Miquel López Crespí - Memòria històrica

PSM i Entesa tanquen ferides i posen les bases per fer un únic projecte

Les direccions acorden anar en coalició amb Iniciativa Verds i després de les eleccions iniciaran un procés de convergència

E. Borràs | 18/02/2011

Gairebé cinc anys després que es fes efectiva la divisió, s'inicia la reconciliació. El PSM i Entesa (la formació que es creà l'any 2006 a partir de l'escissió del primer) han acordat ja un primer document que posa les bases per consolidar un únic projecte. La primera conseqüència d'aquest acord serà la presentació en coalició d'aquests dos partits i d'Iniciativa Verds a les properes eleccions autonòmiques i insulars per Mallorca del 22 de maig. L'acord, que s'ha estat treballant amb molta discreció els darrers mesos, tindrà un efecte pràctic immediat, la integració d'Entesa dins la coalició electoral formada pel PSM i Iniciativa Verds en pla d'igualtat amb la resta. El seu nom apareixerà en els símbols de la coalició i el portaveu d'aquesta serà, a la vegada, d'Entesa. Però, enlloc es planteja que algun representant d'aquesta formació tingui llocs de sortida a les candidatures. Si que s'intentaran acords municipals entre els membres de la coalició i es potenciarà la participació de partits independents d'àmbit municipal.

Però el pacte, que té el vistiplau de les executives i que ara serà ratificat pels màxims òrgans de direcció dels dos partits, va molt més enllà i pretén conformar un "projecte que neix amb la voluntat ferma de confluència". De fet, en el document consensuat es deixa clar que "just després de les eleccions s'engegarà el procés per convergir en un projecte polític gran, estable i sòlid, d'àmbit de les Illes Balears, capaç d'incorporar el màxim de sensibilitats". D'aquesta manera es pretén reconduir la divisió que esclatà dins el nacionalisme progressista el maig de 2005, en el XVIIIé congrés del PSM. Una divisió que el PSM ja vivia internament, però que s'externalitzà quan s'enfrontraren dos sectors diferènciats, un liderat per Biel Barceló, que apostava per diluir el partit dins un Bloc amb Esquerra Unida, i un altre liderat per Jaume Sansó, que apostava perquè el PSM es presentàs en solitari.

Guanyà el primer i els candidats al Govern i a Cort, que pertanyien al sector perdedor, dimitiren i acabaren partint del partit. Els qui partiren acabaren creant Entesa, el partit que ara lidera Biel Huguet. De llavors ençà, Entesa i el PSM han viscut avinences, com l'experiència fallida d'Unitat a les generals, i desavinences, com a les darreres eleccions europees. Ara, PSM i Entesa reconeixen errors del passat i adopten "un acord polític sòlid, des de la lleialtat, la generositat i la bona voluntat, que ha de servir per construir la confiança i, amb ella, la suma efectiva". Tot, per configurar un únic projecte, que "serà ample, nacional, modern, progressista i obert, que abasti des del centreesquerra a l'ecosocialisme, amb una vocació majoritària". El document recentment consensuat, escrit en un llenguatge força barroc, acaba amb una "crida oberta als milers de ciutadans i ciutadanes del país, per tal que se sumin a aquesta proposta de futur que serà la llavor d'un projecte que comencem a escriure ara i que serà el d'un país més lliure i més just".

Diari de Balears

Tothom era damunt nostre per provar de barrar el pas a l’herència política d’Emili Darder i Gabriel Alomar, que era el que aleshores representava el PSM. Sempre recordaré l’alegria que vaig tenir quan, després de coordinar la campanya electoral de 1979, poguérem treure el primer regidor d’esquerra nacionalista a l’Ajuntament de Ciutat, l’amic Jaume Obrador, i Biel Majoral i Pere Llinàs com a consellers del Consell Insular de Mallorca. Més de vint-i-cinc mil vots per a una força política sense diners de la banca, ni espanyola ni internacional, sense propaganda televisiva, era una fita històrica que ens sorprengué fins a nosaltres mateixos. (Miquel López Crespí)

Defensa del PSM

Ningú no dubta de la greu crisi que està patint el PSM, l’organització que durant aquests darrers trenta anys ha estat la capdavantera del nacionalisme progressista i alhora de la lluita contra les injustícies de la societat capitalista, provant de bastir sempre un món més just i solidari. Potser per això mateix, perquè durant dècades el PSM ha representat una de les avantguardes més combatives en la defensa de la nostra cultura i per la preservació dels nostres minvats recursos naturals que ens preocupa, i molt!, el seu futur. A més, com a persones que sempre li hem donat suport públic és normal que expressem la nostra preocupació. I aquest sentiment no és tan sols producte romàntic del record d’aquells anys de militància, quan el PSM era un grup encara extraparlamentari, marginat i atacat per la dreta, aleshores representada per UCD i AP, i per certa esquerra ansiosa de trepitjar moqueta i anar amb cotxe oficial. Tothom era damunt nostre per provar de barrar el pas a l’herència política d’Emili Darder i Gabriel Alomar, que era el que aleshores representava el PSM. Sempre recordaré l’alegria que vaig tenir quan, després de coordinar la campanya electoral de 1979, poguérem treure el primer regidor d’esquerra nacionalista a l’Ajuntament de Ciutat, l’amic Jaume Obrador, i Biel Majoral i Pere Llinàs com a consellers del Consell Insular de Mallorca. Més de vint-i-cinc mil vots per a una força política sense diners de la banca, ni espanyola ni internacional, sense propaganda televisiva, era una fita històrica que ens sorprengué fins a nosaltres mateixos.

No es tracta, com deia, del romanticisme nostàlgic que una persona pot sentir en recordar els anys de la joventut. El PSM va significar i significa molt en la històrica recent de Mallorca. En els anys posteriors de la transició, després de les traïdes del PCE i del PSOE a les idees de República, autodeterminació i socialisme, molts militants de l’esquerra alternativa mallorquina ens refugiàvem sota les sigles del PSM per a provar de servar, per al futur, les idees i principis que els aspirants a sous i poltrones abandonaven de seguida que oloraven els privilegis que s’aconseguien seguint les instruccions del franquisme reciclat, la socialdemocràcia espanyola o el carrillisme.

Hi ha molt més que tot això en la nostra preocupació pel futur del nacionalisme progressista a les Illes. No cal dir que, com tants d’amics i militants, hem estat testimonis de les maniobres més recents per a neutralitzar el partit fundat per Sebastià Serra i dirigit durant tants d’anys per Mateu Morro i Pere Sampol, entre molts d’altres companys. Directament o indirectament, mostrant la cara o d’amagat, conspirant, pegant ganivetades sempre que podien, tant la dreta com l’esquerra oficial han fet tot el possible per dinamitar el normal funcionament del PSM. Hem de recordar les campanyes de premsa orquestrades des de les oficines dels autèntics poders fàctics de les nostres Illes? Qualsevol persona preocupada per l’ampliació i consolidació del nacionalisme progressista sap a la perfecció, i segurament recorda molt bé, les desenes d’articles escrits per a augmentar les dificultats internes del PSM i, si era possible, per a dividir-lo i neutralitzar-lo. Les hemeroteques en són plenes de tots aquests pamflets per a barrar el pas a una força política que representava el mur que impedia el total control de Mallorca per part del caciquisme nostrat o de les forces econòmiques i polítiques alienes a la nostra terra.

Però aquesta introducció fent referència a la nostra preocupació pel futur del PSM té relació amb un pensament que vull expressar d´una manera clara i llampant. Em referesc al silenci que, davant la crisi actual, serven molts dels antics dirigents del partit. Silenci que, ho he de dir sincerament, encara no sé a quins motius o raons de força major obeeix. Crec que en situacions històriques com aquestes, quan, ho hem vist ara mateix, diverses agrupacions abandonen el PSM per estar en desacord amb la idea de dissoldre’s com a partit juntament amb Esquerra Unida, en moments tan greus i preocupants com aquests, repetesc, és quan s’hauria de sentir la veu d’aquells que fundaren el partit, d’aquells que durant més de vint anys han dirigit l’organització. Ara em vénen a la memòria els noms de dos bons amics com han estat sempre Sebastià Serra i Mateu Morro. Però podríem parlar també de Pere Sampol, Joan Mayol, Maria Antònia Vadell, Antoni Alorda o tots aquells dirigents i càrrecs públics que han tengut, i molts d’ells tenen encara, una representació institucional prou significativa.

Pens que aquests excel·lents amics i companys haurien de deixar la por, si és que en tenen, i sortir a la palestra a dir la seva, a opinar sobre el possible futur del nacionalisme progressista a les Illes, a analitzar els fets que s’esdevenen, tant en relació amb la coalició electoral del 2007 com en relació a la creació d´un bloc com a nova força política mallorquina.

Mateu Morro, Sebastià Serra i tants i tants intel·lectuals i professionals, la veu dels quals és necessària en aquests moments... ¿tenen por d’interferir en els debats de l’actual direcció amb les seves reflexions? Que algú els pogués acusar d’ingerència? Qui sap si esperen a opinar per a després de les eleccions i així ningú els podria fer responsables del que s’esdevengui el maig de 2007. És una opció que puc entendre però que no compartesc: la situació del nacionalisme progressista a la nostra terra és prou greu per a anar amb certs miraments i determinats prejudicis. La dreta, els poders fàctics que volen acabar amb el PSM, els partits per als quals el nacionalisme progressista sempre ha significat un entrebanc, no en tenen cap, de mirament, per a fer-lo desaparèixer definitivament del mapa polític.

Crec, i molts de companys i companyes així m’ho han dit, que hi ha un cert deure de la direcció històrica del PSM amb aquests militants que, durant prop de trenta anys, els han seguit i votat segurs que l’organització que dirigien era una eina eficaç per a la tasca de deslliurament nacional i social del nostre poble. Som moltes les persones que voldríem, doncs, llegir una explicació dels fets que s’esdevenen en els darrers temps. Una explicació sincera, constructiva, oberta al futur, que serveixi per a consolidar i desenvolupar tot el que ha donat de positiu en aquests darrers trenta anys el PSM a Mallorca i a les Illes en general.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (4-X-06)