Miquel López Crespí - Memòria històrica

L'escola pública patia aleshores una sèrie de problemes molt greus que dificultaven la promoció dels habitants del nostre poble. L'oncle -que no havia pogut tenir descendència- volia el millor per als fills dels poblers, i per això aprofità totes les influències de què disposava vora el general Primo de Rivera per bastir -amb l'ajut inestimable de l'arquitecte Guillem Forteza- l'escola que sa Pobla necessitava. L'impressionant edifici -un dels millors de l'època- s'aixecà en una propietat de la nostra família (sa Tanca de Can Verdera) situada en el carrer dels Fadrins. Com s'explica a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, el col·legi fou bastit a un solar de 14.000 m/2, i el dissenyà -com hem indicat una mica més l'arquitecte Guillem Forteza segons el corrent racionalista. Començada a edificar el 1927, aquesta escola graduada per a nins serà inaugurada el 10 de setembre de 1929 amb el nom de "Escuela Graduada Primo de Rivera" i estarà composta per sis graus.

Fotografies antigues de sa Pobla

A casa nostra, a sa Pobla, en la postguerra, vaig sentir parlar de molts dels esdeveniments socials i polítics que havien trasbalsat la família. Per part dels padrins materns, es patí molt traumàticament la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera. El meu oncle Miquel Crespí Pons (el batle Verdera) havia estat dirigent del partit (més que partit, una espècie de "Movimiento Nacional") organitzat pel general i que s'anomenà Unión Patriótica. També va ser batle de sa Pobla; concretament, des del 1924 fins a començaments dels anys trenta, data en la qual -amb la caiguda del dictador- hagué d'emigrar a l'Argentina, d'on no tornaria mai més i on morí, després de dedicar-se durant molt de temps al negoci de les farines.

Una important aportació -entre moltes altres- del meu oncle al progrés i desenvolupament cultural del poble fou la construcció del collegi públic Sa Graduada que, a mitjans dels anys vint, vengué a resoldre bona part de les necessitats de places escolars que tenia la localitat.

Per a generacions i generacions de nins de sa Pobla, S'Escola Graduada és referència d'ensenyament i de records. L'Escola Graduada (en altres articles ja hem parlat de les estretes relacions existents aleshores entre el batle Verdera i l'arquitecte Guillem Forteza, que enllestí el projecte) va sorgir de la sensibilitat del batle Miquel Crespí davant les urgents necessitats educatives de sa Pobla. Hi havia, no hi ha dubte al respecte, el ressò dels canvis provocats (dins el somort panorama de l'educació a Mallorca) per la reforma pedagògica iniciada pels mestres i professors del moviment de la Institución Libre de Enseñanza. Hem de recordar que, a principis del segle XX, les escoles públiques depenien dels ajuntaments, que dedicaven una part bastant minvada del pressupost a l'ensenyament. Els centres públics no estaven en condicions, hi havia poca llum, poc espai per als al·lots, que es trobaven amuntegats, moltes vegades la classe es feia dins d'una cotxera o en indrets per l'estil. En ple reialme del caciquisme, sense cap política adient per a la promoció cultural de les classes més desvalgudes, els menuts deixaven d'anar a escola a unes edats molt primerenques. Espitjats per la fam i necessitats familiars (recordem que és una època sense assegurança d'atur, sense cap servei sanitari per a la població pagesa i jornalera, sense accés digne a l'educació), els al·lots havien d'abandonar ben prest els bancs de les improvisades escoles existents per ajudar els pares en la dura feina a sa marjal. [...]

A sa Pobla, l'ensenyament privat, essent el més nombrós el que depenia de l'Església, estava en unes condicions més bones; no obstant això, només se'l podia permetre una part de la societat. Ara bé, seríem injustos si no destacàssim la tasca social de les Germanes de la Caritat en l'educació de les nines de sa Pobla, aplaudida en les actes de la Junta Local d'Educació Primària, concretament en aquest fragment que correspon al 15 de gener de 1909: "El resultat de l'examen practicat a les classes dirigides per les Germanes de la Caritat, on van quasi totes les nines del poble, ha estat brillant i d'una complaença superior per aquesta Junta" (hem de recordar que, naturalment, les al·lotes pobleres eren educades per a l'atenció de la llar, com no podia ser d'una altra manera en aquelles concretes coordenades històriques).[...]

L'escola pública patia aleshores una sèrie de problemes molt greus que dificultaven la promoció dels habitants del nostre poble. L'oncle -que no havia pogut tenir descendència- volia el millor per als fills dels poblers, i per això aprofità totes les influències de què disposava vora el general Primo de Rivera per bastir -amb l'ajut inestimable de l'arquitecte Guillem Forteza- l'escola que sa Pobla necessitava. L'impressionant edifici -un dels millors de l'època- s'aixecà en una propietat de la nostra família (sa Tanca de Can Verdera) situada en el carrer dels Fadrins. Com s'explica a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, el col·legi fou bastit a un solar de 14.000 m/2, i el dissenyà -com hem indicat una mica més l'arquitecte Guillem Forteza segons el corrent racionalista. Començada a edificar el 1927, aquesta escola graduada per a nins serà inaugurada el 10 de setembre de 1929 amb el nom de "Escuela Graduada Primo de Rivera" i estarà composta per sis graus. L'edat escolar se situarà dels sis als catorze, encara que n'hi haurà molts que abandonaran l'escola als deu o als onze anys, ja sigui perquè l'alumne s'incorporarà a la feina del camp, ja sigui per a continuar amb els estudis d'ensenyament mitjà. El manteniment d'un mercat laboral infantil, en prejudici de l'escolaritat, es justificava sempre pel sou complementari que aportaven a les famílies en una època d'evidents injustícies socials (manca de drets laborals per als jornalers o petits propietaris i artesans).

Parlant de la importància que tengué per a sa Pobla la construcció d'aquesta escola, l'escriptor Alexandre Ballester a la revista Sa Plaça (núm. 25, pàg. 38) diu: "I va arribar el gran dia de la inauguració, el 10 de setembre de 1929, festa multitudinària, inesborrable a la memòria col·lectiva de sa Pobla. A més de les autoritats locals i provincials, per a aquesta avinentesa hi foren presents -èxit personal del batle Verdera-, el Cap del Govern, el General Miquel Primo de Rivera i Orbaneja, Marquès d'Estella, i S.A.R. l'Infant don Jaume de Borbó, duc d'Anjou i de Segovia, fill d'Alfons XIII. L'Infant que era sord-mut, anys després, es va casar amb Manuela Dampierre. De tots els discursos que es pronunciaren, crec que són simptomàtiques les paraules del batle Verdera:

'...i quan jo hagi mort, recordau que hi va haver un home a sa Pobla que estimà l'escola damunt totes les coses per no haver pogut gaudir, de nin, dels magnífics fruits que dóna una instrucció perfecta i ben ordenada...'.

'El Grup Escolar, promogut per Miquel Crespí i Pons, el batle Verdera, va esser un gresol d'ensenyament per a generacions i generacions de poblers".

El procés de creació de l'Escola Graduada de nins de sa Pobla fou llarg i dificultós. Els problemes sorgits per a portar endavant tan ambiciós projecte només es varen poder vèncer mercès a la dedicació de l'oncle Miquel Crespí. Tal volta per aquest motiu i per ser el primer edifici escolar de categoria dins la història del municipi ha estat respectat, estimat per una població que sap que la seva entrada a la cultura, a la modernitat, correspon a aquesta fita històrica que en aquest article hem provat de recordar. És per això mateix que la memòria del batle Verdera és avui dia apreciada i reconeguda per tots els estaments socials, polítics (sigui del color que siguin) i culturals de sa Pobla.

Miquel López Crespí

Del llibre Temps i gent de sa Pobla (Sa Pobla, Consell de Mallorca, Col·lecció Uialfàs, 2002). Pàgs. 77-81.

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

El PSM propone optar por el Bloc como fórmula electoral antes que por Unitat

El Bloc funciona, electoral e institucionalmente, dicen en el PSM, aunque dista de convertirse en un partido.

La ponencia política del próximo congreso apuesta por no excluir a EU-EV en vista de los resultados

MATEU FERRER. PALMA.

Los próximos 15 y 16 de noviembre, en su XIX congreso el PSM afrontará -entre otras cuestiones- su estrategia electoral a seguir. En la ponencia política que se someterá a partir de hoy a debate entre la militancia, se incluye una comparativa sobre qué fórmula electoral es mejor para la formación, si el Bloc per Mallorca -donde el PSM concurrió con EU-EV y Esquerra-, o Unitat -la coalición sin EU-EV, pero con Entesa y UM-, concluyendo que la primera. La ponencia recuerda que el Bloc obtuvo 37.572 votos y fue "el elemento clave para acabar con la mayoría absoluta del PP" y evitar que "Jaume Matas renovara su mayoría absoluta". Por el contrario, "los malos resultados" de Unitat -el texto no los recoge, pero fueron 25.576 votos- evidencia para los pesemeros que "tienen más éxito electoral las coaliciones que se definen claramente en los dos ejes derecha-izquierda y nacionalismo-españolismo (aunque incluyan elementos no definidos como nacionalistas), que no aquellas definidas sólo en el eje nacional, como fue el caso de Unitat". En este sentido, la ponencia critica al presidente de UM, Miquel Nadal, por su "ambigüedad sobre el eventual apoyo del diputado -de haber salido- a la investidura de Rajoy o Zapatero". El documento constata "la compleja situación del nacionalismo progresista" en Balears, si bien el PSM sigue considerándose el "líder indiscutible". El partido lamenta, eso sí, que "la izquierda nacionalista continúe dividida", señalando "la presencia de Esquerra Republicana de Catalunya en Eivissa y Mallorca, y el nuevo partido Entesa per Mallorca, formado en 2006" por sus "escindidos".

El PSM continúa apostando por crear un nuevo partido que aglutine a las distintas formaciones de izquierda nacional y ecologista", pero es consciente de las serias dificultades para conseguirlo. A lo largo de la ponencia, el PSM no elude "la crisis interna" vivida por la creación del Bloc, en febrero de hace dos años. Con todo, y pese a la grave ruptura vivida en el seno del partido, los pesemeros califican de "muy positivo" el funcionamiento de la coalición, tanto a nivel electoral como institucional. De ahí que proponen "seguir trabajando" hasta que el Bloc constituya un sujeto político propio, aunque ello sólo será factible "a medio o largo plazo", y para nada algo inminente, vaticinan. Por ello, "la prioridad del PSM tiene que ser fortalecer el proyecto propio", incrementando la militancia y la implantación territorial, reza la ponencia, algo que no se considera "incompatible" con seguir manteniendo el Bloc. En otro orden, el nacionalismo del PSM quiere renovarse ideológicamente, de modo que la lengua no sea su núcleo central, y sí en cambio la soberanía ciudadana, primando el derecho a decidir.

Diario de Mallorca (16-IX-08)

Els oportunistes, la xurma sense principis que es disposava a llançar-se damunt sous i poltrones institucionals oblidant els quaranta anys de lluita antifeixista, dirien que "el PSM i Xirinacs han hecho apología del terrorisme". El fet era que, seguint les grans lliçons històriques (la lluita dels nordamericans contra la Corona britànica; la radicalitat burgesa a França l'any 1793 en contra la monarquia i les parasitàries castes aristocràtiques; les ensenyances del Concili Vaticà II que consagraven el dret de l'home i dels pobles a sublevar-se -per tots els mitjans- contra els règims tirànics), Xirinacs s'havia atrevit a esmentar la justa violència dels oprimits contra els opressors. Bastà aquest breu esment dels drets dels homes i dels pobles a la rebellió per a criminalitzar-nos d'una manera vergonyosa! (Miquel López Crespí)

Acte de Sobirania.

He viscut esclau setanta-cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

Des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un indivitu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l´univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau,

ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d´agost de 2007

Cent articles de l’escriptor Miquel López Crespí en defensa del nacionalisme d’esquerra

Xirinacs amb el PSM

Era la nit del 17 de novembre de 1978. Lluís Maria Xirinacs havia vengut a Mallorca a donar suport a la lluita del PSM (i altres grups que no acceptaven els pactes i claudicacions amb el franquisme reciclat) en favor d'una Constitució que reconegués el dret de les nacions oprimides a l'autodeterminació. També volíem que, després d'una hipotètica victòria electoral de l'esquerra, es pogués avançar lliurement envers una societat diferent, més justa que la societat de classes basada en l'explotació del treballador. La Constitució pactada d'esquena del poble entre forces pretesament d'esquerres, la burgesia basca i catalana i els hereus del franquisme consagrava el sistema capitalista com a únic model vàlid (la qual cosa impossibilitava una lluita legal cap al socialisme).

A l'endemà del mítings a l'Escola "Gabriel Alzamora", els oportunistes, la xurma sense principis que es disposava a llançar-se damunt sous i poltrones institucionals oblidant els quaranta anys de lluita antifeixista, dirien que "el PSM i Xirinacs han hecho apología del terrorisme". El fet era que, seguint les grans lliçons històriques (la lluita dels nordamericans contra la Corona britànica; la radicalitat burgesa a França l'any 1793 en contra la monarquia i les parasitàries castes aristocràtiques; les ensenyances del Concili Vaticà II que consagraven el dret de l'home i dels pobles a sublevar-se -per tots els mitjans- contra els règims tirànics), Xirinacs s'havia atrevit a esmentar la justa violència dels oprimits contra els opressors. Bastà aquest breu esment dels drets dels homes i dels pobles a la rebellió per a criminalitzar-nos d'una manera vergonyosa!

Però aquella nit Xirinacs era amb nosaltres, amb l'esquerra mallorquina que no pactava amb els botxins i els seus hereus. Recordava les seves primeres obres. L'any 1968, Lluís Maria Xirinacs havia guanyat el premi "Carles Cardó" amb l'obra Secularització i cristianisme. Activista cultural de primer ordre, em deia en una carta escrita el l'u de novembre del 1993: "No sóc un escriptor literari. Sóc escriptor de batalla". ¿Què podien saber els gasetillers a sou del poder, els que ens acusaven de fer "apologia del terrorisme", de voler bastir un "partit d'illuminats", el que significava la presència de Xirinacs entre nosaltres l'hivern de 1978? La mala fe, l'enveja contra qualsevol principi desinteressat i noble, ha estat sempre la divisa dels servils. Xirinacs era -i és!- uns dels nostres grans intellectuals. Entre les obres més importants podríem destacar Subjecte (1975); L'espectacle obsessiu (1976); Entro en el gran buit (1976). Més endavant publicà Futur d'Església, un estudi sobre el cristianisme de les Comunitats Cristianes de Base, vetat fins al 1976 per la censura civil i eclesiàstica. El 1977 s'edita Vaga de fam per Catalunya, crònica d'una vaga de fam a propòsit del procés de Burgos (n'hi hagué traduccions al francès -Les Edicions Ouvrieres de Parrís-, l'italià -Coines Edizioni de Roma- i al castellà -Akal de Madrid). L'any 1978, quan vengué a donar suport el PSM, havia publicat Constitució. Paquet d'esmenes, amb la relació i justificació de cent trenta-quatre esmenes al projecte de Constitució espanyola centralista, antisocialista i antirepublicana. L'any 1993 "Llibres del Segle" edità la primera part de La traïció dels líders, crònica de la transició política a Catalunya i de totes les renúncies fetes pels partits que pactaren amb el sistema sous i poltrones com a preu a llurs traïdes.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

L'Ajuntament de Palma només ha pogut vendre 8 dels 42 habitatges de protecció oficial del Pil·larí perquè bancs i caixes neguen els prèstecs a les persones adjudicatàries per manca de recursos. Només a Palma unes 60.000 persones adultes de Ciutat no tenen casa pròpia ni doblers per a llogar-ne , i viuen amb els seus pares quan a les Balears segons l’INE hi ha 85.500 pisos sense ocupar, sense incloure les segones residències. (Llorenç Buades)

La política al servei dels promotors i constructors

Per Llorenç Buades Castell

El secretari del col.lectiu de Tècnics del Ministeri d'Hisenda , José María Mollinedo, va alertar en el primer semestre de 2008 de la prescripció de 300,54 milions d'euros en impostos procedents d'operacions opaques efectuades per empreses constructores de Balears l'any 2003.Aquesta xifra supera el pressupost anual de 293 milions d’euros del que disposa el Consell de Mallorca.

Més tard hem sabut que l'Agència Tributària figura entre els creditors del Grup Drac per un crèdit aproximat de 3,6 milions d'euros, corresponents a diversos ajornaments del pagament d'impostos. En total són 5,4 milions d’€ els que Drac deu a l’Agència Tributària, al Govern i a Cort.

Però el grup Drac també té pagaments pendents als municipis. L'ajuntament de Santa María té un deute pendent que suma 726.000 euros i l’ajuntament de Llucmajor reclama en el concurs de creditors un milió d'euros.

La directora general de Tributs i Recaptació ha assegurat que el Govern cobrarà el 60 per cent dels 1,8 milions d'euros del deute de l'empresari Vicenç Grande a la comunitat autònoma per impostos no satisfets dels exercicis de 2005, 2006 i 2007 . I qui garanteix el cobrament del 40% que resta, per més que en el concurs de creditors aquestes institucions tenguin preferència ?

El deute de Grande amb les administracions , suposa en conjunt un import superior al destinat per a l'Àrea de Rehabilitació Integral de 450 habitatges en la barriada de La Soledat i Polígon del Llevant , que tendrà per a les administracions un cost de 5.055.835 euros.

La tolerància de les administracions amb els constructors és excessiva, quan tenen importants incentius fiscals, concedits pel govern central en relació a la construcció d’habitatges protegits.

D'altra banda, la consellera Dubon reconeix que just es recapta un 30 per cent de les sancions que el Consell imposa a projectes urbanístics il·legals.

Però l’ajuda als constructors no s’acaba aquí. Fa poc que el Govern ha comprat 58 pisos de protecció oficial a Inca per 7.802.745 euros, a Explotacions turístiques Illes S. L. El Ibavi ha adquirit per 4 milions d'euros a Nous Habitatges de Sa Pobla S. L., 26 pisos .També ha comprat 34 habitatges per 5.348. 235 euros a les promotores Pla de Santa S. L i Cafeteries Insulares de Ponent S.L de Santa Margalida. Es tracta d'obres invendibles ara mateix per part dels constructors. No suposen un major consum de territori, però tampoc generen llocs de treball, i més que res serveixen als promotors i constructors, en un moment delicat, però no directament als treballadors perquè el mes de juliol de 2007 hi havia 50.442 treballadors de la construcció a Balears i en el mateix mes de 2008 la xifra ha baixat fins als 42.693.

Aquestes xifres d'atur s'han d'incrementar molt a l'hivern perquè l'any passat es van visar 10.191 nous immobles que es construeixen ara, i en el nou exercici els inmobles aprovats en construcció seran 6.000. D’altra banda, l’obra pública , tot i que es posi en marxa el conveni ferroviari o la remodelació de la Platja de Palma, que com el projecte tramviari no té dates concretes, és insuficient per atendre un sector sobredimensionat en activitat al llarg dels anys i que ara es troba sense sortides.

No és fàcil recol·locar en altres llocs de feina als treballadors de la construcció.No hi ha altres sectors avui que puguin ser una alternativa. La indústria en gran mesura dependent de la construcció ha perdut 900 treballadors en un any i en perdrà més. Els sectors industrials independents de la construcció com el calçat i el moble han perdut milers de treballadores els darrers anys, i tenim davant un ERO com el de Spanair, i un projecte de desocupació de treballadors d’IB3.

Els hotelers ja no inverteixen a les Illes Balears. És significatiu que Miguel Fluxá, propietari del grup Iberostar, invertís 511.750 euros en la construcció el mes de juliol per a comprar accions del grup ACS.

Si les Illes Balears han dedicat un 14% dels impostos recaptats a la “solidaritat interteritorrial” , és ben just i necessari que es reclami de l’Estat una intervenció d’emergència que permeti desenvolupar un pla d’ocupació imprescindible: tenim moltes escoles prefabricades amb sostre d’uralita, tenim carències sanitàries seculars en l’ambit públic, tenim pocs empleats a les administracions públiques comparats amb altres comunitats i tenim massa cotxes a les carreteres i als carrers de les Ciutats com per exigir una xarxa de transport públic que generi llocs de feina.

La manca de transparència de l'Administració Tributària, no ens permet saber si els 300 milions d'euros prescrits haurien pogut incrementar la despesa pública en sòl urbà o en altres necessitats. El 38% del sòl urbà sense construir a les illes Balears pertany a empreses privades -unes 3.300 hectàrees-, especialment constructores, mentre un 42% correspon a particulars i el 20% restant - prop de 1.800 hectàrees- ho acaparen les diferents administracions. Si disposam de 1800 hectàrees, perquè es compren solars a Campos?

El sòl urbà és el rovell de l'ou en l'encariment dels pisos, i perdonar 300 milions en impostos a les constructores és més que una negligència, un símptoma de delinqüència.

Estan els governs al servei de l’interés general o dels particulars dels constructors?

Grande es beneficia d'acords amb Ib3 per els quals El RCD Mallorca ha de rebre o rebrà tres milions d'euros durant les temporades 2007-08, 2008-09 i 2009-10. En la 2010-11 percebrà tres milions i mig d'euros, quantitat que s'incrementarà a quatre milions en la 2011-12 i a quatre milions i mig en la 2012-13. El govern municipal de Ciutat que dedica més de 5 milions d'euros a les instal·lacions i als equipaments esportius de Palma, inclou en la partida la reforma de l'estadi municipal de Son Moix, que s’explota com Ono Estadi al servei d’una entitat privada. És Grande Jekyll i Hayde ?

Corol·lari

L'Ajuntament de Palma només ha pogut vendre 8 dels 42 habitatges de protecció oficial del Pil·larí perquè bancs i caixes neguen els prèstecs a les persones adjudicatàries per manca de recursos. Només a Palma unes 60.000 persones adultes de Ciutat no tenen casa pròpia ni doblers per a llogar-ne , i viuen amb els seus pares quan a les Balears segons l’INE hi ha 85.500 pisos sense ocupar, sense incloure les segones residències.

No hi ha doblers ni per a comprar pisos de protecció oficial ni per tenir lloguers assolibles. Els salaris no arriben, i el govern demana més moderació salarial al temps que lleva l’impost sobre el patrimoni als rics i permet agilitzar les declaracions d’impacte ambiental a favor de la depredació del territori, com va expressar Ecologistes en Acció.

A Balears tenim 1.030.650 habitants i 562.372 habitatges declarats. Allò que manca és obra per als serveis a la ciutadania, i aquesta és la que no arriba.

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)