Administrar

ES JONQUET I LA DESTRUCCIÓ DE PALMA (GOB, ARCA i AAVV des Jonquet)

pobler | 07 Novembre, 2008 20:02 | facebook.com

L’AJUNTAMENT DE PALMA NO VOL PROTEGIR COM CAL LA BARRIADA DES JONQUET


Redueix la proposta de delimitació de la zona que s'ha de declarar bé d'interès cultural (BIC) a la mínima expressió.


____________________________________________________________________

La Plataforma “Salvem Es Jonquet” formada per les organitzacions GOB, ARCA i AAVV des Jonquet , volem manifestar la nostra preocupació envers les notícies que ens han arribat de l’ Ajuntament de Palma (regidories de Cultura i Urbanisme) respecte a la declaració de BIC de la barriada.

L’Ajuntament de Palma ha elaborat un informe “preceptiu” sobre la declaració de BIC des Jonquet que:

a) REDUEIX la DELIMITACIÖ de BIC proposada pel Consell Insular de Mallorca a la mínima expressió, i deixa únicament als molins i talús coma a zona monumental, i la resta de barriada com a zona d’influència. AIXÓ DEMOSTRA QUE AQUEST AJUNTAMENT TÉ POC INTERÈS PER a la protecció d’aquesta BARRIADA EMBLEMÀTICA de Palma , i se limita a fer una operació “cosmètica” i de “mínims” .

b) DONA L’ESQUENA A UNA PROPOSTA REALITZADA DES DE PATRIMONI DEL CONSELL DE MALLORCA DE DELIMITACIÓ DE L'ÀMBIT DE BIC, basada amb estudis històrics de gran calat cultural i patrimonial.

c) DONA L’ESQUENA A LA POSSIBILITAT DE VALORITZAR UNA ZONA CARACTERÍSTICA I PATRIMONIAL DE LA NOSTRA CIUTAT per gaudiment dels ciutadans illencs i els turistes que ens visiten.

d) I DONA L’ESQUENA A UN CLAM D’UNA PART DE LA CIUTADANIA PER PROTEGIR EL NOSTRE PATRIMONI, LA NOSTRA CULTURA , LA NOSTRA HISTORIA I FER DE PALMA UNA CIUTAT MÉS HABITABLE.


L’ Ajuntament demostra no estar a l’altura de les circumstàncies en protecció del patrimoni de Palma . En el nou model de ciutat que tant ens parla la batlessa , no s’hi troba la barriada des Jonquet.

La Plataforma té previst demanar una entrevista amb la batlessa de Palma per conèixer les raons per les quals els informes realitzats per aquest Ajuntament rebaixen la protecció d'Es Jonquet, i per donar-li a conèixer les nostres propostes envers el tema.

Esperem que el Consell de Mallorca sigui més ambiciós i no es torni endarrera amb la delimitació i proposta de declaració de BIC de la barriada d’ Es Jonquet, i demostri que a Mallorca tenim un administració pública capaç de protegir el patrimoni històric i cultural de la ciutat de Palma.

Blog GOB


Destruint el paisatge, el nostre patrimoni cultural, s’estén, victoriosa, la cultura de la ignorància i, mentre les màquines excavadores obrin els fonaments de munió d’edificis sense cap valor artístic, també es va bastint una Mallorca sense història, sense consciència del valuós passat arquitectònic que desapareix amb cada dia que passa. (Miquel López Crespí)


El PP i la destrucció de Palma.


En d’altres articles hem parlat d’Andratx i de l’especulació urbanística, de la destrucció de recursos i territori per part d’encimentadors sense escrúpols, alguns dels quals, cas d’Eugenio Hidalgo, per exemple, ja a anat a la presó i és en procés d´investigació per part de la Fiscalia Anticorrupció. Però l’especulació, la utilització fraudulenta de lleis plenes d’ambigüitat, no solament s’estén per la costa i l’interior de Mallorca: Palma tampoc no se salva de la destrucció d´un patrimoni cultural importantíssim. Alguns arquitectes i constructors són sovint respectuosos en determinades tasques de restauració d'edificis antics, i la feina que fan és digna i útil per a la societat. Al costat d’aquestes actuacions professionals, fetes després d´un acurat estudi de les possibilitats de l’edifici a reformar, ens trobam amb un atac en tota regla per part dels especuladors contra munió d’edificis singulars. Sembla com si a ningú no li importàs servar una part considerable de la nostra història. Moltes vegades, no hi ha dubte, els edificis que ensorren les excavadores no tenen gaire valor històric; però als especuladors, com és evident, només els importa el preu del metre quadrat del terreny a construir, el que valdrà cada pis o garatge que posaran en venda una vegada finida la demolició i bastida la nova finca. És el que hem vist durant tots aquests anys de frenètica activitat especulativa.

Recentment, i ho podem comprovar a cada dia que passa si param una mica d’esment en el tipus d’edificis que ensorren les grues, el salvatgisme en la destrucció del patrimoni cultural i artístic de Palma pren una força inusitada. Ho havia vist en barriades en les quals he viscut. Parl de Santa Catalina, de Son Serra i la Vileta, de Son Rapinya, del carrer de Blanquerna i la barriada de Santa Pagesa... La febre especulativa amenaça a no deixar cap edifici del primer terç del segle XX dempeus. Els edificis més sol·licitats pels especuladors són les plantes baixes o habitatges d´un pis o dos i que tenguin possibilitats de construir-hi cinc o sis plantes. Les cases, algunes d´incalculable valor històric, destruïdes pels especuladors són, sobretot, a les construïdes entre els anys deu i trenta del segle passat. No fa gaire dies les grues ensorraren una meravella de l’any vint just al costat de cada meva. Vaig deixar la feina per anar a veure la destrossa pensant que hauria d’escriure un article de denúncia. L’edifici ensorrat no era cap joia modernista o racionalista, d’aquestes que, en cas de ser ensorrades, poden provocar manifestacions o cartes als diaris. Segurament no era una casa catalogada com a edifici d’especial protecció. Però per a qui signa aquest article, amb la seva destrucció es feia malbé una part important de la història de Mallorca de començaments del segle XX. La casa, com tantes altres, era en perfecte estat de conservació i com en moltes edificacions d’aquella època hom hi podia admirar el treball dels picapedrers amb el marès, dels ferrers amb el ferro forjat de balconades, dels fusters en les portes, bigues i arrambadors de nord, dels vidriers amb el vidre esmerilat, els vidres de coloraines per a les portes de nord de les cambres. No em parlem de les rajoles mallorquines, quasi noves després de més de vuitanta anys de fregadís de passes. Com vos explicava una mica més amunt, el cas d’esbucament d’aquesta casa, ben igual que els centenars que han estat esfondrades en aquests darrers anys, posa en evidència com, quasi sense adonar-nos, desapareixen alguns dels fonaments d’identitat cultural més dignes d’apreciar i tenir en compte per qualsevol poble culte i que estimi el seu patrimoni.

Mentre veia com, implacables, les màquines dels especuladors ensorraven la nostra història, em demanava què saben del nostre poble els Hidalgos que aquests dies ha portat a la presó la Fiscalia Anticorrupció i tots els Hidalgos que encara romanen en llibertat, amb Ferraris al garatge i quadres d’alta cotització, el valor cultural dels quals desconeixen, penjats en els lavabos dels seus xalets de nou-rics. Aquesta casa esbucada al carrer de Blanquerna, com moltes que he vist desaparèixer a Santa Catalina, a Son Serra i la Vileta, a totes les barriades de Palma, portava, a les seves parets i portes, en el ferro forjat, en el vidre curosament treballat, el record dels oficis d‘una Mallorca que mor a ritme accelerat. Imagín que deu ser cosa no solament de l’especulació urbanística, sinó també de la postmodernitat. L’amnèsia decretada en temps de la transició també té altres equivalents en la creació, per part del poder, de tota una sèrie d’especialistes intel·lectuals graduats en la professió de la mistificació històrica. Destruint el paisatge, el nostre patrimoni cultural, s’estén, victoriosa, la cultura de la ignorància i, mentre les màquines excavadores obrin els fonaments de munió d’edificis sense cap valor artístic, també es va bastint una Mallorca sense història, sense consciència del valuós passat arquitectònic que desapareix amb cada dia que passa.

Al final, tots els malfactors treballen conjuntament per assolir el seu objectiu. Alguns polítics, fent costat als encimentadors i en no promulgar unes lleis adients que tenguin cura del nostre patrimoni i evitin les destruccions que hem vist en aquests darrers anys, donen suport a la mundialització especulativa i a l’amnèsia generalitzada. Amb cada bocí de paisatge destruït pels especuladors, amb cada casa singular ensorrada per aquells que només pensen en el preu del metro quadrat construït, desapareixen algunes de les nostres senyes d’identitat més importants. Senyes d´identitat que hauríem de provar de salvar si de veritat volem deixar un país humanament habitable als nostres fills.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (20-XII-06)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Opinions i actualitat política | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1. ECOLOGISTAS EN ACCIÓN I GOB DENUNCIEN L’AMENAÇA DE L'AMPLIACIÓ DEL PORT DE PALMA

    ECOLOGISTAS EN ACCIÓN I GOB DENUNCIEN L’AMENAÇA DE L'AMPLIACIÓ DEL PORT DE PALMA

    Ecologistas en Acción inclouen l'amenaça d'aquesta ampliació al seu informe “banderas negras 2008” a petició del GOB

    L’associació ecologista d’àmbit estatal Ecologistas en Acción ha desplaçat a Palma el seu vaixell Diosa Maat per denunciar l’amenaça per al litoral que suposa l’ampliació del port de Palma.

    EL PROJECTE DE L’AUTORITAT PORTUÀRIA DE BALEARS
    L’ampliació del port de Palma projectada per la autoritat portuària de Balears suposaria:
    • Construir 44 hectàrees més de molls, que s’afegeixen a les 110 hectàrees existents.
    • Augmentar la superfície de “làmina d’aigua” del port en un 50%, afegint 110 hectàrees a les 224 hectàrees existents.
    • Construir un nou dic de més de 3 quilòmetres de longitud, més enllà del Dic de l’Oest, que té una longitud de 1,7 quilòmetres.
    • Abocar 10.000.000 de metres cúbics d’àrids.
    • Sacrificar la primera línia del passeig marítim –la Riba, Paraires i Porto Pi– al iots de gran eslora i als creuers turístics, que només aprofiten Palma com a rerafons paisatgístic, per deixar-hi el fems i prendre aigua.
    • Aboca un pressupost total de més de 1.000 milions d’euros, que serien en bona part públics, mentre d’altres inversions públiques, com ara el transport públic o la sanitat no son objecte d’inversió.
    • Es promou la inversió privada en les instal•lacions del nou port, a condició que la seva explotació posterior sigui també privada, amb la qual cosa quedam sotmesos a l’interès especulatiu d’una infrastructura d’interès general.

    RECLAMEN INFORMACIÓ PÚBLICA SOBRE L’AMPLIACIÓ DE PORTS
    L’amenaça de l’ampliació del port de Palma s’afegeix a les ampliacions projectades o en marxa del ports de Ciutadella a Son Blanc, Botafoc d’Eivissa, Port Adriano de Calvià...
    A l’entrendre de les dues organitzacions ecologistes, aquest procés d’augment de capacitat de les infraestructures de transport marítim ens hipotequen el futur, perquè assumeixen que el creixement urbanístic i turístic s’ha de potenciar i, a més, en base al petroli com a principal font energètica.
    El GOB i Ecologistas en Acción reclamen –a l’Autoritat Portuària de Balears, presidida Francesc Triay– que el projecte d’ampliació del port de Palma es pugui debatre amb informació pública, per tal de determinar si es tracta o no d’un escenari d’interès general per a la ciutat de Palma i per a les Illes Balears.

    EL VAIXELL DIOSA MAAT
    El vaixell Diosa Maat, de l’associació Ecologistas en Acción serà al moll del passeig marítim de Palma per conscienciar a la població sobre aquesta i d’altres amenaces que pateixen el litoral i la mar balear.

    Web GOB

    GOB | 07/11/2008, 20:08
  2. EL GOB CONSIDERA INDIGNANT I DECEBEDORA L'ACTUACIÓ DEL CONSELL RESPECTE EL CAMP DE GOLF DE SON BACO.

    El GOB reclama el compliment de la legalitat al govern Armengol

    EL GOB CONSIDERA INDIGNANT I DECEBEDORA L'ACTUACIÓ DEL CONSELL RESPECTE EL CAMP DE GOLF DE SON BACO.

    Un descrèdit més als compromisos assumits per la Presidenta Francina Armengol de canvi de model territorial i protecció del territori.

    Son Baco és la darrera de la, ja per desgràcia, llarga llista de descrèdits de la presidenta Armengol: Son Bosc, modificació del Pla Territorial de Mallorca, Àrees de Reconversió Territorial, 2on cinturó, la benedicció de la urbanització de Can Domenge... i ara Son Baco: un camp de golf en sòl rústic i amb oferta complementària que, per llei, ja no és possible, però que inexplicablement no és aturat per la Comissió política d'Urbanisme, tot i tenir l'informe tècnic a favor de la caducitat del projecte.

    El GOB reclama al la presidenta Armengol que compleixi amb la seva paraula. Al seu discurs d’investidura prometé impedir que els camps de golf incloguin oferta complementària revisant “els expedients pendents”, no fer el segon cinturó, promoure el transport públic, protegir el territori, eliminar les Àrees de Reconversió Territorial, cercar el consens i la sostenibilitat... La credibilitat d’Armengol queda de cada dia més en entredit.

    EL CAS INEXPLICABLE DEL CAMP DE GOLF DE SON BACO

    El projecte del Golf de Son Baco implica la construcció d’un camp de golf amb oferta complementària dins Sòl Rústic General-Forestal (SRG-F) al municipi de Campos dins les finques de Son Baco i Es Pi ocupant una extensió d’unes 65 hectàrees. El projecte preveu un camp de golf de 18 forats, amb una seu social, una casa de vigilants, un hotel, 12 edificis d'apartaments, una cafeteria, un pavelló de vestuaris, una piscina d’uns 350 m2 i diverses pistes de tenis. En total unes 328 places turístiques noves.

    Aquest projecte tramita en l'actualitat la llicència d'activitats a l'Ajuntament de Campos, però el Consell de Mallorca, hauria pogut evitar això si en el seu moment, tal i com li va sol•licitar el GOB el més d'abril del 2007, hagués iniciat l'expedient de caducitat per no haver sol•licitat el permís d'obres 6 mesos després de que li concedissin l'interès general. La Llei 6/1997 de Sòl Rustic de les Illes Balears obliga al seu article 37 a iniciar l’expedient de caducitat de les declaracions d’interès general transcorregut un termini màxim de sis mesos sense que s’iniciï el tràmit de sol•licitud de la llicència.

    Així doncs, és clar que el projecte de camp golf de Son Baco excedeix els teminis legals i el Consell n’ha de tramitar la caducitat, atenent a la reiterada petició (abril de 2007 i octubre de 2008) del GOB.
    El GOB havia proposat a la ponència tecnica d'urbanisme del passat dilluns 6 d'octubre, iniciar la caducitat de l'expedient del camp de golf de Son Baco i la votació tecnica va sortir amb majoria a favor de la caducitat. Inexplicablement doncs, la Comissió política va retirar aquest punt de la reunió del divendres.La retirada d’aquest punt de l’ordre del dia per part de la consellera Dubón és una greu passa en fals. El GOB reclama el compliment de la legalitat i dels compromisos electorals al govern Armengol.

    Des del GOB consideram que el Consell, i especialment la Consellera Dubón, ha de donar explicacions d'una decissió purament política que no s'entèn i que es contradiu amb el discurs que el mateix Consell de Mallorca, en boca de la presidenta en el seu discurs d'investidura, feia contrària als camps de golf amb oferta complementària.

    JA SÓN MASSA VEGADES QUE EL DISCURS I ELS FETS VAN PER CAMINS OPOSATS

    Ja són massa vegades, les que hem vist a la presidenta Armengol, faltar als seus compromisos de canvi de model territorial i de protecció del territori:
    • Son Bosc: el Consell de Mallorca, va anunciar públicament que posaria el contenciós a la llicència d'obra concedida per part de l'Ajuntament de Muro, tal i com havia manifestat la consellera Dubón des d'un bon principi, per acabar cedint a les pressions d'UM i ni tan sols posar el contenciós a una llicència amb un rosari d'informes que confirmen la seva il•legalitat. De no ser, per una nova troballa de població d'orquídia, les obres - volem pensar que el Govern hauria fet alguna cosa abans - haurien haurien pogut començar al setembre.

    • Les Àrees de Reconversió Territorial: ha estat el més flagrant dels incompliments d'un dels compromissos assumits pel pacte de governabilitat: modificar el Pla Territorial de Mallorca, amb l'objectiu d'eliminar les ART. Representaven un objectiu clau per rompre amb un model territorial marcat per l'especulació i la corrupció urbanística i fer un pas decidit cap un canvi de model territorial. Un objectiu que ha quedat saldat en una modificació ridícula del Pla Territorial de Mallorca que no ha qüestionat res de l'anterior Pla PP-UM i que li dona continuïtat.

    • 2on cinturó: al seu discurs d'investidura la Presidenta Armengol afirmava: «eliminarem definitivament del Pla de carreteres i del Pla territorial l'autopista d'Inca a Manacor, i abandonarem també el projecte de segon cinturó de Palma prioritzant alhora les obres puntuals a les entrades i sortides de Palma per fer front als problemes de trànsit existents, així com treballarem de valent en l'estudi de mobilitat que ens ha d'aportar solucions definitives a la problemàtica dels accessos a Ciutat». A dia d'avui ens trobam amb la Presidenta, presentant un nou projecte de 2on cinturó (o el que li vulguin dir) improvitzat, sense ni tan sols haver elaborat l'esmentat i indispensable estudi de mobilitat dels accessos a Palma.

    El GOB DEMANA CLARETAT I COMPROMÍS PER SALVAR LA SEVA CREDIBILITAT.

    Per tot això el GOB considera que és el moment de donar explicacions i de passar del discurs a l'acció valenta i decidida que faci reals els seus compromisos si és que volen fer real la protecció del territori i no volen perdre la credibilitat del projecte polític que encapçalen per Mallorca.

    Web GOB

    GOB | 07/11/2008, 20:10
  3. ECONOTÍCIES

    ECONOTÍCIES

    Recull de notícies recollides per Llorenç Buades

    Sabiés què dels 9'95 milions de tones de CO2 emesos l'any 2006 a les Illes Balears, la planta d'Es Murterar va emetre 3.180.168 tones de CO2 i Son Reus, 961.810 ?

    Sabies què altres empreses emissores de gasos contaminants de l'atmosfera són Ladrillerías Mallorquines, a Felanitx, que va produir 59.876 tones de CO2 l'any 2006; CEMEX de Lloseta que va emetre 471.739 tones i Tejar Balear que n'emeté 5.638 ?

    Sabíes què El Tribunal Suprem ha ratificat la desclasificació del sector urbanitzable de 49 hectàrees de Tolleric, a Llucmajor, i la seva classificació com sòl rústic, de manera que no es podrà construir en aquests terrenys ?

    Sabies què l'arxipèlag balear disposa del 12 per cent del total dels amarraments disponibles en el Mediterrani en els seus 1.428 quilòmetres de costa, segons assegura Greenpeace ?

    Sabies què l'arribada del cable elèctric des de la península a Balears posa en perill una de les més denses i millor conservades zones de posidònia de l'arxipèlag que s'estén fins a uns 45 metres de profunditat?

    Sabies què el Grup d’Ornitologia Balear, GOB, va demanar a la Conselleria d’Agricultura i Pesca la prohibició de la pesca d’arrossegament dins la reserva marina del Migjorn ?

    Sabies què el Pla Territorial de Mallorca preveu ampliar la superfície del polígon Ses Veles a Bunyola en 1,6 milions de metres quadrats en terrenys que són en un 75% propietat dels Gual de Torrella, quan actualment es disposa de 560.000 metres quadrats ?

    Sabies què es tramita l’interès general, per part del Consell, d’un camp de golf a Son Aversó, finca propera al nucli de Son Sardina, a instàncies del seu promotor Vicenç rande?

    Sabies què l'ampliació de Port Adriano, entre les reserves marines del Toro i les Illes Malgrats, afegirà 82 nous amarraments als 404 que ja disposa, i que afectarà a 25.000 metres quadrats de posidònia segons Greenpeace?

    Sabies què la badia de Palma és un dels punts on la contaminació és més greu com a conseqüència dels abocaments d'aigües residuals i l'intens tràfic de bucs comercials i d'esbarjo, que provoquen freqüents pèrdues d'hidrocarburs?

    Sabies què el Consell de Mallorca va aprovar la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC) per a Ruberts amb la categoria de conjunt històric ?

    Sabies què Cas Capiscol presenta una densitat de població que se situa en 139 habitatges per cada 100 habitants i que la seva reurbanització elevarà la xifra a 196 habitatges per cada 100 residents?

    Sabies què el Tribunal de Justícia de Balears s’ha pronunciat a favor d’impedir la reclassificació com a sòl urbà dels terrenys del pinar de Gènova on el Consistori del PP pretenia edificar 88 xalets de luxe en una àrea de més de 103.000 metres quadrats?

    Sabies què el Govern va vetar l’ampliació dels Caülls i el polígon de Son Llebre, impulsat per Vicenç Grande?

    Sabies què el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha denunciat al Govern davant de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea per permetre la construcció del camp de golf de Son Bosc, a Muro ?

    Sabies què els portaveus del GOB, Margalida Ramis i Toni Muñoz, «van suspendre» la política territorial i mediambiental del Govern i el Consell de Mallorca en «no visualitzar-se un canvi» durant el primer any de legislatura ?

    Si no ho sabies, ara ja ho saps.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 07/11/2008, 20:12
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS