Administrar

El PSOE i el Bloc governaran amb suport del PP

pobler | 29 Octubre, 2008 07:05 | facebook.com

Diéguez dice que el Govern buscará acuerdos ´puntuales´ con PP pero asegura que un pacto estable es ´muy difícil´


EUROPA PRESS. PALMA.


El portavoz del grupo del PSIB en el Parlament, Antoni Diéguez, admitió hoy que el Govern buscará acuerdos "puntuales" con el PP, si la aritmética parlamentaria le obliga a pactar con la oposición para sacar adelante leyes y propuestas en la Cámara autonómica, si bien aseguró que un pacto estable con los 'populares' es "muy difícil".

Así lo expuso en declaraciones a los medios, en los pasillos del Parlament, en las que recordó que "siempre" que los grupos que apoyan al Govern han propuesto una iniciativa, se han dirigido al PP para contar con su respaldo.

En este sentido, Diéguez recordó que los contactos con el PP han sido siempre para sacar iniciativas, que benefician a los ciudadanos de las islas, adelante.

En cuanto al voto del ex portavoz del Grupo Parlamentario de Unió Mallorquina (UM), Bartomeu Vicens, Diéguez aseguró que no se trata de contar "sólo con su voto", sino que el interés del Govern es conseguir el "mayor número de votos favorables" a sus iniciativas, dirigidas a beneficiar a los ciudadanos de las islas.


PRESUPUESTOS DE BALEARES, MAÑANA A DEBATE


Preguntado sobre la aprobación de los Presupuestos de la Comunidad para 2009, que se llevará mañana a cabo en la Cámara autonómica, Diéguez aseveró que si éstos son buenos, "todos" los grupos tienen la obligación de votar a favor.

No obstante, el portavoz socialista incidió en que si el PP no está de acuerdo, o "encuentra algo que no está bien", puede enmendar ese punto, y se puede buscar "puntos de acuerdo". Por último, añadió que, según su opinión, "no creo que éstos peligren".

Diario de Mallorca (29-X-08)



Rosa Estaràs donarà suport al Govern de les Illes. El bipartidisme regnant

Fornades de iupis amants de la camisa d’importació, la gran fotografia en color, el cotxe oficial, els viatges, els bons sous i la manca de principis s’ensenyorien de molts llocs de direcció. Es continuava demonitzant els autèntics principis de canvi i justícia social. Aquesta esquerra oficial enlairava intel·lectuals postmoderns quan no reaccionaris de provada pràctica en aquesta feina. Les idees republicanes, ecologistes i autènticament socialistes eren escarnides contínuament com en els pitjors anys de la transició. No existia cap autocrítica. L´únic que es valorava era la quantitat d’endollats que cada partit podia situar a recer del poder. L’oportunisme més barroer, la vulgaritat i la ignorància en tots els camps -literari, polític...- campava arreu, i una cort de servils i menfotisties, ben pagats per les arques institucionals, lloava a qui comandava i repartia sous i privilegis, condemnant a la marginalitat els pocs intel·lectuals que ens atrevíem a dissentir o a explicar que aquell no ens semblava el camí més correcte per a anar bastint un país, la consciència d’un poble. (Miquel López Crespí)


La consolidació del bipartidisme PP-PSOE (un article premonitori publicat l´any 2004)



Zapatero i Rajoy

M’atreviria a afirmar que ja som en un nou cicle històric, una nova època de la política espanyola i de les Illes. La transició, és a dir, la restauració borbònica de finals dels anys setanta, es consolidà mitjançant la destrucció i sobre les ruïnes del moviment obrer i popular de finals de la dictadura. Els pactes entre l’esquerra oficial i el franquisme reciclat portaren a la desaparició gairebé total de l’esperit republicà, dels partits marxistes revolucionaris, de les experiències de democràcia directa tipus Vitòria l’any 1976...

Els mitjans de comunicació es cansaren de riure’s de partits que, com el PTE i ORT plegats, “només” obtingueren cinc-cents mil vots, és a dir, quasi els mateixos que ha obtengut en les passades eleccions Izquierda Unida. A les Illes, el conjunt de vots dels diversos partits d’esquerra alternativa sumava, aproximadament, els vuit o nou mil que ara [eleccions europees] han tret Esquerra Unida, el PSM, els Verds i ERC. Els mil dos-cents o dos mil vots eren el “normal”, sense diners per a la campanya, sense mitjans de cap tipus, per a organitzacions com el POSI, l’OEC o les diverses tendències del trotsquisme. Grosske, Cámara i Miquel Rosselló han tret a Palma els mateixos vots que qualsevol grup de l’esquerra revolucionària d’aquells anys.



Ningú no es demana com ha estat possible aquesta davallada tan espectacular i com costa tant a les burocràcies dirigents diggerir la nova realitat. Per quins motius s’ha consolidat el bipartidisme PP-PSOE fins al grau que contemplam ara mateix? El sistema... ja no necessita “ajudants”? En el passat PCE i PSOE s’ocuparen de demobiltzar el poble, foren els encarregats de fer la feina bruta que, per manca de credibilitat, no podia fer la dreta. Es tractava d’acabar amb el protagonisme del moviment veïnal, de desprestigiar les idees marxistes, republicanes, antisistema que hi pogués haver en la societat. El gran moviment sociopolític existent fou dividit i manipulat; els corrents crítics i renovadors foren expulsats dels sindicats. Si abans el procés de liquidació dels aspectes rupturistes del moviment popular anà a càrrec principalment de PCE i PSOE, ara el règim es veu amb força per a iniciar la nova etapa exclusivamebnt amb la participació conjunta de PP i PSOE, sense necessitat, en aquesta conjuntura concreta, dels “minoritaris”, els extraparlamentaris del proper futur.

Pel que veiem, sembla ja no són necessaris els grupets del 3,25% del 2,35% dels vots. En aquests moments històrics, tots aquells grups que en els darrers temps superaven l’amoïnador 5% de la regla d’Hond, es troben en la difícil i perillosa situació de constatar que potser no hi arribin ja mai més. Els nervis vénen en veure que poden ser a punt de la desaparició històrica si es consolida l’actual bipartidisme regnant.

De cop i volta totes aquelles organitzacions que s’havien instal·lat còmodament en la gestió del sistema, els que durant un quart de segle anaren amollant les amarres dels seus principis fundacionals i la ideologia que els féu ser el que eren, es troben amb un peu a fora de les institucions que amb tanta valentia i honradesa han defensat. En un passat recent, les hemeroteques són plenes d’articles al respecte, hi hagué advertiments que ningú no va escoltar. Semblava que tots els dirigents, tant els de primera línia com els de segona, havien enfollit totalment i absolutament. Era un horrorós panorama postmodern on l’ únic que comptava era l’adaptació al règim sorgit de la reforma de finals dels setanta. Fornades de iupis amants de la camisa d’importació, la gran fotografia en color, el cotxe oficial, els viatges, els bons sous i la manca de principis s’ensenyorien de molts llocs de direcció. Es continuava demonitzant els autèntics principis de canvi i justícia social. Aquesta esquerra oficial enlairava intel·lectuals postmoderns quan no reaccionaris de provada pràctica en aquesta feina. Les idees republicanes, ecologistes i autènticament socialistes eren escarnides contínuament com en els pitjors anys de la transició. No existia cap autocrítica. L´únic que es valorava era la quantitat d’endollats que cada partit podia situar a recer del poder. L’oportunisme més barroer, la vulgaritat i la ignorància en tots els camps -literari, polític...- campava arreu, i una cort de servils i menfotisties, ben pagats per les arques institucionals, lloava a qui comandava i repartia sous i privilegis, condemnant a la marginalitat els pocs intel·lectuals que ens atrevíem a dissentir o a explicar que aquell no ens semblava el camí més correcte per a anar bastint un país, la consciència d’un poble.

El somni s’ha acabat. De cop i volta el sistema ja no necessita els “petits”. El bipartidisme actual demostra que els poders fàctics han anat fent el seu camí mentre la pretesa esquerra gaudia, còmplice, d’uns privilegis que els semblaven eterns. Ara ja no hi ha sous ni llocs d’assessorament ben pagats. I les bregues, a l’interior dels partits, el penós espectacle que contemplam, comença precisament just en el moment que ja no queda res per a repartir... de no ser vendre al millor postor el patrimoni polític difícilment acumulat per centenars d’honrats militants.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (29-VI-04)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Comentaris

  1. Barceló asegura que un Govern en minoría obliga a propuestas ´de amplio acuerdo

    Barceló asegura que un Govern en minoría obliga a propuestas ´de amplio acuerdo
    EFE. PALMA. La portavoz del Ejecutivo autonómico, Joana Barceló, ha asegurado hoy que Baleares se encuentra en una situación de "un Govern en minoría" que obliga "a trabajar en propuestas de amplio acuerdo que sumen muchas voluntades", tras la supresión de militancia del diputado Bartomeu Vicens de Unió Mallorquina.

    En declaraciones realizadas en los pasillos del Parlament, Barceló ha mencionado como posibles respaldos a las propuestas legislativas del Govern al diputado independiente de Formentera de AIFP adscrito al grupo mixto, Josep Mayans, y a "diputados no imputados del Partido Popular", con quienes ha asegurado que "estaría muy bien" que el Ejecutivo llegara a acuerdos para llevar iniciativas adelante.

    La razón es que, una vez se haga efectivo que Vicens deja de pertenecer al grupo parlamentario de UM, el Govern contaría con el respaldo asegurado de 29 diputados (los 20 del grupo socialista, 5 del Bloc, las 2 del grupo mixto de Eivissa pel Canvi, y 2 de UM), los mismos que la oposición, con los 28 del PP y el de AIFP.

    En opinión de Barceló, "la estabilidad política está garantizada por la gente que da apoyo al Govern".

    "No lo visualizo como un Govern con problemas para sumar acuerdos", ha afirmado Barceló, quien ha añadido que "no se puede hablar de inestabilidad".

    La portavoz ha declarado que el Ejecutivo cuenta con la ventaja de ser ya "un Govern plural, que ya ha trabajado mucho el acuerdo".

    "La transversalidad del Govern cohesionado, la concertación con los agentes económicos y sociales, y los acuerdos políticos con el principal grupo de la oposición son tres objetivos que tenemos que ir trabajando", ha afirmado la portavoz.

    Según Barceló, el Govern busca "alcanzar acuerdos y sumar al máximo" para superar la situación que se da en la comunidad autónoma tanto de "crisis de credibilidad ligada a la corrupción", como de crisis económica.

    Barceló ha calificado las circunstancias que vive el Parlament de "durísimas". "Es una situación verdaderamente especial -ha continuado- porque no tenemos uno, tenemos varios imputados en los diferentes grupos políticos, no es solo cuestión de una persona".

    "Si quisiéramos decirle a un diputado que no nos vote se lo tendríamos que decir a más de uno", ha dicho Barceló.

    La portavoz gubernamental ha remarcado como uno de los objetivos del Govern "dignificar la vida política en esta comunidad autónoma".

    "El señor Vicens pasará a un espacio no adscrito o del grupo mixto, y los partidos que en este momento dan apoyo al Govern, aunque en minoría, tenemos claro que trabajamos no solo en un proyecto de Govern sino también en la regeneración democrática", ha dicho

    Diario de Mallorca (29-X-08)

    Diario de Mallorca | 29/10/2008, 07:11
  2. Situació enrevessada

    Situació enrevessada

    Miquel Payeras

    Qui ho havia de dir fa només un pocs mesos. Miquel Nadal i Miquel Ferrer en guerra oberta contra Maria Antònia Munar i Bartomeu Vicens, i apostant tot el que tenen sobre la taula. Demanant la dimissió de diputat de Vicens, aquest que, d’acord amb Munar, no dimiteix, i aquells que li obren un expedient disciplinari que du incorporada la suspensió de militància que pot acabar amb la seva expulsió. Si divendres passat es comentava aquí el lamentable espectacle que oferia UM, també s’ha de concloure, a la vista dels moviments del passat cap de setmana, que Nadal ha sabut rectificar molt bé.
    Ha fet el que calia fer. Si bé és vera que la forma amb què ho ha fet connota un tan alt grau de tensió que els déus saben què pot passar ara. Perquè no és gens habitual que una executiva que ha de prendre una mesura de tan de calat polític es reuneixi –segons les cròniques publicades– de forma improvisada, en diumenge i a ca un dels membres. Insòlit. I mostra fefaent que les coses estan molt mogudes.
    UM ha satisfet les exigències del PSOE que Francesc Antich anuncià dimecres de la setmana passada en el Parlament. Vist així, idò, ja està. Però no està, no. Perquè si Vicens segueix sense dimitir, què passarà? Seguirà tot com si res, amb el PSOE-Bloc-UM governant amb el vot de Vicens? Aleshores tot aquest embolic s’hauria muntat per només arribar a això? Amb un PP que seguiria erosionant per aquí? Amb un Govern que es suportaria sobre el vot d’un trànsfuga?... Però és que si no és així, com pot ser d’altra manera? Teories n’hi ha un parell, d’alternatives, tanmateix són males de creure.
    Esperem esdeveniments. Esperem, sobretot, que el Tribunal Superior digui el que hagi de dir i veurem després si la situació processal de Vicens canvia o no. Perquè si canviàs, per ventura tot canviaria políticament i qui sap si UM el torna acollir. I si no canvia, almanco ja tendrem un flanc tancat pel qual ja no hi hauria possibles sorpreses: el procés seguiria el seu curs i algun dia arribaria el judici oral i sentència; clar que, en aquest cas, haver d’aguantar un Govern que pretén lluitar contra la corrupció sobre un vot d’un processat així, ja tendria dellonses. La situació seria molt complicada.
    Però tornem a la situació d’UM. Ha satisfet les exigències d’Antich, com es deia abans? Tot quedarà així? No és creïble que la formació regionalista no es vegi temptada de tornar la pilota a Antich. En un termini no gaire llarg l’ha de posar contra les cordes. Després de l’episodi de Vicens UM necessitarà un cop d’autoestima a costa del seu soci per contrarestar la imatge de debilitat que està patint. Per demostrar que torna a ser el que era: amb el finançament, per ventura? Ja ho veurem, però segur que alguna en farà. En resum: no sé si algú entén què està passant i què pot passar. L’únic cert és que tots plegats, els que governen, s’han ficat en una situació de la qual ja no en sortiran, que és, i seguirà essent, molt enrevessada.

    dBalears (29-X-09)

    dBalears | 29/10/2008, 07:12
  3. Tres (possibles) solucions a la crisi del Pacte

    Tres (possibles) solucions a la crisi del Pacte

    Bernat Vidal Arbona |

    La Fiscalia del TSJIB es declara competent pel cas Vicens i començarà la instrucció en breu, però mentrestant, l’embull polític es troba més viu que mai a causa de la suspensió (que no expulsió) de militància d’UM per part del diputat Bartomeu Vicens. La dicotomia d’aquests moments és què fer tenint en compte que Vicens passa al grup mixt i es nega a deixar l’escó, i considerant que l’oposició (PP i AIPF) i el govern (PSOE, Bloc i UM) sumen dos blocs idèntics de 29 escons cadascún, i que el diputat Vicens és la clau de govern.

    Escenari 1: Antich avança les eleccions autonòmiques:

    Aquesta possibilitat té més contres que pros, però entre els punts avantatjosos es troba el fet que seria una fórmula ràpida i àgil per evitar que els corruptes/trànsfugues condicionin la vida política balear. No obstant això, l’actual conjuntura econòmica no és gaire favorable com per dur a terme ara eleccions autonòmiques, la desmobilització política és un fet imperant i la situació interna de quasi tots els partits és molt delicada. Tenint en compte la crisi, la multitud d’escàndols polítics apareguts, especialment dins les files del PP, i les causes d’aquest eventual avanç electoral, molt probablement l’abstenció electoral seria massa elevada.

    Sobre un possible guanyador, difícilment el PP obtindria majoria absoluta (tot i que aprofitaria molt bé la causa de l’avanç per recollir els –encara– decebuts votants conservadors), però no és fàcil esbrinar com acabaria la relació de forces: l’acció del govern del Pacte encara no ha donat els seus fruits i, amb tot, els riscs són massa elevats per als partits de centreesquerra: el PSOE probablement es mantindria, però UM i Bloc possiblement cedirien terreny que, per pura matemàtica d’escons, beneficiaria només el PP.

    Escenari 2: El Pacte governa amb minoria:

    Aquesta fórmula és la més arriscada, perquè atorgarà un protagonisme immerescut al diputat Vicens. Els riscs són bàsicament dos: el primer, que el PP pacti amb Vicens una moció de censura, tot i que és una possibilitat molt remota, no només perquè Vicens ha anunciat que votarà sempre a favor del Pacte, sinó perquè el Pacte antitransfuguisme impedeix –tot i que només moralment– que el PP utilitzi aquesta fórmula.

    El segon risc és que, governant el Pacte amb minoria, la dependència de Vicens serà pràcticament total: el seu vot serà essencial per aprovar determinades polítiques en què l’oposició estigui en contra, i especialment per aprovar els pressuposts de la comunitat autònoma. En cas que el Pacte governi amb minoria i intenti pactar els acords amb el PP, el preu que posaran els populars al seu vot seria excessiu, per no dir impossible d’assumir.

    Escenari 3: El PP pacta una moció de censura amb UM:

    Seria la conseqüència del fracàs dels dos escenaris anteriors. Tenint en compte que el PP no s’atrevirà a pactar amb Vicens una moció de censura contra Antich a causa del pacte antitransfuguisme, sí hi cap la possibilitat que el PP i UM arribin a un acord de govern en cas que la governabilitat de la comunitat autònoma es veiés bloquejada per culpa de Vicens. Les relacions del nou president d’UM, Miquel Nadal, amb el PP són millors que les que mantenia la seva predecessora, Maria Antònia Munar, i ben segur que els populars garantirien a UM la batlia de Palma, la presidència del Parlament (i possiblement també la del Consell de Mallorca) a canvi de la moció de censura.

    En aquest cas, les conseqüències pel Pacte serien desastrosses, perquè ni tan sols un estratègic i ràpid decret de dissolució del Parlament i avançament de les eleccions autonòmiques per part d’Antich podria evitar el tsunami polític contra Armengol al Consell i, sobretot, contra Calvo a Palma. L’excusa per a UM seria, molt segurament, que resulta inviable un govern de centre-esquerra hipotecat per Vicens; la del PP: recuperar el Govern, costi el que costi.

    Malgrat que la meva opinió sobre l’efectivitat d’algunes polítiques del Pacte és que aquest és manifestament millorable, és evident que, en qualsevol cas, l’actual Pacte de Progrés sempre serà molt millor que les conseqüències que políticament, socialment, econòmicament i mediambientalment pot conduir el retorn del PP (amb o sense UM) al Govern balear.

    En tot cas, fracassat l’intent que Vicens abandoni l’escó, vists els greus riscs que suposa per al Pacte de Progrés que Antich avanci les eleccions i/o que governi amb minoria, i tot sumat a les poc dissimulades ganes de Miquel Nadal de convertir-se en Batle de Palma (no oblidem que tot i ser Conseller del Govern, continua essent regidor a Cort) i els desitjos del PP balear de fer fracassar el Govern Antich i convertir Estaràs en presidenta de la comunitat (superant així la seva actual i greu crisi interna) són massa els factors que ajuden a pensar que el Pacte ho té realment difícil. La veritat és que, deixant de banda el fet de si el Pacte ho pot fer millor o no, l’actual Govern de centre-esquerra ha de treure ja tota la seva maquinària estratègica i negociadora, especialment amb vista a UM, per evitar que les conseqüències del cas Vicens acabin essent terribles. Crec que val la pena.

    Clar que sempre hi cap la possibilitat que Vicens, finalment, dimiteixi (per exemple perquè es dicti ordre de detenció per part del TSJIB), tal com li demanen tots els grups parlamentaris en aquest moment. I, dit sia de pas, no deixa de ser curiós –per no dir hipòcrita– que el PP demani a Vicens que abandoni l’escó, però l’exconseller Cardona, també imputat per un altre cas de corrupció similar, continuï assegut a la mateixa cadira, disposant del vistiplau de la senyora Estaràs.

    dBalears | 29/10/2008, 07:25
  4. Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
    L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
    Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
    Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
    Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
    La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.


    Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
    Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
    Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
    I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 29/10/2008, 07:30
  5. El PSOE i el Bloc poden governar amb "diputats no imputats del PP"

    Barceló diu que un Govern en minoria obliga a propostes “d'ampli acord”

    La portaveu de l'Executiu autonòmic ha qualificat les circumstàncies que viu el Parlament de “duríssimes". "És una situació veritablement especial perquè no en tenim un, tenim alguns imputats en els diferents grups polítics, no és només qüestió d'una persona”.
    La portaveu de l'Executiu autonòmic, Joana Barceló, ha assegurat avui que Balears es troba en una situació d'“un Govern en minoria” que obliga “a treballar en propostes d'ampli acord que sumin moltes voluntats”, després de la supressió de militància del diputat Bartomeu Vicens d'Unió Mallorquina.
    En declaracions realitzades als passadissos del Parlament, Barceló ha esmentat com possibles suports a les propostes legislatives del Govern el diputat independent de Formentera d'AIFP adscrit al grup mixt, Josep Mayans, i “diputats no imputats del Partit Popular”, amb qui ha assegurat que “estaria molt bé” que l'Executiu arribàs a acords per portar iniciatives endavant.
    La raó és que, una vegada es faci efectiu que Vicens deixa de pertànyer al grup parlamentari d'UM, el Govern comptaria amb el suport assegurat de 29 diputats (els 20 del grup socialista, 5 del Bloc, els 2 del grup mixt d'Eivissa pel Canvi, i 2 d'UM), els mateixos que l'oposició, amb els 28 del PP i el d'AIFP.
    Segons l'opinió de Barceló, “l'estabilitat política està garantida per la gent que dóna suport al Govern”. No “el visualitz com un Govern amb problemes per sumar acords”, ha afirmat Barceló, que ha afegit que “no es pot parlar d'inestabilitat”. La portaveu ha declarat que l'Executiu compta amb l'avantatge de ser ja “un Govern plural, que ja ha treballat molt l'acord.”
    “La transversalitat del Govern cohesionat, la concertació amb els agents econòmics i socials, i els acords polítics amb el principal grup de l'oposició són tres objectius que hem d'anar treballant”, ha afirmat la portaveu. Segons Barceló, el Govern cerca “assolir acords i sumar al màxim” per superar la situació que es dóna en la comunitat autònoma tant de “crisi de credibilitat lligada a la corrupció”, com de crisi econòmica.
    Barceló ha qualificat les circumstàncies que viu el Parlament de “duríssimes”. “És una situació veritablement especial -ha continuat- perquè no en tenim un, tenim alguns imputats en els diferents grups polítics, no és només qüestió d'una persona”.
    Dbalears (28-X-08)

    dBalears | 29/10/2008, 08:20
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS