Administrar

ANTICH: FER LA MATEIXA POLÍTICA ENERGÈTICA QUE EL PP - EL GOB DEMANA AL GOVERN ANTICH UN CANVI EN LA POLÍTICA ENERGÈTICA

pobler | 20 Novembre, 2008 07:10 | facebook.com

L'anunci del President Antich aquesta setmana assegurant que abans que acabi aquesta legislatura estaran acabades les dues infrastructures heretades de la planificació energètica del Govern Matas: el gasoducte que ha de connectar la península amb les Illes i el cable elèctric d’interconnexió. Una infrastructura aquesta darrera, que en el primer govern Antich es va descartar però que ara ni tan sols és qüestiona si és o no necessària i pertinent. (GOB)


EL GOB DEMANA AL GOVERN ANTICH UN CANVI EN LA POLÍTICA ENERGÈTICA


El Sr. Antich sembla estar obsessionat en construir més i més infrastructures, assumint la política energètica dels seus antecessors.


______________________________________________________________

Tot i que les previsions i inversions del Pla Director Sectorial Energètic (2005) ja foren considerades excessives i insostenibles pel GOB, la política energètica de l'actual Govern, s'ha caracteritzat en aquest primer any per apostar per més infrastructures, més megawatts, però el que és pitjor és que es fa sense cap tipus de planificació ni revisió del Pla Director Sectorial Energètic.

A banda de l'increment de la producció a Son Reus, la nova central a Cas Tresorer (Palma) i l'anunci de la construcció d'una nova central al Parc BIT, hem vist com al sòl rústic hi proliferen instal·lacions fotovoltaiques, la majoria d'elles sense representar un complement agrícola sinó més aviat l'ocupació del territori per a un nou lucre dels promotors privats.

A tot això a més, es suma l'anunci del President Antich aquesta setmana assegurant que abans que acabi aquesta legislatura estaran acabades les dues infrastructures heretades de la planificació energètica del Govern Matas: el gasoducte que ha de connectar la península amb les Illes i el cable elèctric d’interconnexió. Una infrastructura aquesta darrera, que en el primer govern Antich es va descartar però que ara ni tan sols és qüestiona si és o no necessària i pertinent.


PERQUÈ A LES ILLES BALEARS NO HI ANÀLISI D'ALTERNATIVES JUSTIFICADES AMB CRITERIS TÈCNICS I AMBIENTALS?


El Sr. Antich s'ha oblidat de Kioto? s'ha oblidat que la les Illes Balears han superat un 76% el límit d'emissions respecte l'any 1990, quan Kioto només permetia que ho fes un 15%?

Esperam que com a mínim, no assumeixi el discurs de l'anterior Conseller de Medi Ambient (el Sr. Jaume Font, PP) que assegurava que el cable elèctric ajudaria a les Balears a complir Kioto perquè es produiria l'energia i per tant les emissions en altres indrets.

Perquè NO al cable elèctric

· perquè no és necessari

· perquè 300 MW enfront als 2.000 instal·lats actualment a Balears, no donaran seguretat al sistema en cas de pana (com a molt es cobriria una part del consum de Palma!)

· perpetua la dependència del nostre sistema energètic de l'exterior i de combusitbles fòssils

· trasllada el problema a una altra banda

· implica la possibilitat de consumir energia d'origen nuclear

· tècnicament no és l'opció més eficient per les pèrdues que es produeixen en el transport de l'energia

· implica unes grans obres d'infrastrucrures, tant al lloc d'origen com d'arribada

· s'accentua la sensació de no tenir límits en el consum; una sensació falsa amb 300 MW més, però que incentiva un model de consum irresponsable i insostenible.


Què cal qüestionar d'aquesta infrastructura


Animam al Govern Antich a fer-se les següents preguntes i a respondrer-les als ciutadans:

Es podrien obtenir millors resultats amb igual quantitat de recursos?

Sí, invertint els prop de 400 milions d'euros que costarà la nova infrastructura en eficiència energètica, energies renovables i en campanyes per a un ús racional de l'energia, probablement Mallorca tendria més que suficient per plantejar un futur energètic sostenible.


És el millor moment per fer una infrastructura d'aquest tipus?


Quan les evidències diàries fan evidents les problemàtiques (ambientals, socials i econòmiques) derivades d'un model energètic basat en els combustibles fòssils que s'acaben i que a més contaminen, les Illes Balears, es plantejen fer inversions per perpetuar aquesta dependència de combustibles fòssils. No seria més intel·ligent i responsable invertir els recursos en minimitzar aquesta dependència i la nostra contrubució a la crisi energètica i ambiental global?


CANVI MODEL ENERGÈTIC: GENERACIÓ DISTRIBUÏDA, ENERGIES RENOVABLES, EFICIÈNCIA I ESTALVI ENERGÈTIC


Millorar l'eficiència energètica de la producció i consum de l'energia, fer un ús racional de l'energia i anar substituïnt les fonts d'energia brutes i no renovables per fonts d'energia netes i renovables d'una manera planificada i coherent amb la nostra realitat territorial, són les fites que haurien de guiar qualsevol estratègia cap a la sostenibilitat energètica de les Illes Balears


Les propostes del GOB:


A l'àmbit de la producció

Descentralització dels sistemes energètics

Diversificació energètica

Energies renovables


A l'àmbit de la demanda


Estalvi i eficiència energètica: ús racional de l'energia

Gestió de la demanda

Aturar el desenvolupament urbanístic

Per tot això, és urgent reformar dràsticament i en profunditat el pla energètic, qüestionar les grans infrastructures i apostar per una planificació ordenada, racional i responsable.

Web GOB


La construcció del gasoducte submarí ens portarà 8.000 milions de metres cúbics de gas. Una nova obra faraònica composta per més de 25.000 tubs submarins que uniran el continent amb les Illes i que serà operativa el juliol de 2009. En poques paraules: energia il·limitada per a un desenvolupament il·limitat. Aquesta energia infinita (els tubs es començaran a llançar a la mar el proper mes d´octubre) permetrà la construcció de noves centrals elèctriques, l´ampliació de la incineradora de Son Reus, la construcció de dessaladores més noves i potents... (Miquel López Crespí)


L’actual model capitalista de desenvolupament salvatge no podia continuar si no solucionava el problema energètic. Solucionant, doncs, aquest problema estratègic per a poder assolir noves quotes en la construcció de més i més hotels i urbanitzacions, ara, els poders fàctics econòmics i especulatius, amb el gas que començarà arribar des de Dénia, podran portar a terme els plans previstos. (Miquel López Crespí)


El nou govern i la destrucció de les Illes: aturar el saqueig de recursos i territori (un article de juliol de 2007)



Com de costum després d´unes eleccions, sigui quin sigui el resultat, el poble, la societat civil, les organitzacions, plataformes, partits i sindicats entestats en la feina d’aturar la destrucció de la nostra terra, el saqueig constant de recursos i territori, a consolidar l´avenç del nacionalisme d´esquerra, el republicanisme, el socialisme i l´ecologisme, ens trobam amb tota la feina per fer. Ara que ha callat el soroll dels altaveus, que les caravanes electorals no circulen pels carrers i avingudes dels nostres pobles i ciutats, és el moment de la reflexió.

La formació del nou govern coincideix amb unes informacions que no han estat prou valorades pels partits i grups que s’oposen a la continuació del ferotge i desenfrenat desenvolupisme que patim. La notícia de què parl fa referència al començament de les obres de construcció del gasoducte submarí que ens portarà 8.000 milions de metres cúbics de gas. Una nova obra faraònica composta per més de 25.000 tubs submarins que uniran el continent amb les Illes i que serà operativa el juliol de 2009. En poques paraules: energia il·limitada per a un desenvolupament il·limitat. Aquesta energia infinita (els tubs es començaran a llançar a la mar el proper mes d´octubre) permetrà la construcció de noves centrals elèctriques, l´ampliació de la incineradora de Son Reus, la construcció de dessaladores més noves i potents... Amb la connexió de les Illes a la xarxa transnacional del gas, els problemes plantejats quant a la necessitat d´augmentar el subministrament elèctric per a aconseguir l´eliminació dels milions de tones de residus que produïm, i la manca d´aigua per a atendre una demanda insaciable i en constant augment, estan en vies de solució.



El panorama que tenim pel davant no és gens encoratjador, malgrat la important victòria de les forces de centreesquerra. Les autopistes actuals, la construcció de més i més polígons industrials per a colonitzar l´interior de les Illes, la inauguració de les primeres dessaladores, tan sols era el començament del que havia de venir i vendrà si no ho aturàvem. L’actual model capitalista de desenvolupament salvatge no podia continuar si no solucionava el problema energètic. Solucionant, doncs, aquest problema estratègic per a poder assolir noves quotes en la construcció de més i més hotels i urbanitzacions, ara, els poders fàctics econòmics i especulatius, amb el gas que començarà arribar des de Dénia, podran portar a terme els plans previstos.

Per a les forces de l´esquerra alternativa, per a les organitzacions ecologistes, culturals, polítiques i sindicals que han estat en el carrer en les darreres dècades, el camí és el de sempre, idèntic i invariable: no defallir mai en el combat per l´autoorganització dels sectors populars, continuar amb la consolidació de totes les plataformes de lluita existents, ampliar encara més els blocs que s´han format per a fer front en el camp electoral a la dreta, augmentar els punts de convergència amb els grups, col·lectius i persones independents que volen canviar l´actual model de desenvolupament insostenible i perjudicial per al país.

Malgrat l´existència d´un govern de centreesquerra, els poders fàctics econòmics faran tot el possible per continuar amb el model actual, ampliant fins a graus d´autèntica follia els aspectes més depredadors i desenvolupistes de la seva pràctica, sense pensar mai en una profunda reorientació del model econòmic, polític, cultural i territorial existent. A l´esquerra oficial, i per a la qual hem demanat el vot, li hem d’exigir que sigui coherent amb les promeses electorals, amb els programes que ha presentat als electors. Els polítics professionals haurien de saber, no haurien d´ignorar, que els votam perquè portin endavant els programes de lluita que han dit que defensarien.

La necessitat de canviar l´actual model econòmic depredador és una altra qüestió pendent. Construir hotels, autopistes, incineradores, centrals elèctriques, destruint cada vegada més i més territori i recursos en unes illes que no són Castella ni disposen dels quilòmetres inabastables de les planures russes o estato-unidenques, és una irracionalitat denunciada per qualsevol planificador econòmic amb dos dits de seny. La contenció del creixement urbanístic, la persecució de la corrupció, la dotació de la fiscalia anticorrupció amb més mitjans, l´aplicació d´una política de sostenibilitat a tots els sectors de la nostra societat són tasques que no poden tenir ni un minut de descans.

Davant l´avenç de la banalització i despersonalització programada i impulsada des de tots els poders, cal agrupar forces en el camí de la defensa aferrissada dels nostres trets d´identitat històrica i la preservació de la llengua catalana, reforçant els nostres vincles d´unió amb el País Valencià i el Principat.

La lluita per la recuperació de la memòria històrica de l´esquerra, el combat republicà, tot allò que va ser oblidat en temps de la transició i que ara amplis sectors de la joventut i la població en general han fet seus, ha de ser igualment tasca prioritària dels diputats progressistes elegits dia 27.

Avançar en la necessària unitat de l´esquerra abandonant l’antiga política de pactes amb la dreta i la patronal a fi d’impulsar un model d´economia social que defensi els interessos dels treballadors i treballadores. Podríem parlar igualment de l´impuls que s´ha de donar a l´ecologisme polític, en crisi precisament per les contradiccions ocasionades per la seva participació electoral, al feminisme, a l´aprofundiment de la democràcia en el camí d´acabar amb l´antidemocràtica Llei d´Hondt, les llistes tancades, l’elaboració de les quals és sempre en mans d´un petit comitè de dirigents, sovint lluny de l´alè vivificador del carrer i lloc de producció i estudi.

El recompte de vots ha acabat. La lluita del poble pels seus interessos, com de costum, des de temps immemorial, just acaba de començar altra vegada.

Miquel López Crespí


Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Comentaris

  1. EL GOB ALERTA DEL PROJECTE DE MEGAPORT PER PALMA

    EL GOB ALERTA DEL PROJECTE DE MEGAPORT PER PALMA

    El GOB demana informació i debat públic al president de l'autoritat portuària, Francesc Triay.

    El GOB s’ha reunit recentment amb Francesc Triay, President de l'Autoritat Portuària de les Balears (APB), per sol•licitar-li que faciliti la informació i el debat públic sobre l’ordenació del port de Palma.

    UN PLA DIRECTOR DEL PORT DE PALMA DESCONEGUT

    El GOB ha conegut per la premsa i Internet que el moll de Paraires s’allargarà 380 metres, amb començament de les obres previst en el termini d’un any i un cost de 23 milions d’euros. També ha hagut de saber per rumors de premsa que l’APB tramita d’ençà 2005 un Pla Director del Port de Palma que afegiria 44 hectàrees d’esplanades amb un desdoblament faraònic del dic de l’Oest.

    Aquesta MEGAampliació del port de Palma precisaria l’obertura de noves pedreres per extreure quasi 10.000.000 de m3 d’àrids.

    Davant l’actitud obscurantista de l’APB, el GOB demana informació i debat públic per tal de que tots els ciutadans de l'illa, poguem decidir quin port de Palma volem pel futur de Mallorca.

    L’actitud de l’APB, depenent del Ministeri de Foment amb participació del Govern de les Illes Balears, ha estat poc democràtica en la tramitació d’aquest projecte, sense promoure cap debat públic.

    ELS ARGUMENTS DE APB: EL TURISME DE CREUERS

    D'acord amb les declaracions del mateix Sr. Triay, la demanda creixent de grans creuers es presenta per part de l’APB com a avantatge per a l’economia illenca, amb l’ús exclusiu del moll de Paraires per part d’aquests vaixells.

    L’argument de l’APB és l’adaptació a “la demanda”, sense qüestionar si atendre-la és o no beneficiós. Per al GOB, és clar que la factura l’haurem de pagar els ciutadans.

    A més, l’afluència d’aquests MEGAcreuers faria que el tràfic de passatgers es desplacés més enllà del dic de l’Oest, dins d’un nou dic, d’extensió i llunyania respecte de Palma que doble de l’actual. Tanmateix, no està del tot clar el paper que puguin jugar aquests creueristes en la “revitalització” de Palma que cada dia és més una ciutat-empresa i menys una ciutat viva.

    El GOB qüestiona que els creuers proporcionin un guany vertader, donat que aquests “monstres de la mar” –que poden traslladar fins a 5.000 persones– fan estades molt curtes (de menys d’un dia i mig), que aprofiten més que res per abocar els residus i carregar aigua potable.

    Com en la major part de MEGAprojectes, es presenten els ingressos que poden reportar, però es tendeix a ignorar la seva “cara fosca”: els seus costos econòmics i socioambientals. En aquest sentit, promoure l’amarratge de MEGAcreuers suposa afegir uns quants “municipis equivalents” més al port de Palma, amb l’exigència d’adaptar tot un conjunt d’infraestructures d’abastament d’aigua, energia, recollida de residus, etc.

    UN ARGUMENT MÉS EN CONTRA

    Per altra banda aquest MEGAprojecte no és fa ignorant la realitat, perquè no té per res en compte el fet que el canvi climàtic ja és aquí i que els temps del petroli barat sembla que s’han acabat.

    Per això, l’opció més prudent en matèria d’inversió pública hauria de ser aquella encaminada a resoldre els problemes de seguretat energètica, essent l’única opció la via de les energies renovables i alternatives, i deixar de promoure totes aquelles activitats que contribueixen a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, dels quals, el sector transport n’és un dels principals emissors, tant mundialment com a les illes Balears.

    CONCLUSIONS

    • El projecte de MEGAport de Palma de l’APB pot suposar l’increment de una extensió del port de 44 hectàrees de molls i de 100 hectàrees de làmina d’aigua.
    • El seu cost es calcula en 1.000 milions d'euros, per instal•lacions portuàries que promouran més afluència de MEGAcreuers i trànsit de mercaderies, empitjorant la insostenibilitat de la nostra economia.
    • La seva execució dóna prioritat al benefici de les MEGAempreses constructores i gestors del projecte de MEGAport.
    • El MEGAport suposaria una passa més enllà cap a la insostenibilitat de les Balears.
    • El MEGAprojecte de l’APB fa 3 anys que es tramita, sense informació i debat públic. Per al GOB és essencial que la ciutadania decideixi quin port volem a Palma.

    LA PROPOSTA DEL GOB

    El GOB proposa optimitzar els usos de l’actual port de Palma. El GOB manté el seu propòsit de contenir el creixement urbanístic i de la insostenibilitat amb propostes de protecció d’espais naturals, moratòries urbanístiques, l’ús eficient dels recursos i la contenció de les infrastructures, com és el cas del port de Palma.

    L’extensió actual del port de Palma dóna suficient espai per als usos necessaris: 110 hectàrees d’esplanades i 224 hectàrees de làmina d’aigua.

    Per al GOB, la proposta d’afegir 44 hectàrees d’esplanades i 100 hectàrees de làmina d’aigua és desproporcionada per la seva repercussió d’insostenibilitat i pèrdua de qualitat de vida a Mallorca.

    Web GOB

    GOB | 20/11/2008, 07:18
  2. El faraó Francesc Antich

    El faraó Francesc Antich

    MACIÀ BLÁZQUEZ (*)

    Els imperis de l´Antic Egipte, fa 5.000 anys, ocupaven als pagesos del fèrtil del Nil amb obra pública, mentrestant la terra no era cultivable. Les obres que els feien fer -temples i mausoleus, com ara les piràmides- servien per refermar el poder dels déus i dels seus representants a la Terra: sacerdots, faraons i d´altres aristòcrates. També era important mantenir ocupades a les "classes perilloses" quan el camp no els donava feina.
    D´això en diuen avui en dia "mesures anticícliques", per reactivar l´economia en temps de crisi de sobreacumulació, com l´actual. El poder es reafirma i recupera el control després de l´eufòria.
    El Govern de les Illes Balears ha presentat projectes de nova obra pública per compensar la crisi econòmica amb el mateix propòsit: defensar els interessos dels poderosos, el sector de la construcció, i ocupar les "classes perilloses".
    El sector de la construcció s´ha sobredimensionat fins al 2007. A les illes Balears, representa més del 10% del PIB i ocupa al 15% de la població activa. Però suposa urbanitzar més de 1,6 hectàrees al dia, amb ciment, bloquets i asfalt que desfiguren i deterioren el nostre entorn. La crisi econòmica ha frenat la construcció perquè s´ha sobrevalorat el seu preu futur, empès per l´especulació financera. Així ho fa patent la fallida de promotors, com ara el Grup Drac de Vicenç Grande. Tanmateix, contràriament al discurs mercantil, a més habitatges produïts més puja el seu preu, dificultant el seu accés i agreujant la carestia per a l´ús de les classes desafavorides.

    La proposta "d´injectar liquiditat al sector de la construcció" que ha anunciat el govern Antich per valor de 284 milions d´euros, té per objecte revifar aquesta desproporció amb obres públiques que "componen" el territori per promoure més creixement urbanístic. El cas més clar són les ampliacions dels ports de Ciutadella, Eivissa i Palma. Estan al nivell del que es va fer la legislatura passada amb la construcció d´autopistes -passàrem de 70 a 200 quilòmetres de xarxa viària d´autopistes/autovies/desdoblaments- i del que vol fer el Ministeri de Foment amb l´ampliació dels aeroports, per duplicar la seva extensió a Menorca, nombre de pistes a Eivissa o capacitat d´acollida de passatgers a Mallorca. L´eixamplament dels "colls d´ampolla" d´entrada i trànsit de passatgers i mercaderies contribueix al creixement insostenible; com ho fan també la connexió elèctrica amb la península, la desalació d´aigua o la incineració dels residus. L´aïllament insular ens ha de fer corregir aquesta insostenibilitat: d´entrada l´objectiu ha de ser l´autoabastament; i més enllà cal que corregim la nostra contribució a la injustícia, per exemple reduir el consum d´hidrocarburs i no optar pels biocombustibles, perquè contaminen, justifiquen guerres o encareixen els aliments.
    Per al GOB, les inversions públiques s´han d´adreçar a millorar la gestió dels recursos naturals. Per exemple, la distribució, depuració i ús de l´aigua; l´estalvi energètic i la producció d´energies netes; o la reducció, la reutilització i el reciclatge de residus. La mobilitat millora amb la proximitat del que hem de menester, propiciar que no ens haguem de desplaçar tant i poder fer-ho amb transport públic com ara el tren. Reconvertir de veritat les ciutats i els nuclis turístics, per treure més profit del sòl que ja està urbanitzat per comptes de destruir-ne més. Millorar el benestar de la gent amb equipaments i serveis públics de qualitat: sanitaris, educatius, assistencials...

    El GOB proposa que fem "de la necessitat virtut", per treure profit de la crisi econòmica i reconduir la nostra societat vers la sostenibilitat. Això vol dir no créixer més; però millorar en Sostenibilitat, amb menys impacte ambiental i una millor distribució del benestar.

    (*) President interinsular del GOB
    Diario de Mallorca (10-VII-08)

    MACIÀ BLÁZQUEZ | 20/11/2008, 07:20
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS