Administrar

La vergonya de Son Espases

pobler | 19 Novembre, 2008 06:58 | facebook.com

Cada cop s’omplen més de raó els que s’oposaren al projecte aportant documentació i al·legant que es tractava d’una iniciativa demencial. En la mateixa proporció s’han cobert d’ignomínia els promotors: el Govern de Matas, que l’impulsà; el Consell de Munar, que permeté les obres sense la preceptiva presència d’arqueòlegs; l’Ajuntament de Palma, l’actual i l’anterior, que no ha fet res per frenar-lo, i el Govern Antich, que hi donà la definitiva llum verda. (Editorial dBalears)


La vergonya de Son Espases


Les restes arqueològiques de devora l’edifici omplen d’ignomínia tots els que han donat suport al projecte


Editorial


La visualització de les restes arqueològiques de Son Espases, de les quals es tenia coneixement des de fa anys, com també la constància que el macroedifici es construïa damunt una gran zona inundable, demostra el procés vergonyós que conduí a la requalificació d’aquesta finca. En aquest lloc no es podia construir res legalment quan Jaume Matas s’entestà a fer-hi el nou hospital de referència de les Balears.

Cada cop s’omplen més de raó els que s’oposaren al projecte aportant documentació i al·legant que es tractava d’una iniciativa demencial. En la mateixa proporció s’han cobert d’ignomínia els promotors: el Govern de Matas, que l’impulsà; el Consell de Munar, que permeté les obres sense la preceptiva presència d’arqueòlegs; l’Ajuntament de Palma, l’actual i l’anterior, que no ha fet res per frenar-lo, i el Govern Antich, que hi donà la definitiva llum verda. I ara, quan ja no podem saber què hi havia enterrat a Son Espases, just ens queda la certesa que una part important de la nostra història ha estat capolada perquè feia nosa.

dBalears (18-XI-08)


Què pensaria en aquests moments el cantautor Toni Roig, ànima apassionada de la defensa de la Real que, juntament amb Aina Calafat i tots els mallorquins i mallorquines, donà vida i ànima per a preservar la nostra terra i la nostra cultura? Ben segur que no li estranyaria gaire la claudicació de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial davant els tèrbols interessos dels poders fàctics de les Illes. No tenim cap dubte que, malgrat tot el que s´ha esdevengut, continuaria en la lluita, més decidit que mai a denunciar els oportunistes, els que empren les mobilitzacions populars en profit personal per a pujar al poder i omplir la butxaca. Toni Roig ha mort dies abans d´haver de patir el sotrac de veure i constatar com aquells que ell havia ajudat a situar a recer del poder se’n reien de la seva lluita i de la lluita de tots aquells i aquelles que hem sortit a defensar Mallorca de les urpades de l´especulació i la corrupció. (Miquel López Crespí)


El PSM de Llucmajor ha publicat un brillant i encertat article en el qual, després de constatar com el Pacte continua amb un els projectes estel·lars del PP, escriu: “Caldran molts de Son Reals, molts d´èxits evidents i innegables en la protecció del territori, perquè la balança de la història caigui cap a l´esquerra i posi aquest govern -que ha començat amb un peu tan maldestre- del costat dels defensors del país, i no dels seus enterradors”. Hi estam completament d´acord. (Miquel López Crespí)


Son Espases: Toni Roig en el record



Per molt que hem provat de recuperar la confiança en aquells que haurien de defensar els nostres drets (defensa de la terra, de la nostra cultura, de les senyes d´identidat amenaçades per la mundialització regnant), el cert és que aquesta legislatura ha començat molt malament. De bon principi va ser Margarita Nájera, la portaveu del nou Govern de les Illes, que s´estrenà (i encara no ha mudat d´actitud) parlant en castellà. La portaveu d´un executiu en el qual hi ha partits nacionalistes i d´esquerra que han signat un compromís de defensa de la llengua i identitat pròpies s´expressa majoritàriament en castellà incomplint el decret 100/1990, que estableix: “Els càrrecs de l´Administració de la CAIB de les Illes Balears s´han d´expressar normalment en català en els actes públics celebrats a les Illes Balears, sempre que la intervenció sigui per cas del propi càrrec”. Tot plegat, un començament de legislatura (i encara havia de venir el pitjor!) decebedor per a tots aquells i aquelles que hem donat i donam suport a les forces progressistes. Com deia ben encertadament el professor Gabriel Bibiloni en el seu blog personal: “Un Govern no pot anar en contra dels seus mateixos principis, i, una altra, que els membres d´un Govern de sanejament democràtic no poden incomplir la llei”. Gabriel Bibiloni recordava que el més trist d´aquest menyspreu a la nostra llengua per part de la portaveu del Govern era que Margarita Nájera ja fa més de trenta anys que viu i treballa a Mallorca.



Però el més trist del que s´ha esdevengut recentment ha estat l’acceptació per part del Pacte, sota la direcció de PSOE-UM, del projecte estrella de Jaume Matas i el PP: la construcció de l´hospital de referència de Mallorca a Son Espases. Tots els moviments de les plataformes per salvar la Real, els col·lectius polítics i sindicals, les persones que es varen mobilitzar per a aturar aquest negoci especulatiu i de destrucció de recursos i territori ens sentim profundament decebuts. Què pensaria en aquests moments el cantautor Toni Roig, ànima apassionada de la defensa de la Real que, juntament amb Aina Calafat i tots els mallorquins i mallorquines, donà vida i ànima per a preservar la nostra terra i la nostra cultura? Ben segur que no li estranyaria gaire la claudicació de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial davant els tèrbols interessos dels poders fàctics de les Illes. No tenim cap dubte que, malgrat tot el que s´ha esdevengut, continuaria en la lluita, més decidit que mai a denunciar els oportunistes, els que empren les mobilitzacions populars en profit personal per a pujar al poder i omplir la butxaca. Toni Roig ha mort dies abans d´haver de patir el sotrac de veure i constatar com aquells que ell havia ajudat a situar a recer del poder se’n reien de la seva lluita i de la lluita de tots aquells i aquelles que hem sortit a defensar Mallorca de les urpades de l´especulació i la corrupció. Ben segur que Toni Roig, un dels signants del manifest de les forces nacionalistes i d´esquerra de l´any passat, manifest que demanava la unitat nacionalista per a foragitar el PP de les institucions, se sentiria profundament decebut, com ens hi sentim tots nosaltres, si visqués per a comprovar com els que ell havia ajudat a pujar al poder ara continuaven amb el projecte de Jaume Matas i el PP de fer l´hospital a la Real.

No és solament l´abandonament de la lluita per a salvar la Real, ses Fontanelles o el mal anomenat “Port Adriano”. La continuació de la maniobra especulativa de Jaume Matas a Son Espases fa endevinar el que s´esdevendrà durant tota aquesta legislatura. No hi valen les excuses de mal pagador dels que diuen que aquest abandonament d´idees i principis només és un d´entre els cent acords signats amb els altres partits del Govern. El problema és que el Pacte de Governabilitat, ara ja no s´atreveixen ni a anomenar-lo “Pacte de Progrés”, ha perdut bona part de la credibilitat que tenia fa uns mesos, quan tots els que li donaven suport volgueren creure que aquesta vegada no es repetirien els errors de l´anterior.

El PSM de Llucmajor ha publicat un brillant i encertat article en el qual, després de constar com el Pacte continua amb un els projectes estel·lars del PP, escriu: “Caldran molts de Son Reals, molts d´èxits evidents i innegables en la protecció del territori, perquè la balança de la història caigui cap a l´esquerra i posi aquest govern -que ha començat amb un peu tan maldestre- del costat dels defensors del país, i no dels seus enterradors”. Hi estam completament d´acord.

Miquel López Crespí


Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (16-X-07)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)

Opinions i actualitat política | Següent | Anterior | Comentaris (8) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1. Els arqueòlegs de l’hospital aposten per traslladar les construccions del segle I ac a les cases velles de Son Espases, el mateix parer que té la constructora.

    Els arqueòlegs de l’hospital aposten per traslladar les construccions del segle I ac a les cases velles de Son Espases, el mateix parer que té la constructora.

    La proposta disposa del suport dels socialistes, que controlen Salut i la presidència del Consell, disposats a crear un espai museístic a l’antiga possessió de Ciutat

    F.Marí/ Q.Torres Els arqueòlegs de Son Espases ratifiquen la proposta de la constructora i aposten pel trasllat de les estructures a les cases de Son Espases. Els socialistes, que comanden a Salut i ostenten la presidència del Consell, són del mateix parer i plantegen la creació d’un espai museístic a l’antiga possessió per ubicar-hi els jaciments. Amb tot, el PSOE diu que es farà el que diguin els tècnics. Aquesta proposta topa, de moment, amb l’opinió dels tècnics de Patrimoni que dilluns asseguraren a aquest diari que els jaciments s’han de conservar in situ, tal com marca la normativa. També l’Associació per la Revitalització del Centre Antic (Arca) s’oposa al trasllat. "Avui en dia hi ha mitjans tècnics suficients per preservar-ho al seu lloc original. Ho han fet a altres indrets com Mèrida, per què no aquí?", assegurà l’entitat proteccionista.

    De moment, s’haurà d’esperar que els arqueòlegs Marilena Estarellas, Pep Merino i Francisca Torres enviïn a Patrimoni una proposta en ferm de trasllat. "Esperam fer-ho la setmana que ve", digué Estarellas a peu d’obra en una roda de premsa convocada a correcuita per l’Ib-salut. Allò que és cert i segur és que la importància dels jaciments trobats és indubtable, a més de considerar-se únics a l’Illa. "Les restes de mur estan molt arrasades i, malgrat que no siguin molt espectaculars, històricament és un jaciment molt important", digué Estarellas.

    En concret només són dos els jaciment localitzats en més bon estat, la resta són parts d’habitacions sense una delimitació marcada. Els arqueòlegs confirmaren ahir que totes elles fan part d’un conjunt molt més ampli del qual ja no queda res. Cal recordar que justament devora les restes trobades s’ha alçat l’edifici principal de l’hospital, on durant tres mesos es va treballar sense cap tipus de control arqueològic. Allò que hi havia al costat d’aquestes restes no es podrà saber mai, asseguren els experts.

    Sobre l’opció del trasllat, tal com mantenen el Govern i la constructora, l’equip arqueològic disposa d’una restauradora, Margalida Munar, per tal de fer-ne un informe més concret. "L’opció seria desmuntar les estructures després d’identificar-les peça a peça i tornar-les a ubicar en un altre lloc", explicà. El procés podria durar dos mesos pel que les obres de construcció, segons la prevsió, no es veurien gaire afectades. Concretament els terminis d’execució d’obra són bona part dels maldecaps. Mentre els arqueòlegs mantenen que "l’arqueologia imposa una altra realitat i un altre temps", el gerent de l’obra, Héctor Martínez, confirmà ahir que seria un problema que "es torbàs massa". Martínez ratificà també que segons el seu parer és del tot "impossible mantenir els jaciments en el seu lloc original".

    Què hi fan aquí?

    La interpretació arqueològica sobre les estructures localitzades a la part oest de l’hospital pot estar relacionada amb al poblat talaiòtic de Son Cabrer (molt a prop de Son Espases Vell) i amb el santuari talaòtic localitzat pels mateixos arqueòlegs a un cornaló dels terrenys de Son Espases, aquest darrer sense excavar. "Les troballes fan part d’un conjunt molt més ampli i estarien relacionades amb una zona de rituals", explicà Estarellas. La cronologia data de principi del segle I aC fins al 40 aC i s’ubicaria en l’impàs entre la cultura autòctona talaiòtica i els romans. "Les troballes són paral·leles a construccions de santuaris de la Península Ibèrica", confirmà l’arqueòloga. "D’aquí la seva exclusivitat".

    Sobre el trasllat dels jaciments, en cas que Patrimoni així ho aprovi, l’Ib-salut ja s’ha mostrat disposada a sufragar les despeses per construir un espai museístic a la possessió de Son Espases Vell. "El solar és molt gran i hi ha superfici per poder-ho fer", digué ahir el conseller de Salut, Vicenç Thomàs. "Ara per ara ningú no ens ha donat cap indicació en ferm del que haàgim de fer modificacions en el projecte", mantingué. Mentrestant, Patrimoni continuà ahir en silenci a l’espera dels informes arqueològics. "Hem de valorar tots els informes, fins i tot els jurídics", digué ahir la consellera insular Joana Lluïsa Mascaró. De moment, l’únic que ha fet Patrimoni és informar l’Ib-salut d’un expedient sancionador per la destrossa d’una part de la siquia d’en Baster i per l’inici de les obres sense cap control arqueològic.

    Thomàs deixa clar que les obres continuen

    El conseller de Salut, Vicenç Thomàs, deixà clar ahir als passadissos del Parlament que les obres de construcció de l’hospital de Son Espases continuen, tot i les troballes, perquè hi ha altres espais de la parcel·la on es pot actuar. També informà que ara mateix "no hi ha res d’aturat" i que no es modificarà el cronograma d’execució de la feina fins que un hipotètic dictamen de la Comissió Insular de Patrimoni així hi obligui. La Comissió del Consell ha de decidir si s’han de preservar les troballes in situ o si s’han de traslladar. En qualsevol cas, Salut farà el que li digui la Comissió de Patrimoni i, si la decisió és la de traslladar les restes, posarà a disposició les cases velles de Son Espases perquè s’hi puguin exhibir.

    dBalears | 19/11/2008, 07:00
  2. El que se n’anà i el que hauria de partir

    El que se n’anà i el que hauria de partir

    Guillem Frontera |

    En els hospitals, hi neixen persones, se n’hi curen; i se n’hi moren. De l’hospital a la tomba: un trajecte curt i llastimós. No sabem què passarà, però l’hospital de Son Espases podria ser la tomba política del molt honorable Francesc Antich. N’hi ha, dels seus, que així ho esperen. Una tomba sense glòria i sense homenatges. Una tomba –política– per esdevenir un lloc de la memòria: "Vet aquí un cas de deslleialtat, de dissolució d’uns ideals". No sabem si Antich va ser capaç d’avaluar la transcendència política i el gruix simbòlic de l’hospital. (En realitat, no sabem d’Antich què és capaç de pensar, de concebre, d’analitzar, de sentir. Ni tan sols sabem si quan s’equivoca ho fa guiat per la bona fe. No ho sabem).

    L’hospital l’ha acabat embolicant en un eixam de sospites i de malfiances. No sabia o no volia saber? En qualsevol cas, els seus han tengut la rara habilitat de traslladar la responsabilitat a Cultura i Patrimoni, del Consell Insular, al front dels quals hi ha gent del PSM. Ara semblarà que els problemes els pot crear el Consell i la seva Comissió de Patrimoni. Però els problemes vénen de molt abans, i tenen a veure amb l’arterosa utilització de la sensibilitat popular per part d’uns quants governants del PSOE, dels quals es poden dir veritats que no direm perquè semblarien insults.

    L’actuació d’Antich en l’afer de Son Espases demostra fins a quin punt és capaç –això sí que ja ho sabem– de combatre des de l’oposició uns objectius que tanmateix comparteix. El perfil de l’esquerra en aquest afer no apareix per enlloc, si és que encara volem entendre que el PSOE és esquerra i que una característica de l’esquerra és la sensibilitat pel patrimoni cultural i mediambiental, a més d’una certa voluntat de transparència –i capacitat d’estar a prop de les persones. En aquest cas, no han estat ni translúcids, amb la seva tèrbola opacitat ha causat uns mals que difícilment podrem avaluar: en el patrimoni i en la concepció de la política com a via de treball per al bé comú.

    En aquest afer, hi ha hagut elements d’aquells que s’inclouen en la definició de conceptes com estafa, premeditació, engany, deslleialtat, traïció... L’actuació d’Antich és de les que donen molt de territori als que diuen que tots els polítics són iguals. I és obvi que, sense ser iguals Matas i Antich, els dos tenen algunes coses en comú –i no al·ludim ara a noblesa ni a qüestions ètiques, que poden compartir o no. Vull dir que l’antiaxioma que no tots els polítics són iguals no ens hauria de fer renunciar a trobar-ne les possibles semblances. Podríem resumir-ho dient que aquesta comunitat no ha tengut sort amb els seus presidents. Matas va enterrar la decència en política; Antich ha originat una epidèmia letal de desencís, en un moment en què la societat necessita la il·lusió tant com l’aire que respira. Un se’n va anar. L’altre per ventura hauria de pensar a anar-se’n: amb la seva presència, obstaculitza la recerca d’opcions que ens inspirin confiança. Fa perdre el temps a la història.

    Guillem Frontera | 19/11/2008, 07:02
  3. Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
    L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
    Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
    Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
    Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
    La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.


    Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
    Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
    Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
    I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 19/11/2008, 07:04
  4. Els sous dels polítics durant l'any 2008

    Els sous dels polítics durant l'any 2008

    El president del Govern, Francesc Antich (PSIB-PSOE), obté un sou com a tal de 70.657 euros bruts anuals i 23.484,15 euros més per l'assistència a plens parlamentaris fins a arribar a un muntant de 94.141,15 euros anuals.

    La presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar (UM), obté 40.250 euros per la dedicació plena i 47.479 euros més pel suplement de la presidència, de manera que cobra un total de 87.729 euros.

    La presidenta Francina Armengol (PSIB-PSOE) cobra 93.188,54 euros bruts anuals (69.704,39 euros del Consell i 23.484,15 euros en concepte de dietes del Parlament).

    Rosa Estaràs (PP)cobra 72.627 euros per la seva condició de diputada i portaveu titular del grup parlamentari popular

    La consellera Fina Santiago (Bloc-EU), cobra 62.915 euros per la seva funció de consellera i 23.484,15 euros més de les dietes parlamentàries, de manera que arriba als 86.399 euros anuals.

    El popular Jaume Font (PP) cobra 85.814,49 euros anuals (62.330, 34 euros del Consell i 23.484,15 euros del Parlament).

    Mabel Cabrer (PP) cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 26.790 euros més per ser la portaveu popular en la comissió d'Ordenació Territorial.

    Joan Flaquer (PP)cobra cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 28.191 euros més per ser portaveu suplent del grup parlamentari popular.

    Pere Joan Martorell (UM), director de Cultura, obté 54.728 euros del Govern, 18.870 euros del Consell i de l'ajuntament de Lloseta 610 euros mensuals més dos-cents euros per assistència a sessió plenària, que es produeix ordinàriament cada dos mesos.

    Joana Lluïsa Mascaró (Bloc-PSM) acumula càrrecs en el Consell: és vicepresidenta segona, consellera executiva de Cultura i Patrimoni i portaveu del Bloc en la institució insular. Cobra 65.553,05 euros pel seu càrrec de vicepresidenta i 600 euros per assistència a ple i dos-cents per cada comissió a Llucmajor, que fan uns 12.000 euros bruts anuals pel consistori llucmajorer.

    La consellera popular Ana Rodríguez Arbona (PP) cobra 18.870 euros de la institució insular i 33.396,24 euros bruts anuals que percep per la regidoria d'Hisenda de Santa Margalida

    El conseller popular Bartomeu Martínez (PP) obté 450 euros per cadascuna de les quatre comissions de Govern que se celebren al mes a Inca més 650 euros per assistència a ple. Aquestes quantitats sumen 2.450 euros al mes i 29.400 a l'any.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 19/11/2008, 07:06
  5. El president del Govern, Francesc Antich, ha decidido que el segundo cinturón de Palma se construya antes de que se inaugure el futuro hospital de Son Espases, y ha dado instrucciones a la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, para que este proyecto salga adelante

    El president del Govern, Francesc Antich, ha decidido que el segundo cinturón de Palma se construya antes de que se inaugure el futuro hospital de Son Espases, y ha dado instrucciones a la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, para que este proyecto salga adelante aunque sea "cambiándole el nombre", en un intento de rebajar la previsible polémica. Esta afirmación fue realizada por el propio Antich durante su reunión el pasado martes con los responsables del PP balear, según han asegurado algunos de los asistentes a este encuentro. (F. Guijarro – Diario de Mallorca)

    Antich quiere tener hecho el segundo cinturón antes que Son Espases
    El president balear afirmó en su reunión con el PP que Armengol va a ejecutar el proyecto "cambiándole el nombre"
    F. GUIJARRO. PALMA.

    El president del Govern, Francesc Antich, ha decidido que el segundo cinturón de Palma se construya antes de que se inaugure el futuro hospital de Son Espases, y ha dado instrucciones a la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, para que este proyecto salga adelante aunque sea "cambiándole el nombre", en un intento de rebajar la previsible polémica. Esta afirmación fue realizada por el propio Antich durante su reunión el pasado martes con los responsables del PP balear, según han asegurado algunos de los asistentes a este encuentro. El motivo es que en el Govern se es consciente de que los accesos al citado centro hospitalario pueden quedar colapsados si no se realiza la citada reforma viaria.
    Las obras para la construcción de Son Espases deberían concluir en 2010. En el Govern se asume que las vías de acceso a este centro hospitalario tienen una capacidad limitada y pueden verse saturadas, especialmente si se obliga a los usuarios procedentes de la part forana a hacer uso de la vía de cintura y del primer tramo de la carretera de Valldemossa, coincidiendo además con el tráfico que pretende llegar a la Universitat balear.
    Durante la reunión que Antich mantuvo el pasado martes con la presidenta del PP balear, Rosa Estaràs, y en la que estuvieron presentes los consellers de Presidencia y de Economía, Albert Moragues y Carles Manera respectivamente, además de los populares Francesc Fiol y Josep Ignasi Aguiló, el president del Ejecutivo confirmó su decisión de ejecutar el segundo cinturón, aunque con un trazado y unas características algo diferentes a las del proyecto que inicialmente había previsto el anterior equipo del gobierno del PP, de ahí el interés de los socialistas en modificar la denominación de esta vía para dar una imagen de actuación diferenciada de la que en su momento generó la polémica y que cuenta con un rechazo frontal del Bloc.
    El responsable de Obras Públicas del Consell de Mallorca, Antoni Pascual, ya adelantó el pasado mes de enero a DIARIO de MALLORCA las características generales de este nuevo trazado. El segundo cinturón se prolongará más allá de la autopista de Inca con cuatro carriles, pero éstos sólo llegarán hasta la carretera de Sóller e incluso podrían reducirse a dos antes de llegar a este vial, punto en el que esta nueva carretera se dividirá en dos ramales. El primero, de mayor capacidad, enlazará con el Camí dels Reis, ya sea mediante el desdoblamiento de la carretera de Sóller o con un nuevo eje paralelo a ésta. El segundo ramal, de dos carriles es el que deberá enlazar la carretera de Sóller con la de Valldemossa a la altura de la Universitat.
    Pero los planes de Antich se enfrentan a un obstáculo: las reticencias de la ministra de Fomento, Magdalena Alvarez -cuyo departamento debe financiar estas obras- a ceder su gestión a los Consells de Mallorca, lo que deja en el aire que su ejecución pueda concluir antes de que se inaugure Son Espases. En UM no se oculta que "si el proyecto no está acabado a tiempo, ya sabemos a quien echar la culpa".
    Diario de Mallorca (14-IX-08)

    Diario de Mallorca | 19/11/2008, 07:09
  6. L’HOSPITAL MÉS CAR DEL MÓN

    L’HOSPITAL MÉS CAR DEL MÓN

    Potser amb un punt de masoquisme, cada vegada que pas per les rodalies de La Real, m’atur a observar les obres de l’hospital de Son Espases. L’edifici creix i s’estén com un Alien, aferrant els seus tentacles sobre el paisatge secular d’una terra que els seus habitants no han estat capaços de defensar. Amb enormes grues, màquines de tota mena i operaris com a formigues, la construcció-destrucció esdevé, amb especial contundència, un fet consumat i irreversible. Potser també per recordar-nos, de pas per si hi ha cap dubte, qui comanda realment en aquest país. Cruel paradoxa, que un instrument de salut vengui a fer tan mala ferida a Mallorca.

    Parlar de Son Espases, amb persones dels partits coaligats dins l’actual govern de suposat “centre esquerra”, és com anomenar la corda a la casa del penjat. Aquest tema sol provocar reaccions de mala consciència i a la defensiva. No cal parlar de l’assumpte, ni molt menys provocar cap debat públic. L’omertà és el millor instrument per continuar escalfant cadira i sou institucional, a major glòria de la butxaca dels especuladors. I per arraconar als quatre impertinents que ens demanam cada dia si, empassant-nos Son Espases i mantenint als polítics responsables d’aquesta estafa, podem continuar mirant-nos a la cara.

    El mateix passa en determinades entitats socials, fins i tot de les més senyeres que, amb el seu silenci, han estat còmplices de l’escàndol. Guillem Frontera feia referència a la solitud d’Aina Calafat i al silenci del GOB (DdB, 25/5/08), i no li manca raó. Vaig assistir, com a soci de l’entitat ecologista, a la darrera assemblea general, el passat desembre. Allà també hi era Aina Calafat. Ens vàrem quedar tots sols, ella i un servidor, en mig de la passivitat de la resta d’assistents, demanant responsabilitats a l’anterior junta directiva del GOB, per no moure un dit a l’hora d’evitar l’atemptat de Son Espases.

    Curiosa va ser la reacció dels responsables del GOB, en aquesta assemblea. A la pregunta de per què no es va impulsar, junt amb altres entitats que sí ho varen fer, la manifestació del 24 de novembre a Palma (amb el lema “Rectificau”, més de sis-centes persones), resposta de que “era contraproduent participar en mobilitzacions minoritàries”. Déu n’hi do! Cal recordar la quantitat de mobilitzacions que ha impulsat el GOB amb petits grups d’activistes? Excuses buides, en definitiva, d’els qui varen decidir, senzillament i sense consultar als socis, no enfrontar-se al poder polític i econòmic, i ells sabran el per què. Qui estima Mallorca, no la destrueix. Però, sobretot, qui estima Mallorca, la defensa.

    Tampoc els frares de La Real no poden treure pit en aquesta història. Ja en febrer d’enguany, les entitats convocants de la manifestació de novembre, varen intentar celebrar, al pati exterior del Monestir, un concert de música en defensa de La Real. Després de varies entrevistes, pèrdua de temps i amb els músics compromesos, el portaveu de la comunitat religiosa va negar l’ús del recinte. La raó? Que coincidia amb la campanya electoral del 9 de març (de fet, va dir que després de les eleccions generals no hi hauria cap problema). Per què, una i altra vegada, els representants del poder diví acaben, tard o d’hora, en sintonia amb els representants del poder humà?

    Son Espases ha suposat la prova del cotó de la decència i honestedat de la classe política illenca, i de la independència d’altres entitats de Mallorca, en relació als poders polítics i econòmics. El cotó ha sortit bastant brut, de la prova. Si és veritat que la dignitat no té preu, Son Espases deu ser l’hospital més car del món.

    Pep Juárez,
    Juny de 2008

    Josep Juàrez - CGT Illes | 19/11/2008, 07:11
  7. La memoria prehistórica aflora en Son Espases

    La memoria prehistórica aflora en Son Espases


    El yacimiento retrasará varios meses las obras de Urgencias de Son Espases. Mallorca

    MATÍAS VALLÉS

    La memoria prehistórica aflora en Son Espases, para recordarle al Govern ocultista -¿cuándo pensaba anunciar el hallazgo?- que un despropósito no cura a otro. Antich mantuvo la ubicación del hospital "con dolor del corazón". Más allá de proponerse como primer paciente de la unidad de Cardiología, disimulaba cordialmente el imperativo desde Madrid. La asfixia no se limita a la financiación autonómica, las siglas ACS pesan más que PSIB.
    Las piedras milenarias de Son Espases denuncian el maltrato de la isla. La mudanza ya diseñada del yacimiento debería ampliarse al traslado de Mallorca entera, para dejar sitio a nuevas construcciones en el solar subyacente. Si necesita amparo, Antich puede sugerir al Patrimonio del PSM que repita en La Real la escasa diligencia que le llevó a autorizar un mastodonte en el litoral de Formentor, sin revisión alguna.
    Un talayot inaugura las secuelas de Son Espases. Será la coartada para el tercer cinturón -que nadie llamará trasvase- y su entorno será construido a mansalva -no hay promesa en firme al respecto-. Finalmente, el Tribunal Superior ordenará que los contribuyentes indemnicen al perdedor de una adjudicación que miembros del jurado se negaron a firmar, pagando así el hospital por duplicado.

    Matías Vallés | 19/11/2008, 07:27
  8. Corrupció

    Corrupció

    per Llorenç Buades

    Ens trobem en un sistema de representació que des de fa alguns anys ha assolit que els polítics són una “classe”, la “classe política”. Acostumen a pactar els seus privilegis, dietes, sous, sense tenir enfront cap patronal perquè el poble que és el que paga no pot fer ús de sistemes de control.

    La corrupció neix de la manca de control popular de les institucions. És més corrupte qui més governa, i com que no tots els partits tenen el mateix pes institucional els graus de corrupció no són iguals. Dins el Parlament només el Bloc no està afectat pels casos de corrupció. En la gestió en altres àmbits, com el municipal o sindical, en referència al Bloc no diria el mateix , ningú no posaria la mà al foc al seu favor.

    Seria normal que el Bloc, en les actuals circumstàncies, demanés la convocatòria d’eleccions anticipades, però la por de perdre pes institucional els ha deixat fora de lloc en una situació que els hauria de ser favorable. Sembla que l’electorat del Bloc és el més crític i més proper a l’abstenció després del que ha viscut d’experiència legislativa, i així ho publiquen els sondejos d’opinió com el de Gadeso. Per aquesta mateixa raó no fan l’opció d’anticipar les eleccions i sembla que tanquin files al costat dels corruptes. S’equivoquen una vegada més. L’acceptació de l’actual hemicicle, significa l’acceptació d’una relació de forces que posa al Bloc fora dels àmbits on es decideixen les coses ( i fins ara han decidit ben poc), perquè un consens entre el PSOE, el PP i el que resta d’UM s’ha fet imprescindible per al que resta de legislatura. Si el Bloc prefereix no arriscar-se per tal de no perdre les actuals cadires segurament patirà les conseqüències de la consideració generalitzada que diu que tots els polítics són iguals, i la situació no els ajudarà a recuperar un electorat molt colpit per la manca de fidelitat a les promeses electorals.

    Però com diu el refrany, del seu pa faran sopes. El Bloc no és ara la força que pugui engrescar a la gent d’esquerra i possibilitar el pas cap a les solucions que necessita la població de les Illes en els seus vessants nacionals i populars.

    Web Ixent

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 19/11/2008, 08:11
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS