Administrar

Homenatge a Damià Huguet

pobler | 30 Novembre, 2008 12:40 | facebook.com

El món del subconscient, els somnis, les al.lucinacions que sovint el posseïen i el feien viatjar envers dimensions inèdites de l'esperit. Una imatge d'un film, un esmunyedís record de la infància, la visió d'un rostre entre penombres, la sang d'un animal just acabat d'escorxar... tot pot esdevenir poesia pura, sentiment autèntic transformat en paraula..." (Miquel López Crespí)


Damià Huguet.



Ho record com si fos ara mateix. Una horabaixa amb pluja. Finals d'octubre de 1984. Havíem quedat citats al Bar Modern, a la plaça de Santa Eulàlia. Havíem de parlar de poesia, de la vida, del passat (els festivals de París i Venècia), de la col.lecció Guaret... Es tractava d'enllestir una entrevista per a la secció "Cultura" del diari Última Hora. Les meves primerenques relacions amb Damià Huguet eren de començaments dels anys setanta. L'època de Turmeda (el famós Poesia 72, amb poemaris dels mateix Huguet, de Josep Albertí i de Bernat Nadal). Després, col.laborant en el suplement cultural del Diario de Mallorca (pàgines que dirigia l'amic Xim Rada), petàvem la conserva poètico-cultural, i sovint política, en els barets la Rambla, o en els del carrer dels Oms, quan venia a cercar material prohibit a les golfes de la Llibreria Logos on jo aleshores treballava.

Però no ens deixem portar per la nostàlgia. Com en comentava recentment l'amic Mateu Morro, llavors podrien dir: "Novament les dèries d'en Miquel". Hem dit que avui parlaríem de la darrera entrevista que li vaig fer a Damià Huguet. Es tracta d' una llarga conversa que es perllongà fins molt tard i que, en un petit resum, sortí publicada diumenge dia 4 de novembre de 1984. Explicant el seu primigeni compromís amb la nostra cultura capolada segle rere segle per aquesta dreta apàtrida que ens domina, àvida de sang (recordeu 1936), del guany ràpid ("balearització" és la paraula que designa, a nivell mundial, la destrucció d'una terra), en Damià em parlava de les primeres conferències quasi clandestines que es feien a Campos a la meitat dels anys seixanta. Descobria la història amagada del nostre poble, els primers llibres de Blai Bonet, les inicials lectures de Joan Alcover, Brossa, Foix, Rosselló-Pòrcel, Estellés... Damià, no cal descobrir-ho a aquestes alçades de la nostra història, no entenia la cultura com a quelcom d'excloent. Lluny del seu tarannà la dèria xenofoba d'alguns ignorants neonazis que mostren menyspreu per Vallejo, Cervantes o Blas de Otero perquè escrivien en castellà. En Damià sempre em reconegué el mestratge que, damunt la seva obra, les seves concepcions literàries, exerciren César Vallejo, Blas de Otero, Dylan Thomas, el mateix Neruda.

Aquella horabaixa plujosa parlàrem, emperò, de la influència que en la seva obra tenia el cinema. És quan em confessà que sense haver vist Joan Vigo no hauria pogut escriure mai Els calls del manobre. Ofici de sords surt de la seva ànima després de les experiències de les biennals cinematogràfiques de París i Venècia. Llavors parlàrem de la influència que tengué en la nostra generació (els homes i dones que començàrem a escriure a finals dels seixanta i començaments del setanta) les pel.lícules de Jean-Luc Godard, Marco Ferreri, Louis Malle, el Truffaut senzill d'abans del cinema a escarada, Win Wenders...

El seu "mètode de treball" era molt especial, semblant a molts altres genis de la creació poètica. M'explicà la importància que tenia per a ell tot el món del subconscient, els somnis, les al.lucinacions que sovint el posseïen i el feien viatjar envers dimensions inèdites de l'esperit. Una imatge d'un film, un esmunyedís record de la infància, la visió d'un rostre entre penombres, la sang d'un animal just acabat d'escorxar... tot pot esdevenir poesia pura, sentiment autèntic transformat en paraula... D'altra banda, quan li entrava la depressió podia restar mesos i mesos sense poder lligar dos mots. En aquestes circumstàncies no s'atrevia a escriure res. Contemplava el paper en blanc durant hores i hores.

Miquel López Crespí

Literatura | Següent | Anterior | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1. JOVENTUTS COMUNISTES

    LA VOSTRA LLUITA ES LA NOSTRA LLUITA

    Aquesta no es només la lluita deis treballadors de IB3, ho es també del conjunt deis joves i trebaliadors en defensa de un servei públic de qualitat:

     Que no serveixí per enriquir un grapat d'empresaris parasitaris que no aporten res, mentre suposa una sagnia económica que al cap i a la fi, surt deis impostos que paguem majoritáriament les famílies treballadores.

     Que compleixi una funció formativa sense manipulació i afavoreixi un oci de qualitat, enlloc de programar repeticions de les altres autonòmiques i dernés programació escombraria.

     Que proporcioni unes condicions de treball dignes.

    Però, per una raó encara més important que tot aixó, les joventuts comunistes Iluitarem colze amb coIze a la vora deis treballadors d'IB3 RTV en contra de la destrucció de llocs de feina, perquè el nou concurs d'adjudicació de contractes, ¡untament amb el trasllat de bona part deis depertaments (amb el temps guasi tots) a les installacions de Sinto Farrus al Parc Bit, suposará una reducció BRUTAL de llocs de feina. Per cadascun deis acomiadament que aconsegueixi fer IB3 suposará un jove mes a les cues de l'atur.

    A més a més, es trasllat al parc bit te una intenció molt clara, apareixerá la figura del periodista "per a tot'' ó tècnic "per a tot" Això que j a es veu al grup serra, per exemple en les cròniques compartides entre última hora i diari de Balears. Així SBT necessitarà molt menys personal, a mesura que vagi traslladantlo al Parc Bit, mentre que els pocs "agraciats" que es quedin hauran de fer molta més feina que abans i per suposat poden oblidarse d'internalització en plena crisi i sense cap tipus d'estabilitat ¡ahora¡.

    VOLEN ROMPRE LA UNITAT DEL PLANTER

    Els rumors interessats recorren el planter, amb l'unica intenció de dividirnos, tant dins SBT com dins Salom; per exemple, a SBT els rurnors interessats volen fer creure que "Sinto" príoritzará els llocs de feina de SBT abans que els llocs de feina que correspondran als treballadors de Salom que passin subrogats a SBT. A la inversa, per Salom s'esta intentant escampar que la subrogació amb contractes indefinits, que son mes cars a l'hora de d'acomiadar, provocará que "Sinto" concedeixi prioritat als subrogats de salom i engegui als treballadors de SBT. Amb aquests exemples no pretenem continuar aquest fastigós concurs d'apostes, per veure qui podria sortir encara mes perjudicat del concurs sinó denunciar que la introducció de aquests i altres rumors interessats per part d'agents de ¡'empresa només cerca dividirnos.

    Aprofitant el retard de la convocatòria de vaga, això ens pot permetre fer una campanya que millori la cohesió del planter. De fet la feina feta fins ara es un èxít si tenim en conte que ja son quasi 400 deis 600 treballadors de IB3 de les Illes que estan cridats a la vaga (Periodistes i tècnics de Menorca i Eivissa, així com periodistes i tècnics de la radio, juntament amb els tècnics de la televisió) i això que encara hi ha 15 dies per fer feina.

    De totes maneres hem de tenir ciar que es normal que en un conflicte hi hagi una avantguarda en la lluita i una reraguarda deis treballadors que sempre els costa mes implicar-se i que haurem de fer un treball pacient de explicació per donar valentia als companys que ara per ara, encara no estan decidits a fer vaga.

    AQUESTA LLUITA LA PODEM GUANYAR: ELS NOSTRES

    PUNTS A FAVOR

    El fet de que aquesta lluita, s'hagi convertit en emblemática i vista amb molta simpatía entre el conjunt deis joves i treballadors, es un gran avantatge i més encara tenguent en compte que a pesar de que sigui una lluita contra les subcontrates, es per damunt de tot una lluita en defensa del sector públic. Històricament la lluita deis treballadors del sector públic han sortit victorioses, quant més recolzament han obtingut del conjunt de classe treballadora.

    Podríem posar infinitat d'exemples: Com la diginificació del profeprofesorat deis anys 80 o les lluites estudiantils deis anys 80 i 90. Creiem que la solidaritat activa deis 9 joves i treballadors es el maior potencia¡ pendent de concretar que te la lluita Un potencia] que s'ha treballat, per exemple; amb la invasió de ferratines per tota Palma i mes enllá (Emaya no dona a l'abast per retirar-les), així com amb les taules de recollides de firmes i el parnflet: amb les promeses no complertes deis polítics del pacte re-gresiu. Però, que ara es el moment d'orientar tota aquesta simpatia i solidaritat cap a a la mobilitració, una mobilització que creiem que s'hauria de concretar per començar amb una m2nifestació en horari de máxima participació per tothom per exemple un dissabte a la tarda al voltant de les 5 o les 6 i perquè no, coincidir amb l'impuls de la vaga, per exemple el dissabte 13 a les 18 hores des d'un lloc tan tradicional com la placa d'espanya de Palma.

    La vaca, els piquets i concentracions, així com les manifestacions han de combinar-se també amb la recerca de solidaritat, mitjançant els sindicats i les seves federacions que ens haurien de obrir les Dortes deis centres de treball per fer assemblees informatives , també estem segurs Que contarem amb el recolzament deis estudiants, tot això juntament amb un pla de Iluita 1 una estratègia que garanteixi la seva continuació mes en¡¡¡ de dia 14 si el govern no cedeix.

    HI HA PROU AMBENT PER UNA MOBILITZACIÓ DE
    AQUESTES CARACTERÍSTIQUES

    En els darrers temps les famílies treballadores han pogut comprovar la "coherència" tant del govem autonòmic com del central amb les. seves promeses, com per exemple: No haver aturat el "pelotazo" urbanístic, criminal i privatitzador de "Son Espases" així com la gran preocupació que causa al govem autonòmic que la crisi pugui afectar aIs escandalosos beneficis deis empresaris turístics, tot això en lloc de fer política social, augmentant el pressupost per l'educació pública, fins al 6% del PIB balear com varen prometre, quan des de que governen, aquest no creix i ja esta per davall del 3%. Mentre el govem central tracta de imposar els plans de bolonya a la universitat, el govern autonòmic, continua privatitzant l'educació en tots els ámbits i es dedica a sabotejar la lluita deis joves tancant els instituts perquè els alumnes no es puguin manifestar i sancionant als que ho fan. No es gens estrany que centenars de milers d'estudiants es manifestaren en els darrers mesos, amb consignes com per exemple: "ZP pareixes del PP!!'', "Obrers i estudiants units i endavant" o Contra la crisi Vaga general!!"

    CONTRA LA CRISI!! CCOO I UGT HAN DE CONVOCAR VAGA
    GENERAL

    La crisis esta afectant tant a la butxaca de milíons de famílies obreres com a la seva consciència. L'augment de 800.000 aturats en menys d'un any, en mig d'una ofensiva patronal d'acomiadarnents i de pérdua de condicions laborals. Només en els sis primers mesos de l'any el nombre de hores de treball perdudes a causa de les vagues dels treballadors a augmentat un 70% i això pareix només el principi Els canvis en la situació son molt rápids, per exemple, a Itália, el sindicat majoritari ja esta preparant una vaga general per al 12 de desembre, tinguent en compte que fins fa dues setmanes tots els sindícats importants s'oposaven a convocar-la. l'exemple Italiá es el camí i a més a més, es posible.

    La patronal i el govern estan seriosament preocupats davant la possibilitat de una vaga general per això no volen fer res sense signar-ho amb els sindicats. No podem deixar que els dirigents signin qualsevol acord amb el govern que contempli l'abaratiment de l'acomiadament i demés reivindicacíons patronals. Si no ens mobilitzem els dirigents sindicals tindran les mans lliures per signar lo que vulgui el govern, però també pot succeir com a Italìa, on la onada de vagues ha obligat a uns dirigents que no volien a convocar. De fet en qualsevoI cas el fet de que els treballadors d'IB3 defensem la convocatòria d'una vaga general beneficia directament la resolució de¡ conflicte porquè alimenta la por de la patronal no ja de¡ sector audiovisual sinó a nívell general.

    NECESSITEM UNA ESTRATÉGIA PER LLUITAR

    Hi ha companys que plantegen queja es tard per lluitar, o simplement decideixen secundar la vaga amb la falsa idea de "morir matant". Nosaltres la Joventut Comunista no podem oferir un segell de garantia sobre la victòria de cap vaga o mobilització, sempre hi ha victòries i derrotes però el que si sabem es que amb una estratégia adequada, estarem, en millors condicions per guanyar aquesta lluita. Per exemple en els darrers mesos els treballadors de "Transports metropolitans de Barcelona" han aconseguit una victòria contundent en una vaga ofensiva contra l'ajuntament del tripartit grácies a una estratégia adequada, mentre que els treballadors de la EMT de Madrid han aconseguit només una victòria a mitges. Fins ara els dirigents sindicals han manejat distintes estratègies com per exemple la de basar-ho tot a presionar de cara a les eleccions autonòmiques de maig de 2007, (nosaltres ¡a deiem al 2007 que no podiem plantetjar la mobilització com un simple push electoral) per desprès passar a confiar en que sense mobilització els polítics del govern complirien la seva promesa. Mentrestant Martorell ha fet la seva, es vera que s'han perdut: opcions per mobilitzar a la ofensiva per la internalització. Per això ara ens trobem davant una lluita defensiva que es planteja un poc in extremis però que no esta per res del mon perduda amb anticipació.

    PER TOT AIXÒ CAL QUE REFORCEM EL COMITÉ DE VAGA I REPRENGUEM ELS GRUPS DE LLUITA, AMB EL MÁXIM

    NOMBRE DE COMPANYS I QUE AQUESTS ES COORDININ AMB
    REPRESENTANTS ELEGITS I REVOCABLES.

    Vos proposem que assumíu un pla de lluita seriós que sigui debatut en assemblea de treballadors. Nosaltres fem aquesta Proposta orientatíva:

    -28/N al matí: Concentració a sa Gerreria per recolzar el judici de SBT en contra del prestamisme laboral
    -10/D al 14/D Vaga amb assemblees, piquets i concentracions
    13/D: Manifestació a les 18 hores Plaça d'Espanya fins consolat de la mar

    Cal cercar solidaritat en els sindicats , ens hem de dirigir a totes les federacions, en recerca de solidaritat i que convoquin als seus afifiats i militants, així com a totes les empreses en conflicte a la lluita ver cridar al coniunt dels treballadors a lluitar:

    - CONTRA ELS ACOMIADAMENTS.

    - EN DEFENSA DELS SERVEIS PúBLICS
    - ACABAR AMB LA PRIVATITZACIÓ D'IB3 RTV
    - INTERNALITZACIÓ PER A TOTS
    - PROU DEL TRASSVAMENT DE DOBLERS PúBLICS ALS
    BANCS
    - REDUCCIÓ DELS SALARIS DELS CARRECS PúBLICS 1
    DELS DIRECTIUS DE EMPRESES PRIVADES
    - QUE LA CRISI LA PAGUIN LA PATRONAL 1 ELS BANCS

    - VAGA GENERAL JA!!

    Nomès així ¡untant reivindicacions aconseguirem extendre el conflicte i fer cedir al govern balear

    A mes, si el govern no cedeix desprès de dia 14, cal legal¡ vagues per la segona quinzena o primers de gener i manifestacions per mes endavant, per exemple manifestacions a la tarda de dia 20/D i 1 o 27/D, 3/G, 10/G.... que des de j a conforma un pla de lluita global i porquè no mos tornem a fer la pregunta que mos férem desprès de maig de 2007 o de juny de 2008. Y desprès de dia 14, que?

    EN DEFENSA DELS LLOCS DE FEINA, PER L'ESTABILITAT LABORAL.
    CONTRA LA MANIPULACIÒ INFORMATIVA.
    CONTRA EL SAQUEIG PRESUPUESTARI, EL DEUTE 1 LA CORRUPCIÓ
    PER TOT AIXÒ INTERNALITZACIÓ
    -CONTROL DELS TREBALLADORS
    -REDUCCIó DELS SOUS DELS CARRECS
    -QUE UN DIRECTIU NO GUANYI MES QUE ELS TREBALLADORS 1 QUE
    SIGUI ELEGIT 1 REVOCABLE EN QUALSEVOL MOMENT PER PART DELS
    TREBALLADORS

    INTERNALITZACIÓ JA!!

    JJ.CC. I.B. | 30/11/2008, 15:17
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS