Miquel López Crespí - Memòria històrica

GENT ACTIVA, sorgeix després de dos anys del Govern Autonòmic de "Centre-Esquerra". Hem constatat que el PSOE, PSM-EN, EU, EV i ERC han renunciant a realitzar unes vertaderes polítiques d'esquerres. GENT ACTIVA neix amb una voluntat de representar a aquests ciutadans i ciutadanes que volen aturar la destrucció del territori, acabar amb les desigualtats socials i aconseguir una societat més arrelada i lliure. A l'hora que creuen que altre forma de fer política és possible.

PRESENTACIÓ PÚBLICA

Avui dia 26 de novembre, s'ha constituït a Inca, la plataforma GENT ACTIVA, un col•lectiu de persones provinents de diferents moviments socials, decebuts amb les polítiques i actuacions dels partits progressistes de Mallorca.

L'objectiu d'aquest grup es incidir en la vida política dels nostres pobles i ciutats, intentant dur a terme vertaderes polítiques d'esquerres, per tal de construir unes viles més lliures, justes, solidàries i sostenibles.

GENT ACTIVA, sorgeix després de dos anys del Govern Autonòmic de "Centre-Esquerra". Hem constatat que el PSOE, PSM-EN, EU, EV i ERC han renunciant a realitzar unes vertaderes polítiques d'esquerres. GENT ACTIVA neix amb una voluntat de representar a aquests ciutadans i ciutadanes que volen aturar la destrucció del territori, acabar amb les desigualtats socials i aconseguir una societat més arrelada i lliure. A l'hora que creuen que altre forma de fer política és possible.

Amb aquest objectiu realitzarem tot un seguit de reunions, la propera el pròxim gener a Lloseta, on debatrem quines son les millors eines per assolir aquests objectius. Com a primera passa, hem posat en marxa un blog d'internet, on tothom que vulgui podrà conèixer les nostres activitats i fer les seves aportacions: gentactiva.balearweb.net i una direcció de correu electrònic: gentactiva@gmail.com

ELS NOSTRES PRINCIPIS

- L’aprofundiment en la Democràcia Participativa: En un context marcat per la mundialització econòmica i pel cada cop major distanciament dels centres de decisió estratègica respecte dels ciutadans, es fa del tot necessari articular mecanismes de participació i d’aprofundiment democràtic que permetin a les persones decidir sobre aspectes essencials de la vida pública i controlar la tasca de governs i administracions. Només d’aquesta manera serà possible avançar vers una transformació socialista de l’estructura social i productiva

- Unes viles i ciutats integradores i socialment igualitàries. Els ajuntaments, lluny d’inhibir-se de les seves responsabilitats polítiques i socials, han de treballar per la integració, entesa com a una igualtat d’oportunitats real, com a una garantia d’accés a uns serveis públics (sanitat, ensenyament...) de qualitat i a unes dignes condicions de vida i de treball; però alhora i necessàriament també com a la possibilitat de gaudir d’un entorn social i cultural enriquidor i com al dret a participar en la definició i construcció del model de ciutat, és una de les nostres principals prioritats.

- Cal fer dels municipis un dels principals motors en la reconstrucció nacional dels Països Catalans. Per això, defensarem polítiques de promoció de la nostra llengua, cultura i identitat nacionals, partint de la base de la integració, la cohesió social i el sentit de comunitat. Caldrà que els diferents programes sectorials (cultura, educació, joventut, etc.) facin de l’extensió de l’ús del català i del desvetllament de la consciència nacional col·lectiva un dels seus principals objectius. Conseqüentment, caldrà també un ferm compromís dels ajuntaments i els representants municipals en la defensa de l’exercici democràtic del dret a l’Autodeterminació.

- Un desenvolupament econòmic, social i territorial realment sostenible, que partint del caràcter ecològic de l’activitat humana, no es limiti a la gestió immediata de qüestions mediambientals aïlladament, sinó que els diferents projectes estratègics tinguin com a referència un model de territori equilibrat i un creixement econòmic respectuós amb el medi ambient i les persones que equilibri investigació, producció i serveis, amb l’objectiu posat en la millora de la qualitat de vida de la majoria de la població

- La dinamització del teixit associatiu i la promoció de l’autoorganització ciutadana és una de les bases principals per a la construcció d’una societat de persones lliures, responsables i solidàries. El conjunt de col·lectius de l’esquerra independentista ens comprometem en el treball d’anar configurant una forta xarxa social de caire popular, com a principal garantia d’unes viles i ciutats vives i participatives. Caldrà tendir a la cogestió i corresponsabilització de la societat civil en el desenvolupament dels diferents programes sectorials.

- Unes viles i ciutats solidàries. En un context mundial com l’actual, la nació catalana ha de ser un exemple de solidaritat amb els pobles que lluiten pel seu dret a la vida i a la dignitat. Aquesta solidaritat ha de veure’s reflectida tant des de l’actuació institucional, com des de la promoció educativa dels valors que la fan possible. http://gentactiva.balearweb.net/post/61632

Tue, 02 Dec 2008 12:42:34 +0100 Blog Gent Activa

Per a les properes eleccions s´ha de fer una realitat que els col·lectius i organitzacions que han portat a coll el pes de la lluita contra la dreta i contra l´encimentament de les Illes, puguin dir la seva, tenguin un protagonisme propi, serveixin per a condicionar l´esquerra institucional. Es tracta de fer complir el que s´ha promès a les eleccions: anar més enllà, sempre en direcció a nous horitzons de progrés i llibertat per als pobles i les persones. Hauríem de fer tot el possible, a partir d´ara mateix, per no servir solament com a carn de canó de la política oficial, sinó ser els autèntics agents del canvi social. Manquen articles crítics, una autèntica coordinació dels col·lectius en lluita per a fiscalitzar aquells que diuen ser els nostres representants. (Miquel López Crespí)

Esquerra alternativa i esquerra institucional

Una de les qüestions que més m´han cridat l’atenció en aquesta passada campanya electoral ha estat la manca de protagonisme polític de l´esquerra alternativa. En el fons, com tothom sap a la perfecció, més que l’esquerra institucional ha estat l´esquerra alternativa, l´esponerós ventall de plataformes, sindicats, organitzacions culturals, pacifistes i ecologistes, la que ha portat a coll la lluita en defensa dels nostres minvats recursos naturals, contra l´especulació, els encimentadors i la corrupció que, pel que hem vist amb el cas Andratx i altres de semblants, amenaça d’esdevenir una plaga crònica per aquestes latituds.

Sovint els partits de l´esquerra institucional, aconseguides les actes de diputats i regidors, signats els pactes postelectorals, s´apoltronen en els respectius despatxos i, excepció feta d’algunes intervencions parlamentàries de circumstàncies, van deixant que passin els mesos sense actuar, com seria el seu deure, com a valenta oposició a la dreta i als poders fàctics, econòmics, mediàtics i polítics existents. És aleshores, ho hem vist d´ençà que existeix el règim actual, que són les organitzacions sindicals alternatives, les plataformes creades per a fer front a les urbanitzacions salvatges i a les gegantines autopistes que amenacen de destruir tot el que resta de natura a les Illes; les organitzacions ecologistes, els grups culturals entestats en la defensa i promoció de la nostra cultura, les organitzacions juvenils antifeixistes, els moviments nacionalistes d’esquerra, les associacions en defensa de la memòria històrica, els únics que porten diàriament, al carrer, a la societat civil, els enriquidors debats que tots coneixem. És evident, tampoc no ho volem negar, que existeixen alguns dirigents de l´esquerra institucional una mica coherents amb el que diuen defensar. Pocs, però hi són; no en mancaria d´altra! Però cal dir igualment que molts membres de l´esquerra alternativa estan cansats d´anar a multitud d’actes solidaris amb col·lectius represaliats i en crisi, en defensa de la llengua i el territori, contra les agressions feixistes, sense veure mai ningú cap d´aquells pels quals hem demanat el vot o signat manifests de suport en època electoral.

Tot plegat és ben trist i ens demostra com, la majoria de vegades, l´esquerra institucional només vol el nostre suport o demana l´ajut d´aquestes organitzacions per a accedir als llocs de gestió del règim, sense pensar mai a anar més lluny, en lluitar de debò per les reivindicacions dels col·lectius que hem ajudat a fer-los gaudir del poder que ara tenen. Sabem que ens instrumentalitzen. Els deixam que ho facin només perquè tenim unes ganes esbojarrades de veure fora de les institucions els depredadors i encimentadors. Però haurien de saber que un dia, i moltes vegades determinats fracassos electorals en són una prova evident, deixarem d'oferir-los el xec en blanc que han tengut fins ara mateix.

Si aquestes, la vampirització de la nostra feina, són algunes de les mancances de l´esquerra institucional, també l’esquerra alternativa pateix d´un caramull de defectes debilitats que caldria erradicar. Hem escrit en nombres ocasions que l´esquerra alternativa és l´única que es mobilitza activament abans, durant i quan han acabat les campanyes electorals. Sempre hem donat suport a tots aquests col·lectius que, pensam, són el germen de la societat més justa i solidaria per la que lluitam. Una esquerra que no lluita per la cadira, els bons sous i els privilegis que comporta la gestió del règim, sinó que la majoria de vegades actua sense esperar cap recompensa econòmica, impulsada solament per un apassionat moviment de revolta ètica, representativa del més valuós que pugui haver-hi en la societat actual.

Però aquesta mateixa esquerra alternativa, la que dinamitza i posa en moviment la societat civil, la que fa progressar el nivell de consciència i organització del poble, també té, com acabam de dir, greus mancances i deficiències. I una de les principals mancances que hi trobam és que no sap o no vol pressionar com pertocaria els polítics professionals de l´esquerra institucional. En el local, en el carrer, en les mobilitzacions, tothom valora i parla de les greus mancances i dels entrebancs que ens posen sovint aquests professionals de romanço que, en períodes electorals prometen solucionar la majoria dels nostres problemes i que en haver obtengut la cadireta tan estimada obliden de seguida el que ens han promès.

En definitiva, és l’esquerra alternativa la que fa la feina dura, és a dir, la de treure el poble al carrer, la de bastir els fonaments de la societat civil. Una feina que, posteriorment, sol ser vampiritzada pels partits de la moqueta i el cotxe oficial. I ens preocupa, i molt!, que aquesta esquerra autèntica, la que lluita per principis i no per cadires, deixi sovint el camp lliure per a les claudicacions de determinats representants institucionals. Uns fem la feina necessària per a provar de canviar la societat, i els altres, demanen el vot per a ells i s´apoltronen a les institucions.

Sigui com sigui, hauríem d’aconseguir rompre amb aquesta dinàmica malaltissa. Per a les properes eleccions s´ha de fer una realitat que els col·lectius i organitzacions que han portat a coll el pes de la lluita contra la dreta i contra l´encimentament de les Illes, puguin dir la seva, tenguin un protagonisme propi, serveixin per a condicionar l´esquerra institucional. Es tracta de fer complir el que s´ha promès a les eleccions: anar més enllà, sempre en direcció a nous horitzons de progrés i llibertat per als pobles i les persones. Hauríem de fer tot el possible, a partir d´ara mateix, per no servir solament com a carn de canó de la política oficial, sinó ser els autèntics agents del canvi social. Manquen articles crítics, una autèntica coordinació dels col·lectius en lluita per a fiscalitzar aquells que diuen ser els nostres representants.

Miquel López Crespí