Miquel López Crespí - Memòria històrica

Avui, molt probablement, el PSOE i el PP anunciaran que es posen d'acord per fer govern al País Basc. Desallotjant la força més votada i després d'haver deixat fora de la llei set diputats de D3M que no es van arribar a comptar i que, curiosament, si no hagueren estat il·legalitzats, haurien fet impossible aquest govern nacionalista espanyol que ara veurà la llum. A banda més consideracions, hi ha un fet que resulta demolidor i és que els molts serveis prestats pel PNB a la democràcia espanyola i al PSOE mateix no serveixen de res, després de trenta anys. És l'escenificació d'una voracitat que potser tindrà conseqüències a llarg terme.

La voracitat dels espanyols

Avui, molt probablement, el PSOE i el PP anunciaran que es posen d'acord per fer govern al País Basc. Desallotjant la força més votada i després d'haver deixat fora de la llei set diputats de D3M que no es van arribar a comptar i que, curiosament, si no hagueren estat il·legalitzats, haurien fet impossible aquest govern nacionalista espanyol que ara veurà la llum. A banda més consideracions, hi ha un fet que resulta demolidor i és que els molts serveis prestats pel PNB a la democràcia espanyola i al PSOE mateix no serveixen de res, després de trenta anys. És l'escenificació d'una voracitat que potser tindrà conseqüències a llarg terme.

Va haver-hi un moment que el PNB va decidir, a diferència d'allò que propugnava l'esquerra abertzale, d'apuntalar la fràgil democràcia espanyola. El PNB no va votar ni va acatar la constitució espanyola i és més que probable que, si haguera optat per seguir el camí de la confrontació, segurament que tot hauria estat molt més difícil, però possiblement avui el País Basc no formaria part d'Espanya. Fos com fos, va ser la seua decisió i no l'han traïda mai. Van apuntalar el PSOE i van apuntalar el PP i van apuntalar de nou el PSOE. I no solament apuntalar. Avui sembla un sarcasme recordar que quan pitjor estava el PSOE, acorralat per la corrupció i enfangat en el terrorisme d'estat, el PNB va optar per governar amb ells, quan era més fàcil evitar-los. I després han estat responsables polítics del PNB els qui han hagut d'ordenar a l'Ertzaina detencions i dissolucions que vorejaven l'absurd i la bogeria. I ho han fet. És veritat que en algunes ocasions el PNB ha provat d'acostar-se a l'esquerra abertzale i trobar una eixida sobirana al seu país. Però, la major part d'aquests últims trenta anys, el PNB, l'ha passada ajudant a governar els dos partits que ara, per molt que es maten entre si a Madrid, no s'avergonyeixen d'abraçar-se a Vitòria amb la finalitat de pegar una solemne puntellada al PNB, allà on fa mal.

Segur que avui molts del PNB s'han penedit d'haver estat tan bons xicots. Sap greu dir-ho, però és tard. Tret que ens trobem a la primeria d'una nova etapa. Perquè jo estic convençut, i als fets em remet, que el nacionalisme espanyol ha decidit pitjar l'accelerador d'una nova transició i que la peça central d'aquest procés és laminar els partits nacionalistes de les altres nacions, com ja han fet a Euskadi. Laminar-los, ep, fins a l'extrem d'aprovar una llei electoral que algun dia els convertirà, ens convertirà, en insignificants. CiU i PNB comencen a saber, sembla, com les gasten aquesta gent i quin preu atorguen a la seua provada lleialtat institucional. El BNG, Esquerra i els altres encara oscil·len entre el somni de la impossible Espanya plural i la indignació. Però la veritat és que el carrer se'ls torna cada vegada més estret. I si ara cap partit català, ni CiU, ni Esquerra ni ICV no corre a pactar amb Zapatero, potser som davant el primer indici que el canvi no necessàriament serà a pitjor.

Nosaltres i els bascos encara som a temps d'adonar-nos, com diu la popular 'albà' valenciana, que per guarir el mal d'Almansa no ens vindrà res de Madrid. I si això passa de veritat, la voracitat que delecta avui el Patxi i el Zapatero i el Rajoy potser els escanyussarà i tots.

Vicent Partal director@vilaweb.cat

VilaWeb

Contra l'imperialisme espanyol - Per la República, la Independència i el Socialisme

Jornades independentistes a Girona: Toni Infante, Miquel López Crespí, Carles Castellanos i Josep de Calasanç Serra.

Amb motiu dels 300 anys de l’inici de l’ocupació borbònica dels Països Catalans del sud de l'Albera i dels 348 anys d’ocupació francesa a la Catalunya Nord, el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) organitzà el dissabte 8 de setembre un acte-debat sota el lema Més de 300 anys d’ocupació francesa i espanyola. Ja n’hi ha prou! Ara, Independència.

L’MDT reuneix Serra, López Crespí, Castellanos i Infante en un acte-debat a Girona

Els ponents analitzaren, a partir de la seva realitat, la situació actual, les causes i perspectives d’alliberament dels Països Catalans

Amb motiu dels 300 anys de l’inici de l’ocupació borbònica dels Països Catalans del sud de l'Albera i dels 348 anys d’ocupació francesa a la Catalunya Nord, el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) organitzà el dissabte 8 de setembre un acte-debat sota el lema Més de 300 anys d’ocupació francesa i espanyola. Ja n’hi ha prou! Ara, Independència.

En el debat, que tingué lloc a les 7 del vespre a la Casa de Cultura de Girona i s’emmarcà dins dels actes de commemoració de la Diada d’enguany, hi intervingueren:

Josep de Calassanç Serra (Perpinyà). Independentista català. Actiu activista cultural de la Catalunya Nord. Membre de Ràdio Arrels, emissora que emet únicament en català i que treballa per la recuperació lingüística, cultural i nacional de Catalunya Nord. És també membre del Casal Jaume I de Perpinyà.

Miquel Lòpez Crespí (Mallorca). Escriptor i col·laborador en diversos diaris i revistes de les Illes. Actiu militant antifranquista. Dirigent de l’Organització d’Esquerra Comunista (OEC) a les Illes i del PSM als anys setanta. Membre de l'AELC i de l'Obra Cultural Balear (OCB). En la seva ponència, parlarà sobre el que ha representat per a l’independentisme i la classe treballadora tant les renúncies nacionals i polítiques en la transició com la restauració monàrquica.

Carles Castellanos (Barcelona). Militant de l’MDT. És professor de l’Escola Universitària de Traducció i Interpretació (EUTI) de la UAB. Ha publicat diversos treballs de contingut tant sociopolític com sociolingüístic i lexicogràfic. És membre del Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació (FOCDA) i del Col·lectiu d’Opinió Mata de Jonc. És impulsor, a més, d’iniciatives com el Centre de Recerca i Documentació Pau Vila i el 3r Congrés de Cultura Catalana.

Toni Infante (València). Militant de l’MDT. Reconegut sindicalista del País Valencià. Membre de Coordinadora Sindical Obrera (COS) i impulsor de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de València.

Els ponents, provinents dels diferents territoris històrics del país (Catalunya Nord, les Illes, el Principat i País Valencià), analitzaren, des de l’òptica de l’Esquerra Independentista o de l’Esquerra Nacional, la situació actual de cada territori, les causes d’aquesta situació i les perspectives del procés d’alliberament nacional i social dels Països Catalans.

Moviment de Defensa de la Terra (MDT)

Girona