pobler | 30 Desembre, 2009 08:38 |
Hidalgo i Massot ja són a presó
El Suprem confirma la condemna de 4 anys per a l’exbatle d’Andratx i de 3,6 per a l’excap de l’àrea d’Urbanisme del Consistori per construir un xalet il·legal
Clara Giner | 29/12/2009 |
El Suprem confirmà així les penes de quatre anys de presó per a Hidalgo i de tres any i sis mesos per a Massot. Se'ls acusà dels delictes contra l'ordenació del territori i prevaricació administrativa i obligava Hidalgo a esbucar l'habitatge. Mir, condemnat a un any per prevaricació, podria demanar la suspensió de la condemna per no arribar als dos anys de pena, apunten fonts judicials. En la sentència de l'Audiència, a més, fou condemnat l'exzelador d'Andratx Jaume Gibert a quatre mesos de privació de llibertat. Aquest darrer no presentà recurs al Suprem.
3/4 de pena íntegra
Hidalgo i Massot han de complir de manera íntegra tres quartes parts de la condemna. És a dir, l'exbatle d'Andratx ha de passar a la presó 3 anys i després podria acollir-se als beneficis penitenciaris. No podria demanar cap permís penitenciari fins haver-ne passat l'equador.
Cal tenir en compte que encara hi ha pendent una altra sentència del Suprem envers el cas Andratx, que podria arribar els propers mesos. Així mateix, hi ha altres peces separades sobre la corrupció urbanística al municipi on Hidalgo i Massot estan imputats. D'aquesta manera, les penes de presó es podrien incrementar l'any que ve.
La Guàrdia Civil localitzà passat el migdia Hidalgo a casa de la seva filla al municipi d'Andratx. Allà i després d'haver intentat localitzar-lo via telefònica, li notificaren la sentència i el dugueren cap a la presó de la carretera de Sóller.
En la sentència, el Suprem justifica que "davant la inoperància de la disciplina administrativa s'acudeixi al dret penal" per lluitar contra la desastrosa situació a la qual s'ha arribat a Espanya envers l'ordenació del territori, inclosa la destrucció paisagística.
DBalears
Els primers articles contra la corrupció del PP
Ja és hora que les autoritats competents, especialment la Fiscalia Anticorrupció, no aturi en la seva imprescindible tasca de salut pública. Ningú no ignora que els desastres fets per encimentadors i especuladors són localitzables en qualsevol moment, i per això els organismes competents en la repressió d’aquesta mena de delictes no han de baixar la guàrdia en cap moment. Malgrat la destrucció de documents esdevenguda a Andratx i, imaginam en altres municipis, a conseqüència d´unes intencionades filtracions, el cert és que tants d’anys de llicències il·legals, d’informes tècnics falsos, deixen molts rastres. No hi ha màquina destructora de documents que doni l’abast a destruir tanta paperassa! (Miquel López Crespí)
Les lliçons d’Andratx.

Els successos d’Andratx, l’entrada a la presó d´Hidalgo i Gibert, les possibles actuacions de la Fiscalia de Balears en altres ajuntaments de les Illes, les contradiccions del Govern, l’estat opinió creat dins la nostra societat aquestes darreres setmanes, ens haurien de fer reflexionar seriosament sobre el que ha significat i significa basar l’economia en la construcció.
Des de fa molts d’anys, els grups conservacionistes, els més diversos partits de les Illes, tota persona amb una mica de seny, han opinat sobre el suïcidi que, a llarg termini, significava no diversificar la nostra economia i jugar solament la carta de la construcció i el turisme. Els fets d’Andratx i d’altres municipis tornen a demostrar que la construcció ha esdevengut un dels motors fonamentals de l’economia de les Illes, per no dir la maquinària que ho mou tot. Al costat d’alguns professionals honests ha sortit tot un exèrcit de pocavergonyes que, sense pensar en Mallorca ni en els minvats recursos naturals que tenim, pensant solament a fer diners fàcilment, s’han botat totes les lleis aprofitant certes ambigüitats existents. Aquesta mescla d´incultura, menyspreu del territori, manca d’estimació per Mallorca, salvatgisme desenfrenat per fer-se rics en pocs anys, ha contribuït a bastir les actuals destrosses en el paisatge, en la propietat comuna de tots els mallorquins i mallorquines, destrosses que, pensam, poden ser ja irreversibles.
Hem viscut aquests darrers vint anys a recer de l’especulació més pura i dura. Un sistema especulatiu amb el qual un exèrcit de presumptes delinqüents s’ha fet ric destruint tot el que tenia a l’abast: el pla i la muntanya, les platges, els racons més amagats de les Illes... A tota aquesta tropa que forma l’entramat de la corrupció els importa molt poc encimentar àrees d'interès especial, valls i muntanyes. Tanmateix, i ja ho sabem a la perfecció perquè ho diuen i ho expliquen sense cap mena de vergonya, si s’arribàs a donar el cas, diuen que quan Mallorca ja no sigui útil per a treure els beneficis que han obtingut amb la seva destrucció, “amb els capitals ja obtinguts invertirem –ja hem invertit!- en altres zones del món encara verges!”. Mallorca, i de rebot les Illes, són solament un tros de terra vàlid per a extreure plusvàlues que, indubtablement, són emprades per a fer malbé altres indrets del món. És la mundialtzació del capital i el gangsterisme especulatiu, evidentment.
De res no importa a tots aquests malfactors pensar a diversificar les fonts de la nostra riquesa, aturar el desgavell urbanístic, la massificació turística. ¿Quin, dels polítics que han protegit aquestes màfies d’especuladors, ha contribuït a bastir els fonaments d´un altre tipus d’economia basada en la diversificació del nostre teixit productiu? El nom d’aquests polítics no consta per part ni banda, i ja és hora que la societat mallorquina es faci conscient del perill demolidor que encimentadors i especuladors representen per a la nostra supervivència com a poble.
El que s’esdevé a Mallorca no és gaire diferent del que s’esdevé a bona part de la resta del nostre país (pensau en el País Valencià), i en general de l’estat espanyol, a molts pobles i ciutats de les diverses nacionalitats. És la priorització d´un model d’enriquiment ràpid i senzill basat en el totxo i la requalificació de sòls rústics per a passar-los a edificables. Tot l’entramat polític i empresarial d’aquestes darreres dècades està basat en aquesta fórmula senzilla que permet destrossar pobles, paisatges, cultures mil·lenàries sense que fins ara mateix, exceptuant algunes actuacions concretes de la Fiscalia, hi hagi una resposta adequada per part de la societat civil i les institucions democràtiques.
Pensam que ja és hora que les autoritats competents, especialment la Fiscalia Anticorrupció, no aturi en la seva imprescindible tasca de salut pública. Ningú no ignora que els desastres fets per encimentadors i especuladors són localitzables en qualsevol moment, i per això els organismes competents en la repressió d’aquesta mena de delictes no han de baixar la guàrdia en cap moment. Malgrat la destrucció de documents esdevenguda a Andratx i, imaginam en altres municipis, a conseqüència d´unes intencionades filtracions, el cert és que tants d’anys de llicències il·legals, d’informes tècnics falsos, deixen molts rastres. No hi ha màquina destructora de documents que doni l’abast a destruir tanta paperassa! La prova són les capses plenes de documentació que s’han trobat a Marbella, a Andratx, les que es poden trobar a molts municipis encara. Els ciutadans de les Illes haurien de saber que en aquests moments no es tracta solament de fer caure tot el pes de la llei sobre quatre pocavergonyes que han cobrat munió de comissions espúries. Aquest és solament un dels aspectes de la corrupció actual. Del que es tracta és de fer-nos conscients que el model econòmic basat solament en el motor de la construcció no és el més adient per a bastir la societat del futur. Cal fer funcionar la llei contra els especuladors i destructors del paisatge, però alhora s’han de crear les bases per a una economia més diversificada, una economia que camini igualment damunt les rodes d´una adequada reindistrialutzació i de suport actiu a l’agricultura de les Illes. Hem d’anar cap a un model de creixement sostingut i sostenible, un model en el qual comportaments presumptament delictius siguin l’excepció, mai la regla generalitzada.
Ciutat de Mallorca (10-XII-06)
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Responsabilitat republicana
JOAN LLADÓ (*)
El passat 18 de desembre a les 10:30 del matí, tots els càrrecs d´Esquerra Republicana dimitíem de les nostres responsabilitats als òrgans de govern del Pacte. La decisió presa no és senzilla però pensam que no es pot sostenir la situació que vivim, ocasionada pels casos de corrupció generats a la passada legislatura pel tàndem PP-UM. No és responsable deixar que la imatge de les institucions es deteriori d´aquesta manera. Tenim massa imputats i persones amb mesures cautelars sostenint els principals governs d´aquest país, i a l´oposició més encara.
A més a més, com a esquerrans, ens hem demanar si les forces progressistes reeditarien a dia d´avui l´acord de 2007. ¿Ho farien, amb un presidenta d´honor d´UM doblement imputada, o amb cap dels seus successors, tots ells sense passaport, i amb un secretari general condemnat a presó? El reea ditaríem amb les mateixes prioritats de despesa entorn de les àrees d´UM, mentre serveis prioritaris romanen desatesos? El reeditaríem construint Son Espases? El reeditaríem sabent que el govern de Palma no tendria el coratge d´esbucar el monument feixista del "Baleares", gran símbol de la vergonya enmig de Ciutat? El reeditaríem sabent que aquest Govern és favorable que "Sa Nostra" acabi perdent el seu capital i la seva independència? El reeditaríem amb un govern disposat a cedir amb els xantatges territorials contra els quals només el Bloc s´hi ha oposat de veres? El reeditaríem sabent que el Govern de les illes fa servir la carta de drets davant TV3, impedint veure-la íntegrament, o que no ha posat els 500.000 euros pel múltiplex que ens havia de permetre veure el C33, entre d´altres canals en català? El reeditaríem sabent que els socialistes a Madrid no complirien amb el finançament que ens toca a les illes? Esquerra Republicana, no.
Dit això, pensam que cal tornar la veu al poble, cal redefinir les regles de joc i començar de bell nou. Els partits han de poder canviar els seus candidats a les llistes al Parlament i condicionar els pactes al Consell i a Palma, on no hi ha eleccions anticipades. Els partits amb imputats hauran de fer net, si volen aliances al Consell i a l´Ajuntament o simplement garanties d´èxit. L´acompliment de compromisos del Pacte de 2007 no és el que toca. Fins el moment que es convoquin eleccions seguirem intentant que el saldo es capgiri.
El que no pot fer l´esquerra mai per mai és decebre la seva gent. Antich no convoca eleccions anticipades perquè Madrid no li´n deixa; no vol unes Illes Balears que surtin del règim electoral comú coincident amb municipals arreu de l´Estat. Volen enfortir el bipartidisme. L´única decisió que quasi pren el president Antich és la de governar amb el suport dels principals causants de la corrupció sistemàtica i de partit: el PP. La de pactar amb els ideòlegs de les polítiques que aquest govern havia de capgirar. Antich no contempla l´escenari de qui té sentit de país, que seria retornar la veu a la gent. Hem de dir prou per dignitat i per responsabilitat.
(*) President d´Esquerra Republicana a les Illes Balears
Diario de Mallorca