Administrar

Defensa del català: contra el colonialisme etnocida

pobler | 04 Abril, 2009 15:31 | facebook.com

(1 vídeo) Consideram colonialista i etnocida la situació que patim actualment, que hi hagi una altra llengua els parlants de la qual tinguin dret a exigir esser entesos quan la parlen, al seu lloc d´origen i a Mallorca, mentre els parlants de la llengua pròpia de Mallorca ni aquí i tot tenim tal dret.


Manifest de l'Assemblea de Jubilats per Mallorca


L´asemblea de “Jubilats per Mallorca” , reunida a Inca el 28 de març darrer, manifesta la seva indignació davant els nous atacs contra la llengua pròpia d´aquesta illa que promouen el Partit Popular i un col·lectiu de metges i personal sanitari.

La nostra indignació es converteix en “estupefacció” quan llegim que diuen oposar-se a allò que ells anomenen imposició del català, quan l´única llengua imposada a tota la població de Mallorca (i a la de tot l´estat espanyol) és el castellà, que ve imposat per l´article 3 de la Constitució vigent, i imposat a tothom independentment de sa nacionalitat, de la feina que faci i del grau d´excel·lència que tingui en l´exercici de la seva professió.

Però sembla que la misèria de reconeixement que la nostra llengua ha aconseguit, només en alguns àmbits de la vida pública, molesta una gent que, segons demostren, voldrien veure desaparèixer el mallorquí del mapa.

El català que parlam en aquesta illa és tan propi de Mallorca que la gent fa segles que li diu mallorquí. Si des de fa una cinquantena d´anys s´ha anat aveïnant entre nosaltres un grup lingüístic castellanoparlant de moltes de persones i, des de fa una quinzena d´anys, uns grups lingüístics arabòfons i berberòfons i, aquests darrers anys, molts de grups lingüístics de tota casta d´idiomes, això no lleva que faci prop de vuit-cents anys que els mallorquins som catalanoparlants i, si és senya de civilització que procurem conviure amigablement amb tothom i que respectem les llengües de tots els qui conviuen amb nosaltres, seria propi de gent indigna consentir que el mallorquí fos considerat, a Mallorca mateix, per davall qualsevol altra de les llengües que s´hi conversen.

Els “Jubilats per Mallorca” reclamam el nostre dret a exigir esser entesos quan conversam en mallorquí a Mallorca a qualsevol establiment públic, tan si és de caràcter oficial com si és privat.

Consideram colonialista i etnocida la situació que patim actualment, que hi hagi una altra llengua els parlants de la qual tinguin dret a exigir esser entesos quan la parlen, al seu lloc d´origen i a Mallorca, mentre els parlants de la llengua pròpia de Mallorca ni aquí i tot tenim tal dret.

Als servidors de la sanitat pública els hauríem de poder suposar capacitat intel·lectual suficient per a la formació permanent i, ells mateixos, haurien de considerar l´aprenentatge suficient del català com una exigència deontològica per a l´exercici de la seva professió a les illes Balears.

Denunciam allò que entenem que és mala voluntat d´aquells que fan el discurs que les llengües són de les persones i no dels territoris i que per tant no importa que ningú aprengui el mallorquí pel fet de viure a Mallorca, però no el completen defensant que, per tant, tampoc no hagi de ser obligatori que aprenguin el castellà, ni defensen els drets dels xinesos, dels senegalesos, dels romanesos, dels guaranís, etc., a ser escolaritzats en les seves respectives llengües.

I ho fan així perquè no és cert que defensin els drets de les persones, defensen els seus privilegis, uns, la seva opció d´haver renegat a transmetre la pròpia llengua, uns altres i, no sabem ben bé quins interessos ocults són els d´aquells que volen potser anar més enllà.

Consideram que qualsevoll professional de la medicina sap que és important que el pacient es trobi lingüísticament a gust en la seva relació amb el metge, per això a molts d´hospitals es posen mediadors culturals per als nouvinguts, però seria vergonyós que, a Mallorca, hi hagués d´haver mediadors culturals per atendre els qui defensam la cultura de Mallorca.

Haurem de mal pensar, encara que no ho sabem cert, que potser alguns dels qui promouen que no fa falta que els metges de la sanitat pública entenguin el mallorquí, de fet el que pretenen és poder col·locar aquí gent de la seva corda política i/o social que són tan tutups que no són capaços ni de col·locar-se a una altra banda ni d´aprendre nocions elementals de més d´un idioma.

Consideram un insult que hi hagi gent que té per tan poca cosa els mallorquins que, vivint a Mallorca, no vulguin fer l´esforç d´aprendre a entendre la nostra llengua, i una estafa indigna que els polítics mallorquins del PP els facin costat.

Inca, 28 de marc de 2009

http://promocat.cecili.cat/post/68319


Comentaris

  1. Les paraules que diuen el dolor

    Les paraules que diuen el dolor

    GABRIEL JANER MANILA

    Llegesc a la premsa que dues mil cinc-centes persones s´han manifestat, convocades pels sindicats professionals de metges i infermeres, contra l´obligació de conèixer i fer ús de la llengua catalana en els actes professionals que porta a terme la sanitat pública. Però no es tracta que els professionals de la medicina ens diguin "bon dia" enlloc de "buenos días", en entrar a la seva consulta. Crec que l´exigència -l´autoexigència, perquè de poc serveixen les conductes que no han nascut a l´interior del cor- hauria d´anar molt més enllà de les quatre paraules o de la mitja dotzena de frases de què sovint se serveixen en dirigir-se als pacients.
    Hi ha paraules que els metges i infermeres haurien de conèixer. Sobretot, la llarga història de significats que amaguen. Si exerceixes de metge en una terra, sàpigues -com ho sabien els bruixots de la tribu- les paraules que en aquell espai signifiquen i diuen la malaltia i el dolor. Mai no em resignaria a què m´assistís un metge ignorant d´aquests coneixements.
    Permeteu-me, com si es tractàs de fer un herbari, que reivindiqui algunes d´aquelles paraules. Parlen del dolor humà, del patiment físic que, en algun cas, és sinònim de treballs. Diu Ramon Llull: "Sostenen els homes molts de dolors i molts de treballs en aquest segle".
    Deixau-me dir: encòlic, ofegor, febres tercianes, goll enquistat, poagre: que inflama els peus tant de les persones com de les gallines, ciàtica, el cap trabucat, mal de tristor, el nervis exaltats, sucre als orins, tossina, calfreds, baticor, mal de caure, acumulació de gasos dins el ventre, tòrcer el coll, treure mala cara, veure bellumes, gota: hi ha gota coral que en pegar ens deixa secs i no ens permet de dir pruna, gota serena, gota mortal: que és entrar en l´agonia, quan el moribund rebenta en suor; anar destrempat, no treure fesomia, tremolor, mal espasmatiu, suor freda, sentir que s´acopen les ales del cor, cadarn: que ve a esser un costipat, però pot pegar al lleu; el ball de Sant Vit, angines, bonys, cops blaus, ronya, arregussades de pell, braverols, trencs, cremadures, una espina entravessada dins el canyó, morenes, pesta cernuda, fluixedat, el foc dins el cos, el ventre regirat, els budells remoguts, maldeventre, caguetes, no poder rompre ni per baix ni per alt, batre els peus, buranyes, la sang forta, ulls de poll, l´infart, el mal mal, la meningitis, la pigota borda, la rosa, la fel sobreeixida -la gent en diu sofregida i això ho han de saber els metges-, mal d´ossos, tenir acubons, cambres de sang, bocatge, peganyes, la cucurutxa, mal de dones, altrament dit mal francès: sífilis, purgacions, berrugues, bubons, incòrdies culeres; fístoles, anar-se´n del boll, ciàtica, mal d´orella, arenes, tisi, pedres als ronyons, pedres a la bufeta de la fel, llagues, baldadura, dolor reumàtic, fogor? No sé si, rigorosament, la fogor ha de considerar-se una malaltia, un estrall del cos o un benefici de la vida.
    Les paraules que expressen el dolor. Ni les infermeres ni els metges no les volen saber i corren a manifestar-se. Hi havia dues mil cinc-centes persones o potser més. No volen saber com es diu el dolor en la llengua del poble que els acull. Reivindiquen el dret a la ignorància.

    Gabriel Janer Manila | 04/04/2009, 16:08
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS