Administrar

Francina Armengol i el PSOE: Ampliacions d'autopistes, desdoblaments que donen lloc a noves autovies i carreteres de 4 carrils, 2on i tercer cinturó de Palma, rondes i variants: més llenya al foc! (GOB)

pobler | 12 Març, 2009 06:57 | facebook.com

Demanam al PSIB i Bloc especialment, que ens expliquin als ciutadans on és el canvi, perquè nosaltres no el veim per enlloc. (GOB)


Es suposava que la presència al Consell del PSIB i el Bloc havia de marcar diferències pel desenvolupament territorial futur de Mallorca. Amb aquesta revisió del PDS de Carreteres senzillament veim la continuïtat del model viari que plantejat ja pel primer PDS de Carreteres aprovat al 98. (GOB)


La revisió del Pla de Carreteres de la Sra. Armengol: MÉS DEL MATEIX.


El Pla preveu 73 actuacions en una primera fase, de les quals, 24 afecten àrees protegides per la Llei d'Espais Naturals (LEN).


Ampliacions d'autopistes existents, desdoblaments que donen lloc a noves autovies i carreteres de 4 carrils, 2on i tercer cinturó de Palma, rondes i variants: més llenya al foc!


El Pla de Carreteres de les Balears es troba a informació pública des del passat 29 de gener i es pot consultar fins al proper 27 de març al Consell de Mallorca.

El GOB hi prepara al·legacions. Vet aquí algunes característiques del Pla:

El Pla de Carreteres preveu 73 actuacions en la primera fase (2009-2016) i 47 en la segona fase (2017-2024). En definitiva, la modificació del Pla de carreteres planteja actuacions sobre 560,05km

· 11,2: de vies de nou traçat

· 451,95: amplicacions, duplicacions de calçada (autovies) i condicionaments

· 96,9: rondes, variants o accessos a poblacions (de nou traçat)

El Pla compta amb 4 programes diferents: el programa de construcció, dotat amb 676.050.000€; el Programa de conservació i explotació, dotat amb 1.069.718.000€; el Programa de seguretat vial, amb 24.000.000€ i el Programa d'actuacions especials, dotat amb 118.000.000€.

En total, el Pla, en aquesta primera fase, està avaluat en 1.878.768.000€ dels quals 384.780.000€. són aportats pel Ministeri de Foment a través del Conveni de carreteres, 262.140.000€ pel Govern de les Illes Balears i 1.189.764.667€ pel Consell de Mallorca. Altres aportacions menors són les que fan la Conselleria de Medi Ambient i la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori en el Programa d'actuacions especials (foment del transport públic: carrils bus-VAO, parades d’autobús; connectors paisatgístics locals i altres actuacions de millora ambiental; protecció i promoció del patrimoni històric viari, etc.)

Es suposava que la presència al Consell del PSIB i el Bloc havia de marcar diferències pel desenvolupament territorial futur de Mallorca. Amb aquesta revisió del PDS de Carreteres senzillament veim la continuïtat del model viari que plantejat ja pel primer PDS de Carreteres aprovat al 98.


AMPLIACIONS D'AUTOPISTES EXISTENTS, DESDOBLAMENTS QUE DONEN LLOC A NOVES AUTOVIES I CARRETERES DE 4 CARRILS, 2n I TERCER CINTURÓ DE PALMA, RONDES I VARIANTS...: MÉS LLENYA AL FOC!


Un dels aspectes que més incidència poden tenir arreu dels municipis de Mallorca és la proliferació de variants i rondes que ja han desfigurat l'entorn de molts municipis de Mallorca.

Amb l'excusa de suprimir les travesseres urbanes, es plantegen variants i rondes que s'allunyen del límit urbà del municipi i que per tant indueixen el creixement dels municipis. Així les rondes i variants es converteixen en un incentiu per a urbanitzar els afores dels municipis.

Només en la primera fase del pla estàn previstes 17 variants i rondes. 16 més estàn previstes en la segona fase. En molts casos el Pla preveu ronda Nord i ronda Sud, establint un cercle perimetral que marcarà els límits del creixement municipal, esgotant les possibilitats de seguir urbanitzant en les àrees de transició de creixement (ATC) i les àrees de transició d'harmonització (ATH) del Pla Territorial de Mallorca.

Exemple: Ronda Nord d'Inca

Font: Revisió del PDS Carreteres.Consell de Mallorca(1) Font: Pla Territorial de Mallorca(2)

(1) http://www.conselldemallorca.net/?id_section=1840&id_parent=494&id_class=536

(2) http://www.conselldemallorca.cat/sit/ptm/viewer.htm


LA CONTINUÏTAT D'UN MODEL VIARI QUE HA DESTROSSAT EL TERRITORI AMB GREUS CONSEQÜÈNCIES SOBRE EL CONSUM ENERGÈTIC I LES EMISSIONS DE GASOS D'EFECTE HIVERNACLE (GEH)


Les noves autovies i desdoblaments plantejats responen a un model viari que crèiem descartat amb l'arribada del pacte, especialment PSIB i Bloc al Consell de Mallorca. Eliminar l'autovia Inca-Manacor resulta ser simplement un "gest" però no la prova que confirma un nou model en la manera d' estructurar el territori.

L'actual escenari de crisi energètica i climàtica global posa en evidència la irresponsabilitat de les polítiques sectorials de transport que es duen a terme, encara avui, a les Illes Balears. Aquestes actuacions que segueixen incentivant en transport privat per carretera com a màxima prioritat, deixen en rídicul qualsevol esforç que es pretengui fer a través d'una Estratègia de Lluita Contra el Canvi Climàtic. La millor estratègia seria deixar d'impulsar el transport privat per carretera i dedicar el màxim de pressupost a fer realitat l'alternativa del transport públic i al manteniment de les infrastructures actuals.


MÉS CARRETERES NO ÉS LA SOLUCIÓ: A MALLORCA CAL PARLAR DE TRANSPORT NO DE CARRETERES.


Es perd una oportunitat històrica des del punt de vista polític d'integrar, tal i com ha de ser, una política d'infrastructures en una política més àmplia, global i integrada de transports a Mallorca, que tengui en compte totes les modalitats de transport i deixi de prioritzar el transport privat per carretera.

Per això cal pressupost però sobretot, coordinació entre el Consell de Mallorca (competències sobre carreteres i ordenació del territori) la Consellera de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears (competències sobre transport interurbà) i de l'Ajuntament de Palma (competències en transport urbà i urbanisme) per proposar alternatives conjuntes i globals i plantejar vertaderament una nova política de mobilitat per Palma i per Mallorca.

Mai com ara, s'havia tengut la sintonia política necessària per plantejar vertaderament aquesta coordinació que és bàsica per a un vertader canvi de model. Des del GOB consideram decebedor que unes institucions liderades per partits progressistes segueixin plantejant un model viari i en definitiva un model de transport que ells mateixos, en el seu discurs, ens havíen donat a entendre que consideraven obsolet i que han rebutjat públicament en repetides ocasions durant la passada legislatura.

Per això demanam al PSIB i Bloc especialment, que ens expliquin als ciutadans on és el canvi, perquè nosaltres no el veim per enlloc.

Web GOB


Comentaris

  1. El faraó Francesc Antich

    El faraó Francesc Antich

    MACIÀ BLÁZQUEZ (*)

    Els imperis de l´Antic Egipte, fa 5.000 anys, ocupaven als pagesos del fèrtil del Nil amb obra pública, mentrestant la terra no era cultivable. Les obres que els feien fer -temples i mausoleus, com ara les piràmides- servien per refermar el poder dels déus i dels seus representants a la Terra: sacerdots, faraons i d´altres aristòcrates. També era important mantenir ocupades a les "classes perilloses" quan el camp no els donava feina.
    D´això en diuen avui en dia "mesures anticícliques", per reactivar l´economia en temps de crisi de sobreacumulació, com l´actual. El poder es reafirma i recupera el control després de l´eufòria.
    El Govern de les Illes Balears ha presentat projectes de nova obra pública per compensar la crisi econòmica amb el mateix propòsit: defensar els interessos dels poderosos, el sector de la construcció, i ocupar les "classes perilloses".
    El sector de la construcció s´ha sobredimensionat fins al 2007. A les illes Balears, representa més del 10% del PIB i ocupa al 15% de la població activa. Però suposa urbanitzar més de 1,6 hectàrees al dia, amb ciment, bloquets i asfalt que desfiguren i deterioren el nostre entorn. La crisi econòmica ha frenat la construcció perquè s´ha sobrevalorat el seu preu futur, empès per l´especulació financera. Així ho fa patent la fallida de promotors, com ara el Grup Drac de Vicenç Grande. Tanmateix, contràriament al discurs mercantil, a més habitatges produïts més puja el seu preu, dificultant el seu accés i agreujant la carestia per a l´ús de les classes desafavorides.

    La proposta "d´injectar liquiditat al sector de la construcció" que ha anunciat el govern Antich per valor de 284 milions d´euros, té per objecte revifar aquesta desproporció amb obres públiques que "componen" el territori per promoure més creixement urbanístic. El cas més clar són les ampliacions dels ports de Ciutadella, Eivissa i Palma. Estan al nivell del que es va fer la legislatura passada amb la construcció d´autopistes -passàrem de 70 a 200 quilòmetres de xarxa viària d´autopistes/autovies/desdoblaments- i del que vol fer el Ministeri de Foment amb l´ampliació dels aeroports, per duplicar la seva extensió a Menorca, nombre de pistes a Eivissa o capacitat d´acollida de passatgers a Mallorca. L´eixamplament dels "colls d´ampolla" d´entrada i trànsit de passatgers i mercaderies contribueix al creixement insostenible; com ho fan també la connexió elèctrica amb la península, la desalació d´aigua o la incineració dels residus. L´aïllament insular ens ha de fer corregir aquesta insostenibilitat: d´entrada l´objectiu ha de ser l´autoabastament; i més enllà cal que corregim la nostra contribució a la injustícia, per exemple reduir el consum d´hidrocarburs i no optar pels biocombustibles, perquè contaminen, justifiquen guerres o encareixen els aliments.
    Per al GOB, les inversions públiques s´han d´adreçar a millorar la gestió dels recursos naturals. Per exemple, la distribució, depuració i ús de l´aigua; l´estalvi energètic i la producció d´energies netes; o la reducció, la reutilització i el reciclatge de residus. La mobilitat millora amb la proximitat del que hem de menester, propiciar que no ens haguem de desplaçar tant i poder fer-ho amb transport públic com ara el tren. Reconvertir de veritat les ciutats i els nuclis turístics, per treure més profit del sòl que ja està urbanitzat per comptes de destruir-ne més. Millorar el benestar de la gent amb equipaments i serveis públics de qualitat: sanitaris, educatius, assistencials...

    El GOB proposa que fem "de la necessitat virtut", per treure profit de la crisi econòmica i reconduir la nostra societat vers la sostenibilitat. Això vol dir no créixer més; però millorar en Sostenibilitat, amb menys impacte ambiental i una millor distribució del benestar.

    (*) President interinsular del GOB
    Diario de Mallorca (10-VII-08)

    Macià Blázquez | 12/03/2009, 07:44
  2. EL GOB DECEBUT PER L'ACTUACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE PALMA A LA FAÇANA MARÍTIMA

    EL GOB DECEBUT PER L'ACTUACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE PALMA A LA FAÇANA MARÍTIMA

    El GOB qüestiona que s'hagi tengut realment en compte, l'impacte de les edificacions previstes en aquesta "nova façana marítima", especialment pel que fa al Palau de Congressos i hotel annex.
    _______________________________________________________________________

    Avui es celebra el ple extraordinari de que ha de donar llum verda a les modificacions del PGOU (Pla General d'Ordenació Urbana) que permetran fer realitat la nova proposta de façana marítima d'Aina Calvo. Una proposta que per una banda, permetrà la recuperació com a espai lliure una zona abans destinada a l'edificació de pisos de luxe - tot i que amb diversos edificis de serveis públics (sense saber quins) entaforats enmig - que haurà de suportar l'impacte ambiental i paisatgístic que representarà el palau de congressos i especialment l'hotel annex. Un hotel pel qual, la Senyora Calvo, ha fet una modificació puntual exprés i ad-hoc que li permetrà superar l'altura permesa en el planejament actual Urbanisme a la carta un cop més.

    Després que l'Ajuntament de Palma desestimàs les al·legacions del GOB pel que feia a la modificació de la façana marítima - que hauria d'haver inclòs l'àmbit d'Es Jonquet i que, al nostre entendre, perjudica un cop més la ja maltractada barriada del polígon de llevant, omplint-la de més i més edicacions i blocs de pisos, en comptes de dotar-les de serveis i zones verdes - es va proposar la segona modificació del PGOU per permetre més altures a l'Ajuntament del Palau de Congressos, del qual en té la concessió la cadena Barceló. Una modificació puntual, forçada i precipitada, que no hauria de respondre a la manera de "fer ciutat" de la nova batlessa. De fet, sembla que l'obstinació de la Sra. Calvo d'inaugurar un Palau de Congressos durant la seva legislatura va enterbolir el sentit comú que ens hauria duit a anular la tramitació del palau de congressos i hotel annex en adonar-se que part del projecte estava previst en un solar que no era de propietat municipal.

    No podem obviar l'impacte que tendran tots els edificis i l'aparcament que es construiran en el que hauria de ser un parc públic exclussivament, i especialment el palau de congressos i el seu altíssim hotel, i el trànsit i problemes de massificació que generaran a primera línia aquestes infrastructures i que la Sra. Calvo considera que es resoldran amb el 2on cinturó de Palma.

    Amb aquesta darrera actuació, perdem l'oportunitat de convertir l'entrada de la ciutat en una gran zona verda i no l'entrada a una ciutat de ciment i asfalt.

    Web GOB

    Web GOB | 12/03/2009, 07:44
  3. El GOB insisteix en que s’elimini el projecte de segon cinturó

    El GOB insisteix en que s’elimini el projecte de segon cinturó

    El GOB veu amb preocupació el posicionament del PSOE, especialment al Govern i l’Ajuntament de Palma, respecte a la construcció del segon cinturó de Palma. Tot i les declaracions de la presidenta del Consell de Mallorca respecte aquesta infraestructura, assegurant que no serà el traçat plantejat pel PP en l’anterior legislatura, el cas és que el PSOE segueix apostant pel segon cinturó, com han posat de manifest les declaracions del President Antich. Per altra banda, en els discursos de la batlessa de Palma, Aina Calvo, sobre el model de ciutat que vol per a Palma, i en la redacció de la modificació del PGOU de la Façana Marítima, hi apareixen referències al segon cinturó, com si fos ja una infraestructura inqüestionable. I finalment, l’actual modificació del Pla Territorial de Mallorca, plantejada des del Consell, segueix mantenint aquesta infraestructura dins les seves previsions.

    El GOB veu amb una certa desconfiança les declaracions que apunten a un traçat diferent que no es dirà segon cinturó. Després de la decepció pel posicionament sobre Son Espases dels principals dirigents polítics actuals, precisament l’hospital servirà d’excusa per a la construcció d’aquesta infraestructura viària a la que dirigents del PSOE també s’havien oposat quan eren a l’oposició. El GOB considera probable que el projecte sigui el mateix que en l’època PP i que tengui com a conseqüències un consum exagerat de territori, un elevat impacte paisatgístic, la promoció del transport privat, l’especulació urbanística de terrenys propers i la destrucció del patrimoni arquitectònic. Per a l’organització ecologista, el problema no és la manca de carreteres, sinó l’excés de cotxes. És per això que l’alternativa al col•lapse actual és el transport col•lectiu.

    Pel que fa als accessos a Son Espases (unes obres que es varen plantejar i iniciar sense tenir els accessos resolts), el GOB considera imprescindible que les actuacions previstes en matèria de tren i metro, plantejassin la construcció d’un ramal cap a l’hospital. Per això cal un pressupost i una coordinació de les actuacions en matèria de transport públic de l’Ajuntament de Palma i la Consellera de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears.
    Web Tribuna Mallorca

    Web Tribuna Mallorca | 12/03/2009, 07:47
  4. Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
    L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
    Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
    Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
    Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
    La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.


    Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
    Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
    Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
    I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 12/03/2009, 07:49
  5. La Real mantiene su batalla legal contra el Govern para detener el nuevo hospital

    La Real mantiene su batalla legal contra el Govern para detener el nuevo hospital

    T. ANDÚJAR. PALMA.

    La congregación de los Misioneros del Sagrado Corazón del monasterio de La Real y la Asociación de Vecinos del Secar de La Real han decidido mantener su pulso legal contra el Govern hasta lograr el cumplimiento de la sentencia del Tribunal Supremo que, según su interpretación, ordena la paralización de la construcción del nuevo hospital de referencia en la finca de Son Espases Vell.
    El superior de la congregación, Josep Amengual, la presidenta de la organización vecinal, Assumpció Renom, y la abogada María José Lagos, reiteraron ayer que las instituciones responsables incumplen la resolución con la que la semana pasada el Supremo decretaba la nulidad de la modificación del Plan General de Palma (PGOU) que permitió levantar el hospital junto al monasterio.

    Lagos anunció que se personarán ante el Supremo para rebatir el recurso de nulidad planteado por el Govern, un escrito al que ella aún no ha tenido acceso pero del que sabe que plantea la suspensión de la ejecución de la sentencia mientras el alto tribunal no resuelva. Como la decisión del Supremo sobre este recurso puede tardar unos seis meses, la abogada esperará a que el Tribunal Superior de Justicia de Balears reciba la sentencia que anuló la modificación del PGOU referida a Son Espases y, si no ordena la paralización de las obras en "un tiempo prudencial", le instará a hacerlo. Estas acciones serán planteadas a los vecinos del Secar de La Real en asamblea.
    Respecto a si su objetivo final es que se derribe lo construido, Amengual declaró que ese es un problema creado por el Govern y es su responsabilidad resolverlo.
    Diario de Mallorca (13-III-09)

    Diario de Mallorca (13-III-09) | 13/03/2009, 15:39
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS