Miquel López Crespí - Memòria històrica

El Govern Balear i la destrucció d'Eivissa - La destrucció de la badia de Palma (article de Miquel López Crespí)

pobler | 13 Febrer, 2009 07:28 | Compartir:

...des del Govern Balear, no sembla que existeixi la més mínima preocupació pel fet que Eivissa pugui perdre la declaració de Patrimoni Mundial, i que és la única que existeix a Balears. Tampoc entre el sector turístic de Mallorca sembla que això es pogués considerar una gran pèrdua. De fet, recentment, de Mallorca s’han desestimat algunes de les candidatures presentades des d’aquella illa. El poc interès en el manteniment d’aquesta important declaració a Eivissa per part del Govern ha estat també molt evident amb la nul·la aportació econòmica en els pressupostos pel 2009 aprovats el passat mes de desembre.

EL GEN DENUNCIA DAVANT LA UNESCO EL PROJECTE DE PORT D’EIVISSA I DEMANA QUE S’INCLOGUIN ELS BENS COM A PATRIMONI MUNDIAL EN PERILL.

De seguir endavant el projecte es podria declarar el procediment d’exclusió de la llista de Patrimoni Mundial.

UN INFORME FET PER L’AJUNTAMENT D’EIVISSA RECONEIX QUE LES OBRES PODEN SUPOSAR L’EXCLUSIÓ D’EIVISSA DE LA LLISTA DE LLOCS DECLARATS PATRIMONI MUNDIAL

.

LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES INVOLUCRADES, ESTATALS I AUTONÒMIQUES, HAN OCULTAT EL PROJECTE A LA UNESCO I ELUDIT EL DEURE DE COMUNICACIÓ ESTABLERT A LES DIRECTRIUS DE LA CONVENCIÓ PER A LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI MUNDIAL, CULTURAL I NATURAL, SUSCRIT PER L’ESTAT ESPANYOL.

El GEN-GOB ha remés una denuncia formal al Centre Patrimoni Mundial de la UNESCO, amb seu a París, contra el projecte de port a la badia de la ciutat d’Eivissa, en entendre que les obres previstes vulneren diverses prescripcions de la Convenció per a la Conservació del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural, aprovada per UNESCO a les sessions 32 i 33 celebrades al 1972 i subscrita per l’Estat espanyol, en compromís de protecció dels bens declarats Patrimoni de la Humanitat.

Es dóna la circumstància de que durant la tramitació de la candidatura d’Eivissa com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, UNESCO ja advertí el perill que suposava, en aquell moment, el projecte de dic de Botafoc, i que des dels tècnics s’arribà a proposar paralitzar l’expedient per aquest motiu:

“Recomandation

Que le Bureau prenne note du fait que l’État partie n’a pas indiqué clairement les critères naturels applicables mais que l’UICN suggère d’examiner la candidature sur la base des critères (ii) et (iv). Cependant, pour qu’elle satisfasse aussi aux conditions d’intégrité, il faut que l’État partie fournisse de nouvelles précisions, d’après l’étude d’impact sur l’environnement et sur l’impact éventuel du projet d’agrandissement du port d’Ibiza sur l’intégrité du site proposé pour inscription. Il est recommandé au Bureau de différer cette candidature jusqu’à réception de ces précisions.”

Degut a aquest fet, en el moment en que es donà a conèixer el “nou” projecte de plataformes, l’Ajuntament d’Eivissa, regit aleshores pel Sr. Tarrés, actual president del Consell Insular, donà a conèixer un informe, del propi ajuntament, segons el qual les noves obres podrien posar en perill el manteniment de la ciutat com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. (veure premsa del 7/10/2005) Aquest mateix argument s’emprà a les al·legacions tan de l’Ajuntament com d’Esquerra Unida per oposar-se al projecte.

Ara, menys de tres anys i mig després, i amb totes les administracions del mateix signe polític, sembla que s’han perdut per complet els escrúpols i, no només es recolza aquest projecte per part de les mateixes persones que abans el rebutjaven, sinó que trobant-se aquest sota la seva responsabilitat, s’opta per, coneixent la gravetat de l’actuació, eludir l’obligatòria notificació a UNESCO sobre el projecte. L’obligació de la comunicació no només es troba recollida al text de la convenció, sinó que ve recollida expressament a la documentació de la declaració d’Eivissa com a Patrimoni Mundial:

A més a més, les administracions implicades mantenen les mentides cara a l’opinió pública, en assegurar que, en el futur, no es vorà afectada la zona humida de ses Feixes, mentre es manté en marxa la tramitació d’un pla d’Usos del Port d’Eivissa que contempla els accessos al nou port per l’interior d’aquesta zona humida. En aquest sentit és completament FALS que s’hagi renunciat a aquest vial, com ho era l’afirmació, feta al seu moment, de que una vegada construït el dic, s’havia renunciat a la construcció de les plataformes que ara s’impulsen. La importància de ses Feixes i de la seva conservació, també va ser recollida a la documentació elaborada per UNESCO:

Així, la totalitat del perímetre de la badia d’Eivissa fou recollida com a zona tampó per evitar impactes visuals o ambientals sobre l’entorn dels bens declarats. Evidentment, les obres previstes pel nou port d’Eivissa suposen un impacte de primer ordre, directament a l’interior de la zona tampó recollida com a necessària per la UNESCO, a més de suposar un perill directe i molt greu per les praderes de Posidònia existents al Parc Natural de ses Salines, per l’enorme abocament de fangs provinents de dragat previst al Nord-oest de Formentera. Aquest abocament suposarà un impacte brutal sobre el fons marins i la qualitat de les aigües, considerada excepcional en aquest moment. Segurament per aquest motiu, l’estat espanyol i la comunitat autònoma balear, han optat per amagar el projecte al Centre patrimoni mundial i, fent cas omís a l’obligació de comunicar informació sobre el mateix abans que aquest passi per qualsevol fase d’aprovació, han ignorat l’existència de la declaració i dels deures que això comporta.

Sembla evident que per als dirigents de les administracions locals l’importantíssim privilegi d’haver aconseguit la declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat per biodiversitat i cultura, serveix únicament per utilitzar-la com a reclam turístic i com excusa per a que els càrrecs públics facin turisme amb càrrec a l’erari públic i per aconseguir fons que es desvien fora de l’àmbit protegit. Per contra, resulta evident que no es considera que això comporti cap responsabilitat ni cap obligació. La declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat hauria de comportar una sensibilitat exquisita pels bens catalogats, el màxim respecte i la més acurada planificació per evitar qualsevol perjudici a allò que ha estat declarat un tresor per a tota la Humanitat. A Eivissa, però, els únics criteris que semblem importar a les autoritats responsables són els de la rendibilitat econòmica que podran suposar les concessions previstes als nous espais portuaris de la ciutat. Resulta evident que el privilegi de la declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat els ve molt gran als responsables institucionals d’aquesta illa, que obren amb una irresponsabilitat temerària i digne només de règims subdesenvolupats on el medi ambient i la cultura no són dignes de tenir-se en consideració.

El GEN vol recordar, com ja s’ha esmentat abans, que l’Ajuntament d’Eivissa va donar a conèixer a l’octubre de 2005 un informe segons el qual es recordava que les obres del dic de es Botafoc posaren en perill la candidatura davant la UNESCO i la possibilitat que les plataformes previstes fossin un risc d’exclusió del Patrimoni Mundial. Deu ser per això que, malgrat tenir l’obligació de comunicació de les obres previstes al Centre Patrimoni Mundial, s’ha optat per amagar el projecte a aquest organisme i dedicar els esforços a la política de fets consumats i de les concessions atorgades.

Per altra banda, des del Govern Balear, no sembla que existeixi la més mínima preocupació pel fet que Eivissa pugui perdre la declaració de Patrimoni Mundial, i que és la única que existeix a Balears. Tampoc entre el sector turístic de Mallorca sembla que això es pogués considerar una gran pèrdua. De fet, recentment, de Mallorca s’han desestimat algunes de les candidatures presentades des d’aquella illa. El poc interès en el manteniment d’aquesta important declaració a Eivissa per part del Govern ha estat també molt evident amb la nul·la aportació econòmica en els pressupostos pel 2009 aprovats el passat mes de desembre.

Web GEN-GOB Eivissa

L’excusa per a bastir aquesta obra faraònica que costarà més de mil milions d’euros i trigarà quinze anys a bastir-se és que el port actual, les instal·lacions situades davant Portopí, no reuneixen les condicions adients per a rebre els nous vaixells de passatgers, els ferrys de nou disseny que diuen que s’estan construint però que ningú sap on. Per sort, i és una esperança per a poder començar la lluita en aquest nou front de combat, hem llegit que el col·lectiu d’enginyers navals i els experts del GOB no estan d’acord amb els criteris dels promotors del projecte. (Miquel López Crespí)

La destrucció de la badia de Palma

Ens passen amb cançons. Els polítics oficials llancen contínuament cortines de fum provant de narcotitzar-nos amb les mentides que segrega el poder. Diuen que es controlarà el saqueig de recursos i territori, l’encimentament de les Illes, la cínica prepotència dels especuladors. Però el cert és que malgrat les promeses electorals, els mateixos que encapçalaren algunes de les lluites per salvar la Real, l’esquerra de la moqueta i el cotxe oficial, ara inauguraran l’hospital del PP oblidant la reforma de Son Dureta que era l’alternativa d’Aina Salom i de bona part del PSOE. La destrucció de Son Bosc, denunciada pel GOB; els desastres de “Port Adriano” que encara és sense protegir, immers en un procés de degradació quasi irreversible; la destrucció del Port de Pollença amb la construcció de la nova carretera... I no en parlem de la liquidació de bona part del patrimoni arquitectònic i cultural de Palma. Basta fer una volta per la ciutat per a constatar com els especuladors destrueixen bona part de l’herència que els mestres d’obres, ferrers, fusters i escultors de finals del segle XIX i començament del XX ens llegaren. I què fan les forces progressistes que hem ajudat a gaudir del poder, de la poltrona i la nòmina institucional? Llevat algunes accions concretes per a provar de “quedar bé” amb l’electorat, miren cap a una altra banda i no diuen res. O encara pitjor: si hi ha algú, com per exemple la valenta activista social Aina Calafat i els membres de la Plataforma Salvem la Real, que s’entesta a continuar la lluita per salvar Mallorca, alhora els demonitzen dient que “desestabilitzen la situació” i “fan feina per al PP”. Com quan en temps de l’anterior Pacte de Progrés demonitzaven Els Verds que no volien fer de florero institucional, o a gent com Nanda Caro i tants d’altres que volien impulsar una política progressista. Els vividors de la política en tenien prou amb fer quatre rodes de premsa per a dir que tot anava bé i cobrar els substanciosos sous cada final de mes. Tota la resta, qualsevol exigència de compliment dels pactes acordats o d’avançar en una línia d’esquerra era considerat una provocació i una follia de gent que no tocava de peus a terra. Ben igual que en temps de la transició, quan els mateixos que criminalitzaven Els Verds o Nanda Caro, pactaven amb el franquisme reciclat el repartiment de sous i poltrones demonitzant les persones i partits que volien continuar lluitant en defensa de la República, l’autodeterminació i el socialisme.

He fet aquesta indroducció-recordatori perquè no hi ha dia que els ciutadans i ciutadanes de les Illes no ensopeguem amb un nou ensurt encimentador i destructiu de recursos i territori. Si els mesos passats era la lluita, encapçala pel GOB, per provar d’aturar les bestieses encimentadores de Jaume Carbonero fent el joc als promotors de les Illes, ara sabem que ja ham començat els preparatius per a la destrucció del que ens resta de la badia de Palma. Els plans per a bastir una segona dàrsena, un port gegantí que trigarà prop de quinze anys a bastir-se ja, són aquí. Per ara no hem vist cap polític que piulàs. Sabem que, sortosament i com de costum, el GOB ha començat a hissar la bandera de perill davant el desastre que s’apropa. Però el cert és que la mateixa classe que ha encimentat les Illes ara es prepara per a destruir la badia de Palma. I parlam de destruir perquè els plans faraònics que es preparen no consisteixen a adequar les actuals instal·lacions portuàries fent les pertinents ampliacions. No. Aquí, com si estiguéssim en plena època del bestial “desarrollismo franquista”, el que es tracta és de bastir obres immenses que, sense pensar en les conseqüències que comporten, donin moltes comissions i serveixen, com de costum, per a fer multimilionaris els quatre aprofitats de sempre.

L’excusa per a bastir aquesta obra faraònica que costarà més de mil milions d’euros i trigarà quinze anys a bastir-se és que el port actual, les instal·lacions situades davant Portopí, no reuneixen les condicions adients per a rebre els nous vaixells de passatgers, els ferrys de nou disseny que diuen que s’estan construint però que ningú sap on. Per sort, i és una esperança per a poder començar la lluita en aquest nou front de combat, hem llegit que el col·lectiu d’enginyers navals i els experts del GOB no estan d’acord amb els criteris dels promotors del projecte.

Ens demanam què fa el govern de les Illes i el de l’Estat per aturar les cames a aquesta nova bestiesa especulativa. Els experts que coneixen la qüestió i que no resten lligats als promotors del projecte informen que hi ha moltes maneres d’ampliar i adequar les actuals instal·lacions abans de destruir la badia de Palma. Esperem que s’imposi el seny i que aquesta vegada no guanyin els interessos dels constructors i promotors. En cas contrari, el camí hauria de ser el de la vigilància i mobilització ciutadana per a provar d’impedir aquesta nova malifeta, aquest nou atemptat a la preservació dels nostres minvats recursos i territori.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Opinions i actualitat política | Següent | Anterior | Comentaris (4) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1. El faraó Francesc Antich

   El faraó Francesc Antich

   MACIÀ BLÁZQUEZ (*)

   Els imperis de l´Antic Egipte, fa 5.000 anys, ocupaven als pagesos del fèrtil del Nil amb obra pública, mentrestant la terra no era cultivable. Les obres que els feien fer -temples i mausoleus, com ara les piràmides- servien per refermar el poder dels déus i dels seus representants a la Terra: sacerdots, faraons i d´altres aristòcrates. També era important mantenir ocupades a les "classes perilloses" quan el camp no els donava feina.
   D´això en diuen avui en dia "mesures anticícliques", per reactivar l´economia en temps de crisi de sobreacumulació, com l´actual. El poder es reafirma i recupera el control després de l´eufòria.
   El Govern de les Illes Balears ha presentat projectes de nova obra pública per compensar la crisi econòmica amb el mateix propòsit: defensar els interessos dels poderosos, el sector de la construcció, i ocupar les "classes perilloses".
   El sector de la construcció s´ha sobredimensionat fins al 2007. A les illes Balears, representa més del 10% del PIB i ocupa al 15% de la població activa. Però suposa urbanitzar més de 1,6 hectàrees al dia, amb ciment, bloquets i asfalt que desfiguren i deterioren el nostre entorn. La crisi econòmica ha frenat la construcció perquè s´ha sobrevalorat el seu preu futur, empès per l´especulació financera. Així ho fa patent la fallida de promotors, com ara el Grup Drac de Vicenç Grande. Tanmateix, contràriament al discurs mercantil, a més habitatges produïts més puja el seu preu, dificultant el seu accés i agreujant la carestia per a l´ús de les classes desafavorides.

   La proposta "d´injectar liquiditat al sector de la construcció" que ha anunciat el govern Antich per valor de 284 milions d´euros, té per objecte revifar aquesta desproporció amb obres públiques que "componen" el territori per promoure més creixement urbanístic. El cas més clar són les ampliacions dels ports de Ciutadella, Eivissa i Palma. Estan al nivell del que es va fer la legislatura passada amb la construcció d´autopistes -passàrem de 70 a 200 quilòmetres de xarxa viària d´autopistes/autovies/desdoblaments- i del que vol fer el Ministeri de Foment amb l´ampliació dels aeroports, per duplicar la seva extensió a Menorca, nombre de pistes a Eivissa o capacitat d´acollida de passatgers a Mallorca. L´eixamplament dels "colls d´ampolla" d´entrada i trànsit de passatgers i mercaderies contribueix al creixement insostenible; com ho fan també la connexió elèctrica amb la península, la desalació d´aigua o la incineració dels residus. L´aïllament insular ens ha de fer corregir aquesta insostenibilitat: d´entrada l´objectiu ha de ser l´autoabastament; i més enllà cal que corregim la nostra contribució a la injustícia, per exemple reduir el consum d´hidrocarburs i no optar pels biocombustibles, perquè contaminen, justifiquen guerres o encareixen els aliments.
   Per al GOB, les inversions públiques s´han d´adreçar a millorar la gestió dels recursos naturals. Per exemple, la distribució, depuració i ús de l´aigua; l´estalvi energètic i la producció d´energies netes; o la reducció, la reutilització i el reciclatge de residus. La mobilitat millora amb la proximitat del que hem de menester, propiciar que no ens haguem de desplaçar tant i poder fer-ho amb transport públic com ara el tren. Reconvertir de veritat les ciutats i els nuclis turístics, per treure més profit del sòl que ja està urbanitzat per comptes de destruir-ne més. Millorar el benestar de la gent amb equipaments i serveis públics de qualitat: sanitaris, educatius, assistencials...

   El GOB proposa que fem "de la necessitat virtut", per treure profit de la crisi econòmica i reconduir la nostra societat vers la sostenibilitat. Això vol dir no créixer més; però millorar en Sostenibilitat, amb menys impacte ambiental i una millor distribució del benestar.

   (*) President interinsular del GOB
   Diario de Mallorca (10-VII-08)

   Macià Blázquez | 13/02/2009, 07:44
2. El GOB considera que cal un toc d'alerta davant les polítiques territorials i ambientals del Govern i Consell després d'aquest primer any de legislatura

   El GOB considera que cal un toc d'alerta davant les polítiques territorials i ambientals del Govern i Consell després d'aquest primer any de legislatura

   Considera preocupant el fet que els nous governants perdin la possibilitat d'aprofitar la situació actual de crisi per revisar el model territorial, econòmic i social, desmarcar-se de les polítiques de les lesgislatures anteriors i apostar vertaderament per la sostenibilitat.------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

   Des del GOB presentam avui un informe en el que revisam la situació actual de les polítiques que de manera directa o indirecta afecten el territori: les polítiques que marquen les directrius sobre el territori, les accions referides a espais naturals, i l'enfocament de les grans infrastructures, algunes d'elles vinculades a les polítiques de gestió dels recursos naturals.

   En aquest sentit revisam quins han estat els principals aspectes desenvolupats en l'àmbit de la protecció d'indrets amenaçats, alhora que qüestionam la intervenció del Govern en l'àmbit de la crisi de la construcció i la continuïtat per part del Consell de Mallorca amb el model territorial del Pla Territorial de Mallorca aprovat per PP-UM (que inclou les polèmiques àrees de reconversió territorial), criticam la continuïtat de la línia marcada pel partit popular pel que fa a la protecció d'espais naturals, i la continuïtat també de les polítiques sectorials de gestió dels recursos naturals i d'algunes de les infrastructures més impactants que ja foren plantejades en l'època Mates i que el Govern ni qüestiona, ni revisa, senzillament assumeix.

   Els principals aspectes tractats a l'informe:

   POLÍTIQUES TERRITORIALS
   - Més creixement urbanístic AMB DOBLERS PÚBLICS
   - Modificació puntual del Pla Territorial de Mallorca: EL MANTENIMENT DE LES POLÈMIQUES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL.
   - La desclassificació d'Es Guix: una excepció a celebrar dins una modificació que no s’entén

   ESPAIS NATURALS
   - Protecció dels espais naturals ES SEGUEIX LA LÍNIA MARCADA PEL PARTIT POPULAR
   - Son Bosc DE PARC NATURAL A CAMP DE GOLF

   TRANSPORTS
   - Nou conveni de carreteres: 2ON CINTURÓ
   - Ampliació del Port de Palma MÉS CREIXEMENT, MÉS INSOSTENIBILITAT I LA PRIVATITZACIÓ DE LES INSTAL•LACIONS DEL PORT
   - Ampliació de l'Aeroport

   ALTRES INFRASTRUCTURES

   - Polígons industrials a cada racó SENSE REGULAR ENCARA
   - Més pedreres al Pla de Mallorca UN SECTOR QUE “FA POR” AL NOU GOVERN?
   - Més Infrastructures energètiques I PARCS FOTOVOLTAICS EN SOL RÚSTIC
   - Infrastructures hidràuliques. DESSALADORES: EL FUTUR DE L'AIGUA PLANTEJAT
   - Residus CONTINUÏTAT DE L'APOSTA PER LA INCINERACIÓ

   Conclusions

   Des del GOB consideram que la situació actual de crisi hauria d'obligar a replantejar el camí que estem disposats a córrer, ara, i més enllà dels tres anys d'aquesta legislatura.

   Des del GOB ens preocupen els indicis que ens duen a pensar que, de moment, no s'han revisat les arrels de fons per tal d'establir una nova manera de fer en les polítiques territorials ni en aquelles sectorials que en podrien esdevenir límits naturals i racionals, i que molt sovint han estat criticats pels partits que ara ocupen els càrrecs de govern.

   En definitiva, des del GOB entenem que la situació de crisi hauria de fer obrir els ulls als nous governants i obligar a revisar el model territorial, econòmic i social en la seva globalitat i descobrir les arrels que marquen les directrius que ens han duit a la crisi econòmica i ecològica i que massa sovint tenim la impressió que es pretenen continuar, lluny de reconduir la nostra societat cap a la sostenibilitat.

   Podeu consultar l'informe complet a: www.gobmallorca.com/premsa/informejuliol2008

   Web GOB (16-VII-08)

   GOB | 13/02/2009, 07:46
3. Oiats d’aquesta política

   Oiats d’aquesta política

    Guillem Frontera

   Quin valor simbòlic estam disposats a atorgar al fet que Miquel Nadal i Biel Barceló tancassin el seu acord a Madrid? Fa gràcia, perquè la iniquitat compresa en el decret estava cantada, però no tancada, i els dos conjurats, per signar l’innoble acord, s’hagueren de fer lluny del país que contribuïen a destrossar. Mentre, sobrevolant tota l’operació, amb cara de bon al·lot i maneres conciliadores, el molt honorable Francesc Antich oficiava de bisbe i beneïa la nova calamitat –una més, ja hi té la mà trencada.
   Bé, i les explicacions a les persones –prou bé saben els tres que som moltes– que ens sentim agredides i humiliades per aquesta nova deslleialtat? On són aquestes explicacions?
   Si m’apurau, a UM ni tan sols n’hi demanaríem, perquè si l’ala decent del partit no ha dit res fins ara, és que està disposada a callar fins a la mort. I, en tot cas, les explicacions les hauríem demanades tan sols a uns quants militants que creuen en unes quantes coses i saben per què hi creuen –o hi creien, ja veus.
   Al PSOE d’Antich faria riure demanar-li alguna explicació sobre l’ominosa alquímia de fer legal allò que no ho és. No en donen, d’explicacions, no els agrada. No volen que els ciutadans coneguem les raons per les quals fan segons quines coses. Es giren d’esquena i se’n van amb la burla ja marcada en tot el seu rostre inamidable. Idea per un concurs: trobar els qualificatius que defineixen millor el molt honorable Francesc Antich: no per la seva persona, sinó pels seus fets.
   I el Bloc? Si l’ala decent d’UM ha tengut un comportament covard, deplorable; i si Antich és Antich; què diríem del Bloc, que reuneix nacionalistes d’esquerra, allò que queda d’Esquerra Unida i allò que sobreviu d’Els Verds? Sí, ja se sap: és fàcil criticar des de fora, primer. No fer concessions implica abandonar el govern, segon. Si abandonam el govern, una de dues: a l’entregam a mans del PP o deixam les mans lliures a PSOE i UM perquè encara puguin fer més desastres, tercer. I quart: cal destruir la idea que som uns partits amb vocació d’oposició, els marginals de la política. Encara n’hi ha més, de raons. Que s’aguantin més o menys, és una altra cosa. Per ventura, deixar el govern d’Antich (amb Miquel Nadal) en minoria i resoldre les coses en el Parlament seria una opció més digna: si és que a hores d’ara es tan fàcil com això restaurar la dignitat d’aquesta mena d’UTE política que és el Bloc.
   Als qui es pensaven que la maledicció que pesa sobre el país té a veure amb les seves marcades propensions conservadores, la vergonyosa experiència d’aquest dit segon govern de progrés els proposa un altre tema especialment molest: no tenim unes forces polítiques capacitades per variar la tendència general. La seva anèmia ideològica i la seva inhabilitat política són aclaparadores. No val argumentar que guanyaren les darreres eleccions. Les darreres eleccions no les guanyaren les formacions que ara governen: les guanyaren els moviments ciutadans, que ara estan oiats d’aquesta política.

   DBalears (1-II-09)

   DBalears (1-II-09) | 13/02/2009, 07:47
4. Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

   Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.
   

   Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
   L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
   Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
   Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
   Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
   La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.

   
   Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
   Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
   Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
   I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

   Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 13/02/2009, 07:52

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Comentaris recents

Subscripció