pobler | 25 Febrer, 2009 16:42 |
La passivitat de la classe dirigent (polítics, patronal, caps sindicals...) resulta escandalosa. La crisi, i les tragèdies personals que ella provoca, estan molt lluny de les prioritats dels polítics, centrats en les batusses electorals i les corruptel·les presumptes o manifestes. Mentrestant, la patronal advoca per eliminar obstacles a l'acomiadament lliure i massiu que ja existeix per llei (els treballadors som ens sotmesos per les vigents lleis), i els dirigents dels grans sindicats s’estimen més assessorar a Zapatero en el G-20, abans que assumir la responsabilitat social que se'ls suposa. A diferència, una vegada més, del cas francès, el domesticat sindicalisme espanyol passa de puntetes per les gruixudes catifes institucionals, sense fer massa renou, i recomanant l'acord, i moltes vegades sense resistència, en la majoria dels ERO's que les empreses plantegen. (CGT-Illes)
AMB CGT A LA MANIFESTACIÓ DE DEMÀ. 19,15 HORES PLAÇA D'ESPANYA, PALMA (Cantonada d'el Banc de Crèdit Balear)
PER LA VAGA GENERAL
L'atur s'incrementa sense control, i superarà en l'Estat Espanyol els quatre milions de persones en 2009. La crisi s'aguditza i els i les treballadores cada dia veiem com la pitjor part recau sobre les nostres vides, amb la galopant destrucció dels únics recursos amb que disposam: els nostres llocs de feina i els nostres estalvis, en gran part vinculats a habitatges hipotecats. Mentrestant, els majors responsables de la crisi capitalista (en realitat, el capitalisme suposa crisi permanent per als treballadors), és a dir, els bancs, reben dels governs enormes sumes de diners públics (150.000 milions d'euros, en forma d'avals, en el cas espanyol). Malgrat això, i als seus enormes beneficis, mantenen tancada l'aixeta del crèdit, ofegant a les economies familiars, i a les petites i mitjanes empreses, on se situa el 80% de l'ocupació, provocant la pèrdua diària de milers de llocs de treball.
La passivitat de la classe dirigent (polítics, patronal, caps sindicals...) resulta escandalosa. La crisi, i les tragèdies personals que ella provoca, estan molt lluny de les prioritats dels polítics, centrats en les batusses electorals i les corruptel·les presumptes o manifestes. Mentrestant, la patronal advoca per eliminar obstacles a l'acomiadament lliure i massiu que ja existeix per llei (els treballadors som ens sotmesos per les vigents lleis), i els dirigents dels grans sindicats s’estimen més assessorar a Zapatero en el G-20, abans que assumir la responsabilitat social que se'ls suposa. A diferència, una vegada més, del cas francès, el domesticat sindicalisme espanyol passa de puntetes per les gruixudes catifes institucionals, sense fer massa renou, i recomanant l'acord, i moltes vegades sense resistència, en la majoria dels ERO's que les empreses plantegen.
En Balears la situació no només no és diferent, sinó que el precari món laboral que ens caracteritza situa als i les treballador@s encara més indefensos, si cap, davant la pèrdua de drets, del teixit productiu i dels llocs de treball, amb prop de 80.000 aturats. El desmantellament en curs del sector aeri, amb l’ERO de Spanair i la supressió de la seva base de Palma; la deslocalització de AeBal, els tancaments de Futura, LTE, etc. suposa, a més de la pèrdua de centenars de llocs de treball, el consegüent empobriment estructural de la mobilitat, per a la ciutadania de l'Arxipèlag. A més, casos com els ERO's, presumptament com a tapadores d'altres deslocalitzacions, com la de Ca’n Buades, a Mallorca, o la multinacional Kraft, de Menorca, ens indiquen fins a quin punt la impunitat antisocial d'alguns empresaris amenacen els interessos de tots.
Davant aquesta situació, va sent hora que els treballadors, de qualsevol afiliació sindical o sense ella, exigim la convocatòria unitària d'una VAGA GENERAL, com l’instrument que permeti començar a revertir la situació i denunciar als veritables culpables de la crisi.
Per a combatre la crisi, i evitar pagar tan cara factura, entre altres objectius, cal aconseguir:
· El manteniment de l'ocupació. Ni un sol ERO més. Ni un sol acomiadament arbitrari. Per l'abolició o reforma de les lleis que permeten l'acomiadament lliure i els acomiadaments col·lectius. Per a exigir al Govern que dediqui tota la muntanya de doblers que li dóna als banquers, a les atencions prioritàries de les persones que es queden sense ocupació; fomentant l'ocupació pública, per a acabar amb la gestió privada en la creació de l'ocupació.
· El manteniment i ampliació d'uns serveis públics universals i de qualitat: l'educació, la sanitat, el transport, la cultura, les telecomunicacions, els serveis postals, els mitjans de comunicació, els espais comunitaris naturals, rurals i urbans... També per uns serveis financers de titularitat pública, i la gestió pública de la banca, que reactivi l'economia productiva i que acabi amb el xantatge dels bancs privats i la rapinya dels especuladors.
· Una economia sostenible al servei de la societat, per a igualar a l'alça la justícia social i les llibertats de tots. Per l'aprofundiment de la democràcia dels treballadors i de la ciutadania.
Ens sobren les raons per a afirmar que fa falta ja una
VAGA GENERAL
CGT-BALEARS
febrer de 2009.
Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Contra la crisi urgeix la coordinació de les lluites.
Llorenç Buades Castell
Diuen les estadístiques que a la nostra nació amb la cloenda d'any hem superat les 873.333 persones en situació d'atur, tot i que són més, perquè l'enregistrament de la desocupació s'ha allargat al menys fins al quinze de gener per problemes de saturació dels serveis d'ocupació.
El fet és que en un any l'increment en la desocupació al País Valencià és del 65,90% i ara contabilitzem 357.824 persones en atur. En el cas del Principat, l'increment és del 59,24% i hem arribat a les 423.232 persones desocupades. A les Illes Balears, l'increment anual és del 46,58%, i totalitzem 73.298 persones en atur. L'esquarterament territorial no ens permet de manera fidel xifrar l'atur a Catalunya Nord, però s'estima en 17.000 persones, i en la Franja de Ponent, en la part catalana que correspon administrativament a Aragó hi havia 1499 persones en atur. En el principat d'Andorra,on no hi ha encara assegurança d'atur les persones inscrites en demanda d'ocupació són 480. Només en el plaç d'un any el creixement de la desocupació arriba al 60%.
Ens equivoquem si pensem que els efectes d'aquesta crisi la pagaran els que l'han provocada, perquè els subjectes polítics institucionals i socials que haurien de defensar als més febles han demostrat la seva fallida ideològica. Els sindicats majoritaris són un apèndix dels poders econòmics de l'Estat. D'ells viuen, a partir de les subvencions i, la seva funció és fer empassar el cost de la crisi a la població més desvalguda. Els sindicats alternatius, no disposen ni dels recursos que l'Estat ha robat en relació al patrimoni sindical històric ni a l'acumulat durant la dictadura franquista, ni gaudeixen de la igualtat democràtica que els possibiliti sortir d'una discriminació: un sindicat alternatiu no pot convocar ni arribar legalment a les empreses de la mateixa manera que ho fan CCOO o UGT. Dels subjectes polítics a les grans institucions de l'Estat no cal dir-ne res, perquè tots ells fan polítiques prou consolidades al servei del capital. Qui aprova els ERO?. Qui s’oposa l’acomiadament lliure?
Dia a dia ens trobem amb lluites aïllades en contra dels efectes de la crisi en el conjunt de la nació, que es redueixen a vagues i manifestacions seguides només a les empreses afectades. Aquest és el pitjor terreny per a la defensa dels llocs de feina. Cal trencar l’aïllament i coordinar les lluites perquè només d’aquesta manera la resistència es pot fer més efectiva.
Manifest «Per una candidatura anticapitalista en les eleccions europees de 2009»
“Canviar el món de base” és avui més necessari que mai .Ara més que mai s'ha fet evident que el capitalisme global ha generat unes forces destructives que, en el seu afany per acumular riquesa, provoquen una major desigualtat social i amenacen la supervivència del conjunt de la humanitat i del planeta.
A l'Estat espanyol, els efectes de la crisi són ja innegables. A pesar de la retòrica, la resposta a la crisi del govern de Zapatero aprofundeix les mesures fiscals regressives, les privatitzacions, obres públiques faraóniques insostenibles i els regals fiscals al gran capital, mentre augmenten l'atur i la precarització de les nostres vides, es deterioren, mercantilitzen i privatitzen serveis públics bàsics i es neguen drets socials fonamentals com els d'un habitatge i unes pensions dignes. Es tracta de la mateixa política que s'està adoptant en el marc d'una Unió Europea al servei de les multinacionals i no dels pobles.
En contra dels intents de fer pagar als sectors populars la crisi d'aquest sistema és necessari organitzar la resistència i reforçar les lluites socials, amb criteris unitaris i buscant convergències. Però pensam que la resistència social no basta. És necessària una alternativa política anticapitalista que només sigui lleial a les lluites i als moviments socials, que mai accepti participar en la gestió del sistema, que sàpiga escoltar i aprendre, que mereixi confiança. Aquesta alternativa no existeix i volem contribuir a construir-la. Sabem que és una tasca arriscada i difícil, que durà molt esforç durant molt temps i que només arribarà a bon port si convergeixen en ella, des de les seves pròpies experiències, organitzacions i idees, dels i les qui ara comparteixen ja les crítiques radicals i les lluites contra aquest sistema, però encara no disposen d'un projecte polític anticapitalista alternatiu.
Per a avançar en aquest camí, Esquerra Anticapitalista ha decidit presentar-se a les pròximes eleccions europees de juny de 2009 buscant la col·laboració de sindicalistes, activistes i militants independents. Amb aquesta perspectiva ha començat el procés de recerca de les 15.000 signatures de ciutadans/es que es requereixen per a poder presentar una llista. Les o els sotasignats hem conegut aquesta iniciativa, ens sembla important que surti endavant i la vam saludar positivament. Manifestem la nostra voluntat de donar la nostra signatura en la recerca de les 15.000 necessàries i vam encoratjar a les persones que formen part de l'esquerra social, política o cultural a fer-lo, ja sigui en suport al projecte o simplement defensant el dret democràtic a l'existència d'una candidatura anticapitalista com aquesta. Per totes aquestes raons subscrivim, a títol individual i sense parlar en nom de les nostres organitzacions, col·lectius o campanyes, aquest manifest.
» Llistat de la primera relació de persones que han signat el manifest (18/12/08) [PDF, 110 KB]
Esborrany de bases programàtiques per a l’ens coordinador
d’entitats d’esquerra anticapitalista de Mallorca (o Illes Balears)
Les entitats que s’identifiquen en aquest projecte volen posar en comú les bases programàtiques que identifiquen l’espai polític i social anticapitalista, del qual es reclamen i que, de manera esquemàtica, tenen els següents trets:
1. Per la defensa dels drets i del protagonisme de la classe treballadora. Lluita contra la precarietat laboral i l’atur, i contra la discriminació dels i les treballadores immigrants. Per la Formació laboral i la igualtat d’oportunitats i promoció laboral de tothom, especialment de les dones i el jovent. Repartiment del treball i la riquesa. Derogació de les lleis que avalen l’acomiadament lliure i massiu, i la propietat privada dels mitjans de producció (ET i CE). Canvi del model jeràrquic de l’organització del treball, i de la titularitat del mitjans de producció, cap a l’autogestió. Per un sindicalisme combatiu i assembleari, com a eina per aconseguir aquests objectius.
2. Per l’abolició de l’economia especulativa, i del domini polític i econòmic de les entitats financeres, i de la bancarització de la societat. Per un salari social, i una fiscalitat al servei del repartiment equitatiu de la renda.
3. Per la protecció de la natura. Per models d’activitat econòmica i social compatibles amb la protecció del medi ambient, equilibrats equitativament entre les diferents zones del planeta, incloent el necessari decreixement, per a la sostenibilitat global, als països actualment desenvolupats. Contra l’especulació immobiliària i urbanística. Per l’exercici efectiu, i gestionat públicament, del dret bàsic a un habitatge digne per a tothom. Per la promoció i protecció del medi rural, la seguretat alimentària, i l’activitat industrial i de serveis compatible amb els interessos generals de la població.
4. Per l’alliberament de tots els pobles del món, començant pel nostre. Pel lliure exercici del dret d’autodeterminació. Contra tot tipus de colonialisme o dominació política, militar, econòmica o cultural.
5. Per la construcció d’una Europa social, dels ciutadans i dels pobles, com a motor del canvi global, oposada al model burocràtic, elitista i agressiu, actualment reflectit tant en el Tractat de Lisboa, com en les diverses Directives (Bolkestein, 65 Hores, de la Vergonya...).
6. Per la titularitat i la gestió pública dels serveis essencials de la comunitat, per a garantir la gratuïtat i la qualitat dels mateixos: Sanitat, Educació, Mitjans de comunicació, Energia, distribució Transports, Banca i Assegurances; atenció i protecció a persones o col•lectius amb risc d’exclusió o dependents. Contra la conversió en negoci privat dels drets de les persones, i la privatització dels serveis públics.
7. Per una educació de progrés humà, contra la mercantilització de l’ensenyament. Pel ple suport a les lluites dels estudiants contra els projectes com el Pla de Bolonya. Per una educació laica, humanista, democràtica i enriquidora intel•lectualment, per a formar persones lliures. Per una Universitat al servei de la societat, i no del negoci de les empreses privades.
8. Per la igualtat entre tots els éssers humans. Contra les agressions i discriminacions que pateixen les dones en la societat patriarcal i masclista que caracteritza el capitalisme. Contra tot tipus de discriminació de les persones, per raons d’ètnia, opció sexual, opinions polítiques, creences religioses, lloc de naixement o altres. Per la protecció i cura de la infantesa i de la gent gran.
9. Abolició del règim monàrquic, heretat de la dictadura franquista. Per un model d’organització social autènticament democràtic, basat en la participació directa, horitzontal i assembleària dels ciutadans i les ciutadanes, municipalista, sobiranista i republicà. Per la llibertat i contra la censura i repressió de tot tipus. Dissolució dels cossos repressius, i informació, control i eradicació de l’activitat feixista.
10. Per una cultura de pau i de convivència pacífica entre els diferents pobles del món. Per l’abolició dels exèrcits i de les aliances militars al servei dels interessos globals del capital i del robatori dels recursos naturals. Per al fi de l’ocupació militar a països com Palestina, Iraq, Afganistan o Sàhara, i contra totes les guerres muntades pels interessos especulatius. Pel control i desmantellament de la indústria militar.
Les organitzacions que subscriuen aquestes bases programàtiques es coordinaran de manera consensuada i, preferentment, utilitzaran les eines del debat social i polític, i de la mobilització, per aconseguir derrotar l’hegemonia capitalista, i construir un model alternatiu, basat en els principis aquí exposats.
Ciutat de Mallorca, desembre de 2008.