Administrar

La destrucció del port d'Eivissa i el seu entorn (GEN-GOB Eivissa)

pobler | 20 Febrer, 2009 06:33 | facebook.com

La CE inicia una investigació per la concessió del Port Esportiu Ibiza Nueva (18/02/2009) La Direcció General de Mercat Interior de la Unió Europea ha iniciat una investigació, a rel de la denuncia interposada pel GEN-GOB, per la concessió del port esportiu de Ibiza Nueva a l’empresa SEMAR, per part de l’Autoritat Portuària de Balears.


Segons la legislació d’aplicació a l’Estat espanyol, les adjudicacions d’activitats a zones de domini públic, com és el cas, s’han d’atorgar amb criteris d’interès públic. En aquest cas, com sembla que en tots els altres en que té alguna cosa a veure l’Autoritat Portuària de Balears, l’interés públic té poc o res a veure amb la concessió atorgada que, per una banda redueix el núm. d’amarres esportives disponibles a l’interior del Port d’Eivissa i, per l’altra, encareix les tarifes fins a límits inassumibles per a la majoria dels usuaris.

Es dóna la circumstància que aquesta concessió, a més, l’atorgà l’Autoritat portuària com a mesura de pressió per forçar l’acceptació del projecte del nou port a l’abric del dic de es Botafoc. Fins fa ben poc la totalitat de les administracions, de qualsevol signe polític, es mostraven d’acord respecte de les possibilitats que obria la caducitat de la concessió anterior per a la remodelació interior del port d’Eivissa. Lluny d’aprofitar l’oportunitat, l’APB, amb la complicitat de la batllessa de la ciutat d’Eivissa, decidí barrar aquesta porta per tal de donar per tancada qualsevol altra opció i fer així realitat un projecte que suposarà la destrucció del port d’Eivissa i el seu entorn.

El GEN-GOB denuncià davant la Comissió Europea l’adjudicació del port esportiu de Ibiza Nueva en considerar que el contracte vulnera disposicions de Directives europees en matèria de contractes públics. Concretament, s’ha adjudicat com concessió de serveis un contracte que suposa la realització d’obres per un valor de entre 20 i 30 milions d’euros, obres que es realitzen a domini públic estatal i que reverteixen després a l’Estat. D’aquest manera, s’adjudica el que és en realitat un contracte d’obra pública com si fos una simple concessió d’explotació, impedint d’aquesta manera l’adequada publicitat a nivell europeu, el concurs d’empreses interessades i la interposició dels recursos que poden interposar-se contra les adjudicacions dels contractes d’obres però no contra les adjudicacions de contractes de serveis.

Segons la comunicació rebuda pel GEN, la comissió ha iniciat ja una investigació a rel de la informació remesa pel nostre grup i s’ha remés una petició d’informació a l’Estat espanyol per tal que aclareixi en quines condicions s’ha atorgat aquest concessió. Si finalment, a rel de la investigació, es consideràs que efectivament s’han infringit directives europees en matèria de contractació pública, el cas podria acabar al tribunal d’Estrasburg i suposar importants sancions econòmiques per a l’Estat espanyol, a part de l’anul·lació de la concessió a SEMAR.

Web GEN- GOB Eivissa


Salvar la Real, preservar ses Fontanelles, protegir el Toro (“Port Adriano”) ens servia per a comprovar si aquesta vegada podria haver-hi un canvi en profunditat o si, com de costum, ens trobàvem amb les excuses de mal pagador dels professionals de la mentida. Per a desgràcia nostra, la claudicació davant el PP i els interessos especulatius ha evidenciat que, si no hi ha una ferma vigilància popular, una constant mobilització de les plataformes, partits i sindicats no domesticats, el camí, amb unes petites modificacions per a la galeria, continua essent el mateix que ha seguit sempre la dreta depredadora. (Miquel López Crespí)


Després de Son Espases. Ara el Segon Cinturó



Quan els votants progressistes, les plataformes antiautovies o per salvar la Real; quan sindicats com la CGT, STEI o milers de persones independents, però amants de la terra, espesses la indignació i desencís que senten per la claudicació del Pacte davant els poders fàctics de les Illes per la qüestió de Son Espases, ho fan pensant en l´obscur futur que s´apropa. Son Espases, no ho oblidem, era el test per a constatar si realment es podria avançar en el camí de la preservació del territori i dels nostres minvats recursos naturals, o tot es reduïa a les mentides acostumades. El dirigent d´EU Eberhard Grosske ho diu amb unes altres paraules en el seu blog personal quan demana retirar el projecte de llei del sòl presentat per UM, i textualment afirma que “Son Espases és una empenta objectiva al Segon Cinturó”. Precisament aquesta és la qüestió, el nus del problema que visualitza la claudicació del Pacte fent l´hospital del PP. La indignació popular per la claudicació del PSOE davant els poders especulatius que tots coneixem fa témer el pitjor. Ja no és solament la retirada covarda de l´ecotaxa per a “quedar bé” davant la patronal hotelera. Tothom veu ben clarament, i l´apunt d´Eberhard Grosske ho concreta a la perfecció, que després de ses Fontanelles, Son Espases, el mal anomenat “Port Adriano”, hi vénen de seguida el Segon Cinturó, la Façana Marítima, l´ampliació del port de Palma fins a límits de bogeria inimaginables, el gasoducte... El gasoducte, que representa l´arribada d´energia per a un creixement il·limitat i insostenible: més dessaladores per quan manqui l´aigua, més forns per a cremar els residus que ens envaeixen arreu, més fàbriques d´electricitat per a donar resposta a una demanda sempre en augment, ja que el creixement descontrolat no atura: dubtoses infraestructures per a engreixar els especuladors, més autopistes, hotels, plantes de formigó, polígons industrials per a colonitzar l´interior de l´illa...



Salvar la Real, preservar ses Fontanelles, protegir el Toro (“Port Adriano”) ens servia per a comprovar si aquesta vegada podria haver-hi un canvi en profunditat o si, com de costum, ens trobàvem amb les excuses de mal pagador dels professionals de la mentida. Per a desgràcia nostra, la claudicació davant el PP i els interessos especulatius ha evidenciat que, si no hi ha una ferma vigilància popular, una constant mobilització de les plataformes, partits i sindicats no domesticats, el camí, amb unes petites modificacions per a la galeria, continua essent el mateix que ha seguit sempre la dreta depredadora.

Si el govern del Pacte no va recuperant la credibilitat que ha perdut (molts sectors que donaren suport a les forces progressistes per a foragitar el PP de les institucions ara els diuen “traïdors” i “covards” sense cap mena de contemplació), el desencís anirà augmentant en detriment de l´enfortiment de la societat civil. A menys que els polítics del règim, siguin de dreta o de l´esquerra oficial, el que vulguin sigui precisament això: contribuir a desmobilitzar la societat civil a fi de poder fer la migdiada tranquils i satisfets, sense haver d´estar fiscalitzats pels votants, per les plataformes de lluita que dinamitzen i donen vida a la nostra societat. Per a aquesta munió d´oportunistes que s´han enriquit amb la gestió del règim posant-se al servei dels grups especulatius i encimentadors, les plataformes ciutadanes només serien un estri, un objecte que, com un plat o un tassó de plàstic, es llencen als fems una vegada que s´han emprat. És una visió miserable de la política, un tipus d´instrumentalització partidista que no ha d´envejar res a les acostumades manipulacions de la dreta.

Per això mateix, perquè Son Espases era el test que permetria visualitzar si aquesta vegada el canvi promès era de veritat o una de les mentides a les quals ens tenen acostumats els vividors del romanço, molts sectors socials demanen coherència i dignitat, no solament al PSOE sinó també als socis de govern, és a dir, al Bloc. Hi ha sectors d´EU, la CGT, la Plataforma Salvem la Real, independents, ecologistes de totes les tendències, que demanen insistentment la sortida dels consellers del Bloc del govern PSOE-UM. En un article titulat “Per coherència i dignitat, aneu-vos a ca vostra”, Josep Juárez, secretari d´Acció Sindical de CGT-Illes, ha escrit, mostrant el seu desencís i el de tants i tants sindicalistes davant el fet consumant de la continuació de les obres a Son Espases: “El defensar la Real era i és la lluita emblemàtica per una Mallorca sense corrupció, mirall d´altres lluites en defensa de la democràcia, en el sentit més autèntic del termini, i no en la caricatura que l´haveu convertit”.

Ens demanam si el president Antich serà capaç de redreçar l´actual sotregada. La credibilitat que ara té entre molts dels sectors que l´ajudaren a pujar al poder és prou baixa. No sabem quin conill es podrà treure del capell per a tornar il·lusionar la gent que avui se sent completament decebuda.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Opinions i actualitat política | Següent | Anterior | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1. EL GOB ALERTA DE LES CONSEQÜÈNCIES DE LA MACROAMPLIACIÓ DEL PORT DE PALMA

    EL GOB ALERTA DE LES CONSEQÜÈNCIES DE LA MACROAMPLIACIÓ DEL PORT DE PALMA

    No es pot mantenir permanentment un cicle econòmic expansiu amb més turistes, més ciment, més urbanitzacions, més vaixells...

    Pel GOB la solució racional passa per optimitzar els usos de l’actual port de Palma.

    En motiu de les I jornades de Transport Marítim en el marc de les quals, el president d’Autoritat Portuària de les Balears (APB), Francesc Triay, ha presentat el projecte de la futura macroampliació del Port de Palma, el GOB denuncia les conseqüències que pot implicar.

    EL PROJECTE

    Des de fa uns mesos, el GOB ha sabut que APB tramita d’ençà 2005 un Pla Director del Port de Palma que afegiria 44 hectàrees d’esplanades amb un desdoblament faraònic del dic de l’Oest. Una macroimplantació que avui s’ha presentat en el marc de les I Jornades de Transport Marítim.

    Aquesta MEGAampliació del port de Palma precisaria l’obertura de noves pedreres per extreure quasi 10.000.000 de m3 d’àrids.

    ELS ARGUMENTS DE APB: EL TURISME DE CREUERS

    D'acord amb les declaracions del mateix Sr. Triay, la demanda creixent de grans creuers es presenta per part de l’APB com a avantatge per a l’economia illenca, amb l’ús exclusiu del moll de Paraires per part d’aquests vaixells.

    L’argument de l’APB és l’adaptació a “la demanda”, sense qüestionar si atendre-la és o no beneficiós. Per al GOB, és clar que la factura l’haurem de pagar els ciutadans.

    A més, l’afluència d’aquests MEGAcreuers faria que el tràfic de passatgers es desplacés més enllà del dic de l’Oest, dins d’un nou dic, d’extensió i llunyania respecte de Palma que doble de l’actual. Tanmateix, no està del tot clar el paper que puguin jugar aquests creueristes en la “revitalització” de Palma que cada dia és més una ciutat-empresa i menys una ciutat viva.

    El GOB qüestiona que els creuers proporcionin un guany vertader, donat que aquests “monstres de la mar” –que poden traslladar fins a 5.000 persones– fan estades molt curtes (de menys d’un dia i mig), que aprofiten més que res per abocar els residus i carregar aigua potable.

    Com en la major part de MEGAprojectes, es presenten els ingressos que poden reportar, però es tendeix a ignorar la seva “cara fosca”: els seus costos econòmics i socioambientals. En aquest sentit, promoure l’amarratge de MEGAcreuers suposa afegir uns quants “municipis equivalents” més al port de Palma, amb l’exigència d’adaptar tot un conjunt d’infraestructures d’abastament d’aigua, energia, recollida de residus, etc.

    UN ARGUMENT MÉS EN CONTRA

    Per altra banda aquest MEGAprojecte no és fa ignorant la realitat, perquè no té per res en compte el fet que el canvi climàtic ja és aquí i que els temps del petroli barat sembla que s’han acabat.

    Per això, l’opció més prudent en matèria d’inversió pública hauria de ser aquella encaminada a resoldre els problemes de seguretat energètica, essent l’única opció la via de les energies renovables i alternatives, i deixar de promoure totes aquelles activitats que contribueixen a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, dels quals, el sector transport n’és un dels principals emissors, tant mundialment com a les illes Balears.

    CONCLUSIONS

    · El projecte de MEGAport de Palma de l’APB pot suposar l’increment de una extensió del port de 44 hectàrees de molls i de 100 hectàrees de làmina d’aigua.
    · El seu cost es calcula en 1.000 milions d'euros, per instal·lacions portuàries que promouran més afluència de MEGAcreuers i trànsit de mercaderies, empitjorant la insostenibilitat de la nostra economia.
    · La seva execució dóna prioritat al benefici de les MEGAempreses constructores i gestors del projecte de MEGAport.
    · El MEGAport suposaria una passa més enllà cap a la insostenibilitat de les Balears.
    · El MEGAprojecte de l’APB fa 3 anys que es tramita, sense informació i debat públic. Per al GOB és essencial que la ciutadania decideixi quin port volem a Palma.

    LA PROPOSTA DEL GOB

    El GOB proposa optimitzar els usos de l’actual port de Palma. El GOB manté el seu propòsit de contenir el creixement urbanístic i de la insostenibilitat amb propostes de protecció d’espais naturals, moratòries urbanístiques, l’ús eficient dels recursos i la contenció de les infrastructures, com és el cas del port de Palma.

    L’extensió actual del port de Palma dóna suficient espai per als usos necessaris: 110 hectàrees d’esplanades i 224 hectàrees de làmina d’aigua.

    Per al GOB, la proposta d’afegir 44 hectàrees d’esplanades i 100 hectàrees de làmina d’aigua és desproporcionada per la seva repercussió d’insostenibilitat i pèrdua de qualitat de vida a Mallorca.

    Web GOB

    GOB | 20/02/2009, 06:43
  2. EL GOB DEMANA AL GOVERN ANTICH UN CANVI EN LA POLÍTICA ENERGÈTICA

    EL GOB DEMANA AL GOVERN ANTICH UN CANVI EN LA POLÍTICA ENERGÈTICA

    El Sr. Antich sembla estar obsessionat en construir més i més infrastructures, assumint la política energètica dels seus antecessors.
    ______________________________________________________________

    Tot i que les previsions i inversions del Pla Director Sectorial Energètic (2005) ja foren considerades excessives i insostenibles pel GOB, la política energètica de l'actual Govern, s'ha caracteritzat en aquest primer any per apostar per més infrastructures, més megawatts, però el que és pitjor és que es fa sense cap tipus de planificació ni revisió del Pla Director Sectorial Energètic.

    A banda de l'increment de la producció a Son Reus, la nova central a Cas Tresorer (Palma) i l'anunci de la construcció d'una nova central al Parc BIT, hem vist com al sòl rústic hi proliferen instal·lacions fotovoltaiques, la majoria d'elles sense representar un complement agrícola sinó més aviat l'ocupació del territori per a un nou lucre dels promotors privats.

    A tot això a més, es suma l'anunci del President Antich aquesta setmana assegurant que abans que acabi aquesta legislatura estaran acabades les dues infrastructures heretades de la planificació energètica del Govern Matas: el gasoducte que ha de connectar la península amb les Illes i el cable elèctric d’interconnexió. Una infrastructura aquesta darrera, que en el primer govern Antich es va descartar però que ara ni tan sols és qüestiona si és o no necessària i pertinent.

    PERQUÈ A LES ILLES BALEARS NO HI ANÀLISI D'ALTERNATIVES JUSTIFICADES AMB CRITERIS TÈCNICS I AMBIENTALS?

    El Sr. Antich s'ha oblidat de Kioto? s'ha oblidat que la les Illes Balears han superat un 76% el límit d'emissions respecte l'any 1990, quan Kioto només permetia que ho fes un 15%?

    Esperam que com a mínim, no assumeixi el discurs de l'anterior Conseller de Medi Ambient (el Sr. Jaume Font, PP) que assegurava que el cable elèctric ajudaria a les Balears a complir Kioto perquè es produiria l'energia i per tant les emissions en altres indrets.

    Perquè NO al cable elèctric

    · perquè no és necessari
    · perquè 300 MW enfront als 2.000 instal·lats actualment a Balears, no donaran seguretat al sistema en cas de pana (com a molt es cobriria una part del consum de Palma!)
    · perpetua la dependència del nostre sistema energètic de l'exterior i de combusitbles fòssils
    · trasllada el problema a una altra banda
    · implica la possibilitat de consumir energia d'origen nuclear
    · tècnicament no és l'opció més eficient per les pèrdues que es produeixen en el transport de l'energia
    · implica unes grans obres d'infrastrucrures, tant al lloc d'origen com d'arribada
    · s'accentua la sensació de no tenir límits en el consum; una sensació falsa amb 300 MW més, però que incentiva un model de consum irresponsable i insostenible.

    Què cal qüestionar d'aquesta infrastructura

    Animam al Govern Antich a fer-se les següents preguntes i a respondrer-les als ciutadans:

    Es podrien obtenir millors resultats amb igual quantitat de recursos?

    Sí, invertint els prop de 400 milions d'euros que costarà la nova infrastructura en eficiència energètica, energies renovables i en campanyes per a un ús racional de l'energia, probablement Mallorca tendria més que suficient per plantejar un futur energètic sostenible.

    És el millor moment per fer una infrastructura d'aquest tipus?

    Quan les evidències diàries fan evidents les problemàtiques (ambientals, socials i econòmiques) derivades d'un model energètic basat en els combustibles fòssils que s'acaben i que a més contaminen, les Illes Balears, es plantejen fer inversions per perpetuar aquesta dependència de combustibles fòssils. No seria més intel·ligent i responsable invertir els recursos en minimitzar aquesta dependència i la nostra contrubució a la crisi energètica i ambiental global?

    CANVI MODEL ENERGÈTIC: GENERACIÓ DISTRIBUÏDA, ENERGIES RENOVABLES, EFICIÈNCIA I ESTALVI ENERGÈTIC

    Millorar l'eficiència energètica de la producció i consum de l'energia, fer un ús racional de l'energia i anar substituïnt les fonts d'energia brutes i no renovables per fonts d'energia netes i renovables d'una manera planificada i coherent amb la nostra realitat territorial, són les fites que haurien de guiar qualsevol estratègia cap a la sostenibilitat energètica de les Illes Balears

    Les propostes del GOB:
    A l'àmbit de la producció
    Descentralització dels sistemes energètics
    Diversificació energètica
    Energies renovables

    A l'àmbit de la demanda

    Estalvi i eficiència energètica: ús racional de l'energia
    Gestió de la demanda
    Aturar el desenvolupament urbanístic

    Per tot això, és urgent reformar dràsticament i en profunditat el pla energètic, qüestionar les grans infrastructures i apostar per una planificació ordenada, racional i responsable.

    Web GOB

    GOB | 20/02/2009, 06:45
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS