Miquel López Crespí - Memòria històrica

Nanda Ramon (PSM) i Son Espases: "La raó pòstuma" (i un article en defensa d'Aina Calafat)

pobler | 09 Març, 2009 07:25 | Compartir:

LA RAÓ PÒSTUMA

Vaja notícia trista ha estat això de la sentència del Tribunal Suprem sobre la construcció de l'Hospital de Son Espases. Trista, perquè és bona, però absolutament inútil.

No sembla possible que haguem viscut uns anys en què la veritat hagi estat tan oculta, l'evidència hagi resultat tan críptica i el sentit comú hagi estat tan poc comú. El que diu la sentència és tan evident i lògic, que no sembla possible que ens ho hagin de venir a dir, anys després, i des d'un Tribunal de la capital, perquè aquí no haguem estat capaços de veure-ho tots solets.

El 1999, amb 8.000 milions de pessetes (el que costen 8 quilòmetres d'autopista) i dos anys d'obres, hauríem posat al dia la sanitat pública balear executant la darrera fase del Pla Director de Son Dureta. Hauria estat una operació lògica i sense conseqüències negatives per a l'economia del país ni la mobilitat de la ciutat. I, sobretot, sense provocar la crisi de confiança entre els ciutadans i la classe política, que ha acabat generant tot això.

10 anys després, i 470 milions d'euros més tard (només la compra del nou solar va costar mes de 1.000 milions de pessetes), encara no tenim hospital, però des de Son Cabrer ja no es veu la Real. Ni la Real, ni la posta de sol, ni els ametlers florits, ni l'skyline més emblemàtic de l'illa, el de la Serra, que, això sí, procurarem que sigui Patrimoni de la Humanitat, per intentar que altres salvin el que nosaltres no sabem protegir.

Si com a mínim això ens servís per no tornar a cometre els mateixos errors una i altra vegada. Per recordar que a una illa de 3.500 m2 el territori és fràgil i limitat; que a una ciutat com a Palma, la corona rural hauria de ser sagrada; que el sòl rústic no es pot hipotecar a cap preu; que l'interès general no pot ser esgrimit com a coartada; que un hospital o una escola són molt importants i que per això necessitam voluntat política ferma per tirar endavant un pla ambiciós d'equipaments i infraestructures, però que allò que realment és d'interès general és el territori i el patrimoni,  perquè ho és per avui i ho és pel futur i perquè ho és per a tothom. I quan dic per a tothom, vull dir per a tots els que hi som ara i per a tots els que habitaran aquesta illa en el decurs dels anys i dels segles. Si és que els en queden ganes.

http://www.nanda.cat/post/66719 Blog Nanda Ramon

La persecució i criminalització de la dissidència és una forma més de dogmatisme i feixisme que, a aquestes alçades del règim postfranquista, i dècades després de la mort del dictador, ens pensàvem que s´hauria anat acabant. Els comentaris denigradors fets en referència a Aina Calafat, a la Plataforma Salvem la Real, a tots aquells i aquelles que pugnam per enfortir la societat civil, per defensar el que pensam que és just, ens fa constatar com de lluny som encara d´una mínima cultura democràtica. (Miquel López Crespí)

Defensa d’Aina Calafat, de la Plataforma Salvem la Real i de la societat civil

Aina Calafat dies abans de saber que el Pacte faria l´hospital del PP. Era el 29 de setembre i encara hi havia membres de la Plataforma Salvem la Real i del poble que sortí a manifestar-se en defensa del terriori que no podien imaginar que en pocs dies serien abandonats i escarnits per l´esquerra de la moqueta i el cotxe oficial.

Ho he llegit a diversos blogs i també en els articles d´algun publicista: Aina Calafat, la Plataforma Salvem la Real i tots aquells i aquelles que no s´han desmobilitzat i continuen lluitant per servar Mallorca i les Illes de les urpades de l´especulació “fan el joc a la dreta”. Diuen que “és perillós desestabilitzar el Pacte amb crides constants a la mobilització ciutadana”. Sembla que un sector de l´esquerra oficial, en veure que la Plataforma de la Real no afluixa en les seves justes reivindicacions, ha decidit passar a l´acostumada campanya de desprestigi i demonització de la dissidència. Tot plegat, aquesta brutor inclassificable... no us recorda les campanyes carrillistes contra els partits que, en temps de la transició, lluitaven per la República i el socialisme mentre que a determinats dirigents sense ètica ni principis ja els anava bé posar-se al servei del règim, de la maniobra de restauració monàrquica? Si en el passat no tengueren vergonya per a oblidar quaranta anys de lluita republicana i anticapitalista per tal de fruir dels bons sous que donava pactar amb el franquisme reciclat... per què ara haurien d´avergonyir-se de trair la Plataforma Salvem la Real, ses Fontanelles, la memòria de Toni Roig, els esforços de tots els mallorquins i mallorquines que confiaven que l´esquerra nominal sabria complir les promeses electorals?

La demonització de les persones, entitats socials, sindicats i associacions de veïns que des de fa unes setmanes es reuneixen al Casal d´Entitats Ciutadanes de Palma per a continuar la lluita per salvar la Real, em recorda igualment les campanyes de desprestigi ordides pels estómacs satisfets contra la diputada verda Margalida Rosselló o contra la consellera de Benestar Social de l´anterior Pacte de Progrés, l´eficient política Nanda Caro, que, en un acte de sinistre sectarisme, va ser obligada pels seus a callar i a no opinar sota amenaça de fer-li dimitir el seu càrrec. Eren dues persones, Margalida Rosselló i Nanda Caro, que deien el que pensaven, que no volien vinclar-se davant l´embranzida dels poders fàctics i per això mateix molestaven aquells dels seus que només eren en política per a cobrar uns bons sous. Les idees, els principis? De quan l´oportunisme ha tengut mai coherència i dignitat?

Aina Calafat i l´escriptor Miquel López Crespí

Per a desgràcia del nostre poble, hi ha molta gent mancada del més mínim tarannà democràtic, que no sap respectar ni entendre –no en vol fer el més mínim esforç!-- la dissidència. Escoltar aquells que pensen d´una manera diferent? Quin doi! “Una vegada que som a dalt, nosaltres comandam”, xerriquen, cofois. La persecució i criminalització de la dissidència és una forma més de dogmatisme i feixisme que, a aquestes alçades del règim postfranquista, i dècades després de la mort del dictador, ens pensàvem que s´hauria anat acabant. Els comentaris denigradors fets en referència a Aina Calafat, a la Plataforma Salvem la Real, a tots aquells i aquelles que pugnam per enfortir la societat civil, per defensar el que pensam que és just, ens fa constatar com de lluny som encara d´una mínima cultura democràtica.

Potser que el cinisme, la manca de principis, l´oportunisme d´alguns sectors de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial, sigui un producte estantís de la postmodernitat. Genteta que és a un partit d´esquerres perquè el carnet li produeix beneficis econòmics. Res més. Sectors dogmàtics que s´histeritzen en veure que la mobilització de la societat civil podria posar en qüestió els privilegis econòmics que comporta la gestió del règim. Són personatges, els que demonitzen les entitats i plataformes que han portat a coll la lluita contra l´especulació i la corrupció, contra la destrucció de Mallorca, que tant podrien ser del PP com d´UM com, indubtablement, del PSM o del PSOE. Ramat d’oportunistes a recer del poder. La seva ideologia és el compte corrent, i l´enemic no és tant la corrupció o els que han destruït Mallorca, sinó tots aquells i aquelles que, servant la memòria històrica de les lluites més emblemàtiques del nostre poble, no combreguen amb rodes de molí.

El problema que tenen aquells que no voldrien una societat civil viva i dinamitzadora del teixit social és que ara ja no es tracta de desprestigiar una persona o un petit col·lectiu; ara són ja molts els partits i sindicats, agrupacions i associacions de veïns, entitats socials i publicistes a demonitzar. Com s´ho faran per a fer creure que la CGT, Alternativa per Pollença, Attac, Drets Humans, EU, la Federació d´Associacions de Veïns de Palma, la Joventut Comunista, l´Obra Cultural Balear, la Plataforma Salvem Can Tàpera, la Plataforma Salvem la Real, STEI-i, Unió Obrera Balear, fan el joc a la dreta i l´extrema dreta? Qui els creurà aquesta vegada? És molt senzill, des del poder, amb tots els mitjans econòmics i de comunicació, amb l´exèrcit de servils que sempre envolta a qui comanda, sigui aquest del color que sigui, atacar, demonitzar persones aïllades, activistes que només tenen, per a defensar-se, la veu de la coherència i de la dignitat per a fer front a la indignitat de la mentida, la calúmnia i la manipulació informativa.

Aquesta vegada, repetesc, ho tendran més mal de fer. Els col·lectius que preparen els actes lúdics i solidaris de dia 10 de novembre a la Real; els partits, sindicats i organitzacions que pensen organitzar les mobiltzacions que començaran el proper dissabte 17 de novembre en defensa del territori, són prou forts i nombrosos per a no témer les campanyes rebentistes dels acostumats vividors del romanço. El temps, la situació política, sortosament va canviant a favor de la societat civil.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Opinions i actualitat política | Següent | Anterior | Comentaris (7) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1. Aina Calafat a Pollença

   Aina Calafat a Pollença

   Gràcies a Iniciativa Ciudadana per Pollença aquest divendres 13 a les 20:30 al centre cultural podrem gaudir de la presencia a Pollença d'Aina Calafat, de Drets Humans de Mallorca que es farà una xerrada del que ha viscut al Vuitè Fòrum Social Mundial 2009 a Belém do Pará (Brasil) i del Tercer Fòrum Social a Mallorca que comença aqusts mateix die; 12, 13, 14 i 15 de març .

   El Fòrum Social Mundial es un esdeveniment destinat als moviments de la societat civil contraris al neoliberalisme i a qualsevol forma d'imperialisme, compromesos en la tasca de construir una societat planetària que s'orienti cap a una relació de sostenibilitat entre els sers humans i la Terra.

   S'hi proclama que "Un altre món és possible" , si ens afanyam a conquerir una globalització solidària que respecti els drets humans universals i el medi ambient, amb sistemes i institucions democràtiques al servei de la justícia social, la igualtat i la sobirania dels pobles.

   Hem de recordar que na Aina Calafat és la portaveu de la Plataforma Salvem la Real, que ha lluitat per preservar Mallorca de l´especulació sense llançar mai la tovallola i sense perdre la seva dignitat, cosa que no poden dir els nostres governants. Nosaltres varen tenir l'honor de participar al seu costat a la manifestació de novembre del 2007 RECTIFICAU! RESSPECTAU LA REAL! RESPECTAU MALLORCA! Veure article; resistents, fracassats o no canviarem el mòn.

   Ara el tribunal ens ha donat la raó a tots els que defensaven que la decisió de l'anterior Govern del Partit Popular de construir l'hospital de Son Espases va ser un atemptat contra el territori, contra el patrimoni i contra els interessos generals.

   El pacte de govern actual hauria d'haver aturat aquest projecte i no hauria d'haver avalat el "pelotazo" especulatiu del PP sota cap circumstància.

   Blog Urxella | 09/03/2009, 07:36
2. Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

   Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

   Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

   Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
   L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
   Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
   Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
   Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
   La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.

   Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
   Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
   Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
   I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

   Web Ixent | 09/03/2009, 07:39
3. Des del BLOC per Mallorca

   Des del BLOC per Mallorca

   La sentència del Suprem i Son Espases

   magi | 06 Març, 2009 21:30

   Des del BLOC per Mallorca afirmam que el pronunciament del Tribunal Suprem sobre la suspensió cautelar de la modificació del PGOU de Palma que va fer possible la construcció del l´hospital de Son Espases demostra que la ubicació del nou hospital va ser un complet despropòsit. Així mateix, aquest pronunciament judicial posa de manifest que tota l´operació per construir el nou hospital de referència de les Illes Balears s´ha duit a terme amb una enorme inseguretat jurídica.
   El Tribunal Suprem utilitza els mateixos arguments (l´afecció de sòl rústic i la proximitat de béns declarats d´interès cultural) que havien utilitzat els partits de la coalició, així com tots els col"·ectius que s'havien mobilitzat per aturar el projecte de Son Espases. I aquests són els arguments que el Govern anterior del Partit Popular va menysprear sistemàticament.

   Tot i això, lamentam que la resolució de l'alt tribunal espanyol arriba molt tard, quan les obres del nou centre sanitari estan ja molt avançades.

   La decisió del Govern presidit per Jaume Matas de construir l´hospital de Son Espases va ser un atemptat contra el territori, contra el patrimoni i contra els interessos generals. Si, en compte de fer el nou hospital a Son Espases, s´hagués reformat l´hospital de Son Dureta, a hores d´ara els ciutadans de les Illes Balears ja comptarien amb el nou hospital.

   L´octubre de 2007 la Conselleria de Salut hauria d´haver aturat el projecte de Son Espases, lamentam que en aquell moment el PSOE decidís continuar les obres, contra l´opinió del BLOC i rebutjant totes les alternatives. Avui constatam que aquella decisió va ser un greu error, ja que es va continuar un projecte construït damunt d´un polvorí jurídic.

   Els responsables de tirar endavant aquest projecte hauran de respondre de les conseqüències que aquesta resolució judicial pugui comportar.
   Blog Magí

   Blog Magí | 09/03/2009, 08:56
4. EL GOB FELICITA ALS VEÏNATS DE LA REAL I DEMANA LA PARALITZACIÓ DE LES OBRES DE SON ESPASES

   EL GOB FELICITA ALS VEÏNATS DE LA REAL I DEMANA LA PARALITZACIÓ DE LES OBRES DE SON ESPASES

   EL GOB FELICITA ALS VEÏNATS DE LA REAL I DEMANA LA PARALITZACIÓ DE LES OBRES DE SON ESPASES

   La sentència del Tribunal Suprem dóna la raó als veïnats del barri de La Real i a la Congregació dels Missioners del Sagrat Cor.

   La sentència del Tribunal Suprem dóna la raó als veïnats del barri de La Real i a la Congregació dels Missioners del Sagrat Cor. Els principals fonaments de dret són que es tractava de sòl rústic, sense transformació a urbà, i que tenia un alt valor patrimonial amb Bens d'Interès Cultural que és la figura de màxima protecció de la Llei de Patrimoni Cultural.

   El GOB presentà un recurs de reposició al Consell de Mallorca, l'any 2006, amb aquesta mateixa motivació. El GOB demanava a més de l’anul·lació d’aquell acord, la seva suspensió a fi d’evitar fets irreparables. Del recurs el Consell no va dir res, però en canvi va contestar la petició de suspensió, denegant-la.

   MOTIUS DEL RECURS

   Segon el GOB la modificació puntual del PGOU de Palma estava mancada d’aspectes de legalitat bàsics per la qual cosa s’havia de declarar la nul·litat de l’esmentat acord del ple del Consell, en concret:

   · No se justificava convenientment la proposta aprovada
   · Incomplia la Llei del Rústic quan a necessitat d’ubicar-se dins sol rústic.
   · Incomplia les DOT ja que els equipaments supramunicipal han d’estar contemplats, prevists i ordenats als Plans Territorials.
   · Manca d’informació pública de l’estudi d’impacte ambiental inicial dels canvis introduïts en l’AIA arran de l’acord de la CBMA.
   · Manca de comparació d’alternatives d’emplaçament

   UN ÈXIT QUE MALAURADAMENT ARRIBA TARD.

   La sentència del Tribunal Suprem dona la raó als veïnats del barri de La Real i a la Congregació dels Missioners del Sagrat Cor. Un èxit, que malauradament ja arriba tard, amb l'hospital amb un avançat estat d'execució.

   Ha quedat clar però, que no es tractava d'una obra d'interès general, i que la decissió de situar l'hospital a la Real va fer-se amb una tramitació opaca i irregular. Es tractava d'interès particular, favorable als promotors i especuladors que es volgueren lucrar.

   L'actual Govern de les Illes Balears no es pot fer còmplice i ha de replantejar l'error, herència dels governs del PP i UM.

   Web GOB

   Web GOB | 09/03/2009, 08:58
5. Oiats d’aquesta política

   Oiats d’aquesta política

   Guillem Frontera

   Quin valor simbòlic estam disposats a atorgar al fet que Miquel Nadal i Biel Barceló tancassin el seu acord a Madrid? Fa gràcia, perquè la iniquitat compresa en el decret estava cantada, però no tancada, i els dos conjurats, per signar l’innoble acord, s’hagueren de fer lluny del país que contribuïen a destrossar. Mentre, sobrevolant tota l’operació, amb cara de bon al·lot i maneres conciliadores, el molt honorable Francesc Antich oficiava de bisbe i beneïa la nova calamitat –una més, ja hi té la mà trencada.
   Bé, i les explicacions a les persones –prou bé saben els tres que som moltes– que ens sentim agredides i humiliades per aquesta nova deslleialtat? On són aquestes explicacions?
   Si m’apurau, a UM ni tan sols n’hi demanaríem, perquè si l’ala decent del partit no ha dit res fins ara, és que està disposada a callar fins a la mort. I, en tot cas, les explicacions les hauríem demanades tan sols a uns quants militants que creuen en unes quantes coses i saben per què hi creuen –o hi creien, ja veus.
   Al PSOE d’Antich faria riure demanar-li alguna explicació sobre l’ominosa alquímia de fer legal allò que no ho és. No en donen, d’explicacions, no els agrada. No volen que els ciutadans coneguem les raons per les quals fan segons quines coses. Es giren d’esquena i se’n van amb la burla ja marcada en tot el seu rostre inamidable. Idea per un concurs: trobar els qualificatius que defineixen millor el molt honorable Francesc Antich: no per la seva persona, sinó pels seus fets.
   I el Bloc? Si l’ala decent d’UM ha tengut un comportament covard, deplorable; i si Antich és Antich; què diríem del Bloc, que reuneix nacionalistes d’esquerra, allò que queda d’Esquerra Unida i allò que sobreviu d’Els Verds? Sí, ja se sap: és fàcil criticar des de fora, primer. No fer concessions implica abandonar el govern, segon. Si abandonam el govern, una de dues: a l’entregam a mans del PP o deixam les mans lliures a PSOE i UM perquè encara puguin fer més desastres, tercer. I quart: cal destruir la idea que som uns partits amb vocació d’oposició, els marginals de la política. Encara n’hi ha més, de raons. Que s’aguantin més o menys, és una altra cosa. Per ventura, deixar el govern d’Antich (amb Miquel Nadal) en minoria i resoldre les coses en el Parlament seria una opció més digna: si és que a hores d’ara es tan fàcil com això restaurar la dignitat d’aquesta mena d’UTE política que és el Bloc.
   Als qui es pensaven que la maledicció que pesa sobre el país té a veure amb les seves marcades propensions conservadores, la vergonyosa experiència d’aquest dit segon govern de progrés els proposa un altre tema especialment molest: no tenim unes forces polítiques capacitades per variar la tendència general. La seva anèmia ideològica i la seva inhabilitat política són aclaparadores. No val argumentar que guanyaren les darreres eleccions. Les darreres eleccions no les guanyaren les formacions que ara governen: les guanyaren els moviments ciutadans, que ara estan oiats d’aquesta política.

   DBalears (1-II-09)

   dBalears | 09/03/2009, 09:00
6. Ràbia

   Ràbia, sento ràbia per diverses coses:

   En primer lloc, pel que ja s'ha dit anteriorment, per què la judicatura s'ha pronunciat massa tard i ja veurem si hi ha conseqüències i, per molt que n'hi hagi, el mal a la Real ja està fet.

   En segon lloc, ràbia en veure que el Govern Balear, el mateix Govern que va decidir no escoltar al poble i, el que és més gros, traïr tothom que els va posar a recer del poder, aquests polítics que demonitzen tots aquells i aquelles que no hem callat davant els seus despropòsits, ara tenen la barra d'apuntar-se a donar suport a un Fòrum Social que pertany al poble, a un poble que han menyspreat quan els ha convingut...

   Què volen, ara? A quí volen enganyar? Per molt que disfressin els seus interessos reals, per molt que vulguin netejar la seva consciència, si és que mai n'han tingut, espero que no ho aconsegueixin, espero que tothom s'adoni que, donar suport al Fòrum és un paper més a l'obra que intenten representar.

   Vela | 09/03/2009, 17:36
7. A La Real no queda ningu

   Ai amics, qui vos ha dit que aquesta Aina Calafat te res a veure amb la sentencia del suprem? Fa estona que es va despenjar de tot això de la Real i sols va per el seu camí. De vegades les branques no mos deixen veure el sol. N'hi ha que es duen la fama i altres la feina, de formiga, però això si, feina ben feta.

   No vos ho cregueu tot. | 10/03/2009, 10:31

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Comentaris recents

Subscripció