pobler | 16 Setembre, 2008 06:19 |
L'Ajuntament de Palma només ha pogut vendre 8 dels 42 habitatges de protecció oficial del Pil·larí perquè bancs i caixes neguen els prèstecs a les persones adjudicatàries per manca de recursos. Només a Palma unes 60.000 persones adultes de Ciutat no tenen casa pròpia ni doblers per a llogar-ne , i viuen amb els seus pares quan a les Balears segons l’INE hi ha 85.500 pisos sense ocupar, sense incloure les segones residències. (Llorenç Buades)
La política al servei dels promotors i constructors
Per Llorenç Buades Castell
El secretari del col.lectiu de Tècnics del Ministeri d'Hisenda , José María Mollinedo, va alertar en el primer semestre de 2008 de la prescripció de 300,54 milions d'euros en impostos procedents d'operacions opaques efectuades per empreses constructores de Balears l'any 2003.Aquesta xifra supera el pressupost anual de 293 milions d’euros del que disposa el Consell de Mallorca.
Més tard hem sabut que l'Agència Tributària figura entre els creditors del Grup Drac per un crèdit aproximat de 3,6 milions d'euros, corresponents a diversos ajornaments del pagament d'impostos. En total són 5,4 milions d’€ els que Drac deu a l’Agència Tributària, al Govern i a Cort.
Però el grup Drac també té pagaments pendents als municipis. L'ajuntament de Santa María té un deute pendent que suma 726.000 euros i l’ajuntament de Llucmajor reclama en el concurs de creditors un milió d'euros.
La directora general de Tributs i Recaptació ha assegurat que el Govern cobrarà el 60 per cent dels 1,8 milions d'euros del deute de l'empresari Vicenç Grande a la comunitat autònoma per impostos no satisfets dels exercicis de 2005, 2006 i 2007 . I qui garanteix el cobrament del 40% que resta, per més que en el concurs de creditors aquestes institucions tenguin preferència ?
El deute de Grande amb les administracions , suposa en conjunt un import superior al destinat per a l'Àrea de Rehabilitació Integral de 450 habitatges en la barriada de La Soledat i Polígon del Llevant , que tendrà per a les administracions un cost de 5.055.835 euros.
La tolerància de les administracions amb els constructors és excessiva, quan tenen importants incentius fiscals, concedits pel govern central en relació a la construcció d’habitatges protegits.
D'altra banda, la consellera Dubon reconeix que just es recapta un 30 per cent de les sancions que el Consell imposa a projectes urbanístics il·legals.
Però l’ajuda als constructors no s’acaba aquí. Fa poc que el Govern ha comprat 58 pisos de protecció oficial a Inca per 7.802.745 euros, a Explotacions turístiques Illes S. L. El Ibavi ha adquirit per 4 milions d'euros a Nous Habitatges de Sa Pobla S. L., 26 pisos .També ha comprat 34 habitatges per 5.348. 235 euros a les promotores Pla de Santa S. L i Cafeteries Insulares de Ponent S.L de Santa Margalida. Es tracta d'obres invendibles ara mateix per part dels constructors. No suposen un major consum de territori, però tampoc generen llocs de treball, i més que res serveixen als promotors i constructors, en un moment delicat, però no directament als treballadors perquè el mes de juliol de 2007 hi havia 50.442 treballadors de la construcció a Balears i en el mateix mes de 2008 la xifra ha baixat fins als 42.693.
Aquestes xifres d'atur s'han d'incrementar molt a l'hivern perquè l'any passat es van visar 10.191 nous immobles que es construeixen ara, i en el nou exercici els inmobles aprovats en construcció seran 6.000. D’altra banda, l’obra pública , tot i que es posi en marxa el conveni ferroviari o la remodelació de la Platja de Palma, que com el projecte tramviari no té dates concretes, és insuficient per atendre un sector sobredimensionat en activitat al llarg dels anys i que ara es troba sense sortides.
No és fàcil recol·locar en altres llocs de feina als treballadors de la construcció.No hi ha altres sectors avui que puguin ser una alternativa. La indústria en gran mesura dependent de la construcció ha perdut 900 treballadors en un any i en perdrà més. Els sectors industrials independents de la construcció com el calçat i el moble han perdut milers de treballadores els darrers anys, i tenim davant un ERO com el de Spanair, i un projecte de desocupació de treballadors d’IB3.
Els hotelers ja no inverteixen a les Illes Balears. És significatiu que Miguel Fluxá, propietari del grup Iberostar, invertís 511.750 euros en la construcció el mes de juliol per a comprar accions del grup ACS.
Si les Illes Balears han dedicat un 14% dels impostos recaptats a la “solidaritat interteritorrial” , és ben just i necessari que es reclami de l’Estat una intervenció d’emergència que permeti desenvolupar un pla d’ocupació imprescindible: tenim moltes escoles prefabricades amb sostre d’uralita, tenim carències sanitàries seculars en l’ambit públic, tenim pocs empleats a les administracions públiques comparats amb altres comunitats i tenim massa cotxes a les carreteres i als carrers de les Ciutats com per exigir una xarxa de transport públic que generi llocs de feina.
La manca de transparència de l'Administració Tributària, no ens permet saber si els 300 milions d'euros prescrits haurien pogut incrementar la despesa pública en sòl urbà o en altres necessitats. El 38% del sòl urbà sense construir a les illes Balears pertany a empreses privades -unes 3.300 hectàrees-, especialment constructores, mentre un 42% correspon a particulars i el 20% restant - prop de 1.800 hectàrees- ho acaparen les diferents administracions. Si disposam de 1800 hectàrees, perquè es compren solars a Campos?
El sòl urbà és el rovell de l'ou en l'encariment dels pisos, i perdonar 300 milions en impostos a les constructores és més que una negligència, un símptoma de delinqüència.
Estan els governs al servei de l’interés general o dels particulars dels constructors?
Grande es beneficia d'acords amb Ib3 per els quals El RCD Mallorca ha de rebre o rebrà tres milions d'euros durant les temporades 2007-08, 2008-09 i 2009-10. En la 2010-11 percebrà tres milions i mig d'euros, quantitat que s'incrementarà a quatre milions en la 2011-12 i a quatre milions i mig en la 2012-13. El govern municipal de Ciutat que dedica més de 5 milions d'euros a les instal·lacions i als equipaments esportius de Palma, inclou en la partida la reforma de l'estadi municipal de Son Moix, que s’explota com Ono Estadi al servei d’una entitat privada. És Grande Jekyll i Hayde ?
Corol·lari
L'Ajuntament de Palma només ha pogut vendre 8 dels 42 habitatges de protecció oficial del Pil·larí perquè bancs i caixes neguen els prèstecs a les persones adjudicatàries per manca de recursos. Només a Palma unes 60.000 persones adultes de Ciutat no tenen casa pròpia ni doblers per a llogar-ne , i viuen amb els seus pares quan a les Balears segons l’INE hi ha 85.500 pisos sense ocupar, sense incloure les segones residències.
No hi ha doblers ni per a comprar pisos de protecció oficial ni per tenir lloguers assolibles. Els salaris no arriben, i el govern demana més moderació salarial al temps que lleva l’impost sobre el patrimoni als rics i permet agilitzar les declaracions d’impacte ambiental a favor de la depredació del territori, com va expressar Ecologistes en Acció.
A Balears tenim 1.030.650 habitants i 562.372 habitatges declarats. Allò que manca és obra per als serveis a la ciutadania, i aquesta és la que no arriba.
Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Males olors, males sensacions. Retalls de premsa en temps de vacances.
Notícies recollides per Llorenç Buades Castell
21 de juny de 2008- Sabem que el Govern del PP, a través de l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi), va comprar i va urbanitzar uns terrenys d'és Pil·larí amb un cost de quatre milions i mig d'euros, i després els va vendre a l'empresa Paviments i Formigons Carreres per 2,7 milions
28 de juny de 2007-El PP veu ´irregular´ la contractació d'una filla d'un edil de UM de 16 anys a Ses Salines.
1 de juliol de 2008- El gerent de l'Empresa Funerària Municipal, Joaquin Vaquero presenta la seva carta de dimissió per motius personals a l'Ajuntament de Palma.
7 de juliol de 2008-L'alcalde de Llucmajor, Lluc Tomàs, i el ex edil de ASI (Agrupació Social Independent) compareixen davant l'Audiència Provincial de Palma per a ser jutjats per diversos delictes de frau amb fons públics.
El PP critica que els sous de l'equip de govern municipal de Sa Pobla pugen 1,2 milions.
14 de juliol de 2008-L’exbatle de ses Salines, Sebastià Vidal (PP), ha presentat un aval bancari de devers 300.000 euros per tal de cobrir la seva possible responsabilitat civil i la dels altres onze càrrecs del PP imputats en el cas Cavallistes.
15 de juliol de 2008-El constructor Jaime Bibiloni Rosselló manifesta que va pagar més de 13 milions a la família Oliver per la vaqueria de Campos a canvi dels drets urbanístics.
15 de juliol de 2008-UM i PP aproven el destí de 41.760 m2 , part d'ells del militant del PP Joan Magro, al creixement urbà de Sant Joan en 300 habitants més, quan el poble disposa de molts habitatges buits.
16 de juliol de 2008-Els grups de Serra i Farrús concentren el 93% de la programació pròpia de IB3
17 de juliol de 2008-El nou casal de la tercera edat d'Ariany és , dos anys després, un munt de formigó i ferros rovellats en un solar comprat a Joan Curient, fabricant de materials de construcció, per 44 milions de pessetes de S'Institut.
17 de juliol de 2008-El secretari general del col·lectiu de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (GESTHA), José María Mollinedo, alerta que prescriuen 300,54 milions d'euros en impostos procedents d'operacions opaques efectuades per empreses constructores de Balears l'any 2003.
17 de juliol de 2008-Quatre funcionaris de la presó de Palma han estat detinguts, acusats de suborn i amenaces per enviar el cor d'una porcella a la direcció
21 de juliol de 2008-La reparació del metro ha suposat al Govern un desemborsament suplementari de 28 milions d'euros.
31 de juliol de 2008- Bernat Vicens, president de Drets Humans de Mallorca (DH), es personà al Jutjat d’Instrucció 3 de Palma com a acusació en la causa oberta contra onze funcionaris de la presó de Palma acusats de corrupció.
1 d'agost de 2008-L'Agència Tributària figura entre els creditors del Grup Drac per un crèdit aproximat de 3,6 milions d'euros, corresponents a diversos ajornaments del pagament d'impostos.
1 d'agost de 2008- Els fiscals Anticorrupció de Balears, Pedro Horrach i Juan Carrau, presenten als jutjats de Palma una querella criminal contra l’exregidor del PP Javier Rodrigo de Santos pel cas del castell de jocs infantils del parc de la Riera.
1 d'agost de 2008-El PSIB acusa a l'ajuntament de Maria de la Salut, governat pel PP, de recalificar ""de manera irregular"" de rústics a urbans uns terrenys de la família de la regidora popular Francisca Carbonell
2 d'agost de 2008-La soprano vinculada al PP Isabel Maria Rosselló, va percebre un total de 86.000 euros de la seva esposa Antònia Ordinas per treballs i informes.
3 d'agost de 2008-Antònia Ordinas, una ex alt càrrec de l'anterior Govern del PP, es va gastar 321.956,82 euros de fons públics en dietes de representació al llarg de la passada legislatura.
7 d'agost de 2008- Sabem que l’Ajuntament de Calvià contractà dues empreses de Miquel Pons Morro, president de la junta local del PP de Campanet i cap de llista a les passades municipals, per valor de 385.000 euros entre el 2005 i el 2008.
11 d'agost de 2008-La policia ha detingut l'ex-gerent i l'ex-comptable del consorci Turisme Jove, Damià Amengual i Jaume Cerdà, el cap de Serveis i Manteniment de l'entitat, Juan Francisco Gonsàlbez, Maria Reyes Carbonell i Maria Auxiliadora Pérez de Algaba.
12 d'agost de 2008-El constructor Marcos Pérez Martínez manifesta haver cobrat 180.000 euros per unes obres en un local de la Bonanova, propietat de Gosálbez i de la seva esposa, però que havia abonat a canvi 60.000 euros a aquest integrant de la cúpula de Turisme Jove.
13 d'agost de 2008-Els investigadors de la presumpta trama de corrupció al Consorci Turisme Jove durant l’anterior legislatura del PP sospiten que el total de doblers malversats podria fregar els tres milions d’euros.
14 d'agost de 2008-El jutge de guàrdia Antoni Rotger decreta presó incondicional per a Juan Francisco Gosálbez, excap de Serveis i Manteniment del Consorci Turisme Jove del Govern de Jaume Matas.i presó eludible sota fiança de 12.000 euros per a Damià Amengual, membre del PP detingut per suposada malversació de fons públics.
16 d'agost de 2008-Andrés Moreno Aguilar, antic regidor socialista i exdelegat de govern a Galícia, és conseller de l’empresari gallec de la construcció Ángel Jove Capellán, a qui el PP de Cort donà permís per construir 423 habitatges a l’antiga finca de Son Ferragut, on acaba el carrer de l’Arxiduc.
25 d'agost de 2008-El Pla Territorial de Mallorca preveu ampliar la superfície del polígon Ses Veles a Bunyola en 1,6 milions de metres quadrats en terrenys que són en un 75% propietat dels Gual de Torrella, quan es disposa de 560.000 metres quadrats. Tots els partits del poble s'hi oposen excepte UM.
El PP balear se suma a la proposta del Bloc per investigar l'augment salarial dels càrrecs públics però amplia els anys d'investigació proposats (10) fins l'any 1990
El GOB considera un frau la revisió del Pla Territorial de Mallorca aprovada avui pel PSIB-PSOE, UM i Bloc.
El GOB ho considera un incompliment flagrant de l'acord de governabilitat, una continuïtat en les polítiques territorials
marcades per l'especulació i un rídicul per part dels partits d'esquerra del pacte.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El GOB manifesta una vegada més la seva decepció davant la modificació aprovada avui(amb els vots a favor del PSIB-PSOE, Bloc i UM i el vot en contra del PP) de modificació del Pla Territorial de Mallorca. Els motius són diversos i han estat exposats pel GOB tant a la societat com als representants dels diferents partits en representació al ple del Consell de Mallorca, amb els que s’ha reunit aquests darrers dies abans del Ple:
representa un incompliment flagrant de l'acord de governabilitat acordat entre les forces del pacte, en que s'especificava que es plantejaria la modificació del PTM amb l'objectiu de eliminar les Àrees de Reconversió Territorial.
no elimina, ni suspèn les Àrees de Reconversió Territorial sino que les manté, amb la promesa d'un reglament que no es té intenció de desenvolupar
es dona continuïtat a un model territorial marcat per la corrupció i l'especulació, i amb el que havien manifestat la intenció de rompre en aquesta legislatura. A més avalen així unes polítiques territorials per les quals hi ha alts càrrecs del PP i UM imputats davant fiscalia
Entenem que l'objectiu d'aquest Ple hauria d'haver estat:
1) o bé, aprovar una modificació del PTM que eliminàs definitivament les ART (a més d'incloure altres aspectes que des del GOB consideram que calen revisar urgentment, sobretot pel que fa als sostres de creixement);
2) o bé, aprovar definitivament la Norma Territorial Cautelar, que hauria suspès les Àrees de Reconversió Territorial per un període de dos anys en els que s'hauria hagut de treballar en una modificació al fons i consensuada del Pla Territorial i durant els quals, és probable que la justícia hagués ja resolt els casos de les Àrees de Reconversió Territorial més conflictives.
Des del GOB no entenem la postura dels partits d'esquerra, PSIB-PSOE i Bloc i qüestionam la postura de Unió Mallorquina que ha forçat a l'establiment d'aquest acord que consideram un engany i entenem que es perd l’oportunitat de fer la imprescindible revisió que necessita el Pla Territorial de Mallorca que els diferents partits que ara governen havien promés. Una revisió de calat i en profunditat que hauria d’establir necessàriament les bases d’un nou model territorial per l’illa de Mallorca.
La desclassificació d'Es Guix: una excepció a celebrar dins una modificació que no s'entèn.
Si alguna cosa té de bo aquesta modificació, és la desclassificació de l'urbanització d'Es Guix. Des del GOB aplaudim la iniciativa i esperam que poguem veure en un futur consolidada aquesta desclassificació i per tant tenguem assegurada la protecció per sempre d'aquest meravellós indret de la Serra de Tramuntana. Ni Escorca, ni Mallorca mereixen una actuació urbanística com la que es pretenia fer a Es Guix, i per la qual el batle d’Escorca continua batallant amb amenaces d’interposició de querelles criminals.
Web GOB (11-VII-08)
El GOB considera que cal un toc d'alerta davant les polítiques territorials i ambientals del Govern i Consell després d'aquest primer any de legislatura
Considera preocupant el fet que els nous governants perdin la possibilitat d'aprofitar la situació actual de crisi per revisar el model territorial, econòmic i social, desmarcar-se de les polítiques de les lesgislatures anteriors i apostar vertaderament per la sostenibilitat.------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Des del GOB presentam avui un informe en el que revisam la situació actual de les polítiques que de manera directa o indirecta afecten el territori: les polítiques que marquen les directrius sobre el territori, les accions referides a espais naturals, i l'enfocament de les grans infrastructures, algunes d'elles vinculades a les polítiques de gestió dels recursos naturals.
En aquest sentit revisam quins han estat els principals aspectes desenvolupats en l'àmbit de la protecció d'indrets amenaçats, alhora que qüestionam la intervenció del Govern en l'àmbit de la crisi de la construcció i la continuïtat per part del Consell de Mallorca amb el model territorial del Pla Territorial de Mallorca aprovat per PP-UM (que inclou les polèmiques àrees de reconversió territorial), criticam la continuïtat de la línia marcada pel partit popular pel que fa a la protecció d'espais naturals, i la continuïtat també de les polítiques sectorials de gestió dels recursos naturals i d'algunes de les infrastructures més impactants que ja foren plantejades en l'època Mates i que el Govern ni qüestiona, ni revisa, senzillament assumeix.
Els principals aspectes tractats a l'informe:
POLÍTIQUES TERRITORIALS
- Més creixement urbanístic AMB DOBLERS PÚBLICS
- Modificació puntual del Pla Territorial de Mallorca: EL MANTENIMENT DE LES POLÈMIQUES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL.
- La desclassificació d'Es Guix: una excepció a celebrar dins una modificació que no s’entén
ESPAIS NATURALS
- Protecció dels espais naturals ES SEGUEIX LA LÍNIA MARCADA PEL PARTIT POPULAR
- Son Bosc DE PARC NATURAL A CAMP DE GOLF
TRANSPORTS
- Nou conveni de carreteres: 2ON CINTURÓ
- Ampliació del Port de Palma MÉS CREIXEMENT, MÉS INSOSTENIBILITAT I LA PRIVATITZACIÓ DE LES INSTAL•LACIONS DEL PORT
- Ampliació de l'Aeroport
ALTRES INFRASTRUCTURES
- Polígons industrials a cada racó SENSE REGULAR ENCARA
- Més pedreres al Pla de Mallorca UN SECTOR QUE “FA POR” AL NOU GOVERN?
- Més Infrastructures energètiques I PARCS FOTOVOLTAICS EN SOL RÚSTIC
- Infrastructures hidràuliques. DESSALADORES: EL FUTUR DE L'AIGUA PLANTEJAT
- Residus CONTINUÏTAT DE L'APOSTA PER LA INCINERACIÓ
Conclusions
Des del GOB consideram que la situació actual de crisi hauria d'obligar a replantejar el camí que estem disposats a córrer, ara, i més enllà dels tres anys d'aquesta legislatura.
Des del GOB ens preocupen els indicis que ens duen a pensar que, de moment, no s'han revisat les arrels de fons per tal d'establir una nova manera de fer en les polítiques territorials ni en aquelles sectorials que en podrien esdevenir límits naturals i racionals, i que molt sovint han estat criticats pels partits que ara ocupen els càrrecs de govern.
En definitiva, des del GOB entenem que la situació de crisi hauria de fer obrir els ulls als nous governants i obligar a revisar el model territorial, econòmic i social en la seva globalitat i descobrir les arrels que marquen les directrius que ens han duit a la crisi econòmica i ecològica i que massa sovint tenim la impressió que es pretenen continuar, lluny de reconduir la nostra societat cap a la sostenibilitat.
Podeu consultar l'informe complet a: www.gobmallorca.com/premsa/informejuliol2008
Web GOB (16-VII-08)
Polítics al servei de constructors i promotors
Per Miquel López Crespí, escriptor
A mesura que van passant les setmanes la gent constata l’essència exacta de la buida xerrameca del conseller d’Habitatge Jaume Carbonero. En el seu moment, quan el GOB s'oposà a la irracionalitat de Carbonero de voler construir en sòl rústic, ja es deia que la demagògia quant a fer habitatges per als sectors menys afavorits tan sols era una excusa per a afavorir constructors i promotors. El conseller d’Habitatge, el mateix que tengué tanta responsabilitat en la derrota del primer Pacte de Progrés a conseqüència dels seus greus errors en el cas del cessament de l’eficient funcionària Margalida Lliteras -- cessament que comportà la pèrdua de prop de quatre-cents vots progressistes a Eivissa--, ens ha volgut fer creure que la "dinamització en la construcció" que proposava era en benefici dels més pobres de la societat. Era una mentida, com hem pogut comprovar. En el comunicat del GOB "Mallorca, un toc d’alerta" l’organització ecologista diu, denunciant l’exagerat creixement de la construcció a les Illes, que aquest boom de creixement "no responia a les necessitats reals d’habitatge a Mallorca sinó que es tractava d’un creixement vinculat a operacions immobiliàries i especulatives". El GOB es demana igualment què s’ha esdevengut amb el compromís del president Antich, quan al seu discurs d’investidura va fer pública la intenció de no consumir "ni un pam més de territori".
La buida xerrameca del conseller d’Habitatge era tan sols la cortina de fum per provar d’amagar les autèntiques intencions del Govern. No és que volguem justificar Jaume Carbonero, ni molt manco! D’ençà els desastres en el primer Pacte de Progrés, continuats i ampliats en el pacte de governabilitat, ha fet perdre tants de vots a les forces progressistes que l´únic que podem fer és demanar al president Antich la seva substitució per algú més preparat, algú que no malbarati els esforços que fem contínuament els sectors progressistes de la nostra societat per consolidar una alternativa a la dreta depredadora. Però en honor de la veritat s’ha de dir que Carbonero el que ha fet és aportar la seva capacitat d’emboirar la realitat per donar suport a les intencions del Govern. Intencions que, com veiem cada dia, no són altres que provar de pal·liar l’actual estancament en el sector de la construcció mitjançant una demanda artificiosa. El document del GOB "Mallorca, un toc d’alerta" ho deixa ben aclarit quan afirma que "amb l’excusa de solucionar la problemàtica de l’accés a l’habitatge i sota la pressió del sector immobiliari i de la construcció –que han posat el crit al cel en veure’s a venir una disminució, per altra banda, més que raonable i lògica després del creixement desmesurat del que havien gaudit en els darrers anys de la seva activitat i els seus guanys- el Govern aprovava la Llei Carbonero".
Sobren les paraules. El comunicat del GOB ho diu tot i deixa en evidència el conseller d’Habitatge i la seva burda demagògia.
Però, com hem dit al començament de l’article, és ara quan es constata en tota la seva cruesa el sentit de les absurdes mesures proposades per Jaume Carbonero. Manacor, un municipi ja prou saturat per la construcció i l’especulació, sembla que es convertirà en un "exemple" de l’efectivitat constructiva que porta endavant el conseller d’Habitatge. La premsa informa com les constructores de Manacor, tot el sector lligat al totxo i al formigó, han respirats alleugerides en comprovar la "bona voluntat" de Carbonero quant a ajudar els promotors que vulguin tirar endavant el pla de construir cinc-cents habitatges de protecció oficial. Ja no hi ha cap periodista, cap col·laborador de premsa, ràdio i televisió que no sàpiga que els plans de Carbonero tenen per funció donar suport al sector del totxo.
El Govern no ha escoltat la veu del GOB quant a altres possibilitats d’anar solucionat el problema de l’habitatge. I no ha escoltat el GOB, ni el Bloc, ni els sectors interessats en la preservació de recursos i territori perquè precisament les mesures de Carbonero fetes "sota la pressió del sector immobiliari i de la construcció" anaven solament en la línia de preservar l’actual model irracional de desenvolupisme salvatge. Aquesta és la crua realitat.
Mitjançant la feina de Jaume Carbonero, el Govern s’ha posat al servei de constructors i promotors. El conseller d’Habitatge ha afirmat que, per facilitar la tasca als constructors que vulguin aixecar els cinc mil habitatges –cinc-cents a Manacor!- s’acceleraran els processos administratius que "seran més ràpids que l’habitual", insistí Carbonero. En definitiva, com diu molt encertadament el GOB, la política desenvolupista defensada pel conseller significa "la construcció de 10.000 habitatges més en 5 anys, la meitat d’ells a preu taxat, l’altra meitat a preu lliure, classificant com a urbanitzables, terrenys que actualment són rústics, a proposta de promotors o de propietaris de terrenys; i permetent un increment de l’edificabilitat de sòls urbans i urbanitzables ja existents, els quals podran tenir un increment de densitat". No era això, companys; no era això!
Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.
Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.
Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.