Miquel López Crespí - Memòria històrica

Opinions i actualitat política | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1. EL GOB ALERTA DEL PROJECTE DE MEGAPORT PER PALMA

   EL GOB ALERTA DEL PROJECTE DE MEGAPORT PER PALMA

   El GOB demana informació i debat públic al president de l'autoritat portuària, Francesc Triay.

   El GOB s’ha reunit recentment amb Francesc Triay, President de l'Autoritat Portuària de les Balears (APB), per sol•licitar-li que faciliti la informació i el debat públic sobre l’ordenació del port de Palma.

   UN PLA DIRECTOR DEL PORT DE PALMA DESCONEGUT

   El GOB ha conegut per la premsa i Internet que el moll de Paraires s’allargarà 380 metres, amb començament de les obres previst en el termini d’un any i un cost de 23 milions d’euros. També ha hagut de saber per rumors de premsa que l’APB tramita d’ençà 2005 un Pla Director del Port de Palma que afegiria 44 hectàrees d’esplanades amb un desdoblament faraònic del dic de l’Oest.

   Aquesta MEGAampliació del port de Palma precisaria l’obertura de noves pedreres per extreure quasi 10.000.000 de m3 d’àrids.

   Davant l’actitud obscurantista de l’APB, el GOB demana informació i debat públic per tal de que tots els ciutadans de l'illa, poguem decidir quin port de Palma volem pel futur de Mallorca.

   L’actitud de l’APB, depenent del Ministeri de Foment amb participació del Govern de les Illes Balears, ha estat poc democràtica en la tramitació d’aquest projecte, sense promoure cap debat públic.

   ELS ARGUMENTS DE APB: EL TURISME DE CREUERS

   D'acord amb les declaracions del mateix Sr. Triay, la demanda creixent de grans creuers es presenta per part de l’APB com a avantatge per a l’economia illenca, amb l’ús exclusiu del moll de Paraires per part d’aquests vaixells.

   L’argument de l’APB és l’adaptació a “la demanda”, sense qüestionar si atendre-la és o no beneficiós. Per al GOB, és clar que la factura l’haurem de pagar els ciutadans.

   A més, l’afluència d’aquests MEGAcreuers faria que el tràfic de passatgers es desplacés més enllà del dic de l’Oest, dins d’un nou dic, d’extensió i llunyania respecte de Palma que doble de l’actual. Tanmateix, no està del tot clar el paper que puguin jugar aquests creueristes en la “revitalització” de Palma que cada dia és més una ciutat-empresa i menys una ciutat viva.

   El GOB qüestiona que els creuers proporcionin un guany vertader, donat que aquests “monstres de la mar” –que poden traslladar fins a 5.000 persones– fan estades molt curtes (de menys d’un dia i mig), que aprofiten més que res per abocar els residus i carregar aigua potable.

   Com en la major part de MEGAprojectes, es presenten els ingressos que poden reportar, però es tendeix a ignorar la seva “cara fosca”: els seus costos econòmics i socioambientals. En aquest sentit, promoure l’amarratge de MEGAcreuers suposa afegir uns quants “municipis equivalents” més al port de Palma, amb l’exigència d’adaptar tot un conjunt d’infraestructures d’abastament d’aigua, energia, recollida de residus, etc.

   UN ARGUMENT MÉS EN CONTRA

   Per altra banda aquest MEGAprojecte no és fa ignorant la realitat, perquè no té per res en compte el fet que el canvi climàtic ja és aquí i que els temps del petroli barat sembla que s’han acabat.

   Per això, l’opció més prudent en matèria d’inversió pública hauria de ser aquella encaminada a resoldre els problemes de seguretat energètica, essent l’única opció la via de les energies renovables i alternatives, i deixar de promoure totes aquelles activitats que contribueixen a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, dels quals, el sector transport n’és un dels principals emissors, tant mundialment com a les illes Balears.

   CONCLUSIONS

   • El projecte de MEGAport de Palma de l’APB pot suposar l’increment de una extensió del port de 44 hectàrees de molls i de 100 hectàrees de làmina d’aigua.
   • El seu cost es calcula en 1.000 milions d'euros, per instal•lacions portuàries que promouran més afluència de MEGAcreuers i trànsit de mercaderies, empitjorant la insostenibilitat de la nostra economia.
   • La seva execució dóna prioritat al benefici de les MEGAempreses constructores i gestors del projecte de MEGAport.
   • El MEGAport suposaria una passa més enllà cap a la insostenibilitat de les Balears.
   • El MEGAprojecte de l’APB fa 3 anys que es tramita, sense informació i debat públic. Per al GOB és essencial que la ciutadania decideixi quin port volem a Palma.

   LA PROPOSTA DEL GOB

   El GOB proposa optimitzar els usos de l’actual port de Palma. El GOB manté el seu propòsit de contenir el creixement urbanístic i de la insostenibilitat amb propostes de protecció d’espais naturals, moratòries urbanístiques, l’ús eficient dels recursos i la contenció de les infrastructures, com és el cas del port de Palma.

   L’extensió actual del port de Palma dóna suficient espai per als usos necessaris: 110 hectàrees d’esplanades i 224 hectàrees de làmina d’aigua.

   Per al GOB, la proposta d’afegir 44 hectàrees d’esplanades i 100 hectàrees de làmina d’aigua és desproporcionada per la seva repercussió d’insostenibilitat i pèrdua de qualitat de vida a Mallorca.

   Web GOB

   GOB | 22/12/2008, 21:01
2. El GOB insisteix en que s’elimini el projecte de segon cinturó

   El GOB insisteix en que s’elimini el projecte de segon cinturó

   El GOB veu amb preocupació el posicionament del PSOE, especialment al Govern i l’Ajuntament de Palma, respecte a la construcció del segon cinturó de Palma. Tot i les declaracions de la presidenta del Consell de Mallorca respecte aquesta infraestructura, assegurant que no serà el traçat plantejat pel PP en l’anterior legislatura, el cas és que el PSOE segueix apostant pel segon cinturó, com han posat de manifest les declaracions del President Antich. Per altra banda, en els discursos de la batlessa de Palma, Aina Calvo, sobre el model de ciutat que vol per a Palma, i en la redacció de la modificació del PGOU de la Façana Marítima, hi apareixen referències al segon cinturó, com si fos ja una infraestructura inqüestionable. I finalment, l’actual modificació del Pla Territorial de Mallorca, plantejada des del Consell, segueix mantenint aquesta infraestructura dins les seves previsions.

   El GOB veu amb una certa desconfiança les declaracions que apunten a un traçat diferent que no es dirà segon cinturó. Després de la decepció pel posicionament sobre Son Espases dels principals dirigents polítics actuals, precisament l’hospital servirà d’excusa per a la construcció d’aquesta infraestructura viària a la que dirigents del PSOE també s’havien oposat quan eren a l’oposició. El GOB considera probable que el projecte sigui el mateix que en l’època PP i que tengui com a conseqüències un consum exagerat de territori, un elevat impacte paisatgístic, la promoció del transport privat, l’especulació urbanística de terrenys propers i la destrucció del patrimoni arquitectònic. Per a l’organització ecologista, el problema no és la manca de carreteres, sinó l’excés de cotxes. És per això que l’alternativa al col•lapse actual és el transport col•lectiu.

   Pel que fa als accessos a Son Espases (unes obres que es varen plantejar i iniciar sense tenir els accessos resolts), el GOB considera imprescindible que les actuacions previstes en matèria de tren i metro, plantejassin la construcció d’un ramal cap a l’hospital. Per això cal un pressupost i una coordinació de les actuacions en matèria de transport públic de l’Ajuntament de Palma i la Consellera de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears.
   Web Trinuna Mallorca

   Tribuna Mallorca | 22/12/2008, 21:02
3. El faraó Francesc Antich

   El faraó Francesc Antich

   MACIÀ BLÁZQUEZ (*)

   Els imperis de l´Antic Egipte, fa 5.000 anys, ocupaven als pagesos del fèrtil del Nil amb obra pública, mentrestant la terra no era cultivable. Les obres que els feien fer -temples i mausoleus, com ara les piràmides- servien per refermar el poder dels déus i dels seus representants a la Terra: sacerdots, faraons i d´altres aristòcrates. També era important mantenir ocupades a les "classes perilloses" quan el camp no els donava feina.
   D´això en diuen avui en dia "mesures anticícliques", per reactivar l´economia en temps de crisi de sobreacumulació, com l´actual. El poder es reafirma i recupera el control després de l´eufòria.
   El Govern de les Illes Balears ha presentat projectes de nova obra pública per compensar la crisi econòmica amb el mateix propòsit: defensar els interessos dels poderosos, el sector de la construcció, i ocupar les "classes perilloses".
   El sector de la construcció s´ha sobredimensionat fins al 2007. A les illes Balears, representa més del 10% del PIB i ocupa al 15% de la població activa. Però suposa urbanitzar més de 1,6 hectàrees al dia, amb ciment, bloquets i asfalt que desfiguren i deterioren el nostre entorn. La crisi econòmica ha frenat la construcció perquè s´ha sobrevalorat el seu preu futur, empès per l´especulació financera. Així ho fa patent la fallida de promotors, com ara el Grup Drac de Vicenç Grande. Tanmateix, contràriament al discurs mercantil, a més habitatges produïts més puja el seu preu, dificultant el seu accés i agreujant la carestia per a l´ús de les classes desafavorides.

   La proposta "d´injectar liquiditat al sector de la construcció" que ha anunciat el govern Antich per valor de 284 milions d´euros, té per objecte revifar aquesta desproporció amb obres públiques que "componen" el territori per promoure més creixement urbanístic. El cas més clar són les ampliacions dels ports de Ciutadella, Eivissa i Palma. Estan al nivell del que es va fer la legislatura passada amb la construcció d´autopistes -passàrem de 70 a 200 quilòmetres de xarxa viària d´autopistes/autovies/desdoblaments- i del que vol fer el Ministeri de Foment amb l´ampliació dels aeroports, per duplicar la seva extensió a Menorca, nombre de pistes a Eivissa o capacitat d´acollida de passatgers a Mallorca. L´eixamplament dels "colls d´ampolla" d´entrada i trànsit de passatgers i mercaderies contribueix al creixement insostenible; com ho fan també la connexió elèctrica amb la península, la desalació d´aigua o la incineració dels residus. L´aïllament insular ens ha de fer corregir aquesta insostenibilitat: d´entrada l´objectiu ha de ser l´autoabastament; i més enllà cal que corregim la nostra contribució a la injustícia, per exemple reduir el consum d´hidrocarburs i no optar pels biocombustibles, perquè contaminen, justifiquen guerres o encareixen els aliments.
   Per al GOB, les inversions públiques s´han d´adreçar a millorar la gestió dels recursos naturals. Per exemple, la distribució, depuració i ús de l´aigua; l´estalvi energètic i la producció d´energies netes; o la reducció, la reutilització i el reciclatge de residus. La mobilitat millora amb la proximitat del que hem de menester, propiciar que no ens haguem de desplaçar tant i poder fer-ho amb transport públic com ara el tren. Reconvertir de veritat les ciutats i els nuclis turístics, per treure més profit del sòl que ja està urbanitzat per comptes de destruir-ne més. Millorar el benestar de la gent amb equipaments i serveis públics de qualitat: sanitaris, educatius, assistencials...

   El GOB proposa que fem "de la necessitat virtut", per treure profit de la crisi econòmica i reconduir la nostra societat vers la sostenibilitat. Això vol dir no créixer més; però millorar en Sostenibilitat, amb menys impacte ambiental i una millor distribució del benestar.

   (*) President interinsular del GOB
   Diario de Mallorca (10-VII-08)

   MACIÀ BLÁZQUEZ | 22/12/2008, 21:05