Miquel López Crespí - Memòria històrica

El PSM farà el congrés a l'octubre i tornarà a discutir si va sol o en Bloc

S'obre el període precongressual amb el clàssic debat sobre la taula

Q.TORRES. Palma.

El Partit Socialista de Mallorca (PSM) farà a l'octubre o al novembre el seu 19è congrés -l'anterior fou el maig de 2006- i tornarà a posar sobre la taula un debat que el partit arrossega des de fa anys, un clàssic: anar tot sol o reforçar el Bloc.

Un debat que el partit afrontà amb cruesa el maig de fa dos anys a Can Domenge. Guanyà l'aposta pel Bloc. Els candidats dimitiren, alguns se n'anaren i el partit quedà amb menys efectius, però fidels. I l'ambiciós Bloc aprovat al 18è congrés mai s'acabà de consolidar i no passà de ser una mera coalició. Una coalició circumscrita a les autonòmiques que el PSM deixà en stand by a les passades eleccions generals, on canvià de parella de ball. D'anar amb EU-EV passà a anar amb UM. No sumà.

Ara, després que la coalició no assolís els objectius fixats i després que el Bloc no s'acabi de consolidar, comencen a sentir-se veus dins el PSM que defensen que cal que el partit es torni a presentar tot sol, un fet que no es produeix des de 2003, tot i que el 2007 concorré en solitari en alguns municipis. El procés precongressual servirà a la direcció per sondejar quin pes tenen aquestes veus. Un primer moment per fer-ho serà la setmana vinent, quan el partit té convocat un consell de direcció política.

«Unitat no ha aconseguit l'objectiu principal», admet el secretari general del PSM, Biel Barceló, en una carta enviada a la militància. «Ara cal passar pàgina, i el nostre partit ha d'assumir la responsabilitat de repensar i rellançar el projecte polític del nacionalisme progressista». «La nostra tasca dels propers mesos ha de ser enfortir el PSM-EN» i «hem de reflexionar també sobre quina ha de ser la millor manera de projectar la nostra organització en l'espai plural de l'esquerra nacional i ecologista, per tal d'arribar a les properes eleccions del 2011 amb les millors garanties d'èxit», sentencia el secretari general. El debat torna a estar sobre la taula del partit nacionalista i ja és conegut: PSM o Bloc.

Diari de Balears (30-III-08)

La unitat del sobiranisme illenc per a fer front a la política d’encimentadors i depredadors de recursos i territori és més necessària que mai. Però no hauríem de confondre aquesta unitat necessària per a fer front a la dreta i a la corrupció regnant amb donar un xec en blanc als polítics professionals que feren malbé el nostre Pacte de Progrés. Aquesta unitat s’ha de fer com més àmplia millor, electoralment parlant, però també ha d´anar molt més enllà de la batalla per aconseguir un parell de cadiretes i els sous i privilegis que comporta la gestió del règim. Entre tots hauríem d’aconseguir dinamitzar novament la societat civil, enfortir les organitzacions culturals i plataformes en defensa de la terra existents en aquests moments. (Miquel López Crespí)

El Bloc que volem (un article publicat el febrer de 2007)

Potser encara hi ha temps per a presentar una coalició nacionalista d’esquerra a les eleccions del proper mes de maig. Algú em dirà que s’han perdut quatre anys per a bastir, amb alguna possibilitat d’èxit, aquest bloc unitari de forces entestades a vèncer el desencís i els dubtes. Després potser explicarà que la unitat electoral entre el PSM i EU, més que unir, el que ha fet ha estat dividir. I ho dirà pensant en la crisi nacionalista, en la marxa dels militants d´Entesa per Mallorca i en la divisió que això ha significat dins el camp del progressisme mallorquí. Tot això és així com diuen els amics, no hi ha dubte. Però crec, la situació així ho demana, que hauríem de contemplar amb certa dosi d’esperança el resultat de tota la sèrie de reunions que hi ha en aquests moments entre el Bloc i ERC, entre Entesa i ERC, entre el PSM i ERC o entre determinades plataformes de lluita per la unitat i els diversos partits implicats en la resolució de l’actual crisi política. I diré encara més: malgrat que en aquests moments tota aquesta sèrie de reunions i contrareunions no donàs el resultat esperat, jo, abans de perdre totalment les esperances, esperaria fins al darrer dia i la darrera hora, fins al darrer moment que resti per a presentar la documentació electoral pertinent.

Què vol dir “esperar fins al darrer dia i la darrera hora”? Vol dir que res és encara definitiu, cap declaració val gaire fins al moment que les organitzacions implicades en el debat unitari presenten les llistes en el registre corresponent. Per tant, i diguin el que diguin les burocràcies que porten mesos sense arribar a aclarir-se, la realitat, el que importa de veritat, és que encara manquen més de dos mesos perquè les negatives a la unitat siguin reals i efectives davant la llei.

En aquest sentit s’ha presentat recentment al monestir de la Real una plataforma unitària, Crida per Mallorca, que, signada per centenars de persones, entre les quals hi havia Jaume Santandreu, Llorenç Capellà, Tomeu Martí, Antoni Roig, Gabriel Bibiloni i qui signa aquest article, deia: “No pot ser que amb la meitat dels mallorquins i mallorquines en contra es duguin a terme polítiques que canvien la realitat social, econòmica i ambiental de Mallorca d´una manera irreversible”.

La unitat del sobiranisme illenc per a fer front a la política d’encimentadors i depredadors de recursos i territori és més necessària que mai. Però no hauríem de confondre aquesta unitat necessària per a fer front a la dreta i a la corrupció regnant amb donar un xec en blanc als polítics professionals que feren malbé el nostre Pacte de Progrés. Aquesta unitat s’ha de fer com més àmplia millor, electoralment parlant, però també ha d´anar molt més enllà de la batalla per aconseguir un parell de cadiretes i els sous i privilegis que comporta la gestió del règim. Entre tots hauríem d’aconseguir dinamitzar novament la societat civil, enfortir les organitzacions culturals i plataformes en defensa de la terra existents en aquests moments. L’enfortiment de la societat civil és molt més prioritari per a la nostra supervivència que no la batalla enfocada al benestar personal d´un parell de polítics professionals. D´on sinó prové la impossibilitat d’acords unitaris? No siguem ximples. Fins ara no s’han entès perquè ningú no vol deixar la cadira que té assignada i que pensa que és seva, propietat particular.

Sovint és la gent que es mobilitza, els sectors populars que demanen enmig del carrer la fi de la destrucció del territori, la preservació de la nostra llengua i la nostra cultura, aquells que més ens representen. Molt més que aquells que quan arriben al poder no saben fer un autèntic pla d´ordenació territorial i ens deixen novament en mans dels corruptes i depredadors.

La unitat per a fer front a la dreta, repetesc, per a tenir credibilitat, per a ser poderosa, per a engrescar la gent decebuda pels anys de gestionitis de l’esquerra oficial, hauria de tenir per objectiu posar-se al servei dels moviments que ha creat la societat civil de les Illes. I si fos necessari, si els polítics professionals no s’entenen i continuen amb la seva absurda baralla per a preservar la cadireta sense pensar en els interessos generals del nostre poble en la situació d’emergència en què es trobam com a col·lectivitat amenaçada, s’hauria d’anar cap a la creació d´un bloc de nou encuny, una nova força política que prescindeixi definitivament de tots aquells que s’aprofiten de les lluites del poble per a surar personalment aferrats a les nòmines i el cotxe oficial.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (27-II-07)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí