Administrar

COMUNICAT DAVANT LA PARALITZACIÓ D’EXHUMACIONS DE VÍCTIMES DEL FEIXISME

pobler | 09 Novembre, 2008 11:30 | facebook.com

Memòria de Mallorca manifesta la nostra més ferma voluntat de recuperar els nostres familiars desapareguts i cercar la justícia que es mereixen ells i nosaltres mateixos, encara que tinguem que acudir a altres tribunals que defensin efectivament el dret de les víctimes a la Justícia, Veritat i Reparació.


Es inaudit que el Ministeri Fiscal, que ha de velar per la legalitat, inclosa la legalitat internacional, així com també pels interessos dels ciutadans i que hauria d'actuar d'ofici, es dediqui a mantenir una situació anòmala a qualsevol democràcia i a un estat de dret: la de mils de persones detingudes il·legalment i executades extrajudicialment, enterrades a foses comuns il·legals, cunetes i pous, sense que garanteixi una investigació imparcial i completa sobre les circumstàncies de la seva desaparició i s'ofereixi a les seves famílies una reparació justa.


COMUNICAT DAVANT LA PARALITZACIÓ D’EXHUMACIONS


L'Associació Memòria de Mallorca manifesta es seu profund malestar per l'actuació del Ministeri Fiscal al instar la paralització de les exhumacions autoritzades fins el dia d'avui pel Jutjat d'instrucció número 5 en relació al procés sumari 53/08 i la seva més enèrgica protesta per la decisió del Ple de la Sala de lo Penal de la Audiència Nacional al suspendre cautelarment l'obertura de les fosses comunes, com sol·licitaven las parts en el procés.

Aquestes actuacions contradiuen la legalitat internacional i posen de manifest una vegada més el desempar dels familiars dels desapareguts en relació a la guerra civil espanyola, com ha constatat recentment el Comitè de Drets Humans de l'ONU al denunciar els obstacles en que s'han trobat fins ara les famílies amb les seves gestions judicials i administratives per obtindra l'exhumació de les restes i la identificació de les persones desaparegudes. A aquests obstacles hauran ara de afegir la tasca del Ministeri Fiscal i la darrera decisió de la Sala de lo Penal de la Audiència Nacional.


Es inaudit que el Ministeri Fiscal, que ha de velar per la legalitat, inclosa la legalitat internacional, així com també pels interessos dels ciutadans i que hauria d'actuar d'ofici, es dediqui a mantenir una situació anòmala a qualsevol democràcia i a un estat de dret: la de mils de persones detingudes il·legalment i executades extrajudicialment, enterrades a foses comuns il·legals, cunetes i pous, sense que garanteixi una investigació imparcial i completa sobre les circumstàncies de la seva desaparició i s'ofereixi a les seves famílies una reparació justa.

Amb l'auto d'instrucció del 16 d'octubre els familiars dels desapareguts varem aconseguir confiar per primera vegada amb la justícia espanyola al iniciar-se la investigació de crims contra la humanitat que havien quedat amb la més absoluta impunitat en plena democràcia. Paralitzant les exhumacions es trunca la confiança i, el que es més greu, es prolonga la injustícia i la tortura a la que es sotmet a les nostres famílies des de fa 70 anys.

Consideram que la forma en que s'ha actuat vulnera els drets dels denunciants, ja que no s'ha informat ni convocat a totes les parts per prendre aquesta decisió que afecta tant directament a les víctimes, que en aquets moment estan totalment desprotegides.

Per tot això Memòria de Mallorca informa que desprès de reunir-se amb els advocats representants de l'associació presentarà un escrit de queixa a la Audiència Nacional i desprès de rebre la notificació es prendran mesures legals per revocar aquest decisió.

Memòria de Mallorca manifesta la nostra més ferma voluntat de recuperar els nostres familiars desapareguts i cercar la justícia que es mereixen ells i nosaltres mateixos, encara que tinguem que acudir a altres tribunals que defensin efectivament el dret de les víctimes a la Justícia, Veritat i Reparació.

Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca.

Palma (9-XI-08)


El problema plantejat en relació al nomenament com a fill il·lustre de Palma d´un dels principals promotors del monument al creuer Baleares, Josep Tous i Ferrer, i la possible conservació o demolició del monument franquista de sa Feixina, té molt a veure amb les renúncies i traïdes de la transició. No es pot entendre que encara hi hagi tants de carrers de Palma amb noms de destacats franquistes i monuments com el dels Caídos de Santa Maria del Camí o aquest, al creuer Baleares, si no entenem que aquesta trista realitat és producte de com es va fer la restauració borbònica, la famosa “transició”: un pacte sagrat, la “unión sagrada” li diuen alguns historiadors, entre els franquistes reciclats i l´esquerra oficial, és a dir, el neoestalinisme carrillista (PCE) i la socialdemocràcia espanyola (PSOE). Tenim el que tenim, inclòs el monument de sa Feixina, perquè l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial pactà amb els hereus de l’”Espanya eterna” la conservació de l´essencial del règim feixista: la unitat d´”Espanya”, el capitalisme i la monarquia. (Miquel López Crespí)


Per la demolició del monument franquista al creuer Baleares



El problema plantejat en relació al nomenament com a fill il·lustre de Palma d´un dels principals promotors del monument al creuer Baleares, Josep Tous i Ferrer, i la possible conservació o demolició del monument franquista de sa Feixina, té molt a veure amb les renúncies i traïdes de la transició. No es pot entendre que encara hi hagi tants de carrers de Palma amb noms de destacats franquistes i monuments com el dels Caídos de Santa Maria del Camí o aquest, al creuer Baleares, si no entenem que aquesta trista realitat és producte de com es va fer la restauració borbònica, la famosa “transició”: un pacte sagrat, la “unión sagrada” li diuen alguns historiadors, entre els franquistes reciclats i l´esquerra oficial, és a dir, el neoestalinisme carrillista (PCE) i la socialdemocràcia espanyola (PSOE). Tenim el que tenim, inclòs el monument de sa Feixina, perquè l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial pactà amb els hereus de l’”Espanya eterna” la conservació de l´essencial del règim feixista: la unitat d´”Espanya”, el capitalisme i la monarquia. En el fons, a tots els professionals de la mixtificació, els vividors de la política, ja els anaren bé els pactes amb el franquisme reciclat. Alguns s´han fet rics, amb l´oblit de la memòria històrica, escarnit el record dels nostres morts, aquells i aquelles que moriren per la llibertat, per acabar amb la societat de classes.

Han hagut de passar trenta anys perquè els oportunistes que en el passat manaven estripar les banderes tricolors i renunciaven a la lluita republicana, just en comprovar que són a punt de l´extraparlamentarisme, ara els vegem apropar-se a les mogudes republicanes. S´apunten a les mogudes amb intenció de continuar controlant la desmemòria històrica que ells propiciaren. Ho dic en relació a molts dirigents provinents del neoestalinisme i la socialdemocràcia que no volen ampliar la lluita per a recuperar la memòria històrica a fets cabdals de la guerra civil com, per exemple, la persecució dels comunistes de tendència trotskista (POUM) i els anarquistes per part del PCE, o el fet de la revolució social antiburgesa que els historiadors situen entre juliol del trenta-sis i el maig del trenta-set, quan l´estalinisme l´esclafà amb la força de les armes.

Aquests tergiversadors de la història propers al neoestalinisme tampoc no volen qüestionar res de com va anar la transició, ja que, si aprofundissn en la reconstrucció dels fets esdevenguts amb els pactes amb el franquisme reciclat a mitjans dels anys setanta, quedaria a la vista de tothom la misèria de llur traïció a la memòria dels milers i milers d´antifeixistes morts i exiliats per haver lluitat per la llibertat.

El monument al creuer feixista Baleares és la demostració evident de com la transició va ser guanyada pels hereus del franquisme i els servils que acceptaren el preu pagat per llurs renúncies.

Que tenguem encara immensos monuments aixecats a major glòria dels “herois” del franquisme, cas del monument al Baleares, ens situa davant tasques democràtiques a realitzar. I no basta netejar de quaranta noms franquistes els carrers de Palma per a poder dir que som en vies d´una certa normalització democràtica. Si l´Ajuntament de Palma i altres ajuntaments de les Illes no es posen a la feina de demolició de totes les restes que puguin quedar del feixisme, de la memòria d´aquella tenebrosa època de tortures i assassinats; si no s´enderroca el monument al Baleares, la presència omnipotent la dictadura continuarà planant, sinistra, damunt les nostres vides.

El problema, com deia més amunt, no és de llevar solament el pollastre del monument, les frases que recordin el temps d´opressió i, per a tenir tothom content, col·locar una plaqueta a la “reconciliació”. Una plaqueta al costat de l´imponent monument a l´obra del Caudillo? No ens faceu riure, estimats membres de l´Ajuntament. Com molt bé explicava l´escriptor Llorenç Capellà en un recent article: “Tocant a la reconciliació? El senyor Grosske insisteix en la proposta de col·locar una placa que en dissimuli la condició de monument feixista. Ai, Mare de Déu! S'oblida, Grosske, que un monument no representa allò que diu la làpida, sinó allò que va expressar l'artista. I el monument de sa Feixina és allò que és: un homenatge rotund, clar i nítid al feixisme. Per entendre'ns, senyor Grosske: el Gernika no canviarà de significació si passa a anomenar-se Alcázar de Toledo. I encara que ens diguessin que Mauthausen és una església gòtica, sabríem que no deixa d'ésser un camp d'extermini. Dic tot això, perquè la remodelació en profunditat de sa Feixina formava part, amb Son Espases i altres coses que veurem com acaben, del compromís ètic de l'esquerra amb la ciutadania. Deixem-nos, per tant, d'escampar murta: que si la decisió de Son Espases és responsabilitat del Govern, que si la de sa Feixina ho és de Cort... Tots són pertot. I pertot hi ha els mateixos. L'electorat progressista comença a pensar que l'esquerra ocupa el poder, de tant en tant, per a gestionar durant quatre anys (únicament quatre!) el patrimoni de la dreta. I que la capacitat renovadora que se li atribueix, a l'esquerra, és, en bona part, llegenda. Pura llegenda, foc d'encenalls”.

Pensam com l´amic Llorenç Capellà. Qui es pensi que amb la ximpleria covarda de la plaqueta es combat una herència d´oprobi de més de quaranta anys va ben equivocat. Qui imagini que llevar el pollastre és retre un sentit homenatge als tres mil mallorquins i mallorquines assassinats pel feixisme, va ben errat de comptes. Els antifeixistes illencs, la gent que ha portat a coll la lluita per la memòria històrica quan tothom callava per a poder cobrar els bons sous que molts dirigents de l´esquerra oficial han xuclat en aquests darrers trenta anys, el que volem és acabar amb la prepotència del feixisme que significa tenir present a Palma aquest monument i tots els altres que hi resten. Si l´Ajuntament de Palma no és capaç d´acabar amb l´herència indignant de la victòria feixista a les nostres places i carrers voldrà dir que ajuntament continua enfeudat als poders fàctics de sempre, a la dreta hereva del franquisme.

La recuperació de la nostra memòria històrica no pot fer-se d´aquesta manera covarda, amb aquesta por als que guanyaren la guerra i reprimiren el poble durant dècades. La demolició del monument al Baleares seria la prova evident que, finalment, es comença a fer justícia a tots aquells homes i dones, les avantguardes populars dels anys vint i trenta, vilment assassinats pels feixistes.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)

Memòria cronòlogica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)

Memòria històrica | Següent | Anterior | Comentaris (14) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1. MATAR LA MEMÒRIA

    MATAR LA MEMÒRIA

    L’anomenada Llei de la Memòria Històrica ha estat finalment aprovada pel Congrés dels Diputats, i també pel Senat el passat dia 10 de desembre. Amb aquest pacte entre els partits polítics (tret del PP i ERC, per motius radicalment distints), es pretén tancar el deute que la democràcia encara te pendent amb les víctimes del règim franquista. Però, realment ho fa?

    Ens fixarem en tres aspectes d’importància. En primer lloc, la referència “a totes les víctimes”, com a punt de partida per aquesta llei, suposa una base falsa, des de la qual és molt difícil construir res de profit. Si parlam de “memòria històrica” no es de rebut l’equidistància, certament insultant, que es pretén entre defensors de la democràcia i defensors del feixisme, entre fidels a la legalitat republicana o els qui recolzaren el cop d’estat del 36. D’altra banda, i en referència al període de la Guerra Civil, els vencedors ja han reivindicat, homenatjat i reparat, amb més que suficiència al llarg de moltes dècades, la memòria dels seus morts, mentre que els cossos de moltes de les víctimes de la repressió del règim franquista, durant i després de la guerra, encara romanen en fossars comuns, o anònims a les voreres de les carreteres. Per cert, la localització, identificació i rehabilitació d’aquestes víctimes ni tan sols queda definida com a responsabilitat de les administracions públiques, en aquesta nova normativa.

    En segon lloc, la llei es planteja eliminar la simbologia franquista, però ja s’han sentit veus que avisen que tot això serà, en el millor dels casos, un procés bastant llarg i complicat. Quan, per exemple i sense anar més enfora, es dubta en eliminar, en aplicació d’aquesta llei, el monument feixista de La Feixina, a Palma, “per la seva certa qualitat artística o monumental”, i fins i tot quan l’equip de govern municipal, de suposat “centre-esquerra”, està a una passa de donar el títol de fill il·lustre de Ciutat al promotor del referit monument (que, per cert, ja té un carrer a Palma), ens podem fer una idea d’en què quedarà tot això. Per una patètica manca de coratge polític, aquesta llei ni tan sols serà efectiva per eliminar els vestigis formals del passat tenebrós de la dictadura. És a dir, no servirà ni com a una rentada de cara.

    I en tercer lloc, i potser més important, està la qüestió de les lleis i sentències franquistes. No basten enunciats merament declaratius sobre la “injustícia” i “il·legitimitat” de determinades sentències emanades de la dictadura. Una mínima coherència entre els que han pactat aquesta llei hagués donat com a resultat la derogació de les lleis i l’anul·lació de les sentències del règim franquista, com ja ha succeït en altres països amb passat dictatorial. Per molt que es declarin injustes i il·legítimes les lleis i les sentències de la dictadura, si no s’anul·len, el que en realitat s’està fent és avalar una de les parts més sinistres del franquisme, la seva cobertura legal, i renovar la seva vigència, condemnant doblement a les víctimes.

    Es cert que es milloren les indemnitzacions d’algunes de les víctimes del franquisme, millores que segons quins casos són ridícules i en altres discriminatòries (casos anteriors o posteriors a 1968), però els pilars de la llei estan fets en fals, i no resistiran ni la prova de la decència, ni el pes de la memòria. Tot i aquesta llei, el dictador continuarà sent venerat pels seus en un monument tacat de la sang de les víctimes que ho construïren, mentre els cossos i la memòria de molts innocents assassinats continuaran en fossars comuns, i milers d’executats per condemna en judicis injusts, com Granado, Delgado, Joan Peiró i Puig Antich, entre tants d’altres, continuaran sent “culpables”.

    Podem afirmar, contràriament al que es diu, que aquesta llei en realitat perpetuarà la injustícia cap a les víctimes del franquisme. Aquells que donaren la seva vida, o patiren persecució, per defensar la llibertat i les idees de progrés, es mereixen que es conegui la veritat, que es reparin les injustícies, i tot això com a base per reivindicar el seu exemple i la seva memòria. Aquesta nova llei no compleix aquest objectiu. És, per desgràcia, un nou símptoma, que fa palesa la malaltia i els límits d’aquesta democràcia. I també la complicitat d’una classe política que ocupa les institucions, incloent la submisa i suposada esquerra.

    Pep Juárez, secretari d’acció sindical de CGT-BALEARS. Desembre de 2007.

    Pep Juárez, secretari d’acció sindical de CGT-BALEARS. | 09/11/2008, 11:40
  2. La polèmica de les fosses de la guerra

    La polèmica de les fosses de la guerra

    Ajornar l’exhumació dels cossos dels represaliats no aconsegueix cap altra cosa que engrandir el problema

    Editorial | 09/11/2008 |

    La decisió de l’Audiència Nacional de paralitzar l’obertura de fosses de la Guerra Civil ordenada pel jutge Garzón enceta una nova polèmica al voltant d’una qüestió que es va sobredimensionant cada cop més. Cap poble no pot fugir de la seva memòria col·lectiva, sobretot si és traumàtica. Tapar el passat és incrementar una neurosi que impedeix avançar amb correcció cap al futur.

    Mai la convivència no s’ha edificat a partir dels traumes. No es comprèn aquesta darrera resolució de l’Audiència Nacional perquè, tammateix, l’única cosa que aconsegueix és ajornar i inflar el problema. Tampoc no s’entén que Fiscalia s’hagi mostrat partidària que no es destapin les fosses. Tenint en compte que es tracta d’un assumpte d’enorme transcendència, ja és ben hora que hi intervengui el fiscal general de l’Estat, nomenat pel Govern Zapatero, que és el que ha impulsat la Llei de la memòria històrica. No seria bo per al prestigi democràtic de l’Estat espanyol que el problema acabàs en els tribunals internacionals.

    dBalears | 09/11/2008, 12:16
  3. Quina vergonya la Fiscalia de un govern socialista en contra dels assassinats pels feixistes

    Quina vergonya la Fiscalia de un govern socialista en contra dels assassinats pels feixistes.Una vegada mes els Republicans i les seves famílies hem estat menyspreats per un govern ,democràtic i d´esquerres?.

    tonina, fa devers 4 hores Valoració: 3

    dBalears | 09/11/2008, 12:17
  4. L'ajornament significa que encara no hem sortit del franquisme

    L'ajornament significa que encara no hem sortit del franquisme. Fins i tot Xile o l'Argentina ens poden donar lliçons de democràcia amb una cullareta en aquest sentit.

    Floreal, fa devers 11 hores Valoració: 3

    dBalears | 09/11/2008, 12:18
  5. L’Audiència Nacional paralitzà ahir, de manera provisional, les tombes de Porreres i Calvià on es troben els represaliats de la Guerra Civil “per por de provocar perjudicis a terceres persones”

    Les fosses, ara, no s’obriran

    L’Audiència Nacional paralitzà ahir, de manera provisional, les tombes de Porreres i Calvià on es troben els represaliats de la Guerra Civil “per por de provocar perjudicis a terceres persones”

    Agències | 08/11/2008 | L’Audiència Nacional aprovà ahir paralitzar, de manera momentània, l’exhumació de totes les fosses comunes de la Guerra Civil, incloses les de Porreres i Calvià, segons informaren fonts jurídiques. Els magistrats, reunits en sessió extraordinària, acordaren aquesta decisió arran d’una petició feta per la Fiscalia, amb deu vots a favor i cinc en contra, que al·legava que el fet de destapar les tombes podria provocar "perjudicis irreversibles a terceres persones, de difícil reparació".

    La demanda del Ministeri Públic es produeix després que despús-ahir es conegués que el jutge Pedraz, en substitució de Garzón, que es troba de baixa mèdica, ha autoritzat l’obertura de les fosses esmentades i altres quatre de la Península, com és el cas de la que suposadament conté les restes de Lorca, a Granada, i una altra del Valle de los Caídos.

    Reaccions

    Davant aquesta resolució, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica manifesta que "allò que de veres no té en compte l’Audiència Nacional és el dany que fa dècades que pateixen els familiars de les víctimes".Laura García Lorca, neboda del poeta, expressà ahir el seu "respecte" a qualsevol decisió judicial després de conèixer la notícia. La portaveu oficial de la família de Federico García Lorca i presidenta de la Fundació que du el nom de l’autor eludí valorar o opinar sobre aquesta paralització, si bé indicà que acatarà qualsevol resolució.

    "Senzillament, mantenim la mateixa opinió que teníem des del començament i amb tot el respecte a les decisions que es prenguin", va explicar Laura García Lorca. Després d’aquest fet, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Granada acollí amb "decepció" la decisió judicial. "És com si haguessin de continuar martiritzant les víctimes en les persones dels seus familiars", assegurà el president de l’agrupació, Francisco González. "L’única demanda que fan els familiars és que se sàpiga on estan les restes dels morts per poder fer un enterrament digne", precisà González.

    Més d’un centenar de morts a les dues fosses mallorquines

    Es calcula que a les dues fosses comunes que existeixen als cementeris de Calvià i de Porreres hi pot haver més d’un centenar de cadàvers de represaliats. Segons l’historiador local porrerenc Bartomeu Garí a la del cementeri de Porreres n’hi ha més d’una vuitantena. A la de Calvià, en canvi, se sap amb tota seguretat que són una vintena els enterrats. L’exhumació de la fossa de Porreres presenta complicacions, ja que a mitjan dels anys seixanta se’n va aixecar a sobre una paret de níxols.

    D’aquesta manera, ara, per poder recuperar les restes dels afusellats, primer s’ha d’esbucar la construcció esmentat. Per contra, la de Calvià no presenta problemes perquè es troba en una zona del cementeri antic de Calvià que no ha patit cap canvi d’ençà de la Guerra Civil.

    Oliver: "Si l’Estat espanyol no les destapa, haurem de recórrer a Europa"

    La presidenta de l’Associació de la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, Maria Antònia Oliver París, es mostrà ahir molt decebuda per la decisió de l’Audiència Nacional. Tot i això, assegurà que "allò més probable és que aquest acord sigui una mesura temporal i finalment s’obrin les fosses". Tanmateix, Oliver sosté que "si l’Estat espanyol no fa res per aturar el patiment dels familiars, és a dir que no deixi obrir les tombes, l’associació recorrerà als tribunals europeus".

    "Com ja hem dit altres vegades, davant un fet com aquest no podem quedar amb les mans plegades", manifestà Oliver, qui deixà clar que "qui realment en sortirà perjudicat, amb aquesta mesura, seran els familiars, que veuran allargar el seu patiment, i no terceres persones".

    L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica és l’entitat que ha presentat les reclamacions de diferents familiars davant el jutge Garzón perquè l’obertura de les fosses pugui prosperar. Malgrat que aquesta notícia va ser presa malament ahir pel col·lectiu, la majoria de parents de víctimes i dels membres en general té esperança que la cosa pugui tirar endavant i que d’aquí a pocs mesos o setmanes les fosses dels cementeris de Calvià i Porreres es puguin destapar.

    dBalears | 09/11/2008, 12:21
  6. Pens que la qualificació del franquisme com a règim genocida (que era una de les tasques de Garzón) havia de servir per donar a conèixer la identitat dels assassins.

    La justícia espanyola està per sota de la bòsnia o xilena, és evident.

    Pens que la qualificació del franquisme com a règim genocida (que era una de les tasques de Garzón) havia de servir per donar a conèixer la identitat dels assassins. Fixau-vos que difícilment trobareu els seus noms als llibres d'història (els locals inclosos). No hi havia ningú rere les ametralladores. Ningú premia el gallet del fusil o la pistola. Els assessinats morien espontàniament, com per voluntat pròpia o per suicidi.
    Jo, del meu poble he sentit parlar dels assassins amb noms i llinatges. En vaig conèixer alguns. Però com que el franquisme no matava, ni era un règim genocida, ningú ho posa en negre sobre blanc per o acabar (precisament) als jutjats.

    Solleric

    Solleric | 09/11/2008, 12:23
  7. Ha canviat la justícia a l'Estat Espanyol des dels temps de la dictadura?

    Ha canviat la justícia a l'Estat Espanyol des dels temps de la dictadura?
    Jo diria que no.

    Lleonard

    Lleonard | 09/11/2008, 12:24
  8. La veritat és que el motiu de la "paralització" no queda gens clar, "Terceres persones"... és una excusa mal donada.

    La veritat és que el motiu de la "paralització" no queda gens clar, "Terceres persones"... és una excusa mal donada.
    De què tenen por ara? De que amb l'obertura de les fosses es vegi per fi la crua realitat del genocidi? Amb això no fan més que allargar el patiment que sofreixen els familiars dels desapareguts i negar-los allò que els és just. La justícia nega la justícia.

    Mastegot,

    Mastegot-dBalears | 09/11/2008, 12:25
  9. Qui són aquestes terceres persones?, podríen ser els nets dels repressaliadors?.

    Qui són aquestes terceres persones?, podríen ser els nets dels repressaliadors?.
    Fins ara els hi havia sortit gratis i quan veuen que tal vegada d'ara endavant no serà igual, comencen a esqueinar.

    Durruti

    dBalears | 09/11/2008, 12:26
  10. Comunicado de prensa. Fosas Comunes Cementerio de San Jóse

    Comunicado de prensa. Fosas Comunes Cementerio de San Jóse - Cádiz

    Sáb, 04/10/2008 - 11:56 — CNT-AIT Anarcosindicalismo C.N.T. Memoria Histórica El SOV de Cádiz de CNT manifiesta:

    Seguimos con nuestro trabajo y no pararemos hasta conseguir que se identifiquen y se exhumen dignamente todos los cuerpos de l@s trabajadores/as asesinados por el fascismo desde el año 1936 que se encuentran enterrados en fosas comunes en el Cementerio San Jóse de la capital gaditana, actualmente cerrado y en procesode demolición.

    Más de la mitad de los cuerpos que se encuentran enterrados en las fosas comunes pertenecen a trabajadores/as que militaban en la Confederación Nacional del Trabajo, que fueron asesinados por el simple hecho de pertenecer a la CNT y defender sus derechos como trabajadores. El SOV de Cádiz en un trabajo que nos ha costado mucho tiempo (mas de dos años)y esfuerzo,ha logrado identificar con nombres y apellidos a 97 de estos compañeros. Este trabajo viene como continuación de una recopilación hecha a finales de los años 70 por el compañero del SOV de Cádiz Juan Lopez, represaliado por la dictadura de Franco, que durante los años de presidio , se encargó de no perder de su memoria todos los nombres y alias(motes) de los compañer@s fusilados para después plasmarlos en una lista escrita en su vieja maquina de escribir ollivetti.

    Así mismo en el mismo cementerio se encuentran los restos de Fermin Salvoche Alvarez.

    A estos feretros de represaliados se unen cerca del medio millar de cuerpos enterrados encima, de los llamados antiguamente “entierros de caridad” ( familias sin recursos economicos), para los que tambien pedimos la exhumación y el traslado digno de los restos al mancomunado de Chiclana.

    Transcurridos mas de dos meses desde que nos dirigieramos a la alcaldesa de Cádiz, Teofila Martinez, mediante escrito entregado en registro el 18 de julio , sin haber recibido contestación a nuestra reclamación referente a la localización y exhumación digna de los restos mortales de 97 personas inhumadas en la fosa común del cementerio de Cádiz, el Sindicato de Oficios Varios de CNT-Cádiz tiene que manifestar lo siguiente:

    Consideramos
    que la entrega que se está haciendo de restos mortales a los escasos familiares que han conseguido superar las trabas burocráticas no está cumpliendo los requisitos mínimos para garantizar la correcta identificación de los restos, pues los restos yacen entremezclados al inhumarse juntas a varias personas y no se han efectuado pruebas de ADN.

    En otro caso, emprenderemos cuantas acciones estén a nuestro alcance, incluyendo la reclamación judicial del cumplimiento de la ley y la depuración de las responsabilidades que de su incumplimiento se deriven, pues tal como especifica la ley:
    DISPOSICIÓN ADICIONAL SEGUNDA;
    Las previsiones contenidas en la presente Ley son compatibles con el ejercicio de las acciones y el acceso a los procedimientos judiciales ordinarios y extraordinarios establecidos en las leyes o en los tratados y convenios internacionales suscritos por España.

    En el dia de hoy, 2 de octubre se ha entregado un escrito dirijido a Teofila Martinez, en los mismos terminos.

    Por el Comité Local del SOV de Cádiz

    Para más información: www.cntsovcadiz.blogspot.com

    Por el Comité Local del SOV de Cádiz | 09/11/2008, 12:35
  11. VOLEM RECUPERAR ELS NOSTRES DESAPAREGUTS.

    ON SÓN?!

    VOLEM RECUPERAR ELS NOSTRES DESAPAREGUTS.

    PROU D’AGRESSIONS DE L’ESTAT!

    US CONVOQUEM A TOTS I A TOTES A LA CONCENTRACIÓ QUE FAREM EL PROPER DIJOUS DIA 13 DE NOVEMBRE A LES PORTES DE L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE PALMA A LES 20 H. PER PROTESTAR CONTRA L’AGRESSIÓ DELS JUTGES DE L’AUDIÈNCIA NACIONAL.

    EXHUMACIONS DE FOSSES JA!

    Temps de la memòria | 11/11/2008, 17:11
  12. Re: COMUNICAT DAVANT LA PARALITZACIÓ D’EXHUMACIONS DE VÍCTIMES DEL FEIXISME

    Les exhumacions de les fosses comunes “no son ni urgentes ni necesarias”

    Manel Suárez |

    Un dels factors que més han pogut ajudar al restabliment de la normalitat democràtica a l’Argentina i Xile ha estat la recuperació dels cossos de les persones assassinades pels militars colpistes i la seva devolució a les famílies respectives. A més, la justícia xilena (en una actuació que va merèixer el respecte i l’admiració del poble espanyol, jutges i fiscals inclosos) no va tenir cap problema a jutjar els assassins.

    Fa pocs anys, el jutge Garzón va condemnar un d’aquells generals colpistes sota les acusacions de la fiscalia per crims contra la humanitat. Llavors no va haver-hi cap fiscal, ni cap jutge de l’Audiència Nacional que opinés que la sentència del 19 d’abril de 2005 condemnatòria d’un militar estranger, Adolfo Scilingo, per crims comesos en el seu propi país (no a Espanya, no ho oblidem) que varen ser qualificats de "lesa humanidad con resultado de 30 muertes, una tortura y una detención ilegal", poguessin causar "perjuicios irreversibles de difícil reparación" o que "no son ni urgentes ni necesarias".

    Si no ho van fer en aquell moment, per què ho han fet ara? La veritat és que, personalment, m’han fet més mal les seves consideracions que la pròpia resolució, absolutament injusta i insultant. "El tribunal consideró que las exhumaciones ‘no son ni urgentes ni necesarias’. La Fiscalía había alegado, en este mismo sentido, que las diligencias ordenadas por Garzón podían causar ‘perjuicios irreversibles de difícil reparación".

    Com pot una persona sensata, intel·ligent, imparcial i justa considerar que el fet de recuperar el cos d’un desaparegut i retornar-lo a la seva família és una actuació que no és urgent? Com pot considerar que recuperar les despulles d’una persona assassinada no és necessari? Com pot dir que recuperar el cos d’una persona que va ser segrestada i assassinada fa 70 anys pot causar "perjuicios irreversibles de difícil reparación"? A qui està protegint el fiscal? A quines terceres persones considera que es podrien causar "perjuicios irreversibles de difícil reparación"?

    L’agost de 1936, a migdia, Sebastià Estades Cañellas estava dinant amb la seva dona i els seus dos fills petits. Quatre homes s’atracaren a casa seva i se l’emportaren. Ni tan sols eren militars. El tancaren a la Casa del Poble de Palma, convertida en aquells moments en quarter de la Falange, amb dos calvianers més, Jaume Marzà i Biel Sera. Allà varen rebre pallisses, els sotmeteren a la tècnica del "bany maria", consistent a ficar-los dins una banyera amb aigua bullent i després dins una amb aigua gelada. Un vespre, dos homes se’n varen dur en Sebastià Estades a la presó de Can Mir.

    En Sebastià degué comprendre ràpidament què passaria perquè bé que es va preocupar de comunicar, a tots els seus companys de presó, que a cada persona de Calvià que hi entrés li comuniquessin que ell havia estat tancat dins el magatzem. Un vespre el cridaren per megafonia. "Sebastià Estades passi per l’entrada per ser posat en llibertat". Fora de la mirada dels altres presos, li fermaren una mà a la d’un altre pres, amb un filferro, i els feren pujar a un camió carregat de falangistes.

    De matinada, el camió es va aturar al costat de l’església de Sa Creu de Porreres. Els esperava un escamot d’assassins refugiats darrera una metralladora. El botxí que l’emprava va prémer el gallet i la va fer girar a dreta i a esquerra, a dreta i a esquerra, fins que no en va quedar cap dret. Després, un dels caps de l’escamot d’assassins, segurament el més valent, va treure’s la pistola i, un a un, va anar pegant-los el tret de gràcia al cap. Ni tribunal, ni judici ni res.

    Allà els deixaren, estesos a terra. Poc després, va arribar el fosser de Porreres que, amb l’únic ajut d’una manta, els va anar arrossegant fins a l’interior del cementiri i, vestits, els va tirar dins la fossa comuna. Na Maria, la seva filla, ha recordat el seu pare cada dia de la seva vida. L’ha reivindicat cada dia i cada hora i cada minut. Na Maria va haver de patir l’ofensa del robatori del seu pare quan només era una nina i recorda que era un home educat, a qui li agradava la poesia. Fins i tot, recorda els poemes que li recitava, especialment un que parlava d’una rosa blanca.

    En Sebatià Estades Cañellas és a Porreres, dins la fossa comuna l’obertura de la qual el senyor fiscal considera que pot causar "perjuicios irreversibles de difícil reparación", dins un forat ple de terra, sense noms, sense memòria, amb l’insult de l’assassinat, amb la covardia dels assassins, l’obertura del qual els senyors jutges de l’Audiència Nacional consideren que "no son ni urgentes ni necesarias".

    Sempre es diu que la justícia ha de ser imparcial, que els jutges han d’actuar escoltant només les veus del seu cervell, que no s’han de guiar per allò que els pugui dir el cor, però, jo em demano, serà capaç algun d’aquests jutges, o el fiscal, d’anar a veure na Maria i, davant la seva cara, dir-li que consideren que tornar-li el seu pare "no son ni urgentes ni necesarias" o que pot causar "perjuicios irreversibles de difícil reparación"?

    És evident que la justícia espanyola no està a l’alçada de les circumstàncies ni de les exigències de la gent, però tampoc hi està la classe política: el PP, amb la seva hipocresia insultant i coincident amb el missatge de l’Audiència Nacional, i el PSOE (amb el Govern inclòs), que té els mitjans per adoptar decisions justes i respectuoses amb les famílies establint els protocols legals que permetin la recuperació dels cossos dels assassinats i impedeixin aquestes decisions, pròpies del passat, de la justícia d’aquest país.

    dBalears | 12/11/2008, 07:41
  13. Exhumacions de restes, ara mateix!

    Exhumacions de restes, ara mateix!

    Certes decisions adoptades per les més altes instàncies de determinades institucions públiques, vigents en aquest període democràtic, fan pensar en la presència activa, fortament infiltrada, d'actituds, mentalitats i pràctiques molt més pròpies del feixisme que no de la democràcia.

    Així es reconeix públicament, clar i català, davant les mateixes portes de l'Audiència Provincial de Palma, per part d'alguns dels assistents. El feixisme és un perill molt mal d'esvair! Fins i tot fa acte de compareixença dins les mateixes files demòcrates...

    La nodrida representació de familiars i amistats, de gent assassinada a Mallorca amb posterioritat al cop d'estat militar franquista, que s'hi fa present per protestar contra allò que considera una agressió judicial sense precedents, vol donar suport a la feina desplegada per l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, que treballa fort ferm per recuperar la dignitat i honorabilitat de les víctimes de la guerra civil i de la repressió a Mallorca.

    El motiu no és cap altre que el fet de constatar la darrera reculada jurídica que comporta aturar i paralitzar el procés d'exhumació de restes d'aquelles víctimes de la guerra espanyola que setanta anys després encara no han estat identificades.

    Mentre un jutge “ordena i autoritza”, una altra instància “paralitza i atura”... Ni és de rebut, ni s'adiu amb els temps que estam vivint...

    La participació, bastant més nombrosa de l'esperada, amb gent arribada des de racons tan allunyats de Palma com Cala Rajada o Capdepera, Sóller o Calvià, Campanet o Manacor, convida a continuar exigint una resposta satisfactòria a les preguntes de sempre:

    On són els nostres desapareguts de la dictadura franquista?

    On és la justícia pels 2.000 o 3.000 assassinats impunement a mans dels feixistes?

    On són les comissions de la veritat?

    ON SÓN?!

    Volem recuperar els nostres desapareguts!

    Prou d'agressions de l'estat espanyol!

    HI TENIM DRET!

    De veres que les exhumacions de les fosses comunes "no son urgentes ni necesarias"?

    Blog Aframericanet | 14/11/2008, 06:56
  14. El Fòrum per la Memòria recorrerà contra la decisió d'aturar l'obertura de fosses

    El Fòrum per la Memòria recorrerà contra la decisió d'aturar l'obertura de fosses

    La Comissió de la Dignitat considera inacceptables els arguments de l'Audiència espanyola per paralitzar cautelarment l'obertura de fosses de víctimes del franquisme

    El Fòrum per la Memòria del País Valencià recorrerà contra la decisió de l'Audiència espanyola d'ordenar al jutge Baltasar Garzón d'aturar cautelarment l'obertura de fosses de víctimes del franquisme. L'advocadessa del Fòrum, Amàlia Alejandre, ha dit que presentarà un 'recurs de queixa' a la sala i que 'aquesta aturada és tan sols un entrebanc que ajorna les exhumacions'. Garzón havia autoritzat, entre més, l'obertura de tres fosses comunes del cementiri de València.

    La sala penal de l'Audiència Nacional espanyola va ordenar ahir (per deu vots a favor i cinc en contra) al jutge Garzón que aturi cautelarment l'obertura de fosses a petició de la fiscalia, que vol que l'Audiència decideixi si Garzón és competent per a poder fer les exhumacions dels cossos. Segons els magistrats de l'Audiència, l'obertura de les fosses pot causar 'danys irreversibles de difícil reparació' a tercers.

    Per Alejandre, el fiscal 'no s'oposa al fet que les competències per a l'obertura de fosses passin als jutges de cada zona' i, per tant, 'no hi ha dubte que s'acabaran obrint, encara que calgui arribar al Tribunal Suprem'. Alejandre ha recordat, sobre aquest punt, que quan es tracta de genocidis o crims contra la humanitat, el Suprem 'sempre dóna la raó a les víctimes, igual com va passar a l'Argentina o a Xile'.

    Garzón va fer cas de la petició del Fòrum, que va dir que s'obria 'el camí per a assolir els objectius defensats per l'associació sobre les fosses comunes del cementiri'. Les fosses que s'havien d'exhumar són les de les seccions cinquena, setena i vuitena dretes.

    La topada de la fiscalia amb Garzón

    Garzón i la fiscalia han topat per aquest assumpte quan el jutge es va declarar competent per a investigar els crims comesos durant la guerra del 1936-39 i el franquisme. La fiscalia s'hi oposa, perquè considera que van ser delictes comuns i que els òrgans competents per a investigar-los són els jutjats de cada lloc on es van cometre, opinió contrària a la de Garzón, que els qualifica de crims contra la humanitat.

    Per aquesta raó, la fiscalia va interposar un recurs d'apel·lació contra la decisió de Garzón. A més, argumenta que la protecció dels drets de les víctimes ja es veu garantida per les disposicions de la llei de la memòria històrica espanyola, que qualifica de via idònia per a atènyer-ho. Però quan PSOE i IU-ICV van aprovar-la, la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes de Catalunya la va titllar d'insuficient i va recordar que l'estat espanyol encara no havia signat la Convenció per la Imprescriptibiliat dels Delictes contra la Humanitat de les Nacions Unides de 1968.

    'Arguments inacceptables'

    La Comissió de la Dignitat ha reaccionat a la decisió de l'Audiència i ha considerat inacceptables els arguments de la Fiscalia per paralitzar la investigació. Per l'entitat, l'obertura de fosses és una actuació necessària per a investigar els delictes comesos i no pot representar un perjudici per als familiars dels desapareguts.

    VILAWEB | 14/11/2008, 16:09
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS