Miquel López Crespí - Memòria històrica

La casta política del règim monàrquic

pobler | 27 Octubre, 2008 16:09 | Compartir:

El sistema polític dominant, sorgit del franquisme s’aguanta damunt una xarxa de complicitats que ha desenvolupat en la seva evolució. La manca de ruptura democràtica va comportar la continuació i la propagació d’unes denses xarxes clientelars que, lluny de ser excepcionals, han esdevinguts elements essencials de la vida política. Els sistemes amb tendència oligàrquica com ho són les monarquies parlamentàries a l’estil espanyol nascudes de dictadures, són veritables planters de clientelisme, males herbes que creixen a recer de les xarxes d’influències del sistema social i econòmic oligàrquic. (Carles Castellanos)

La República Independent: la doble via cap a la Ruptura

Per Carles Castellanos

[Article publicat a la revista Ordint la Trama núm. 67]

En Xirinacs és encara avui incòmode sobretot perquè havia dit sempre el que pensava, amb una claredat esclatant. Ell va encunyar la frase que ha esdevingut famosa, “la traïció dels líders”, títol d’una de les seves obres més emblemàtiques. No parlaré ara del que ha estat dit i escrit per ell mateix, perquè entenc que cal respectar la seva paraula tal com va ser expressada. El que faré és intentar aprofundir en la reflexió que ell va desvetllar, i estudiant un període d’uns quants anys d’experiències fins avui, exposar l’abast real de diferents formes de manipulació política a què s’ha arribat en la nostra societat actual.

La denúncia i l’estudi dels comportaments de la casta política (els “líders”) que ens ha tocat patir, és un exercici molt necessari si aspirem a modificar de manera sensible les condicions polítiques nefastes del moment present.

Un sistema que traeix: oligarquisme i clientelisme

És cert que es pot parlar d’uns líders polítics que han traït, que traeixen i que trairan. Però crec que aquests comportaments individuals es poden entendre d’una manera més plena si partim del fet que és el sistema polític mateix el que “traeix” pel tal com falseja els fonaments “democràtics” que vanament proclama. D’entrada, sabem que des de diversos punts de vista l’Estat espanyol no és un sistema polític veritablement democràtic. Per a començar, el marc polític mateix d’aquest Estat sorgit del franquisme sense ruptura té molts de tics que poden ser considerats realment de tipus “tirànic”. El sistema polític espanyol està fonamentat en tres columnes bàsiques que estableixen formes de poder de caràcter orligàrquic, amb lleus maquillatges pel que fa a la dominació que exerceixen: la monarquia constitucional, l’estat de les autonomies i l’aconfessionalitat. Aquests elements disfressen i reforcen el que és realment un poder, en molts aspectes, absolut, centralitzador-espanyolitzador i contemporitzador amb la religió catòlica. Neguen així frontalment la democràcia, l’autodeterminació dels pobles i la laïcitat

Podem observar també que el sistema polític dominant, sorgit del franquisme s’aguanta damunt una xarxa de complicitats que ha desenvolupat en la seva evolució. La manca de ruptura democràtica va comportar la continuació i la propagació d’unes denses xarxes clientelars que, lluny de ser excepcionals, han esdevinguts elements essencials de la vida política. Els sistemes amb tendència oligàrquica com ho són les monarquies parlamentàries a l’estil espanyol nascudes de dictadures, són veritables planters de clientelisme, males herbes que creixen a recer de les xarxes d’influències del sistema social i econòmic oligàrquic. Segons els estudiosos de les implicacions socioeconòmiques del sistema polític vigent, les grans forces parlamentàries (CiU, PSOE, PP – i en un grau important també ERC, IC-Verds ...) estan entrant, en les diferents àrees de poder, començant pels municipis, en una veritable conxorxa per tolerar i tapar la corrupció com una mena de llei del silenci que estén veritables pactes a l’estil de les famílies mafioses: “Jo no et denuncio a tu perquè tu no xerris res de mi”. La força del PP a les Illes i al País Valencià es pot interpretar, justament, com una mostra més de l’encastellament en el poder d’un sistema econòmico-polític que s’ha mantingut per mitjà de la promoció febril de formes de clientelisme especulatiu. El “pacte clientelar” és un sistema de poder polític i mediàtic que en el fons interessa avui dia el conjunt de la casta política, tant si són “guanyadors” com “perdedors” de les eleccions, perquè tant els un com els altres saben bé que només poden guanyar el poder actualment d'aquesta manera perquè només dins la “gran família” de les conxorxes clientelars és possible de reduir la política al joc de publicitat i de teatralització d’actituds, actual. Tot queda, finalment, simplificat al fet de “ser o no ser de l’olla”. Semblantment, per a poder tenir “quota mediàtica” cal estar bé amb els “capos”. Aquest fet és determinant.

L’alienació i la despolitització del poble

L’alienació del poble també preocupava en Xirinacs i és un aspecte de la nostra societat en què cal aprofundir. La despolitització de la majoria de la població és un fet que arrosseguem de l’època franquista i que la monarquia parlamentària espanyola i els seus nombrosos programes mediàtics adreçats a l’estupidització col•lectiva no han ajudat pas a superar, al contrari. La consciència política, entenent aquesta consciència com el compromís ciutadà i, en el cas del sistema parlamentari, com la capacitat d’emetre un vot en funció d’un programa polític concret, és només pròpia d’una minoria. La despolitització és, doncs, una realitat i és important analitzar-ne les causes i valorar-ne els efectes.

El fet és que ni els polítics ni els mitjans de comunicació tenen interès a permetre una politització seriosa de la població. Podem dir, doncs, que el clientelisme socioeconòmic genera una actuació sempre defensiva de part de l’anomenada “casta política” (que cal que anomenem així “casta política” més que no pas “classe política”, pel fet que es tracta d’un estament que es regeix més per criteris d’admissió social, que no pas per criteris de productivitat o de compromís en una activitat econòmica). Per exemple, davant l’augment de l’abstenció en les eleccions, la casta política del règim monàrquic actual reacciona de manera robotitzada: es limita en general a arronsar les espatlles tot argumentant que cal “la pau social” i que és imprescindible treure el màxim de vots d’on sigui i de la manera que sigui. Tot s’adreça a la recaptació de vots, és l’imperi de la demoscòpia, la democràcia emmordassada i buidada de sentit pel culte a la irracionalitat. La política resulta així reduïda a un afer de publicitat: cap proposta per a millorar el sistema de votació o cap mesura per a promoure la politització de la població. L’immobilisme és l’única resposta. En la pràctica quotidiana tot es limita a practicar diferents expressions de la fal•làcia política, com exposem tot seguit.

L’engany com a discurs central

A Catalunya i als Països Catalans, la despolitització és el fonament més sòlid de l’engany, de la política reduïda a la simple teatralització. Passejar una ministra “catalana” embarassada davant l’exèrcit espanyol com a mostra d’una suposada “democratització” dels militars, fer dir al President de la Comunitat Autònoma que estima més Catalunya que el president del govern espanyol ... mentre l’exèrcit continua mantenint les prerrogatives antidemocràtiques a la Constitució espanyola i en Montilla és el mateix que va córrer a impugnar l’Estatut votat pel Parlament de Catalunya i beneeix des del PSC-PSOE totes les operacions d’espanyolització, provincianització i “neteja ètnica” dels mitjans de comunicació catalans, ... són fal·làcies tan grans que cauen en el sarcasme.

Per a obtenir el vot no cal portar a terme cap política significativa en el terreny de la realitat. Tot s’aguanta en llocs comuns sense continguts polítics ben definits. Tenim, per exemple, la gran fal•làcia de l’adjectiu “ca-ta-la-nis-ta” que s’aplica d’una manera ben lleugera a tota persona que faci veure que és catalana de boca enfora, independentment de la política que tingui. Una simple aparença no hauria de permetre anomenar catalanista algú que treballa conscientment (com ho fa la direcció del PSC-PSOE) contra la identitat nacional catalana i contra l’hegemonia social de la nostra llengua. En aquesta mateixa òrbita de caire surrealista cal situar la gran fal•làcia del “fe-de-ra-lis-me”, paraula invocada de tant en tant pel PSC-PSOE amb funcions de tipus esotèric i amb clares intencions publicitàries, sense que això representi cap política seriosa ni creïble en el terreny dels fets reals.

Semblantment, podríem parlar de la gran fal·làcia de “l’es-quer-ra”. Tant si es presenta com a més “de debò” o menys “de debò”, podem observar que qualsevol partit o persona per a merèixer el qualificatiu d’esquerrà no cal que promogui polítiques coherents favorables a la classe treballadora i les classes populars. N’hi ha prou amb omplir-se, de tant en tant, la boca amb algun tema social d’un cert abast propagandístic. La degeneració del discurs s’ha fet la pràctica habitual i costarà molt restituir a les paraules un contingut seriós. A Catalunya, i al conjunt dels Països Catalans d’una manera semblant, la política es decideix per idees vagues elaborades en partits convertits en veritables “laboratoris de publicitat”. La gravetat d’aquest fenomen, de la política exempta de veritables criteris polítics, és que finalment es donen xecs en blanc a opcions que no representen políticament cap sector real de la societat ni fan, a la pràctica, res del que aparentment proclamen.

La “incompetència” dels líders

De tot plegat en resulta que, en aquest sistema polític, s’acaba promovent, en els suposats líders, la incompetència i les “virtuts” asocials com l’egoisme, l’interès pecuniari, el servilisme,.... etc. de tal manera que poden resultar finalment “premiades” diferents característiques nefastes com la limitació de l’esperit crític i, fins i tot, en pot resultar afavorida, en un bon nombre de casos, la frivolitat i la manca dels recursos intel•lectuals que són necessaris en els agents polítics i mediàtics.

Podem veure, doncs, que aquesta mena de degeneració de la política va més enllà d’una simple traïció individual, per molt difosa que sigui, perquè per tal que hi hagi traïció caldria que hi hagués hagut prèviament alguna mena de consciència o adhesió social a alguna causa justa, cosa que en un gran nombre de casos costaria força de detectar. Si trobem, doncs, una gran quantitat de persones ben poc dotades per a servir la comunitat, ocupant càrrecs públics, això vol dir sobretot que és realment el sistema, tal com està establert, el que falla de cap a peus.

I això no es pot arreglar si no hi ha una bona sacsejada que permeti construir la cosa pública sobre unes noves bases. En definitiva: ens trobem, encara, amb una herència de la dictadura franquista, amb la seva ideologia fonamental (espanyolisme, oligarquisme, clientelisme, conservadorisme etc.) campant al seu aire i empudegant tota la dinàmica política i social. A aquest sistema li ha arribat ja l’hora; és un sistema que ja no es pot perpetuar amb simples maquillatges o reformes parcials. El “vici” que ens abassega es troba així instal·lat en el cor mateix del sistema polític, i cal “fer cau i net”, cal treballar activament per una organització totalment nova de la nostra societat. És en aquest sentit que pren avui tota la seva vigència la necessitat de la instauració de la República independent de la nació catalana, com a objectiu que, entre d’altres virtuts polítiques, ha de representar una forma de renovació democràtica en profunditat de la nostra vida pública.

Web del Moviment de Defensa de la Terra (MDT)

Comentaris

La burocràcia institucional de l'esquerra, sempre ha actuat en contra de la transformació social en un sentit socialista.

La burocràcia institucional de l'esquerra, sempre ha actuat en contra de la transformació social en un sentit socialista.

Llorenç Buades Castell

Moltes de les persones que es consideraven marxistes en els anys setanta, en realitat mai no llegiren massa a Marx, ni tampoc a cap dels clàssics del moviment socialista. Només digerien les lectures que havien fet els seus dirigents i aplicaven les seves consignes mecànicament, perquè moltes de les organitzacions obreres que es proclamaven del camp de la revolució, no repetien res més que les estructures piramidals, i a la fi estructures de poder ben vigents encara als partits avui, que les organitzacions socialdemòcrates o estalinistes sempre han potenciat.

Els subjectes dòcils, passius i acrítics amb les direccions partidàries i socials, no fan res més que repetir els mecanismes dels esquemes de dominació imposats tradicionalment. I en aquest camp s'ha d'incloure a tots aquells que durant molts anys practiquen l'empirisme, l'oportunisme i l'immediatisme. Tots ells hipotequen el discurs necessari, la reivindicació justa, i en definitiva deixen de banda la veritat en favor d'un tacticisme miserable. No hi veuen dos dits més enllà del nas.
Tota aquesta gent empirista, oportunista i immediatista que per por a tal o qual cosa- -sempre hi ha motius-- frena la lliure expressió i combat l'acció dels sectors més dinàmics i avançats dels moviments socials, traiciona valors en favor de posicions tàctiques, només fa el joc a la dreta quan no juga directament el paper de la dreta.

Mai no he considerat favorablement els corrents maoïstes, perquè no són més que derivacions de l'estalinisme. Mao, que s'oposà a Stalin, ho va fer amb els mateixos criteris de Stalin, perquè havia mamat estalinisme, perquè la seva lectura i interpretació del marxisme era fonamentalment estalinista. Els partits maoïstes de l'Estat Espanyol es perderen perquè practicaven l'empirisme, perquè no eren ni varen ser mai marxistes.

Mai no he considerat que les organitzacions socialdemòcrates siguin diferent de l'estalinisme perquè es fonamenten igualment en una estructura de dominació interna burocràtica. A títol d'exemple més proper em vull referir al congrés que els sectors d'esquerra del Partit Socialista guanyaren a les Illes Balears a les darreries de la República. Eren els sectors més joves, oposats al prietisme i partidaris de Largo Caballero. Es tractava de joves que s'oposaven al tacticisme de la direcció del partit que durant molts anys havia practicat el marchisme (partidaris de Joan March). Però aquells joves, i aquells militants que desitjaven un canvi en el partit i que el guanyaren, no el pogueren gestionar perquè a la fi, qui feia i desfeia era la burocràcia orgànica que tenia una llarga tradició de control de l'aparell. Ben aviat aquella burocràcia orgànica recuperà el control del partit i la va mantenir fins al moment de la revolta franquista.
Si l'esquerra del Partit Socialista hagués dirigit el partit com corresponia democràticament, el cop de Goded s'hauria enfrontat d'entrada amb una oposició que podria haver situat Mallorca en el camp de la república com va passar a altres indrets on l'esquerra obrera radical va saber reaccionar i guanyar-se el control que les institucions havien perdut.

Les burocràcies polítiques institucionals de l'esquerra han jugat un paper nefast en l'existència del moviment obrer, des del moment que votaren els crèdits de guerra en la Primera Gran Guerra Mundial i trencaren amb l'internacionalisme socialista per tal de col·locar-se a favor de les seves burgesies nacionals.
Les burocràcies polítiques institucionals de l'esquerra mai no han actuat en favor de la transformació social, ni de la revolució, més aviat han fet el discurs i la pràctica que més servia als interessos mesquins de salvaguardar o obtenir alguns privilegis.

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 27/10/2008, 16:38
Amb els diners dels obrers la falsa esquerra que ocupa les institucions engreixa banquers i especuladors.

Amb els diners dels obrers la falsa esquerra que ocupa les institucions engreixa banquers i especuladors.

Les injeccions a favor dels banquers demostra la misèria ètica, i la manca de vergonya d'una esquerra institucional que es diu obrera però que està absolutament al servei de la banca i del capital. I això succeeix en un Estat on la crisi té els seus orígens en la manca de recursos econòmics per comprar un habitatge, on la gent obrera perd el dret constitucional al treball, on cada vegada costa més arribar a final de mes perquè els sous i les pensions viuen una constant depressió des de fa anys comparat amb els costos reals de la vida, que no són els que l'IPC oficial mangoneja.

Els preus dels aliments s'enlairen

Les llimones, l'oli i la farina s'han encarit en els últims dotze mesos, amb augments del 47,96%, el 40,83% i el 28,29% respectivament.
L'arròs ha pujat el 14,77% , la llet el 13,8%, mentre que les sardines, els iogurts, el pa de motllo, les mongetes blanques ho han fet més del 12%. La brioixeria i la mantega pugen més de l'11% en els últims dotze mesos i les bledes i el tomàquet natural es van encarir més del 10% . Les taronges van incrementar els seus preus el 9,5%, mentre que per damunt del 8% es van situar les salsitxes de Frankfurt, les gambes congelades i les escopinyes. segons les dades difoses pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.
La xocolata i els ous han pujat per damunt del 7%, al temps que els preus del pollastre, el conill, i les sardines ho van fer més del 6%, i els del xai, el maire, la minestra de verdures, i la cervesa van superar una alça del 5%..
A continuació es van situar l'enciam, la tonyina en oli, el formatge emmental, les galetes, el cafè, el quètxup, l'aigua mineral, i el vi negre amb pujades de més del 4%.

En canvi el setembre, les anxoves, les mongetes tendres, els pebrots verds i els tomàquets van baixar un poc més del 2%.
En els últims dotze mesos ha baixat poc més del 5% el preu de les cebes, les mongetes tendres, seguits de l'oli d'oliva, que va baixar el 3,07%.

La desocupació bat rècords: els economistes i polítics pelacanyes que ens prometien la plena ocupació que s'ho facin mirar

La xifra d'aturats a les Illes Balears va arribar al setembre les 46.807 persones, el que suposa un augment del 49,95% (15.586 persones més) en relació al nombre de desocupats registrats en el mes de setembre de l'any passat. Amb aquesta xifra, les Illes Balears registren el segon major increment de l'atur interanual del conjunt del país, només per per darrere de Múrcia (56,6 %), i gairebé 20 punts percentuals per sobre de la mitjana estatal (30,1%). Així mateix la contractació interanual cau un 12,86%. Per altra banda, i pel que fa al passat mes d'agost l'atur puja un 7,5% amb especial incidència en el sector serveis a causa del fi de la temporada alta del turisme. Les dades del Ministeri de Treball manifesten que l'atur afecta a 26.492 homes i 20.315 dones .

Els estrangers són els qui més acusen la caiguda de l'ocupació. En total hi ha en atur 11.615 ciutadans estrangers.

Web Ixent | 27/10/2008, 20:11
Males olors, males sensacions. Retalls de premsa en temps de vacances.

Males olors, males sensacions. Retalls de premsa en temps de vacances.

Notícies recollides per Llorenç Buades Castell

21 de juny de 2008- Sabem que el Govern del PP, a través de l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi), va comprar i va urbanitzar uns terrenys d'és Pil·larí amb un cost de quatre milions i mig d'euros, i després els va vendre a l'empresa Paviments i Formigons Carreres per 2,7 milions

28 de juny de 2007-El PP veu ´irregular´ la contractació d'una filla d'un edil de UM de 16 anys a Ses Salines.

1 de juliol de 2008- El gerent de l'Empresa Funerària Municipal, Joaquin Vaquero presenta la seva carta de dimissió per motius personals a l'Ajuntament de Palma.

7 de juliol de 2008-L'alcalde de Llucmajor, Lluc Tomàs, i el ex edil de ASI (Agrupació Social Independent) compareixen davant l'Audiència Provincial de Palma per a ser jutjats per diversos delictes de frau amb fons públics.

El PP critica que els sous de l'equip de govern municipal de Sa Pobla pugen 1,2 milions.

14 de juliol de 2008-L’exbatle de ses Salines, Sebastià Vidal (PP), ha presentat un aval bancari de devers 300.000 euros per tal de cobrir la seva possible responsabilitat civil i la dels altres onze càrrecs del PP imputats en el cas Cavallistes.

15 de juliol de 2008-El constructor Jaime Bibiloni Rosselló manifesta que va pagar més de 13 milions a la família Oliver per la vaqueria de Campos a canvi dels drets urbanístics.

15 de juliol de 2008-UM i PP aproven el destí de 41.760 m2 , part d'ells del militant del PP Joan Magro, al creixement urbà de Sant Joan en 300 habitants més, quan el poble disposa de molts habitatges buits.

16 de juliol de 2008-Els grups de Serra i Farrús concentren el 93% de la programació pròpia de IB3

17 de juliol de 2008-El nou casal de la tercera edat d'Ariany és , dos anys després, un munt de formigó i ferros rovellats en un solar comprat a Joan Curient, fabricant de materials de construcció, per 44 milions de pessetes de S'Institut.

17 de juliol de 2008-El secretari general del col·lectiu de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (GESTHA), José María Mollinedo, alerta que prescriuen 300,54 milions d'euros en impostos procedents d'operacions opaques efectuades per empreses constructores de Balears l'any 2003.

17 de juliol de 2008-Quatre funcionaris de la presó de Palma han estat detinguts, acusats de suborn i amenaces per enviar el cor d'una porcella a la direcció

21 de juliol de 2008-La reparació del metro ha suposat al Govern un desemborsament suplementari de 28 milions d'euros.

31 de juliol de 2008- Bernat Vicens, president de Drets Humans de Mallorca (DH), es personà al Jutjat d’Instrucció 3 de Palma com a acusació en la causa oberta contra onze funcionaris de la presó de Palma acusats de corrupció.

1 d'agost de 2008-L'Agència Tributària figura entre els creditors del Grup Drac per un crèdit aproximat de 3,6 milions d'euros, corresponents a diversos ajornaments del pagament d'impostos.

1 d'agost de 2008- Els fiscals Anticorrupció de Balears, Pedro Horrach i Juan Carrau, presenten als jutjats de Palma una querella criminal contra l’exregidor del PP Javier Rodrigo de Santos pel cas del castell de jocs infantils del parc de la Riera.

1 d'agost de 2008-El PSIB acusa a l'ajuntament de Maria de la Salut, governat pel PP, de recalificar ""de manera irregular"" de rústics a urbans uns terrenys de la família de la regidora popular Francisca Carbonell

2 d'agost de 2008-La soprano vinculada al PP Isabel Maria Rosselló, va percebre un total de 86.000 euros de la seva esposa Antònia Ordinas per treballs i informes.

3 d'agost de 2008-Antònia Ordinas, una ex alt càrrec de l'anterior Govern del PP, es va gastar 321.956,82 euros de fons públics en dietes de representació al llarg de la passada legislatura.

7 d'agost de 2008- Sabem que l’Ajuntament de Calvià contractà dues empreses de Miquel Pons Morro, president de la junta local del PP de Campanet i cap de llista a les passades municipals, per valor de 385.000 euros entre el 2005 i el 2008.

8 d'agost de 2008- Spanair augmenta a 650 els treballadors que vol acomiadar a les Illes Balears. En la seva informació del 15 de juliol la direcció de Spanair havia comunicat que serien 1100 treballadors els afectats, 250 d'ells a les Illes Balears.

11 d'agost de 2008-La policia ha detingut l'ex-gerent i l'ex-comptable del consorci Turisme Jove, Damià Amengual i Jaume Cerdà, el cap de Serveis i Manteniment de l'entitat, Juan Francisco Gonsàlbez, Maria Reyes Carbonell i Maria Auxiliadora Pérez de Algaba.

12 d'agost de 2008-El constructor Marcos Pérez Martínez manifesta haver cobrat 180.000 euros per unes obres en un local de la Bonanova, propietat de Gosálbez i de la seva esposa, però que havia abonat a canvi 60.000 euros a aquest integrant de la cúpula de Turisme Jove.

13 d'agost de 2008-Els investigadors de la presumpta trama de corrupció al Consorci Turisme Jove durant l’anterior legislatura del PP sospiten que el total de doblers malversats podria fregar els tres milions d’euros.

14 d'agost de 2008-El jutge de guàrdia Antoni Rotger decreta presó incondicional per a Juan Francisco Gosálbez, excap de Serveis i Manteniment del Consorci Turisme Jove del Govern de Jaume Matas.i presó eludible sota fiança de 12.000 euros per a Damià Amengual, membre del PP detingut per suposada malversació de fons públics.

16 d'agost de 2008-Andrés Moreno Aguilar, antic regidor socialista i exdelegat de govern a Galícia, és conseller de l’empresari gallec de la construcció Ángel Jove Capellán, a qui el PP de Cort donà permís per construir 423 habitatges a l’antiga finca de Son Ferragut, on acaba el carrer de l’Arxiduc.

25 d'agost de 2008-El Pla Territorial de Mallorca preveu ampliar la superfície del polígon Ses Veles a Bunyola en 1,6 milions de metres quadrats en terrenys que són en un 75% propietat dels Gual de Torrella, quan es disposa de 560.000 metres quadrats. Tots els partits del poble s'hi oposen excepte UM.

El PP balear se suma a la proposta del Bloc per investigar l'augment salarial dels càrrecs públics però amplia els anys d'investigació proposats (10) fins l'any 1990.

28 d'agost de 2008- El Grup Balear d'Ornitologia (GOB) exigeix el tancament de la pedrera Ca'n Centes, a Felanitx, Mallorca, per estar ubicada en una zona protegida per la Llei d'Espais Naturals sota la classificació d'Area Rural d'Interès Paisatgístic.
28 d'agost de 2008- Futura presenta als sindicats un pla que preveu la reducció salarial i la suspensió de manera temporal de l’activitat d’uns 130 treballadors.
29 d'agost de 2008- Els treballadors autònoms de les Balears ja jubilats són els segons que menys pensió cobren d'Espanya, amb un total de 475,13 euros, 27 euros menys que la mitjana estatal.
31 d'agost de 2008- La taxa interanual d'inflació es situa en el 4,5% a les Illes Balears, i l'euribor ha tancat el mes d'agost amb el 5,323%.

31 d'agost de 2008- Pilots de l'aerolínia irlandesa de vols barats Ryanair han acusat la companyia de racionar-los la seva reserva de combustible de seguretat per estalviar costos
1 de setembre de 2008-Les societats Nerer i Gel-Fux guanyaren devers un milió d'euros cadascuna valorant propietats municipals a Ciutadella
Juan Carrau sol·licita a l’Audiència Provincial de Palma 8 anys de presó contra el batle de Llucmajor, Lluc Tomàs (PP), 18 anys a l’extinent de batle Joaquín Rabasco (ASI) i 15 anys a Mª Mar Aldao
4 de setembre de 2008-El Govern investiga presumptes irregularitats comptables en l’anterior gestió de la Fundació Banc de Sang i Teixits de les Balears a càrrec de Víctor Gistau.
9 de setembre de 2008- GECAS ordena la retirada dels seus 15 avions, que formen part dels 32 dels quals disposa Futura.
9 de setembre de 2008- La Conselleria de Turisme crearà una societat de responsabilitat limitada, adscrita a l’Institut d’Estratègia Turística (Inestur), amb l’objectiu de regularitzar les places hoteleres il·legals.
11 de setembre de 2008- El GOB presenta 11 al·legacions contra la modificació del Pla Territorial de Mallorca (PTM). Considera que constitueix un "frau a la ciutadania" el fet que es mantinguin les Àrees de Reconversió Territorial (ART).
12 de setembre de 2008- La revisió de la taxa d'incineració ha posat de manifest que 24.000 contribuients no la pagaven.
12 de setembre de 2008- Antoni Palerm, exdirector general d'Esports (PP) va facturar 11.400 euros en bloquets per al Palma-Arena.
15 de setembre de 2008-PP-AIPC aproven a Manacor els convenis urbanístics del Passeig del Ferrocarril i s'Hort d'en Roig que permeten la construcció de 746 habitatges, un auditòrium, una escola i un centre firal.
17 de setembre de 2008-Un assessor fiscal i un belga foren interrogats a comissaria per la presumpta emissió de factures falses i quedaren en llibertat amb càrrecs en relació al cas Son Oms.
17 de setembre de 2008- El magistrat Víctor Fernández González accepta el concurs de creditors voluntari presentat per l’aerolínia mallorquina Futura el passat 8 de setembre. Futura estima el deute en uns 50 milions d'euros.

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 27/10/2008, 20:14
ECONOTÍCIES

ECONOTÍCIES

Recull de notícies recollides per Llorenç Buades

Sabiés què dels 9'95 milions de tones de CO2 emesos l'any 2006 a les Illes Balears, la planta d'Es Murterar va emetre 3.180.168 tones de CO2 i Son Reus, 961.810 ?

Sabies què altres empreses emissores de gasos contaminants de l'atmosfera són Ladrillerías Mallorquines, a Felanitx, que va produir 59.876 tones de CO2 l'any 2006; CEMEX de Lloseta que va emetre 471.739 tones i Tejar Balear que n'emeté 5.638 ?

Sabíes què El Tribunal Suprem ha ratificat la desclasificació del sector urbanitzable de 49 hectàrees de Tolleric, a Llucmajor, i la seva classificació com sòl rústic, de manera que no es podrà construir en aquests terrenys ?

Sabies què l'arxipèlag balear disposa del 12 per cent del total dels amarraments disponibles en el Mediterrani en els seus 1.428 quilòmetres de costa, segons assegura Greenpeace ?

Sabies què l'arribada del cable elèctric des de la península a Balears posa en perill una de les més denses i millor conservades zones de posidònia de l'arxipèlag que s'estén fins a uns 45 metres de profunditat?

Sabies què el Grup d’Ornitologia Balear, GOB, va demanar a la Conselleria d’Agricultura i Pesca la prohibició de la pesca d’arrossegament dins la reserva marina del Migjorn ?

Sabies què el Pla Territorial de Mallorca preveu ampliar la superfície del polígon Ses Veles a Bunyola en 1,6 milions de metres quadrats en terrenys que són en un 75% propietat dels Gual de Torrella, quan actualment es disposa de 560.000 metres quadrats ?

Sabies què es tramita l’interès general, per part del Consell, d’un camp de golf a Son Aversó, finca propera al nucli de Son Sardina, a instàncies del seu promotor Vicenç rande?

Sabies què l'ampliació de Port Adriano, entre les reserves marines del Toro i les Illes Malgrats, afegirà 82 nous amarraments als 404 que ja disposa, i que afectarà a 25.000 metres quadrats de posidònia segons Greenpeace?

Sabies què la badia de Palma és un dels punts on la contaminació és més greu com a conseqüència dels abocaments d'aigües residuals i l'intens tràfic de bucs comercials i d'esbarjo, que provoquen freqüents pèrdues d'hidrocarburs?

Sabies què el Consell de Mallorca va aprovar la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC) per a Ruberts amb la categoria de conjunt històric ?

Sabies què Cas Capiscol presenta una densitat de població que se situa en 139 habitatges per cada 100 habitants i que la seva reurbanització elevarà la xifra a 196 habitatges per cada 100 residents?

Sabies què el Tribunal de Justícia de Balears s’ha pronunciat a favor d’impedir la reclassificació com a sòl urbà dels terrenys del pinar de Gènova on el Consistori del PP pretenia edificar 88 xalets de luxe en una àrea de més de 103.000 metres quadrats?

Sabies què el Govern va vetar l’ampliació dels Caülls i el polígon de Son Llebre, impulsat per Vicenç Grande?

Sabies què el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha denunciat al Govern davant de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea per permetre la construcció del camp de golf de Son Bosc, a Muro ?

Sabies què els portaveus del GOB, Margalida Ramis i Toni Muñoz, «van suspendre» la política territorial i mediambiental del Govern i el Consell de Mallorca en «no visualitzar-se un canvi» durant el primer any de legislatura ?

Si no ho sabies, ara ja ho saps.

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 27/10/2008, 20:16
Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.

Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 27/10/2008, 20:20

Menú

Cerca

Calendari

«	Març 2026					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31

Miquel López Crespí - Memòria històrica

La casta política del règim monàrquic

La República Independent: la doble via cap a la Ruptura

Comentaris

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Recomanats

Comentaris recents

Subscripció