Administrar

El Bloc: la ubicació a Son Espases va ser un despropòsit

pobler | 11 Març, 2009 12:07 | facebook.com

El BLOC afirma que la resolució del Tribunal Suprem demostra que la ubicació de Son Espases va ser un despropòsit


La coalició reitera que la decisió del PP de construir l´hospital va ser un atemptat contra el territori i el patrimoni, i la decisió del PSOE de continuar les obres, un error


El BLOC per Mallorca afirma que el pronunciament del Tribunal Suprem sobre la suspensió cautelar de la modificació del PGOU de Palma que va fer possible la construcció del l´hospital de Son Espases demostra que la ubicació del nou hospital va ser un complet despropòsit. Així mateix, aquest pronunciament judicial posa de manifest que tota l´operació per construir el nou hospital de referència de les Illes Balears s´ha duit a terme amb una enorme inseguretat jurídica.

El BLOC remarca que el Tribunal Suprem utilitza els mateixos arguments (l´afecció de sòl rústic i la proximitat de béns declarats d´interès cultural) que havien utilitzat els partits de la coalició, així com tots els col•lectius que s’havien mobilitzat per aturar el projecte de Son Espases. I aquests són els arguments que el Govern anterior del Partit Popular va menysprear sistemàticament.

Tot i això, la coalició lamenta que la resolució de l’alt tribunal espanyol arriba molt tard, quan les obres del nou centre sanitari estan ja molt avançades.

El BLOC es reafirma en considerar que la decisió del Govern presidit per Jaume Matas de construir l´hospital de Son Espases va ser un atemptat contra el territori, contra el patrimoni i contra els interessos generals. Si, en compte de fer el nou hospital a Son Espases, s´hagués reformat l´hospital de Son Dureta, a hores d´ara els ciutadans de les Illes Balears ja comptarien amb el nou hospital.

Així mateix, la coalició reitera que l´octubre de 2007 la Conselleria de Salut hauria d´haver aturat el projecte de Son Espases, i lamenta que en aquell moment el PSOE decidís continuar les obres, contra l´opinió del BLOC i rebutjant totes les alternatives. Avui constatam que aquella decisió va ser un greu error, ja que es va continuar un projecte construït damunt d´un polvorí jurídic.

El BLOC apunta que els responsables de tirar endavant aquest projecte hauran de respondre de les conseqüències que aquesta resolució judicial pugui comportar.

Torxa digital –Revista del Bloc per Mallorca


Els clams s'accentuaren contra la construcció de l'hospital a Son Espases. El grup va proclamar que «no s'ha de destruir Mallorca», cantaren consignes com «Maleïts especuladors» o «Llibertat i independència» i citaren lemes com «mai no ens faran callar». La Coral de la Real va entrar en escena a a darrera etapa de l'espectacle.


Música contra la tristor en l'homenatge a Toni Roig al Palau de la Música


Al-Mayurqa presentà 'Temps de Revolta' a Barcelona en un acte on es recordà el seu fundador

C.DOMÈNEC. Barcelona.


L'inici va semblar un final de concert. El públic del Palau de la Música va rebre divendres Al-Mayurqa amb un interminable aplaudiment i va provocar que la majoria dels seus components responguessin de la mateixa manera, amb un reconeixement recíproc i durant diversos minuts.

El concert de Barcelona havia de servir per presentar Temps de Revolta, el darrer treball del grup, però la inesperada mort de Toni Roig, dos dies després de donar a conèixer el disc a Lloseta, va convertir la cita en un homenatge enèrgic, amb més somriures que llàgrimes.

El grup va interpretar els nous temes juntament amb cançons de tota la història d'Al-Mayurqa. Les primeres paraules del concert les pronuncià Toni Roig a través d'una projecció sobre una pantalla situada darrere els músics. I així va seguir tot el recital, amb imatges en vídeo de Roig a Lloseta en les quals aquest presentava cada peça. «La xeremia és un símbol de nacionalisme», etzibà en una intervenció.

El concert gaudí de la col·laboració de nombrosos de músics amics: Aina Jaume, Biel Majoral, la Coral de la Real, Jordi Fàbregas, Miquel Brunet, Neus Jaume i Tito Peláez. Era un deure de gratitud i una obligació ser aquí», explicà el baix elèctric Gaspar Jaume, que afegí que «la mort de Toni va ser una injustícia. Ell tenia il·lusió de cantar en el Palau que és un símbol perquè és un edifici pagat per gent que estima la música». «Em repetia que no li fallàs en el Palau», exclamà Majoral. «Toni no plorava, demanava i es comprometia».

L'actuació va suposar una gran festa de la música tradicional i del catalanisme mallorquí. Manel Martorell explicà que «ens han castigat i no ens deixaren tocar a les festes de Sant Sebastià i fins i tot ens vetaren a una emissora de ràdio». Els clams s'accentuaren contra la construcció de l'hospital a Son Espases. El grup va proclamar que «no s'ha de destruir Mallorca», cantaren consignes com «Maleïts especuladors» o «Llibertat i independència» i citaren lemes com «mai no ens faran callar». La Coral de la Real va entrar en escena a a darrera etapa de l'espectacle.

Al final del recital, amb el públic que omplia la sala del petit Palau dempeus, Biel Majoral manifestà que «el més tràgic és que abans no m'havia adonat de la força de les lletres i de la música de Roig». Emocionat, baixà al pati de butaques, cercà entre el públic Maria Ramis, viuda del fundador i la va fer pujar a l'escenari des d'on va agrair amb la veu entretallada «tot el que ha fet Al-Mayurqa». No ens faran callar va sonar com si fos un himne en memòria de Toni Roig i va animar a seguir el camí començat. «Quan es mor un patriota, una terra queda orfa», sentencià Majoral.

Diari de Balears (2-XII-07)


Què pensaria en aquests moments el cantautor Toni Roig, ànima apassionada de la defensa de la Real que, juntament amb Aina Calafat i tots els mallorquins i mallorquines, donà vida i ànima per a preservar la nostra terra i la nostra cultura? Ben segur que no li estranyaria gaire la claudicació de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial davant els tèrbols interessos dels poders fàctics de les Illes. No tenim cap dubte que, malgrat tot el que s´ha esdevengut, continuaria en la lluita, més decidit que mai a denunciar els oportunistes, els que empren les mobilitzacions populars en profit personal per a pujar al poder i omplir la butxaca. Toni Roig ha mort dies abans d´haver de patir el sotrac de veure i constatar com aquells que ell havia ajudat a situar a recer del poder se’n reien de la seva lluita i de la lluita de tots aquells i aquelles que hem sortit a defensar Mallorca de les urpades de l´especulació i la corrupció. (Miquel López Crespí)


El PSM de Llucmajor ha publicat un brillant i encertat article en el qual, després de constatar com el Pacte continua amb un els projectes estel·lars del PP, escriu: “Caldran molts de Son Reals, molts d´èxits evidents i innegables en la protecció del territori, perquè la balança de la història caigui cap a l´esquerra i posi aquest govern -que ha començat amb un peu tan maldestre- del costat dels defensors del país, i no dels seus enterradors”. Hi estam completament d´acord. (Miquel López Crespí)


Son Espases: Toni Roig en el record



Sa Pobla, hivern de 1996. D´esquerra adreta: Toni Roig, Maria Vilchez, Miquel Carbonell (del grup Al-Mayurqa), la pintora Esperança Mestre i l´escriptor Miquel López Crespí. El grup Al-Mayurqa havia musicat la poesia de l´autor pobler i Esperança Mestre inaugurava una exposició basada en el poemari de Miquel López Crespí Planisferi de mars i distàncias que acabava d´editar l´Editorial Columna.

Per molt que hem provat de recuperar la confiança en aquells que haurien de defensar els nostres drets (defensa de la terra, de la nostra cultura, de les senyes d´identidat amenaçades per la mundialització regnant), el cert és que aquesta legislatura ha començat molt malament. De bon principi va ser Margarita Nájera, la portaveu del nou Govern de les Illes, que s´estrenà (i encara no ha mudat d´actitud) parlant en castellà. La portaveu d´un executiu en el qual hi ha partits nacionalistes i d´esquerra que han signat un compromís de defensa de la llengua i identitat pròpies s´expressa majoritàriament en castellà incomplint el decret 100/1990, que estableix: “Els càrrecs de l´Administració de la CAIB de les Illes Balears s´han d´expressar normalment en català en els actes públics celebrats a les Illes Balears, sempre que la intervenció sigui per cas del propi càrrec”. Tot plegat, un començament de legislatura (i encara havia de venir el pitjor!) decebedor per a tots aquells i aquelles que hem donat i donam suport a les forces progressistes. Com deia ben encertadament el professor Gabriel Bibiloni en el seu blog personal: “Un Govern no pot anar en contra dels seus mateixos principis, i, una altra, que els membres d´un Govern de sanejament democràtic no poden incomplir la llei”. Gabriel Bibiloni recordava que el més trist d´aquest menyspreu a la nostra llengua per part de la portaveu del Govern era que Margarita Nájera ja fa més de trenta anys que viu i treballa a Mallorca.



Mateu Morro, Jaume Santandreu, Miquel López Crespí i Toni Roig el dia de la presentació del llibre de López Crespí No era això: memòria política de la transició.

Però el més trist del que s´ha esdevengut recentment ha estat l’acceptació per part del Pacte, sota la direcció de PSOE-UM, del projecte estrella de Jaume Matas i el PP: la construcció de l´hospital de referència de Mallorca a Son Espases. Tots els moviments de les plataformes per salvar la Real, els col·lectius polítics i sindicals, les persones que es varen mobilitzar per a aturar aquest negoci especulatiu i de destrucció de recursos i territori ens sentim profundament decebuts. Què pensaria en aquests moments el cantautor Toni Roig, ànima apassionada de la defensa de la Real que, juntament amb Aina Calafat i tots els mallorquins i mallorquines, donà vida i ànima per a preservar la nostra terra i la nostra cultura? Ben segur que no li estranyaria gaire la claudicació de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial davant els tèrbols interessos dels poders fàctics de les Illes. No tenim cap dubte que, malgrat tot el que s´ha esdevengut, continuaria en la lluita, més decidit que mai a denunciar els oportunistes, els que empren les mobilitzacions populars en profit personal per a pujar al poder i omplir la butxaca. Toni Roig ha mort dies abans d´haver de patir el sotrac de veure i constatar com aquells que ell havia ajudat a situar a recer del poder se’n reien de la seva lluita i de la lluita de tots aquells i aquelles que hem sortit a defensar Mallorca de les urpades de l´especulació i la corrupció. Ben segur que Toni Roig, un dels signants del manifest de les forces nacionalistes i d´esquerra de l´any passat, manifest que demanava la unitat nacionalista per a foragitar el PP de les institucions, se sentiria profundament decebut, com ens hi sentim tots nosaltres, si visqués per a comprovar com els que ell havia ajudat a pujar al poder ara continuaven amb el projecte de Jaume Matas i el PP de fer l´hospital a la Real.

No és solament l´abandonament de la lluita per a salvar la Real, ses Fontanelles o el mal anomenat “Port Adriano”. La continuació de la maniobra especulativa de Jaume Matas a Son Espases fa endevinar el que s´esdevendrà durant tota aquesta legislatura. No hi valen les excuses de mal pagador dels que diuen que aquest abandonament d´idees i principis només és un d´entre els cent acords signats amb els altres partits del Govern. El problema és que el Pacte de Governabilitat, ara ja no s´atreveixen ni a anomenar-lo “Pacte de Progrés”, ha perdut bona part de la credibilitat que tenia fa uns mesos, quan tots els que li donaven suport volgueren creure que aquesta vegada no es repetirien els errors de l´anterior.

El PSM de Llucmajor ha publicat un brillant i encertat article en el qual, després de constar com el Pacte continua amb un els projectes estel·lars del PP, escriu: “Caldran molts de Son Reals, molts d´èxits evidents i innegables en la protecció del territori, perquè la balança de la història caigui cap a l´esquerra i posi aquest govern -que ha començat amb un peu tan maldestre- del costat dels defensors del país, i no dels seus enterradors”. Hi estam completament d´acord.

Miquel López Crespí


Més articles de la campanya Salvem la Real! (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Opinions i actualitat política | Següent | Anterior | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1. Feina ben feta....

    Vergonya a Son Espases. Article publicat al diari AVUI del diumenge 15 de Març de 2009.

    UNA HISTÒRIA DE PALMA QUAN LA CRISI SEMBLAVA IMPOSSIBLE
    Vergonya a Son Espases
    Sebastià Alzamora / Escriptor

    JAUME BATLLE

    No sé fins a quin punt molts lectors amables d'aquest diari estaran familiaritzats amb l'afer de Son Espases, però als mallorquins ja fa uns quants anys que ens té força entretinguts, i ara ha arribat a un punt altament interessant. Si els ve de gust, miraré de fer-los-en cinc cèntims. La història es remunta als anys feliços de l'anterior legislatura, quan a l'Ajuntament de Palma i al Govern de les Illes Balears hi coincidien sengles majories de monocromia blava (del blau del Partit Popular, s'entén). Foren, aquells, anys alegres de molta infraestructura i molta concessió de llicències i contractes, molta marxa i molt dinamisme, en què la paraula crisi semblava d'una altra galàxia. I fou enmig d'aquest sentiment general de goig i prosperitat que es va decidir que calia dotar la xarxa sanitària pública d'un nou hospital, i no un hospital qualsevol, sinó un de ben gros i modern. Naixia així el projecte que en un principi es va conèixer com a Son Dureta II.

    EL PROBLEMA VA VENIR AMB LA UBICACIÓ de l'hospital: dels múltiples indrets possibles, el govern Matas va escollir justament Son Espases, una finca situada al barri del Secar de la Real, una de les últimes zones rústiques que queden a Palma. No només això: resulta que, al bell mig de la zona, s'hi aixeca el monestir cistercenc de la Real, un recinte gòtic construït al segle XIII per mandat del rei Jaume I, com a filial del monestir de Poblet. El monestir de la Real, en el qual -entre molts altres personatges històrics- es va hostatjar Ramon Llull en diverses ocasions, és una de les joies de la corona del patrimoni cultural mallorquí i allò que se'n diu un edifici emblemàtic des de tots els punts de vista possibles, de manera que la zona escollida no tan sols no era edificable sinó que contenia béns patrimonials d'interès general. El motiu de tan estranya tria no era d'altre que el projecte de l'hospital no venia sol, sinó amb la corresponent guarnició d'un altre macroprojecte de creixement urbanístic, amb cinturó de ronda inclòs, que evidentment comportava la destrucció de la zona rústica i la completa devaluació del monestir com a element patrimonial. De fet, el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) no permetia una operació d'aquestes característiques, però cap problema: tal com és tradició a Mallorca, es va procedir a la seva modificació a mida, i llestos.

    TOT PLEGAT VA SUSCITAR UN CONSIDERABLE moviment de protesta que va reunir companys de lluita ben heterogenis: els veïns del barri constituïts com a associació, els monjos del monestir i els partits de l'esquerra tota, aleshores a l'oposició, es van unir, sota el clam de Salvem la Real, contra les pretensions de Govern i Ajuntament. Els monjos i els veïns van posar en marxa mesures judicials contra la modificació del PGOU -que foren curiosament desestimades pels tribunals mallorquins-, mentre els partits de l'esquerra (PSIB-PSOE, Bloc, i Esquerra Unida-Verds), feliços de comptar amb una nova causa previsiblement perduda, incorporaven als seus programes electorals la promesa incondicional d'aturar el projecte de Son Espases en cas d'arribar a les institucions de govern. Arribats a aquest punt, es van celebrar eleccions i, ves per on, les esquerres van arribar, contra els seus propis pronòstics, a les institucions: Govern i Ajuntament de Palma van canviar visiblement de color, i van passar del blau pepero a la combinació del verd i el roig, a l'estil de les síndries estiuenques. Oh, problema: què fem ara amb Son Espases? Doncs -després de molts malabarismes- incomplir col·legiadament la promesa d'aturar les obres, amb l'excusa excel·lent que ja estaven començades i que aturar-les i traslladar-les una altra ubicació sortia massa car. Verds, nacionalistes i socialistes es van empassar el granot, van produir una clamorosa decepció entre el seu electorat i van mirar de compensar-ho amb quatre mesures de protecció dels voltants del monestir que ja no bastaven per satisfer ningú, mentre els del PP (tret de Jaume Matas, que ja havia sortit cames ajudeu-me cap a les Amèriques) es feien un fart de riure.

    PERÒ ARA EL RIURE SE LI HA GLAÇAT A TOTHOM: davant de l'abúlia -deixem-ho així- dels tribunals illencs, els veïns i els religiosos del monestir, representats pels advocats Pau Mir i María José Lagos, van decidir recórrer a instàncies una mica més altes. I fou així que, la setmana passada, el Tribunal Suprem emetia una sentència suspenent sense pal·liatius la requalificació de terrenys que havia permès l'inici de les obres, la qual cosa equival a la seva paralització i, sobretot, a una galleda d'aigua molt freda per a tota la classe política illenca: tant per a qui va començar irregularment tot el despropòsit com per a qui indignament ha decidit continuar-lo o consentir-lo. En aquest sentit, l'última notícia és que el Govern, format pels qui en altre temps foren enardits defensors de la Real, ha presentat un escrit al Suprem demanant la nul·litat de la sentència: al·leguen indefensió, cosa que no deixa de resulta un pèl grotesca, venint d'un executiu i de l'administració pública. Potser els qui haurien d'al·legar indefensió són els ciutadans de les Balears, en vista de la mena de polítics que diuen representar-los. Uns polítics que ja no haurien de presentar-se com a blaus, ni verds, ni de color mostassa, sinó tots rojos. De vergonya, vull dir.

    Quants ni va haver que desconfiaven d'aquesta gent?, que les associacions i els frares anaven equivocats? Que havien de seguir il·luminats i altres herbes manipuladores....

    Ara no es mal al cor, es mal a tot el cos... | 16/03/2009, 18:29
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS