sortida dels consellers del Bloc del govern PSOE-UM.

Ens demanam si el president Antich serà capaç de redreçar l´actual sotregada.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (23-X-07)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)