Miquel López Crespí - Memòria històrica

Xirinacs, Carod-Rovira i la independència dels Països Catalans

A l’Informatiu que difon Església Plural entre prop de 9.000 persones interessades arreu dels Països Catalans, es fa a saber que l’església de base ret homenatge a Lluís Maria Xirinacs.

L’11 d’agost de 2007 esdevé el dia assenyalat perquè aquest lluitador català infatigable, prengui la decisió d’anar-se’n d’aquest món i partir cap a l’altre... Fins en la mort, es mostra català independent, com ho recorda aquells dies un col•lega mallorquí.

Fa pocs dies, cristianes i cristians de base del Principat de Catalunya conviden a retre homenatge a l’home profundament espiritual, radicalment cristià i toçudament esperançat que fou Lluís Maria de Jesús Xirinacs, amb un acte que organitzen dissabte dia 12 d’abril a la seu de l’Orfeó Gracienc de Barcelona.

Hi intervenen: Josep Torrens (president d'Església Plural), Lluís Busquets i Grabulosa (escriptor, coordinador del llibre "Lluís Maria Xirinacs - Dietari Final"), Manuel Garcia (president de la Fundació Randa) i Jaume Arnella (cantant).

S’hi projecta el vídeo "De l'amnistia a la independència"
L’organitza: Església Plural
Hi col•labora: Fundació Randa
L’entrada és lliure.
Se’n prega la difusió, del programa complet, arreu dels Països Catalans i que la gent s’animi a assistir-hi.

Aquesta informació arriba, precisament, dia 29 de març de 2008, el mateix dia que el president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Josep-Lluís-Carod-Rovira, aposta públicament per una Catalunya 'lliure', 'sense fronteres, oberta a Europa', ‘inclusiva i permeable’, que es desprengui de la ‘tutela’ de l’estat espanyol: “No hi ha res més responsable que un poble s’autogoverni! – ha proclamat.

És el mateix dia que Carod-Rovira insta catalans i catalanes a 'no gastar més energies intentant arreglar Espanya': 'No es tracta que des de Madrid ens governin millor, sinó que deixin de governar-nos, ja ho farem nosaltres i ho farem millor', ha sentenciat.

En el context d’unes jornades que marquen l'horitzó del 2014, quan farà 300 anys de 'la pèrdua de l'estructura pròpia d'estat' per part de Catalunya: 'Ha arribat el moment de fer un pensament', diu, i de 'treballar per fer que es creï un veritable estat d'opinió que digui que ha arribat l'hora de decidir', i d'aquesta manera 'recuperar la sobirania perduda actualitzant-la en el context de la Unió Europea'.

Lluís M. Xirinacs i Josep-Lluís Carod-Rovira, cadascú des del seu àmbit, esdevenen dos líders indiscutibles, en l’impuls i la promoció de la independència dels Països Catalans.

Blog Promocat (29-III-08)

Acte de Sobirania.

He viscut esclau setanta-cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

Des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un indivitu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l´univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau,

ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d´agost de 2007

Miquel López Crespí i Lluís M. Xirinacs

En el fons, el preu que la burgesia i el franquisme reciclat posaren a l'"esquerra" amnèsica i pactista per a fruir de sous i poltrones institucionals va ser precisament aquest: desactivar la càrrega de lluita anticapitalista i per la independència nacional. De la "tasca" s'encarregaren principalment el PCE i el PSOE. Tones de desencís caigueren damunt els sectors més combatius del nostre poble. Es tractava d'aconseguir la desmobiltzació total i absoluta d'aquesta avantguarda social. L'esquerra revolucionària fou perseguida i criminalitzada. Qui no tingués representació parlamentària era obligat a desaparèixer engolit per la marginalitat més absoluta. "Intellectuals" de baixa categoria, servils sense escrúpols s'encarregaven -i s'encarreguen encara!- de la feina bruta de criminalitzar les idees de progrés, justícia social, independència i socialisme. Tot això combinat amb la lluita activa (portada endavant per la socialdemocràcia i les restes del carrillisme) contra el marxisme, l'anarquisme, el leninisme, l'independentisme... o el cristianisme de tendència socialista i anticapitalista, anà creant un concret panorama de desolació. (Miquel López Crespí)

Xirinacs amb el PSM.

Era la nit del 17 de novembre de 1978. Lluís Maria Xirinacs havia vengut a Mallorca a donar suport a la lluita del PSM (i altres grups que no acceptaven els pactes i claudicacions amb el franquisme reciclat) en favor d'una Constitució que reconegués el dret de les nacions oprimides a l'autodeterminació. També volíem que, després d'una hipotètica victòria electoral de l'esquerra, es pogués avançar lliurement envers una societat diferent, més justa que la societat de classes basada en l'explotació del treballador. La Constitució pactada d'esquena del poble entre forces pretesament d'esquerres, la burgesia basca i catalana i els hereus del franquisme consagrava el sistema capitalista com a únic model vàlid (la qual cosa impossibilitava una lluita legal cap al socialisme).

A l'endemà del mítings a l'Escola "Gabriel Alzamora", els oportunistes, la xurma sense principis que es disposava a llançar-se damunt sous i poltrones institucionals oblidant els quaranta anys de lluita antifeixista, dirien que "el PSM i Xirinacs han hecho apología del terrorisme". El fet era que, seguint les grans lliçons històriques (la lluita dels nordamericans contra la Corona britànica; la radicalitat burgesa a França l'any 1793 en contra la monarquia i les parasitàries castes aristocràtiques; les ensenyances del Concili Vaticà II que consagraven el dret de l'home i dels pobles a sublevar-se -per tots els mitjans- contra els règims tirànics), Xirinacs s'havia atrevit a esmentar la justa violència dels oprimits contra els opressors. Bastà aquest breu esment dels drets dels homes i dels pobles a la rebellió per a criminalitzar-nos d'una manera vergonyosa!

Però aquella nit Xirinacs era amb nosaltres, amb l'esquerra mallorquina que no pactava amb els botxins i els seus hereus. Recordava les seves primeres obres. L'any 1968, Lluís Maria Xirinacs havia guanyat el premi "Carles Cardó" amb l'obra Secularització i cristianisme. Activista cultural de primer ordre, em deia en una carta escrita el l'u de novembre del 1993: "No sóc un escriptor literari. Sóc escriptor de batalla". ¿Què podien saber els gasetillers a sou del poder, els que ens acusaven de fer "apologia del terrorisme", de voler bastir un "partit d'illuminats", el que significava la presència de Xirinacs entre nosaltres l'hivern de 1978? La mala fe, l'enveja contra qualsevol principi desinteressat i noble, ha estat sempre la divisa dels servils. Xirinacs era -i és!- uns dels nostres grans intellectuals. Entre les obres més importants podríem destacar Subjecte (1975); L'espectacle obsessiu (1976); Entro en el gran buit (1976). Més endavant publicà Futur d'Església, un estudi sobre el cristianisme de les Comunitats Cristianes de Base, vetat fins al 1976 per la censura civil i eclesiàstica. El 1977 s'edita Vaga de fam per Catalunya, crònica d'una vaga de fam a propòsit del procés de Burgos (n'hi hagué traduccions al francès -Les Edicions Ouvrieres de Parrís-, l'italià -Coines Edizioni de Roma- i al castellà -Akal de Madrid). L'any 1978, quan vengué a donar suport el PSM, havia publicat Constitució. Paquet d'esmenes, amb la relació i justificació de cent trenta-quatre esmenes al projecte de Constitució espanyola centralista, antisocialista i antirepublicana. L'any 1993 "Llibres del Segle" edità la primera part de La traïció dels líders, crònica de la transició política a Catalunya i de totes les renúncies fetes pels partits que pactaren amb el sistema sous i poltrones com a preu a llurs traïdes.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)